El document que prova que Rajoy coneixia l'operació Catalunya almenys des de l'octubre del 2012

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

Un informe secret confirma que Rajoy estava al cas de l'operació Catalunya 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 6 de maig de 2024. 09:03
Actualitzat: Dilluns, 6 de maig de 2024. 11:29
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

Que el expresident del govern espanyol Mariano Rajoy no era aliè a les maniobres de l'operació Catalunya és una evidència cada vegada més clara. El passat mes de gener El Nacional.cat tenia accés a nous documents i àudios sobre la persecució a què es van sotmetre polítics i empresaris catalans amb la utilització de recursos públics per combatre el moviment independentista. Tal com explicava aquest diari, el comissari José Manuel Villarejo informava al llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, mà dreta del ministre Fernández Díaz, de les investigacions il·lícites que realitzaven contra polítics catalans, amb el pagament a informadors, segons les converses enregistrades pel policia. Les notes recorrien diferents despatxos del govern del PP.  Les rebia el ministre Fernández Díaz i aquest les enviava al president Rajoy, segons va poder saber ElNacional.cat de fonts involucrades d'aquestes actuacions. Ara, El món a RAC1 ha tingut accés a un informe secret del ministeri de l'Interior que confirma que l'expresident del govern espanyol estava informat de les maniobres de les clavegueres de l'Estat.

El títol del document, que no ha vist la llum fins ara, és revelador: "Nota secreta per al senyor president sobre informació sensible procedent de Catalunya". Segons l'emissora, en un full i mig, resumeix les operacions que la policia patriòtica tenia en marxa en aquell moment per parar als peus a l'independentisme i perjudicar l'oposició, que en aquell moment estava liderada pel PSOE. 

Segons les metadades del document, l'autor és Francisco Martínez, que el 2012 era cap de gabinet de Fernández Díaz i, com ja explicava El Nacional.cat, era el nexe entre José Manuel Villarejo i la cúpula política del ministeri. Martínez era doncs l'encarregat de fer els resums sobre les activitats dels agents i d'enviar-los als seus superiors: Jorge Fernández Díaz i, com demostra el document secret, també Mariano Rajoy. 

Al centre, sempre el mateix personatge

Renfe planta la Generalitat en la reunió pel traspàs de Rodalies d’aquesta tarda

 

 

Argumenta que no vol entrar en conflicte amb la llei electoral, mentre que el Govern assegura que va ser l'operadora qui va proposar la data per evitar que coincidís amb el pont a Madrid del passat cap de setmana

 

 

 

Ivet Nuñez

 
06/05/2024 13:40 

 

 

Renfe ha plantat la Generalitat en la reunió de l’òrgan mixt per parlar del traspàs de Rodalies amb el pretext que a només sis dies de les eleccions del 12-M celebrar la trobada podria suposar un conflicte amb la llei electoral. La reunió estava programada i fins i tot els mitjans de comunicació estaven convocats a la trobada, on estava també previst parlar de la incidència que no permet obtenir l’abonament recurrent del segon quadrimestre, però finalment la companyia ha declinat assistir-hi, segons han informat fonts de la mateixa operadora. Renfe s’ha posat a disposició del Govern per reunir-se “en qualsevol altra data” a partir del 13 de maig i ha insistit que, mentrestant, el seguiment del servei es fa diàriament amb la Generalitat en un ambient “de total col·laboració”. El Govern, per la seva banda, manté la reunió d’aquesta tarda i argumenta que va ser la mateixa operadora qui va demanar de celebrar-la aquest dilluns. “Volen especular amb el resultat electoral“, denuncien. 

 

 

 

 

La Generalitat acusa Renfe de fer canviar la data de la reunió perquè era pont a Madrid

Mantenen la concentració contra la comissaria de Via Laietana, prohibida per la Junta Electoral

 

 

ELECCIONS DE CATALUNYA 2024

 

 

 

La Comissió de la Dignitat "planta cara" a la Junta Electoral i demana al TSJC que anul·li la prohibició de concentrar-se 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dijous, 2 de maig de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

La Comissió de la Dignitat ha anunciat que “planta cara” a la decisió de la Junta Electoral de Barcelona de prohibir la concentració contra la comissaria de la Via Laietana, que fan cada primer i tercer dimarts de cada mes, en assegurar que interfereix en la campanya de les Eleccions de Catalunya del 12-M. Els advocats i portaveus de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruayes i Pilar Rebaque, han informat ElNacional.cat que mantenen la convocatòria del 7 de maig a les 7 de la tarda davant la Prefectura de la policia espanyola, al número 43 de Via Laietana, perquè sigui reconvertida en un espai de memòria de les tortures viscudes en el franquisme i en la democràcia. A més, la Comissió de la Dignitat ha presentat un recurs contra la prohibició davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que farà una vista, aquest mateix dijous, per resoldre d’urgència sobre la prohibició que afecta el dret fonamental de manifestació. Els advocats han afirmat que la Comissió de la Dignitat no està vinculada a cap partit polític, i que realitzen aquestes protestes davant l’edifici des de fa tres anys.

Els partits polítics sí que han usat la comissaria de la Via Laietana en campanya electoral. L’alcalde de Barcelona,  el socialista Jaume Collboni, ha anunciat recentment que

La decisió de Perro Sanxe i el 12-M

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

David González
Barcelona. Dilluns, 29 d'abril de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

És evident que la decisió que anunciï aquest dilluns Pedro Sánchez, és a dir, si plega, continua, se sotmet a una qüestió de confiança o anuncia noves eleccions, tindrà un efecte en la campanya i en les eleccions catalanes del proper 12 de maig. Per bé que no crec que el cop de peu al tauler del sempre imprevisible president del govern espanyol estigui pensat en clau catalana, sinó, com sol ser marca de la casa, en la pròpia supervivència personal, és obvi que el moment en què s’ha produït el converteix en un factor afegit d’incertesa en un horitzó electoral més alterat i remogut del que han suggerit fins ara la majoria d’enquestes conegudes.

Si la mitjana dels sondejos apunta a una victòria del PSC de Salvador Illa, que se situaria entre 35-40 diputats i un segon lloc per a la candidatura de Junts+Carles Puigdemont, amb entre 30 i 35 —la qual cosa no faria impossible un empat— en les últimes hores han aparegut sondejos que dibuixen altres tendències. La del CEO, que dispara les expectatives del candidat socialista i rescata ERC de la

El Govern va renovar el compromís amb Hard Rock per reprendre les negociacions 30 minuts abans de pactar els pressupostos amb el PSC

 

 

La renovació de l'executiu reconeix que els contractes estaven caducats, segons denuncia 'Aturem Hard Rock'

 

 

Terrenys on s'ha d'ubicar el complex de Hard Rock de Salou i Vila-seca Data de publicació: dimecres 24 de maig del 2023, 07:00 Localització: Tarragona Autor: Mar Rovira

 

Maria Garcia | Dimecres, 24 d'abril de 2024

 

 

La negativa del Govern a rebutjar explícitament el Hard Rock ha propiciat el rebuig dels pressupostos i l’avançament electoral. Malgrat que dirigents d’ERC com el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’han posicionat en contra del projecte, el partit al capdavant del Govern també ha treballat perquè el Hard Rock no caigui, segons ha avançat ‘La Directa’. El mitjà ha revelat que el Govern va renovar el seu compromís amb el projecte de Hard Rock el mateix dia que va tancar l’acord de pressupostos amb el PSC. 

La renovació del compromís del Govern amb el Hard Rock va tenir lloc el 27 de febrer, concretament trenta minuts abans de segellar l’acord pressupostari amb el PSC. Aquell dia, l’executiu va fer un Acord de Govern que consta de dos punts:

Amnistia Internacional recrimina a Espanya «un clima d'impunitat» per les vulneracions de drets humans a Catalunya

 

 

POLITICA

 

L’informe mundial anual cita el cas Pegasus, l’amnistia o les infiltracions policials en moviments socials i afirma que els preocupa la persistent falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l'Estat 

 

Benet Salellas apunta a un vincle entre Pegasus i la causa del Tsunami

Carles Riera va ser espiat amb Pegasus, segons els Mossos

 

 

 

REDACCIÓ

24 d'abril del 2024  

L’informe anual sobre la situació dels drets humans al món que fa Amnistia Internacional (AI) adverteix que l’estat espanyol encara té moltes mancances en la protecció dels drets humans, la investigació sobre la seva vulneració i, sobretot, en la rendició de comptes quan aquests drets són violats pel mateix Estat. Així, en el cas de Catalunya posa d’exemple la falta d’investigació, o la seva lentitud, en casos com els de Pegasus o les infiltracions policials en moviments socials. També critiquen la manca d'iniciativa per seguir investigant les tortures franquistes a la comissaria de Via Laietana.

Per tot això, a Espanya, la principal preocupació d'Amnistia Internacional és la “persistent falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l'Estat”. La lentitud i l'arxivament de processos judicials relacionats amb violacions de drets humans, o el fet que, si més no, no s'iniciïn, “també contribueixen a perpetuar aquest clima d'impunitat”, diu l’entitat. Això no sols impedeix que les víctimes aconsegueixin la justícia i la reparació que mereixen, sinó que també erosiona l'estat de dret, assegura AI.

Al maig, una investigació realitzada pel Parlament Europeu va confirmar que s'havia utilitzat el programa espia Pegasus contra almenys 65 persones, entre les quals hi havia periodistes, figures polítiques i membres de la societat civil catalana. No hi va haver avenços en la investigació d'almenys tretze demandes per l'ús de programari espia presentades davant de diversos tribunals espanyols. Al juliol, a causa de la manca de cooperació de les autoritats israelianes, l'Audiència Nacional va tancar provisionalment la investigació sobre l'ús de Pegasus contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i els seus ministres de Defensa i Interior.

Aspectes preocupants i crítica per no investigar

Els Països Republicans de la península Ibèrica

 

 

OPINIÓ

 

"El punt més fort i el més feble, al mateix temps, del "règim del 23F" és la monarquia borbònica. A Madrid ho saben perfectament i actuen en conseqüència"

 

 

 

 

Joan Rovira 

14/04/2024 21:18

 

 

Esporles és un poble mallorquí, de la serra de Tramuntana. L’any 2023, un petit grup de veïns torracollons va demanar al Defensor del Pueblo (espanyol, per descomptat) que es publiqués l’enquesta sobre la monarquia que Adolfo Suárez va amagar el 1977, un any abans de la Constitució del 1978. Una enquesta en la qual apareixia una majoria clarament republicana a l’Espanya de la transició i que va fer encendre tots els llums d’alarma. Va ser la clau d’una jugada magistral de Suárez, en la qual ens van colar un gol per l’esquadra: la monarquia com a forma de govern. El mateix Suárez ho va confessar a la periodista Victoria Prego l’any 1995, però l’entrevista no es va publicar fins al 2016. Ja és casualitat…

Com va acabar la petició dels veïns d’Esporles? A la paperera del Defensor del Pueblo, que en realitat és el defensor de l’estat.

Uns anys abans, el 2015, el CIS va preguntar sobre la monarquia a les seves enquestes. L’aleshores nou monarca, Felipe VI, va suspendre: 4,34 sobre 10. El CIS estatal (especialitzat en enquestes a mida del que paga i mana) no ha preguntat mai més sobre el tema. Una altra casualitat…

I ara anem a veure un primer mapa de la península Ibèrica, que no és sinònim d’espanyola, tot i que volen que ens ho empassem.

Òmnium desplega una pancarta gegant a l’aeroport del Prat denunciant que ‘A Espanya, protestar és terrorisme’

 

 

L'entitat avisa així els visitants que Espanya és un país profundament antidemocràtic

 

 

Òmnium desplega una pancarta gegant a l'aeroport del Prat amb el lema: 'A Espanya, protestar és terrorisme' Data de publicació: dijous 11 d’abril del 2024, 09:01 Localització: Barcelona Autor: Òmnium Cultural

 

Redacció

Dijous, 11 d'abril de 2024

 

 

 

L’entitat Òmnium Cultural ha desplegat una pancarta gegant a la Terminal 1 de l’aeroport del Prat de Llobregat, precisament on va tenir lloc la mobilització popular del Tsunami Democràtic, per advertir els visitants que ‘A Espanya, protestar és terrorisme’.  

El missatge, escrit en anglès, denuncia precisament la causa del Tsunami Democràtic, que investiga 12 persones per un delicte de terrorisme arran de les protestes de la plataforma.

Precisament, el passat dimecres al vespre la mateixa entitat va fer públic que un membre de la Junta Nacional d’Òmnium, Oleguer Serra, va exiliar-se a Suïssa setmanes enrere en conèixer l’acusació de terrorisme i davant la possibilitat d’acabar empresonat. 

El mateix va fer el periodista de ‘La Directa’ Jesús Rodríguez, i l’empresari Josep Campmajó Amb tot, però, Òmnium Cultural ha anunciat una estratègia internacional en defensa dels drets fonamentals coordinada per Oleguer Serra des de l’exili.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/omnium-desplega-una-pancarta-gegant-a-laeroport-del-prat-denunciant-que-a-espanya-protestar-es-terrorisme/ 

La majoria dels investigats per Tsunami marxen a l’exili

 

 

POLITICA

 

 

El periodista Jesus Rodríguez, l'empresari Josep Campmajó, l'activista Jaume Cabaní i el banquer Nicola Flavio Guilio ja resideixen fora de l'Estat a l'espera de l'amnistia; en total, 8 dels 12 implicats s'han exiliat 

 

 

Oleguer Serra, directiu d'Òmnium, s'exilia per la causa de Tsunami

El fiscal de l'Audiència Nacional que no veu terrorisme en Tsunami serà traslladat a Ciudad Real

 

 

 

 

 

Bernat Surroca

11 d'abril del 2024

Actualitzat a les 10:03h 

 

 

 

 

La majoria dels investigats per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic han marxat a l’exili. Si dimecres era el directiu d’Òmnium Oleguer Serra el que feia públic que vivia a Suïssa, aquest dijous també ha transcendit que han marxat de l’Estat el periodista Jesús Rodríguez, l’empresari Josep Campmajó, l'activista Jaume Cabaní i el banquer Nicola Flavio Giulio Foglia. Tal com ha informat Els Matins, en total 8 dels 12 investigats per les protestes de la sentència són a l’exili, pendents de què pugui passar amb l'amnistia, que s'ha d'aprovar a finals de maig.

Ahir va ser Oleguer Serra qui explicava des de Perpinyà que també havia marxat a l'estranger, i que resideix a Suïssa des de fa sis mesos, on també hi ha el diputat d'ERC Ruben Wagensberg i la dirigent dels republicans Marta Rovira. Carles Puigdemont, també implicat en la causa, fa anys que viu a Bèlgica -des de fa unes setmanes, resideix a la Catalunya Nord-, però ha assegurat que tornarà a Catalunya per assistir al ple d'investidura, després de les eleccions.

Hi ha més gent implicada en la causa que ha decidit quedar-se a Catalunya. Es tracta de l'editor Oriol Soler, la dirigent d'ERC Marta Molina, l'exconseller Xavier Vendrell i el cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Alay. Tot apunta que seran citats a declarar en les properes setmanes, i a l'espera de veure què passa amb l'amnistia i com l'apliquen els jutges,

L’advocat general del TJUE dona la raó a Puigdemont I Comín

 

POLITICA - TRIBUNALS

 

Les conclusions carreguen contra la decisió de Tajani

 

 

El candidat de Junts a les eleccions del 12-M, Carles Puigdemont, a l'acte públic d'Elna / ACN

 

Quico Sallés 

Barcelona

11/04/2024 10:39 

 

 

L’Advocat General Szpunar del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que s’ha d’anul·lar la negativa de l’expresident del Parlament Europeu a reconèixer al president a l’exili Carles Puigdemont i Antoni Comín la condició de diputat europeu el juny del 2019. Una decisió que va ser revocada el desembre de 2019. La decisió no és vinculant pels magistrats, però normalment acostumen a ser assumides pel Tribunal. 

Aquestes conclusions són el primer pas del recurs de cassació presentat davant el TJUE per Puigdemont i Comín, contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que donava la raó al Parlament Europeu per no haver-los donat l’acta d’eurodiputats en el moment de ser elegits. El 6 de juliol de 2022, el TGUE va dictar una resolució amb què avalava el primer veto, de juliol de 2019, de l’Europarlament a l’entrega de les actes de diputat, de l’aleshores president de l’Eurocambra, Antonio Tajani. 

Un veto que es va aixecar amb David Sassoli després de la decisió del TGUE d’aplicar la doctrina Junqueras, la resolució d’una qüestió prejudicial presentada per Manuel Marchena, que establia que la immunitat parlamentària s’adquiria un cop es declarava el resultat electoral, sense necessitat de cap jurament o cap pas administratiu. Ara l’advocat general retreu la decisió. 

 

 

La sala de vistes del TJUE durant la vista/ACN

 

 

Anul·lar la sentència

La policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en l'operació Catalunya

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units

 

 

• Javier Gallego: «Els mitjans de Madrid han estat còmplices de les clavegueres de l'Estat»
• La policia patriòtica va fer servir un veí de Jordi Sànchez per espiar-lo

 

 

 

La seu de l'FBI als Estats Units | Europa Press

 

 

 

per Lluís Girona, Barcelona | 8 d'abril de 2024 a les 09:50

 

 

 

Noves informacions sobre l'operació Catalunya de les clavegueres de l'Estat contra l'independentisme. Segons avança RAC1, la policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en la guerra bruta contra el moviment sobiranista català. L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units.

L'objectiu de la maniobra, segons detalla la ràdio catalana, era que la policia espanyola tingués un talp infiltrat a l'FBI que pogués contaminar les autoritats estatunidenques amb informació falsa contra l'independentisme. Tot plegat sorgeix d'uns correus electrònics que revelen la relació de Villarejo amb Marc Varry, enviat de l'FBI a Espanya.

Tots dos incrementen el tracte a partir del 2012, coincidint amb l'inici de l'operació Catalunya, i l'excomissari li acaba col·locant dins la policia federal estatunidenca a José Maria Clemente Marcet, un financer català acusat de narcotràfic. La seva implicació no és aleatòria: anteriorment

Disputa en un xat de jutges per un missatge que explica com evitar aplicar la llei d'amnistia

 

 

AMNISTIA

 

 

Una associació de jutges penja en un xat una guia perquè els magistrats sàpiguen com evitar aplicar l'amnistia 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: cgpj
Barcelona. Dilluns, 8 d'abril de 2024. 08:24
Actualitzat: Dilluns, 8 d'abril de 2024. 09:19
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Una guia actualitzada sobre com intentar evitar aplicar la llei d'amnistia ha causat enrenou i disputes en una mena de xat del correu corporatiu que fa servir la judicatura espanyola. Segons ha pogut saber el diari Ara, una associació de jutges ha compartit en aquest xat una guia perquè els magistrats sàpiguen com poden evitar aplicar la llei quan arribi el moment i es recomanen accions com "elevar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al Tribunal Constitucional". El missatge ha agradat al sector conservador dels jutges, però no als més progressistes, fet que ha desencadenat una allau de retrets entre uns i altres, tots s'acusen de "polititzar la justícia".

Aquest xat a gran escala al correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial va començar a activar-se fa més d'una dècada, el 2008. De fet, algunes fonts reconeixen al diari que durant els anys del procés el clima era encara més tens que ara.

 

Una amnistia "feta a mida d'un covard"

El Ministeri d'Interior estudia cedir a Catalunya el control de fronteres als aeroports i ports

 

 

FRONTERES

 

 

Marlaska elabora un pla secret que restaria competències a la Guàrdia Civil en aquestes infraestructures 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 8 d'abril de 2024. 09:36
Actualitzat: Dilluns, 8 d'abril de 2024. 10:28
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

El Ministeri d'Interior fa setmanes que oculta als cossos policials un pla que preveu donar a l'Ertzaintza i als Mossos d'Esquadra el control d'aeroports i ports al País Basc i Catalunya. Segons revela El Confidencial, el document elaborat per l'equip del comissari José Antonio Rodríguez —director del Gabinet de Coordinació i Estudis i home de confiança del ministre Fernando Grande-Marlaska— suposaria una alteració en el repartiment de competències en aquestes infraestructures. Així doncs, el pla inclou algunes de les exigències dels partits independentistes per quedar-se amb el control de ports i aeroports en exclusiva, un fet que suposaria lliurar als governs català i basc el control de la seguretat a les fronteres aèries i marítimes, una competència que actualment és exclusiva de la Policia Nacional. 

Amb el nou pla que planteja Interior, els Mossos i l'Ertzaintza podrien parar un viatger estranger tan bon punt sortís de l'avió i fer un control de drogues. Se'ls cedeix la seguretat de la zona restringida àmpliament: prevenció de la delinqüència, vigilància, investigació de delictes, intervenció en incidents d'ordre públic, actuació en accidents de trànsit, etc. El nou pla dona resposta a les exigències dels socis de govern de Pedro Sánchez, que havien posat el focus en aquesta qüestió. Segons apunta el digital, hi ha malestar tant a la policia espanyola com a la Guàrdia Civil per la redacció del nou document sense consensuar-lo amb els cossos. Tanmateix, el ministeri ha afirmat que no hi ha res concretat. 

Exigències dels Mossos

Que la repressió espanyola la vam provocar nosaltres? Si em punxen no em trauen sang. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

No és seriós proposar com a futurible un referèndum sobre la independència renunciant al referèndum que ja s'ha fet, amagant-lo, fent-lo passar com una prova o com un simple intent que solament va servir per a justificar la repressió

 

 

El president de la Generalitat amb el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.

 

 

 

 

Vicent Partal

02.04.2024 - 21:40

 

 

El president Aragonès va presentar ahir un informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern sobre la possibilitat d’un referèndum d’independència acordat amb Espanya i dins l’àmbit de la seua constitució.

El text és francament fluix. No aporta res de nou i fa més aviat la impressió que és un intent de reconduir les pitjors i més pintoresques propostes formulades durant aquests anys, tant en l’infame acord de la claredat promogut pel mateix govern com en aquella sorprenent proposta de majories reforçades que va arribar a formular ERC –i que el text presentat ahir rebutja completament.

Durant la presentació del document, el president de la Generalitat va fer una referència poc clara al 9-N i al Primer d’Octubre, que els presentà –no sé si intencionadament o bé dut per la improvisació del moment– com si fossen una mena d’esglaons que haurien de conduir

Voluntat, poder i eleccions

 

 

OPINIÓ

 

 

"Ben mirat, Catalunya ho té tot per ser independent. Només li manca la voluntat"

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot
01/04/2024 21:25 

 

 

 

 

 

“Voler és poder”, diu la veu popular. Certament, la voluntat està íntimament lligada al poder des de temps immemorials. Si repassem la trajectòria dels personatges que han marcat la història, en tots ells hi trobarem una ferma voluntat com a tret psicològic comú. És el camí més recte per assolir el poder.

Aquesta norma que regeix per a les individualitats, també ho fa en referència als pobles. La pregunta doncs és inevitable: els catalans tenim la voluntat d’esdevenir una nació independent? Si som sincers amb nosaltres mateixos, i fugim de l’autocomplaença que sovint vol emmascarar les nostres febleses, haurem de dir que no. Manifestem un anhel i un desig (que sempre és el problema d’Espanya), però no la determinació insubornable per assolir l’objectiu. Ben mirat, Catalunya ho té tot per ser independent. Només li manca la voluntat.

Carles M. Espinalt, que fou qui millor va estudiar la nostra psicologia col·lectiva dels darrers cent anys, afirmava respecte del que estem parlant:

L'Audiència Nacional suspèn la vista dels CDR de l'Operació Judes: tenen l'amnistia més a prop

 

 

OPERACIÓ JUDES

 

 

Suspesa la vista de l'Operació Judes perquè un lletrat està de baixa. Els 12 encausats guanyen temps per l'amnistia 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 1 d'abril de 2024. 11:58
Actualitzat: Dilluns, 1 d'abril de 2024. 11:59
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Suspesa. L’Audiència Nacional ha suspès la vista , que havia fixat per aquest Dilluns de Pasqua, perquè les defenses dels CDR de l’Operació Judes processats per terrorisme exposessin la vulneració de drets denunciada abans de la celebració del judici. El motiu? L’advocat d’Alexis Codina està de baixa i el tribunal s’ha adonat, un cop els advocats d’Alerta Solidària havien exposat els motius de les irregularitats que denuncien que ha comès el jutge instructor, Manuel García Castellón. Aquesta suspensió no és negativa: els 12 CDR encausats tornen a guanyar temps perquè la pròxima vista que fixi la sala penal de l’Audiència Nacional pot haver entrat en vigor la llei d’amnistia, un dels motius -a més de la vulneració de drets- pel qual Alerta Solidària ha demanat la suspensió del judici. A Madrid, Eva Pous, una de les advocades d’Alerta Solidària, ha destacat les irregularitats d’aquesta causa, que es considera una persecució a l’independentisme català.

 

La llei d’amnistia dels fets del Procés, aprovada en el Congrés dels Diputats, està ja al Senat. El PP,  que té majoria a la cambra alta, ja ha maniobrat perquè aquesta norma de l’oblit sobre els fets relacionats amb la independència de Catalunya s’aturi el màxim possible. Amb tot, s’espera que la llei torni al Congrés per a la seva aprovació definitiva a finals de maig o principi de juny. Llavors, la sala penal de l’Audiència Nacional haurà d’analitzar i valorar si aplica l'amnistia als 12 veïns imputats per terrorisme, o paralitza la seva aplicació amb una consulta al Tribunal Constitucional o al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), com s’espera que farà el Tribunal Suprem, amb la investigació  al president a l’exili Carles Puigdemont.

 

Dos encausats a Madrid

L’Audiència de Madrid ordena la detenció de Dani Gallardo per a empresonar-lo

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

La setmana passada, l'Audiència de Madrid li va donar tres dies perquè es lliurés voluntàriament a la presó, però no ho va fer

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart

06.03.2024 - 11:08

Actualització: 06.03.2024 - 11:31

 

 

L’Audiència de Madrid ha emès una ordre de detenció contra Dani Gallardo perquè el tanquin a la presó i compleixi la condemna pels delictes de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat en concurs ideal amb un delicte lleu de lesions, durant una manifestació contra la sentència del procés el 2019 a Madrid. La setmana passada, l’Audiència li havia comunicat que tenia tres dies per a entrar a la presó, però no es va lliurar voluntàriament i ara n’han ordenat la detenció.

 

Concentració de suport a Dani Gallardo, que té l’ordre d’entrar a la presó

 

Gallardo ja va passar tretze mesos en presó provisional, i ara encara té pendent de complir dos anys i onze mesos més. La seva defensa va demanar de suspendre temporalment l’ordre d’entrar a la presó perquè la llei d’amnistia n’eliminarà la condemna quan sigui aprovada, però el tribunal ho va desestimar.

El 16 d’octubre de 2019, Gallardo va participar en la manifestació en solidaritat amb els presos polítics catalans a la plaça del Sol de Madrid, i es va interposar entre un grup d’antiavalots de la policia espanyola que havien capturat violentament una amiga seva. “La policia va rebentar la manifestació i va començar a carregar. En aquesta persecució

Sánchez accepta modificar la llei d’amnistia per donar “més garanties” a Puigdemont

 

 

Confia que l'acord serà imminent  

 

 

El president espanyol, Pedro Sánchez, en roda de premsa Data de publicació: dimecres 27 de desembre del 2023, 15:14 Localització: Madrid Autor: Moncloa

Redacció

Dimecres, 6 de març de 2024

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, finalment ha acceptat fer canvis a la llei d’amnistia per donar “més garanties” als independentistes i, en especial, al president a l’exili Carles Puigdemont, ara que el Tribunal Suprem instruirà la seva causa del Tsunami Democràtic. Ha estat el mateix Sánchez qui, en conversa informal amb els periodistes que l’acompanyen de viatge oficial a Brasil i Xile, ha manifestat aquesta intenció, fet que ha sorprès, ja que la primera vegada la norma no va tirar endavant perquè el PSOE s’havia negat a incloure les esmenes que reclamava Junts.

La llei es tornarà a votar demà dijous a la comissió de Justícia del Congrés després que Junts la tombés fa un mes, perquè no incloïa les esmenes que havien presentat. Els independentistes insisteixen que les

[ESCÀNDOL] El govern espanyol més progressista de la història segueix espoliant Catalunya

 

 

L’Estat només va executar el 16,3% del pressupostat a Catalunya el primer semestre de 2023 i a Madrid va arribar al 52,7%

 

 

Les obres eternes estació de la Sagrera a Catalunya

 

Redacció

Diumenge, 3 de març de 2024

 

 

La inversió a Madrid va superar el 50% en el mateix període, segueix augmentant l’espoli fiscal a tots els Països Catalans

L’Estat va executar 370 milions d’euros a Catalunya durant els sis primers mesos de 2023, la qual cosa suposa el 16,3% dels 2.276 milions pressupostats per a l’any passat. Així ho recull l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) que ha publicat aquest diumenge el diari ‘Ara’. Segons aquestes dades, Adif, per exemple, va executar 94 milions dels 1.080 previstos, Renfe va invertir 36 milions dels 151 pressupostats i Ports de l’Estat, 15 milions dels 182 previstos. 

 

Segons per la cua en inversió real per part de l’estat

Espanya Irreformable: El govern espanyol més progressista de la història impedeix fer justícia

 

 Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Redacció

Dijous, 29 de febrer de 2024

 

 

La jutgessa Servini, l’advocada Oranich i la família denuncien les traves de l’Estat mentre els responsables van morint

Avui Salvador Puig Antich tindria 75 anys. Si la dictadura franquista no li hagués segat la vida amb el garrot vil el 2 de març del 1974. Una execució que s’ha intentat jutjar a Espanya, a Europa i fins i tot a Buenos Aires. Però, 50 anys després, una de les paraules més repetides és “frustració”. Els intents per la via judicial han arribat a un cul-de-sac. La jutgessa argentina Maria Servini, la família de l’activista i l’advocada Magda Oranich expliquen a l’ACN que ja “no hi poden fer absolutament res”. Servini en responsabilitza l’Estat per no haver facilitat l’extradició dels responsables, que han anat morint en les llargues esperes. Imma i Montse Puig Antich tampoc confien en la llei de memòria democràtica espanyola.

 

(S’ha corregit la vinculació que l’advocada Magda Oranich té amb l’execució de Puig Antich, matisant que no va ser la seva advocada sinó que coneixia el cas de prop per haver participat de l’estratègia de defensa amb els seus advocats prèviament al Consell de Guerra. La notícia original ja ha estat modificada)

 

En aquests moments, l’Argentina és l’únic país on hi ha una investigació judicial oberta sobre l’execució de Salvador Puig Antich, militant de l’anarquista MIL i condemnat per la mort d’un subinspector de policia. És en el marc de la querella pels crims del franquisme. La jutgessa federal María Servini va arribar a sol·licitar el novembre del 2014, a través d’Interpol, la detenció i extradició de fins a una vintena de responsables de la dictadura franquista. També el Parlament de Catalunya, el Parlament Europeu o el relator de l’ONU sobre la veritat, la justícia i la reparació van instar les autoritats espanyoles a col·laborar.

Però, el març del 2015, després de dilatar el procés, el govern de Mariano Rajoy va denegar l’extradició. El llavors ministre de Justícia,