divendres, 1 de març del 2024

Espanya Irreformable: El govern espanyol més progressista de la història impedeix fer justícia

 

 Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Redacció

Dijous, 29 de febrer de 2024

 

 

La jutgessa Servini, l’advocada Oranich i la família denuncien les traves de l’Estat mentre els responsables van morint

Avui Salvador Puig Antich tindria 75 anys. Si la dictadura franquista no li hagués segat la vida amb el garrot vil el 2 de març del 1974. Una execució que s’ha intentat jutjar a Espanya, a Europa i fins i tot a Buenos Aires. Però, 50 anys després, una de les paraules més repetides és “frustració”. Els intents per la via judicial han arribat a un cul-de-sac. La jutgessa argentina Maria Servini, la família de l’activista i l’advocada Magda Oranich expliquen a l’ACN que ja “no hi poden fer absolutament res”. Servini en responsabilitza l’Estat per no haver facilitat l’extradició dels responsables, que han anat morint en les llargues esperes. Imma i Montse Puig Antich tampoc confien en la llei de memòria democràtica espanyola.

 

(S’ha corregit la vinculació que l’advocada Magda Oranich té amb l’execució de Puig Antich, matisant que no va ser la seva advocada sinó que coneixia el cas de prop per haver participat de l’estratègia de defensa amb els seus advocats prèviament al Consell de Guerra. La notícia original ja ha estat modificada)

 

En aquests moments, l’Argentina és l’únic país on hi ha una investigació judicial oberta sobre l’execució de Salvador Puig Antich, militant de l’anarquista MIL i condemnat per la mort d’un subinspector de policia. És en el marc de la querella pels crims del franquisme. La jutgessa federal María Servini va arribar a sol·licitar el novembre del 2014, a través d’Interpol, la detenció i extradició de fins a una vintena de responsables de la dictadura franquista. També el Parlament de Catalunya, el Parlament Europeu o el relator de l’ONU sobre la veritat, la justícia i la reparació van instar les autoritats espanyoles a col·laborar.

Però, el març del 2015, després de dilatar el procés, el govern de Mariano Rajoy va denegar l’extradició. El llavors ministre de Justícia,

Rafael Catalá, va argumentar que els “hipotètics” crims ja havien prescrit, que en qualsevol cas s’haurien de jutjar a Espanya, i que la pena de mort “als anys setanta estava prevista al Codi Penal de l’època” i qui la signava “no cometia un delicte”.

 

Des del seu despatx a Buenos Aires, acompanyada dels secretaris judicials María José Iglesias i Alfredo Mangano, María Servini atén telemàticament l’Agència Catalana de Notícies i lamenta la manca de col·laboració de les autoritats espanyoles en la seva querella: “La veritat és que pensàvem que tindríem més suport”. Recorda que, en un altre cas d’aquesta querella, no van poder accedir a un cementiri de Màlaga perquè la jutgessa espanyola ni tan sols els va voler rebre.

Alfredo Mangano descriu com “es demoren molt a respondre les coses” que els demanen. “Demanem qualsevol tràmit i triguen entre 5 i 6 mesos”, diu el secretari judicial. “Quan no demoren més”, puntualitza Servini. I rebla Mangano: “Des de l’inici de la causa hem tingut molt poca col·laboració, no només del govern, sinó també de la justícia espanyola”.

 

A tot això, hi ha un problema afegit, que apunta la secretària judicial María José Iglesias: “En l’actualitat es troben difunts tots els reclamats. L’últim que va morir (Antonio Carro) va ser el 2020”. En aquests deu anys des de la petició, han traspassat els quatre ministres imputats per la pena de mort de Puig Antich: l’exvicepresident Licino de la Fuente i els ministres Antonio Carro, Antonio Barrera i José Utrera Molina. Només està viu el jutge ponent de la sentència, Carlos Rey González, que l’any passat es va jubilar com a professor de dret a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). La seva extradició també ha estat denegada.

“No tenim a qui imputar-li el delicte, perquè han mort tots els imputats”, lamenta María Servini en referència al cas concret de l’execució de Salvador Puig Antich. I afegeix en aquest punt: “Però no per culpa nostra. Nosaltres vam sol·licitar-ho el 2014, quan encara vivien. Després Espanya ens va negar l’extradició, van anar morint i aquí ens hem quedat”.

 

La jutgessa argentina admet que “no hi ha forma d’obrir això” un cop han mort els imputats, perquè així ho prohibeix la legislació del país andí. “No podem fer absolutament res. És una pena, és una frustració, per a nosaltres que hem treballat amb tant afany”.

 

Les germanes tampoc confien

 

Abans d’acudir a l’Argentina, la família de Salvador Puig Antich ja va intentar portar el cas a la justícia espanyola, però tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional van rebutjar la revisió de la condemna a mort en dues ocasions. El mateix camí va seguir al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va al·legar que en el moment de l’execució Espanya no havia subscrit els tractats europeus i, per tant, quedava fora de la jurisdicció d’Estrasburg.

 

Les quatre germanes també es van querellar, juntament amb el govern municipal d’Ada Colau, contra el llavors jutge Carlos Rey, ponent de la sentència i avui l’únic responsable viu. Però l’Audiència de Barcelona també va arxivar-la emparant-se en la llei d’amnistia del 77.

En declaracions a l’ACN des de la quarta galeria de la presó Model, on va estar reclòs el seu germà, Imma Puig Antich assegura que “intentar fer s’ha fet tot”, però que “en l’aspecte judicial, de moment, hem perdut”, perquè “no s’ha fet res”. I en aquest punt afegeix: “El que no hem perdut és que el Salvador no passi a la història com un assassí, un cremador de boscos, un delinqüent, que és el que volia l’Estat. Però en l’àmbit judicial estem estancats”. Carme Puig Antich lamenta les “traves” que s’han posat des d’Espanya, tant a investigar dins l’Estat com a l’Argentina.

 

La família tampoc no confia en la nova llei de memòria democràtica espanyola, aprovada l’octubre del 2022. Així els ho diuen els seus advocats, segons apunta Imma Puig Antich: “Ells ho veuen més negre que nosaltres. Han estat ells que ens han dit que estem davant d’un mur”.

 

Què poden fer, doncs? Carme Puig Antich explica la “feina soterrada” que estan “intentant fer”, visitant presons, universitats, escoles i instituts “perquè no es perdi la memòria”. Això “és el que podem fer fins al dia d’avui”, conclou. La seva germana Imma admet que és un “terrabastall”, especialment en dates de commemoració com les d’aquests dies.

 

“Ens passa a les quatre igual. Estàs explicant coses que normalment no en parles, com l’última nit del Salvador. I quan en parles, et remou. És humà”, confessa l’Imma. I la Carme rebla: “De vegades penses que han passat 50 anys, que nosaltres hem fet molts anys també. Però torna, torna. De vegades has d’estar molt forta, perquè se’t trenca la veu. Costa”.

 

Oranich, l’amnistia del 77 i la llei de memòria espanyola

 

L’ACN també ha parlat amb Magda Oranich al seu despatx d’advocada. Ara fa 50 anys va seguir de ben a prop el cas en tenir relació amb els advocats defensors de Salvador Puig Antich abans del Consell de Guerra que el va condemnar a garrot vil. Mig segle després, diu que té sentiments contradictoris: per una banda, “trista de recordar”; per l’altra, “satisfeta” de la feina que s’ha fet per no caure en l’oblit. “Si el Salvador ho pogués veure en algun lloc, estaria content que la seva memòria recorda un acte tan brutal com aquella execució al garrot vil i sense proves”, assegura. En aquest sentit, reitera la “satisfacció que la gent se n’assabenti”.

 

Oranich també assegura que va sentir “satisfacció” quan es va aprovar la llei d’amnistia del 77, que era una de les demandes que feia el moviment antifranquista, i ho podia comprovar quan “anava a les presons i sortien en llibertat”. Ella mateixa va ser amnistiada. No obstant això, també admet una “frustració molt gran” perquè s’hagi convertit en una arma de doble tall i en el principal obstacle per investigar els crims del franquisme.

 

“Ningú ens vam adonar que després aquesta amnistia se l’aplicarien a ells”, assenyala l’advocada. Una aplicació que denuncia que no s’hauria d’haver fet mai: “El que ells van fer no es pot amnistiar, perquè els delictes de lesa humanitat ni prescriuen ni es poden amnistiar. Està a l’ordenament internacional”.

 

Més enllà de la via judicial, Magda Oranich assegura que “s’ha fet molt poc”. Posa l’exemple de la comissaria de Via Laietana. “Tenim manifestacions cada setmana perquè allò sigui un centre de memòria, perquè allà van passar moltes desgràcies”, explica la jurista.

 

Malgrat tot, creu que la nova llei de memòria democràtica de l’Estat “obre alguna porta més”. Ja no per jutjar els responsables, perquè molts d’ells estan morts, però sí que “podria ajudar almenys a compensar”.

 

La querella argentina més enllà de Puig Antich

 

Des del jutjat argentí asseguren que, malgrat tots els obstacles, la querella argentina continua avançant més enllà del cas de Salvador Puig Antich. La secretària judicial María José Iglesias subratlla que “hi ha molts fets en aquesta causa”, que va del 1936 al 1978.

 

La jutgessa María Servini posa ara el focus especialment en les exhumacions. En té demanades unes quantes. Algunes han acabat prosperant, com les restes de Timoteo Mendieta, afusellat el 1939 i que va ser exhumat de la fossa comuna del cementiri de Guadalajara el gener del 2016. La recuperació de les restes l’havia sol·licitat la seva filla Ascensión, que va volar a Buenos Aires a l’edat de 88 anys.

 

Servini explica que té un retrat d’Ascensión Mendieta al seu despatx. “Realment, per mi, va ser una satisfacció molt gran haver vist aquella felicita”, admet la jutgessa argentina. I conclou amb una reflexió: “I no va molestar a ningú. Jo no sé per què no col·laboren. No va fer mal a ningú. És només donar-li pau a una família”.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/espanya-irreformable-el-govern-espanyol-mes-progressista-de-la-historia-impedeix-fer-justicia/