Es busca independentista que vulgui passar a la història

 

 

OPINIÓ

 

 

"A Catalunya, a diferència d'Espanya, el que està en joc és si es crea un nou estat o no, i això ho canvia tot, o hauria de canviar-ho tot"

 

 

Sílvia Barroso
28/09/2023 10:29

 

 

 

El debat de política general al Parlament de Catalunya ha servit, només, per tornar a exhibir la divisió de l’independentisme. En un moment en què no se sap qui governarà a Espanya ni quan hi haurà govern, precisament perquè l’independentisme en té la clau, l’únic punt d’interès d’aquest ple era saber si alguna cosa havia canviat en la relació entre ERC i Junts. I ha quedat clar que no, o en tot cas ho porten en secret. Junts ha fet un intent tebi i rutinari de qüestionar la tasca del govern d’ERC –i de recordar el que sap tothom, que només té el suport de 33 diputats– i els republicans s’han limitat a ignorar-ho. No s’han molestat ni a enfrontar-s’hi. 

Uns i altres s’han adreçat únicament als seus. Els de Junts han retret a ERC que fa un any els van empènyer a deixar l’executiu de coalició i han volgut fer valdre la idea que ara mateix la partida més important –la suposada negociació amb el PSOE– s’està jugant fora del Govern i del Parlament. Amb “discreció”. Tanta, que és “hermetisme”, un terme que no defugen, emprat pel mateix

Jordi Turull. I els republicans han optat per tot el contrari. Han defensat la posició que els dona la presidència del Govern, encara que sigui amb solitud, han esbombat tant com han pogut els seus suposats avenços, han reivindicat el seu paper dels darrers anys –que va donar la presidència a Pedro Sánchez– i han ensenyat les cartes que porten ara: amnistia ja i, en canvi, marge de tota una legislatura espanyola per negociar un eventual referèndum amb el govern de Pedro Sánchez. I crides a la unitat estratègica de l’independentisme, que abans feia Junts i ara han canviat de mans. 

 

La competència entre partits és necessària per al funcionament de la democràcia en circumstàncies normals, quan el que està en joc és qui governa i res més. Això és el que passa ara mateix a Espanya, on el PP i el PSOE competeixen dins del seu marc mental, cadascú com pot o com vol. A Catalunya, en canvi, el que està en joc és si es crea un nou estat o no, i això ho canvia tot, o hauria de canviar-ho tot. En aquestes circumstàncies, és normal que els partits que volen que tot continuï igual facin el mateix de sempre. Els que haurien de canviar de comportament són els partits independentistes. Qui vulgui passar a la història, això és el que ha d’aconseguir. 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLES :

https://elmon.cat/opinio/busca-independentista-passar-historia-733763/