OPINIÓ
Antoni Strubell i Trueta
Barcelona. Dijous, 28 de setembre de 2023. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts
Potser és la mateixa tossuderia amb què s’abusa aquests dies del mantra de “la igualdad entre españoles” que denota que estem davant una entelèquia que reclama la nostra atenció. Què vol dir exactament la “igualdad de los españoles” si es pot saber? És una realitat? O més aviat una meta reivindicativa més de l’agenda colonial? A mig camí entre l’oxímoron i l’unicorni, el que no es pot negar en un sentit o altre és que aquesta expressió per si sola aporta una enorme i enganyosa càrrega ideològica.
Que s’hi hagi d’insistir tant, en aquesta “igualdad”, certament pressuposa dos possibles apriorismes. Primer, que els espanyols són iguals i que, per tant, cal lluitar contra qui ho nega. I segon, que els espanyols no són iguals, però que haurien de ser-ho. Més enllà d’un tercer apriorisme que ni se senten en l’obligació d’afirmar —que als catalans els incloguin en la categoria d’“espanyols” (la síndrome ¿qué pone en tu DNI?)—, tant l’un com l’altre
