OPINIÓ - EDITORAL
Simplement, era massa gran el perill d'aprovar aquesta llei d'amnistia de la manera com era redactada, amb els forats col·locats estratègicament pel PSOE
 |
| La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ahir en el moment de votar "no" a la llei d'amnistia (fotografia: Daniel González). |
Vicent Partal
30.01.2024 - 21:40
Junts va fer ahir un pas que no era fàcil, però que havia esdevingut necessari. En vista de l’obcecació del PSOE a incloure unes excepcions perilloses en la redacció de la llei d’amnistia, no hi havia cap més remei que votar-hi que no. I retornar el text a la comissió de Justícia del parlament espanyol per obrir un nou període de negociació de quinze dies.
Simplement, el perill és massa gran per a jugar-hi. Mantenint la redacció tal com era, ben segur que s’hauria obert la porta a una nova era de repressió. Una nova era que, fent servir la falsa acusació de terrorisme i l’argúcia de la traïció a l’estat, hauria tornat a dur molts independentistes catalans a la presó o a l’exili. I això, per tant, hauria inutilitzat i hauria deixat sense sentit la llei d’amnistia i els efectes que tots volem aconseguir.
Amb aquest argument –recolzada en la lògica cristal·lina que es desprèn dels fets judicials que hem vist ja aquests dies– n’hi hauria d’haver prou per a justificar la decisió. Oimés tenint en compte que el perill no és solament que restassen fora de la llei dirigents com el president Puigdemont o Marta Rovira, sinó que hauria afectat molts activistes de base, començant immediatament pels del cas Judes i
