MÓN - EUROPA
La sol·licitud de Xipre de fer oficial el turc, presentada el 2016, encara no ha estat votada al Consell de la UE
El mes d’agost, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, va enviar una carta a la presidència del Consell de la Unió Europea, que ara és exercida pel president espanyol, Pedro Sánchez, per començar el procediment per a fer oficials el català, el gallec i l’èuscar.
La qüestió va ser tractada en la reunió del 19 de setembre i es va decidir d’endarrerir la votació fins a tenir un dictamen jurídic i una anàlisi de l’impacte econòmic i pràctic, sense acordar quan se’n tornaria a parlar. Tot i que la previsió és que sigui aviat, no hi ha un límit temporal i no sempre es compleixen els terminis, atès que algunes sol·licituds d’oficialitat fa temps, anys, que esperen a ser resoltes.
Ara fa set anys, la República de Xipre va sol·licitar que el turc fos oficial a la UE, perquè que és una de les dues llengües oficial de l’estat. L’illa és dividida de facto, amb el nord controlat d’ençà del 1984 per la República Turca de Xipre del Nord, un estat reconegut solament per Turquia, que té uns tres-cents mil habitants, considerats ciutadans de la UE. Això significa que, en realitat, a la República de
