El TSJC obliga la Generalitat a pagar 81 milions d’euros a Renfe, en una sentència que el Govern recorrerà

 

 

Capella denuncia que l’Estat espanyol “és el principal incomplidor” perquè no ha complert amb les seves “obligacions” en el traspàs del 2010

 

 

 

Tren de mitja distància de Renfe

 

 

Redacció 

Dimecres, 4 d'octubre de 2023

 

 

 

Sembla una broma de mal gust, però és la realitat. Malgrar els incomptables retards, talls en la circulació, i incidències vàries, la Generalitat ha de pagar a Renfe 80,9 milions d’euros.  Així ho ha estipulat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC);  el pagament es correspon a l’ampliació dels serveis de Rodalies que s’han anat fent a petició del govern català en els darrers anys, després del traspàs del 2010. Es tracta d’un deute que el Govern no va abonar argumentant que bona part d’aquest cost correspon al cànon ferroviari que es paga per circular per la infraestructura d’Adif, i que, per tant, abonar-lo és competència del ministeri de Transports, ja que és el que gaudeix dels diners. El dictamen admet recurs de cassació.

Renfe, que per cobrar sí que vol ser puntual, hauria reclamat aquest import a la Conselleria de Territori, però l’executiu català va respondre al·legant que ja estava cobert amb el pagament del cànon ferroviari. El Govern, de fet, es va

L'expresident d'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí es dona de baixa del partit

 

 

Josep Maria Rufí diu que ho fa amb "una tristesa infinita" després de 42 anys

 

 

Política 03.10.2023 13.30 hACN

 

 

L\'expresident d\'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí Autor/a: ERC

 

 

 

 

L'expresident de la Federació d'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Josep Maria Rufí, s'ha donat de baixa del partit. En una piulada, Rufi diu que ha pres la decisió de deixar la militància d'Esquerra després de 42 anys i "amb una tristesa infinita", tot i que no n'ha donat més detalls. 

L'anunci ha tingut múltiples reaccions de suport a la xarxa social X. Llicenciat en Veterinària, Rufí era militant d'ERC des del

Salvar la nació

 

 

OPINIÓ

 

 

"Reconstruir la nació sense caure de quatre potes a la teranyina i preservar opcions de futur nacional, aquesta és la quadratura del cercle a la qual ens podrem apropar"

 

 

 

Joan Rovira

01/10/2023 20:25 

 

 

 

 

 

El festival de teories, profecies, horòscops, fantasies i estratègies per a l’octubre del 2023 fa goig de veure. Ens anem accelerant i esverant a una velocitat vertiginosa: després de sis anys de derrotes, repressió, por, depressió, presó, rendicions dissimulades, exili tossut, però fràgil, i grans dosis de misèria quotidiana, els astres s’han alineat miraculosament. Han revalorat l’aferrissada i també contradictòria resistència de Puigdemont i ofereixen oportunitats interessants. De victòria? No, no correm tant, que prendrem mal. Però sí de recuperar algunes posicions amenaçades o perdudes i de començar a plantejar nous, llargs, costeruts i prometedors camins.

Som ciclotímics, exuberants i una mica italians, passem de l’eufòria a l’enfonsament amb facilitat. I el teatre partidista, de baixíssim nivell, no ajuda gens a veure-hi clar: només saben jugar a curtíssim termini, a fer numerets estèrils com els darrers dies al Parlament.

Amb les eleccions del juliol es va obrir una porta inesperada:

Editorial Vicent Partal : El perfeccionisme i aquesta crítica que en fa Puigdemont

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Trobar el camí recte entre l’estètica i el fonament, entre l’avanç concret que pot solidificar la posició i el retrocés que dissol tot allò que s’ha guanyat amb el Primer d’Octubre no serà fàcil enmig de la pressió negociadora de Madrid

 

 

 

 

Vicent Partal

 

01.10.2023 - 21:40

Actualització: 01.10.2023 - 21:59

 

 

 

Winston Churchill era un home obsedit pel perfeccionisme. En els seus fabulosos llibres sobre la Segona Guerra Mundial, aquest tema hi surt recurrentment. Ell no hi creia, pensava que l’obsessió per la perfecció feia mal en el dia a dia, una teoria que va consagrar públicament amb aquella frase famosa que fa: “La màxima que diu que res no preval excepte la perfecció l’hauríem d’escriure lletrejant la paraula ‘pa-rà-li-si’…”

En relació amb això, ahir el president Puigdemont em va sorprendre molt quan va parlar justament del perfeccionisme, durant el seu discurs en l’acte de commemoració del Primer d’Octubre. I en féu una crítica oberta.

És evident que ahir no tenia un paper fàcil. Ara mateix porta dos barrets al cap, el del Consell de la República i el de Junts, cosa que sembla poc compatible. I barrejar-los com esperava molta gent

Guàrdies civils ascendits, mossos apartats de la Prefectura: on són els caps policials de l’1-O

 

 

INDEPENDENTISME

 

 

Els comandaments dels cossos estatals han tingut una trajectòria molt més plàcida que els de la policia de la Generalitat després de l'octubre del 2017

 

 

 

 

Quico Sallés Barcelona
01/10/2023 21:51

 

 

l referèndum del Primer d’Octubre va tenir molts protagonistes més enllà dels líders polítics, institucionals i civils de l’independentisme. Així s’hi compten les urnes, els milers de persones que es van apinyar als col·legis electorals, els Bombers, els Comitès de Defensa del Referèndum –posteriors Comitès de Defensa de la República (CDR)– o el paper dels jutges, el Tribunal Constitucional i la Fiscalia. Però també hi va haver els policies. De fet, van ser uns protagonistes especials perquè tant a Mossos d’Esquadra, com Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia van assolir un rol principal en la gestió del Primer d’Octubre així com el CNI. Les policies locals, en canvi, van tenir un paper de no intervenció.

A banda dels antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que van repartir llenya a tort i a dret contra els votants del referèndum, hi havia els comandaments, que van tenir paper no només el Primer d’Octubre sinó abans i després. En aquelles dates van agafar volada noms com el major del Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; els dels seus comissaris adjunts a la Prefectura, Joan Carles Molinero i Ferran López; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos; el del cap superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya, Sebastián Trapote; el del cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Catalunya, el general Ángel Gozalo, i el del cap d’Informació del Cos Nacional de Policia a Catalunya per a l’operatiu, el comissari Juan Manuel Quintela. Alguns continuen en actiu, altres gaudeixen de la segona activitat, un bon gruix s’ha jubilat i algun ha estat destituït. El balanç és molt més plàcid per als comandaments dels cossos estatals que per als dels Mossos d’Esquadra, que han anat desapareixent gradualmeny de la Prefectura del cos.

 

 

El president Puigdemont, el major Trapero i el conseller Forn acompanyats de la resta de representants del Govern a la Junta de Seguretat

 

 

Mossos encara operatius, tot i l’Audiència Nacional

L’editora de VilaWeb, retinguda pels Mossos(sense placa) malgrat identificar-se com a periodista

 

 

CULTURA - MITJANS DE COMUNICACIÓ

 

 

L'han obligada a posar-se contra la paret quan preguntava sobre la situació de tres nois que eren retinguts per una patrulla

 

 

 

La retenció ha tingut lloc prop de La Model, on es feia un acte amb participació dels membres de la Tertúlia Proscrita

 

 

 

Redacció

01.10.2023 - 18:16

Actualització: 01.10.2023 - 18:46

 

 

L’editora de VilaWeb, Assumpció Maresma, ha estat retinguda durant uns minuts per una unitat de Mossos d’Esquadra aquesta tarda a Barcelona, malgrat haver-se identificat clarament com a periodista davant seu. Els policies l’han obligat a posar-se a la paret en companyia de tres nois a qui identificaven.

Els fets han passat al voltant de les 16.45 a la cantonada entre els carrers de Rosselló i d’Entença. Una unitat de Mossos identificava els joves a qui acusaven d’enganxar un adhesiu.

Quan hi ha passat per davant, l’editora de VilaWeb s’ha interessat pels fets i s’ha identificat com a periodista. Aleshores un mosso, que no portava visible el número d’identificació,

La impostura no paga

 

 

OPINIÓ

 

 

"La soledat i la irrellevància d'ERC en aquesta ocasió no es pot amagar per feixuga que sigui la propaganda"

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
28/09/2023 19:19 

 

 

 

 

 

 

Ha estat una casualitat del destí que la investidura/no investidura (per ara) de Feijóo hagi contraprogramat el moment sublim de la política catalana, el discurs sobre política general, que no es diu “sobre l’estat de la nació” suposo per por als veïns. Si ja era prou evident que el govern està fora de joc en el procés de negociacions “històriques”, la fatal superposició d’imatges ha estat letal.

El líder de la dreta va oferir un espectacle entre trist i ridícul. Va pujar al faristol més com una litúrgia parlamentària que com un candidat a la presidència del gobierno. Estava convençut d’antuvi que no assoliria els fatídics 176, malgrat les crides dels seus al transfuguisme. Venia encès per la manifestació dominical a la zona nacional i disposat a anorrear l’oposició amb un argument que, palesant la seva grandesa moral, deixés en evidència la petitesa dels seus adversaris. Tot disposant dels vots, no els ha volgut al preu del desmembrament de la Pàtria. S’estima més “honra sense vaixells que vaixells sense honra”, com deia el contraalmirall Méndez Núñez. En realitat tot es redueix a l’argument pedestre de l'”estaven verds” de la faula.

En aplicació de la llei de l’esforç menor, Feijóo no presentava un programa de govern, sinó unes propostes contràries a les polítiques del govern sovint basades en mentides clamoroses que tothom coneix. Doncs va convertir la investidura

Es busca independentista que vulgui passar a la història

 

 

OPINIÓ

 

 

"A Catalunya, a diferència d'Espanya, el que està en joc és si es crea un nou estat o no, i això ho canvia tot, o hauria de canviar-ho tot"

 

 

Sílvia Barroso
28/09/2023 10:29

 

 

 

El debat de política general al Parlament de Catalunya ha servit, només, per tornar a exhibir la divisió de l’independentisme. En un moment en què no se sap qui governarà a Espanya ni quan hi haurà govern, precisament perquè l’independentisme en té la clau, l’únic punt d’interès d’aquest ple era saber si alguna cosa havia canviat en la relació entre ERC i Junts. I ha quedat clar que no, o en tot cas ho porten en secret. Junts ha fet un intent tebi i rutinari de qüestionar la tasca del govern d’ERC –i de recordar el que sap tothom, que només té el suport de 33 diputats– i els republicans s’han limitat a ignorar-ho. No s’han molestat ni a enfrontar-s’hi. 

Uns i altres s’han adreçat únicament als seus. Els de Junts han retret a ERC que fa un any els van empènyer a deixar l’executiu de coalició i han volgut fer valdre la idea que ara mateix la partida més important –la suposada negociació amb el PSOE– s’està jugant fora del Govern i del Parlament. Amb “discreció”. Tanta, que és “hermetisme”, un terme que no defugen, emprat pel mateix

Diu que som una minoria i que vol que ens extingim

 

 

OPINIÓ

 

 

Segons el supremacisme, l'existència de col·lectius suposadament superiors legitima la discriminació, la subjugació o la segregació dels considerats inferiors. La seva extinció

 

 

 

 

 

 

NÚRIA CADENES

27.09.2023 - 21:40

Actualització: 28.09.2023 - 11:44

 

 

El primer títol que havia pensat per a aquest article era alguna cosa similar a “La impotència del Senyor X”, però aleshores he trobat que podria semblar que parlava d’Elon Musk i de la tírria que mostra contra la xarxa social que va comprar, que ell ha volgut batejar amb l’anodina X i que al navegador es continua anomenant Twitter, i, per tant, ho he deixat estar. Que tot plegat també és una qüestió de narcisisme destructiu, certament, però que la personalitat d’aquests individus m’interessa, ara, entre poc i gens.

Felipe González va ser secretari general del PSOE entre el 1974 i el 1997, i president del govern espanyol entre el 1982 i el 1996. Alfonso Guerra en va ser el secretari d’organització i, al govern que tenien, vice-president. Feien tàndem: la típica complementarietat del policia bo i el policia dolent, cara amable – element mossegaire. Eren o es consideraven o semblaven amics. Fins que un dels casos de corrupció dels que van implicar públicament el PSOE (el del germà de Guerra, Juan) va forçar la dimissió a la vice-presidència. Era el 1991. Des d’aleshores la distància es va anar fent més i més gran. I freda. Àrtica. El primer signe públic de desgel entre els dos personatges va arribar el 2007, quan es van trobar a l’acte de presentació d’un llibre signat per Rafael Vera.

Passats trenta anys del trencament, González i Guerra es van tornar a aplegar en un acte públic conjunt. Va ser ara fa poc, el

De la “igualdad entre españoles”

 

 

OPINIÓ

 

Antoni Strubell i Trueta
Barcelona. Dijous, 28 de setembre de 2023. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

Potser és la mateixa tossuderia amb què s’abusa aquests dies del mantra de “la igualdad entre españoles” que denota que estem davant una entelèquia que reclama la nostra atenció. Què vol dir exactament la “igualdad de los españoles” si es pot saber?  És una realitat? O més aviat una meta reivindicativa més de l’agenda colonial? A mig camí entre l’oxímoron i l’unicorni, el que no es pot negar en un sentit o altre és que aquesta expressió per si sola aporta una enorme i enganyosa càrrega ideològica.

Que s’hi hagi d’insistir tant, en aquesta “igualdad”, certament pressuposa dos possibles apriorismes. Primer, que els espanyols són iguals i que, per tant, cal lluitar contra qui ho nega. I segon, que els espanyols no són iguals, però que haurien de ser-ho. Més enllà d’un tercer apriorisme que ni se senten en l’obligació d’afirmar —que als catalans els incloguin en la categoria d’“espanyols” (la síndrome ¿qué pone en tu DNI?)—, tant l’un com l’altre

El TEDH tanca el cas de l’escó de Puigdemont perquè el TC l’ha reconegut com a eurodiputat

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"El demandant ja ha obtingut el reconeixement de qualsevol presumpta vulneració i la reparació apropiada en l'àmbit domèstic", diu el tribunal

 

 

 

 

 

Redacció / ACN   

28.09.2023 - 08:54

Actualització: 28.09.2023 - 11:08

 

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat el primer recurs del president Carles Puigdemont pel cas del seu escó al Parlament Europeu. El tribunal amb seu a Estrasburg va inadmetre el passat 7 de juliol la demanda conjunta amb Toni Comín contra l’estat espanyol per la negativa de la JEC d’incloure’ls en la llista d’eurodiputats que havia d’enviar a l’eurocambra. El TEDH ha considerat que la possible vulneració dels seus drets polítics ja s’ha reparat perquè el Tribunal Constitucional espanyol va reconèixer els dos dirigents de Junts com a eurodiputats.

El TC reconeix que Puigdemont i Comín són eurodiputats 

La repressió espanyola contra Clara Ponsatí, en marxa: la fiscalia demana al Suprem obrir-li judici per desobediència greu

 

 

La injustícia espanyola, amb la petició d'obrir judici, busca inhabilitar Clara Ponsatí  

 

 

L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí sortint dels jutjats de guàrdia de Barcelona Data de publicació: dilluns 24 de juliol del 2023, 15:02 Localització: Barcelona Autor: Natàlia Segura

Redacció

Dijous, 28 de setembre de 2023

 

 

La justícia espanyola encara no ha paït que els polítics independentistes a l’exili hagin pogut escapar-se del seu règim repressor, però no es rendeix en el seu intent d’aplicar el caduc Codi Penal espanyol sobre ells. Sense anar més lluny, aquest mateix dijous, 28 de setembre, la fiscalia ha demanat a la Sala Penal del Tribunal Suprem que obri judici oral contra l’exconsellera i eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, per un presumpte delicte de desobediència greu.

L’exconsellera va sorprendre tothom el passat mes de març, quan, malgrat pesar sobre ella una ordre de detenció nacional, va tornar de l’exili per a passejar per Barcelona. L’alegria del moment, però, no va durar massa, ja que agents dels Mossos d’Esquadra van detenir-la de forma il·legal i traslladar-la fins a la Ciutat de la Justícia, on va declarar com a investigada per un delicte de desobediència. La situació va resoldre’s amb una citació judicial que emplaçava Ponsatí a declarar davant el Tribunal Suprem el 24 d’abril. Finalment, però, el magistrat Pablo Llarena va decidir no enviar-la a Madrid i que fos el jutge de guàrdia el que li prengués declaració.

Llarena va concloure el sumari per un presumpte delicte de desobediència a finals de juliol, deixant l’exconsellera

Puigdemont es desmarca de les negociacions d’ERC sobre l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Esquerra veurà què fa Esquerra i nosaltres què fem nosaltres", ha dit

 

 

 

Carles Puigdemont i Toni Comín en un acte amb motiu del Dia Europeu de les Llengües

 

 

 

 

Europa Press   

26.09.2023 - 13:12

Actualització: 26.09.2023 - 13:46

 

 

El president Carles Puigdemont s’ha desmarcat de l’intercanvi de documents que ERC ha dit que manté amb el PSOE de cara a una llei d’amnistia, després d’assenyalar que no se sent “concernit” pels acords que pugui aconseguir ERC. “Jo no sóc d’ERC, per tant no puc parlar pel que digui ERC, ni em sento concernit pel que ERC digui, pacti o decideixi pactar. Esquerra veurà el que fa Esquerra i nosaltres el que fem nosaltres”, ha dit en unes declaracions a Brussel·les, on ha participat en un acte amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.

Així ha contestat a les declaracions de la portaveu d’ERC, Raquel Sans, que ahir donava per resolta la part política de la llei d’amnistia i va revelar que

L’exili recusa Llarena per les seves opinions contràries a l’amnistia

 

 

TRIBUNALS 

 

 

Una conferència del magistrat a Toledo, la clau

 

 

 

Pablo Llarena, en una aparició pública / Europa Press

 

Quico Sallés Barcelona
26/09/2023 16:32

 

 

Nova batalla judicial arran del judici del Procés i la negociació política per la investidura. El president a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Antoni Comín i Clara Ponsatí han registrat un escrit al Tribunal Suprem amb què demanen al magistrat instructor de la seva causa, Pablo Llarena, que se n’aparti. L’escrit, al que ha tingut accés El Món, es basa en les manifestacions del jutge en una conferència a la Facultat de Dret de Burgos, de la qual aquesta part va tenir coneixement el 12 de setembre de 2023, on “es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en el supòsit que s’arribés a aprovar una Llei d’Amnistia”.

Segons l’escrit, el magistrat que ha instruït la causa del Procés i que manté obertes les diligències contra tot l’exili, ha mostrat que és parcial. “Les seves declaracions no deixen cap dubte sobre la seva

Doble ofensiva de Boye per frenar la persecusió de Llarena contra Puigdemont

 

 

Boye recusa de nou Llarena en la causa de Puigdemont, Comín i Ponsatí i rebutja que els emplaci a informar-lo sobre cautelars 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 26 de setembre de 2023. 17:14
Actualitzat: Dimarts, 26 de setembre de 2023. 17:34
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Mentre la política espanyola debat sobre la possibilitat d'abordar o no una amnistia que acabi amb la judicialització del procés, el torcebraç contra l'independentisme segueix als tribunals en plena efervescència. L'advocat del president Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha tramitat davant del Tribunal Suprem dues noves peticions de recusació contra el jutge instructor, Pablo Llarena, després que el magistrat es va posicionar públicament en contra d'una l'amnistia i en va qüestionar la constitucionalitat. A més, també ha presentat dos recursos, en nom de Puigdemont i del conseller Toni Comín, contra la providència del jutge en què es fixava un termini de deu dies perquè informessin si havien demanat mesures cautelars al TJUE per recuperar la seva immunitat.

En dos escrits, als quals ha tingut accés ElNacional.cat, l'advocat argumenta la nova recusació contra el jutge instructor en les declaracions de Llarena del passat 12 de setembre a la universitat de Burgos en què durant una conferència "es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en cas que s'arribés a aprovar la Llei d'Amnistia". 

"Les manifestacions realitzades pel magistrat instructor no deixen lloc a dubte sobre la seva falta d'imparcialitat i interès directe en la present causa, que obliguen novament a la seva recusació", argumenta en el recurs que ha tramitat en nom de Puigemont, Comín i Clara Ponsatí. El text recorda diferents resolucions del jutge que, segons assegura, evidencien la seva parcialitat, però també episodis com el premi que va rebre de mans de la Fundación Villacisneros, "d'extrema dreta".

Sense base jurídica

Editorial Vicent Partal : Sobre els acords de Pasqua i el perill de la hipèrbole

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Que aquesta negociació no és d’investidura i prou ja és clar. Però això no vol dir que puga arribar a ser un canvi de règim, com s’insinua, ni tan sols que arribe a bon port i done fruits

 

 

 

 

 

Vicent Partal

24.09.2023 - 21:40

 

 

Fa dies que l’entorn de Junts envia el missatge que allò que negocien el seu partit i el PSOE no és simplement la investidura de Pedro Sánchez, sinó una mena de canvi total de les relacions entre Catalunya i Espanya. I ho comparen obertament amb els famosos acords de Pasqua del 1998 al nord d’Irlanda.

Puc entendre que la referència als acords de Pasqua siga una hipèrbole fins i tot necessària, una imatge que vol significar, simplificant-ho, que es podria acabar negociant alguna cosa d’un volum i un valor excepcionals, molt diferent d’una simple negociació d’investidura. Puc entendre que es faça córrer la imatge per preparar la gent per a un gran capgirament de la política –que ja veurem si arriba a prendre forma o no. Ara, compte a emocionar-se massa, perquè, entrant en detalls, el paral·lelisme entre allò que va passar a Irlanda i això que passa ara entre Catalunya i Espanya és molt difícil d’establir i, de fet, encara són coses incomparables.

Sobretot perquè els actors i les responsabilitats de l’una situació i de l’altra no tenen res a veure. Els acords de pau d’Irlanda van ser un exercici extraordinari de diplomàcia que va saber combinar gairebé miraculosament negociacions diverses entre responsables diferents sobre nombrosos temes, i

Trenta membres de l’Assemblea de Representants publiquen un dur comunicat contra el govern del Consell de la República

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Hem assistit a un llarg seguit d’obstacles, intromissions i menyspreus a la feina feta pels representants que sempre provenien de la direcció executiva del govern", diuen

 

 

 

 

 

 

Redacció   

25.09.2023 - 12:11

Actualització: 25.09.2023 - 12:25

 

 

 

Una trentena de membres de l’Assemblea de Representants del Consell de la República han escrit una carta oberta al president Carles Puigdemont en resposta a la carta que va escriure als registrats eliminant l’Assemblea de Representants. Consideren que “les formes, que s’haurien de fonamentar en el respecte mutu, semblen haver estat completament obviades”. Es pregunten “per què sembla que l’Assemblea esdevé una molèstia per al govern” i diuen que el govern del Consell de la República ha actuat contra l’Assemblea i ha desviat recursos econòmics a despeses innecessàries.

Aquest grup ha estat especialment crític amb el vice-president Toni Comín. “Ha insistit repetidament que l’Assemblea de Representants hauria d’acatar les directrius i donar suport a les orientacions polítiques del govern”, denuncien. “Cal demanar-se si els proveïdors beneficiaris d’aquestes despeses de representació, muntatge d’esdeveniments i equip tècnic multimèdia no han estat una via de negoci d’un cercle reduït de persones pròximes al vice-president”, afegeixen, sobre les despeses que consideren innecessàries. “La presència i les accions de Toni Comín, amb una trajectòria política molt fluctuant (dins alguns partits avui espanyolistes), i mogut per la promoció d’interessos personals, posen en risc aquest projecte vital”.

Podeu llegir el contingut íntegre de la carta ací:

El precedent de la llengua que fa més de set anys que espera per ser oficial a la Unió Europea

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La sol·licitud de Xipre de fer oficial el turc, presentada el 2016, encara no ha estat votada al Consell de la UE

 

 

 

 

 

Alexandre Solano   

 

El mes d’agost, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, va enviar una carta a la presidència del Consell de la Unió Europea, que ara és exercida pel president espanyol, Pedro Sánchez, per començar el procediment per a fer oficials el català, el gallec i l’èuscar.

La qüestió va ser tractada en la reunió del 19 de setembre i es va decidir d’endarrerir la votació fins a tenir un dictamen jurídic i una anàlisi de l’impacte econòmic i pràctic, sense acordar quan se’n tornaria a parlar. Tot i que la previsió és que sigui aviat, no hi ha un límit temporal i no sempre es compleixen els terminis, atès que algunes sol·licituds d’oficialitat fa temps, anys, que esperen a ser resoltes.

Ara fa set anys, la República de Xipre va sol·licitar que el turc fos oficial a la UE, perquè que és una de les dues llengües oficial de l’estat. L’illa és dividida de facto, amb el nord controlat d’ençà del 1984 per la República Turca de Xipre del Nord, un estat reconegut solament per Turquia, que té uns tres-cents mil habitants, considerats ciutadans de la UE. Això significa que, en realitat, a la República de

Cap a la dictadura

 

 

OPINIÓ

 

 

"La independència es farà, si es fa, amb els independentistes; però no amb aquesta ERC que no ho és, d'independentista"

 

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
21/09/2023 19:13

 

 

 

Al cap de dos anys i mig de govern republicà és patent una deriva implacable vers un autoritarisme que frega la dictadura. Una dictadura tova, simpàtica; una dictadura paternalista, dialogant, al costat de la gent, d’un partit que té una relació patrimonial amb l’administració pública com una mena de PRI, una fons de corrupció, i que fa valer un gegantí aparell de propaganda alhora, que suprimeix la llibertat d’expressió en Catalunya.

Als inicis de la legislatura, el MHP Aragonès palesà el seu tarannà autoritari abandonant l’hemicicle, visiblement enfurismat per una intervenció del diputat Joan Canadell, membre del partit aliat al seu en el govern. Una prova primerenca del menyspreu al Parlament. Tot seguit, el president va fer fora de la taula de diàleg els delegats de JxC amb un pretext banal i, a còpia d’incomplir les seves promeses electorals, va forçar la sortida de Junts del govern “d’unitat independentista”. La personalitat autoritària mai tolera compartir el poder.

La decisió va deixar el govern en una ridícula minoria de 33 diputats republicans, un suport parlamentari del 24,4% i un 15% del vot popular. Tanmateix,

Quan el ministre espanyol sembla soci de la Plataforma per la Llengua

MÓN - EUROPA

 

L'oficialitat del català queda ara en els llargs laberints dels grups d'estudi europeus, però el govern espanyol l'ha prioritzat a la del basc i el gallec

 

 

José Manuel Albares ha arribat somrient a l'atenció amb la premsa a explicar que no havia aconseguit fer oficials el català, el basc i el gallec. Fotografia: EFE/EPA/Olivier Hoslet

 

 

Arnau Lleonart 

(enviat especial a Brussel·les)

19.09.2023 - 14:37

Actualització: 19.09.2023 - 17:32

 

 

Aquest matí el ministre espanyol d’Afers Estrangers semblava que s’havia fet soci de la Plataforma per la Llengua. “No parlem de llengües minoritàries. Són llengües que parlen milions de persones. Els diré que el català el parlen més de deu milions, la qual cosa el situa per damunt de moltes llengües que són oficials i idiomes de representants que avui seran a la reunió”, ha dit José Manuel Albares, que presidia la reunió que havia de votar l’oficialitat del català, el basc i el gallec. El govern espanyol s’ha esforçat per escenificar un suport total i absolut a aquestes llengües fins ara mai vist, una manera de posar la bena a la ferida que vindria després, quan els estats membres han decidit d’ajornar la votació. Un canvi d’actitud que ha sorprès la premsa europea, que a primera hora destacava com una novetat que els governs espanyol i català remessin en la mateixa direcció.

Per contra, Albares ha volgut fer veure que la petició d’ara no s’emmarca en les negociacions amb l’independentisme i ha dit que explicaria als altres estats que la proposta d’avui era un pas més en un llarg camí per dotar de drets les comunitats lingüístiques catalana, basca i gallega, passant per Zapatero el 2004 i arribant a la petició de l’any passat perquè es pogués parlar en català al Parlament Europeu. No ha dit, però, que tots aquests passos –que per ara no han menat enlloc– no els han fet per un respecte genuí al plurilingüisme, sinó a canvi de vots de l’independentisme.

 

De què serveix que el català sigui oficial a la Unió Europea?

 

Sigui com sigui, Albares s’ha plantat a la reunió sabent que avui no s’aprovaria la proposta. Ja ho havien comunicat els altres representants europeus a la reunió preparatòria de divendres, i avui cada ministre o secretari d’estat que s’aturava a parlar amb la premsa era tant respectuós amb el