Un no de Junts, necessari i valent, més enllà de l’amnistia i tot . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORAL

 

 

Simplement, era massa gran el perill d'aprovar aquesta llei d'amnistia de la manera com era redactada, amb els forats col·locats estratègicament pel PSOE

 

 

La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ahir en el moment de votar "no" a la llei d'amnistia (fotografia: Daniel González).

 

 

 

Vicent Partal

30.01.2024 - 21:40

 

 

 

Junts va fer ahir un pas que no era fàcil, però que havia esdevingut necessari. En vista de l’obcecació del PSOE a incloure unes excepcions perilloses en la redacció de la llei d’amnistia, no hi havia cap més remei que votar-hi que no. I retornar el text a la comissió de Justícia del parlament espanyol per obrir un nou període de negociació de quinze dies.

Simplement, el perill és massa gran per a jugar-hi. Mantenint la redacció tal com era, ben segur que s’hauria obert la porta a una nova era de repressió. Una nova era que, fent servir la falsa acusació de terrorisme i l’argúcia de la traïció a l’estat, hauria tornat a dur molts independentistes catalans a la presó o a l’exili. I això, per tant, hauria inutilitzat i hauria deixat sense sentit la llei d’amnistia i els efectes que tots volem aconseguir.

Amb aquest argument –recolzada en la lògica cristal·lina que es desprèn dels fets judicials que hem vist ja aquests dies– n’hi hauria d’haver prou per a justificar la decisió. Oimés tenint en compte que el perill no és solament que restassen fora de la llei dirigents com el president Puigdemont o Marta Rovira, sinó que hauria afectat molts activistes de base, començant immediatament pels del cas Judes i

continuant per qualsevol persona vinculada en algun moment amb els CDR o amb el Tsunami.

Dissortadament, per més que tot això fos previsible, ens hem tornat a trobar amb una discrepància pública difícil d’entendre i d’explicar. Amb ERC votant a favor d’una llei que ells mateixos volien esmenar i, a més, prenent una actitud extraordinàriament violenta contra Junts –més violenta contra Junts, de fet, que contra el PSOE, que té la culpa darrera de tot això que passa. I per aquesta raó, avui, també cal valorar la valentia del gest fet pel grup de Míriam Nogueras.

No tinc cap dubte que per a Junts hauria estat més fàcil votar que sí i, després, intentar una modificació de la llei –com el PSOE i ERC diuen que s’hauria pogut fer. El problema és que això és un parany massa evident. Perquè, en acabat, ni Junts ni ERC no tindrien força per a obligar el govern espanyol a fer aquesta modificació, car sempre dependrien de la voluntat dels socialistes. En canvi, retornant la llei a la comissió ara, el PSOE té l’obligació de negociar i resoldre el problema que ells mateixos han creat, si no volen fer perillar la legislatura.

S’atrevirà a no fer-ho aquests quinze dies vinents, tenint com té la legislatura en joc? Ja ho veurem. Però si ho fa, si prefereix noves eleccions abans que llevar l’excepció de terrorisme, aleshores cal dir que també es farà molt evident que l’argument de “tu vota’m ara que després ja ho arreglarem” no té cap ni peus.

Per això crec, finalment, que aquest vot és important més enllà de la llei d’amnistia. Així com fa setmanes vaig criticar durament Junts per la seua cessió de darrera hora en els decrets llei, ara em cal reconèixer-los. Perquè ahir van demostrar que, efectivament, no són un simple satèl·lit del PSOE amb qui es pot jugar a còpia de promeses de compliment dilatat i assetjament polític i mediàtic. I perquè han deixat clar, ara sí, que són capaços de plantar cara a una maquinària tan implacable i dura com aquesta del partit de Pedro Sánchez. Que no tenen por de jugar-se-la. Precisament en la llei més important de la legislatura.

I no jugar-se-la perquè sí ni per ganes de jugar-se-la, com si això fos un esport de risc. Jugar-se-la per fer política amb rigor i amb la comprovació dels fets, desfent-se d’il·lusions volenteroses –com ara creure’s que els jutges no podran fer allò que ja fan davant els nostres nassos. I jugar-se-la posant la raó del conjunt del moviment i les necessitats d’aquest moviment –no tan sols els interessos del partit– per damunt de l’oportunitat fàcil i el resultat mediàtic.

Veurem com acaba tot això, però em fa l’efecte que ahir vam viure un canvi de rasant. I, tal com van les coses, reconforta.

 

PS1. Joan Minguet ens obsequia avui amb aquest article en què crec que molts ens reconeixem: “La dictadura dels monolingües”

PS2. Al costat, cal llegir també l’article de Julià de Jòdar, que posa uns quants punts sobre les is respecte de la llei d’amnistia, el paper d’ERC i Junts i la certesa de la repressió espanyola: “Un apunt del dia”

PS3. El periodisme independent dóna forma a un món més just i ajuda a crear un país nou, deslliurat de les rèmores del passat. A VilaWeb no tenim cap propietari multimilionari, no depenem del govern, ni restem condicionats per cap empresa ni cap grup de pressió. Per això som lliures d’informar rigorosament sobre els esdeveniments nacionals i mundials. I per això també podem mantenir el periodisme que fem, d’accés obert i gratuït per a tothom. Perquè creiem que tothom ha de poder accedir a informació de confiança. Per això us demanem als qui encara no en sou subscriptors que us en feu i ens ajudeu a avançar.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.vilaweb.cat/noticies/un-no-de-junts-necessari-i-valent-mes-enlla-i-tot-de-lamnistia/