Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #INDEPENDÈNCIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #INDEPENDÈNCIA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 d’agost del 2023

[VÍDEO] Concentració de protesta contra l’entrada a la presó de Dani Gallardo

CONCENTRACIÓ PER DANI GALLARDO


 

 

Redacció

|

 


Pel contrari si que han participat els diputats de la CUP, Dolors Sabater i Reguant, la dirigent de Junts, Laura Borràs i el diputat Dalmases i el diputat de Demòcrates, Toni Castellà i membre del Consell de la República com Lluis Llach i representats de les entitats civils.



 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/fixada/video-concentracio-de-protesta-contra-lentrada-a-la-preso-de-dani-gallardo/

 

dilluns, 24 de juliol del 2023

Així reacciona la premsa internacional: incertesa política, Puigdemont té la clau de govern

 

 

 

ELECCIONS GENERALS 2023

 

La premsa constata que Sánchez necessitaria el suport de Junts, un "partit independentista intransigent" 

 

 

John McAulay
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 24 de juliol de 2023. 09:00
Actualitzat: Dilluns, 24 de juliol de 2023. 09:28
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

MHP Carles Puigdemont

 

 

Els resultats de les eleccions espanyoles no han passat per alt a la premsa internacional. De fet, els principals mitjans digitals han fet una àmplia cobertura d'uns comicis d'importància transcendental per a Europa i el món. La possibilitat que l'extrema dreta entrés en un govern espanyol per primer cop des del franquisme de la mà del PP i de Vox havia posat la premsa en alerta màxima. Però finalment el titular de la jornada electoral no ha estat un gir d'Espanya cap a posicions ultres, sinó la incertesa política a què es veu abocat el país després d'uns resultats que han estat poc concloents i deixen obertes totes les portes.

 

🔴 Resultats Eleccions Generals 2023, DIRECTE | Possibles pactes: qui podrà governar?

 

Així ho han llegit els lectors dels principals diaris estatunidencs, que n'han extret la lectura més pessimista. The Wall Street Journal subratlla la possibilitat que la "carrera ajustada" entre els blocs d'esquerra i dreta aquest diumenge a les urnes produeixi un "Parlament suspès" (hung Parliament, és a dir, sense que existeixi cap majoria absoluta i que s'entri en una situació de bloqueig). També el Financial Times remarca que Espanya encara una "incertesa política" arran del "bloqueig" a les urnes. I The New York Times reitera aquest punt, parlant d'unes eleccions "no concloents" que aboquen el país a l'"embolic polític". El digital nord-americà aposta perquè l'horitzó immediat siguin "setmanes de regatejos o potencialment una nova votació a finals d'any".

 

A Europa, els mitjans prenen una mirada més precisa, possiblement per la proximitat geogràfica i política. Més enllà de fer un dibuix genèric de la incertesa provocada per les eleccions, mencionen el fracàs del Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo al titular, després que totes les enquestes --més el CIS-- els atorguessin una victòria molt més aclaparadora. Així, la BBC notifica que els conservadors espanyols

ERC es dessagna, la CUP s’esfuma i Junts baixa malgrat el privilegi aritmètic

 

 

ERC ha rebut 417.000 vots menys, gairebé la meitat, la CUP no tindrà representació i Junts ha perdut un diputat i 150.000 vots

 

 


 

 

 

Ot Bou Costa   


Els Mossos detenen Clara Ponsatí per ordre de Pablo Llarena

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Agents de la policia catalana traslladen l'eurodiputada cap a la Ciutat de la Justícia

 

 


 

 

 

 

REDACCIÓ

 

 


Ponsatí serà posada a disposició del jutjat de guàrdia, que haurà de contactar amb Llarena i decidir si trasllada l’eurodiputada a Madrid.

El mes passat, Llarena va dictar una ordre de detenció contra Ponsatí perquè no havia comparegut a Madrid el 24 d’abril, quan l’havia convocada. En la interlocutòria, Llarena sostenia que la investigada havia desatès

dilluns, 3 de juliol del 2023

Per què no inhabiliten la Renfe?

 

 


 

 

 Daniel Ruiz-Trillo

Ja fa massa anys que desenes de milers de persones perden hores i hores cada dia esperant trens que arriben tard, que no vindran, que els han anul·lat o que s'han avariat. Quan no és a Gavà, és a Manlleu. Quan no és a Vic, és a les Terres de l'Ebre. I a Tarragona, a Girona, al Vallès i al Maresme i un munt de llocs. Han mort més de 100 persones al pas a nivell d'Alfafar i prop de 200 al de Montcada, van resultar ferides 150 persones en un xoc a Montcada, i uns quants en un xoc a Reus... 

Segons un estudi de la Cambra de Comerç, es van perdre més de 470.000 hores per als usuaris, l'equivalent a

dimecres, 21 de juny del 2023

L'efecte Orriols

 

OPINIÓ

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 


 

 

 

Aliança Catalana, el partit amb què Sílvia Orriols va guanyar les eleccions municipals a Ripoll, diuen que és d’ultradreta. Deu ser perquè defensa el control de la immigració, com fan, per cert, pràcticament tots els països del món occidental? I per això no és només d’extrema dreta, també és xenòfob, racista i, d’acord amb els que aquests dies s’esforcen per posar al descobert les entranyes d’aquesta nova força política, fundada tot just el 2020 a partir d’una escissió de l’igualment ultradretà Front Nacional de Catalunya (FNC), fins i tot feixista. Tants epítets haurien d’espantar tothom i fer que la gent en fugís com de la pólvora, però en canvi s’ha guanyat un cert suport a les urnes i entre un nombre indeterminat de ciutadans que, enmig de la polèmica, li mostren la seva simpatia. Per què?

 

N’hi ha prou de fer una ullada al seu programa polític per constatar que és un partit que, efectivament, vol controlar la immigració, perseguir la immigració il·legal i actuar contra el radicalisme i l’integrisme islàmic, que relaciona amb inseguretat ciutadana i terrorisme. “Catalunya ha rebut centenars de milers d’immigrants en els últims vint anys i té un dels índexs de població estrangera més elevats d’Europa”, sosté. Tant que “el 80% dels immigrants a Catalunya són extracomunitaris i tenen una renda mitjana un 40% inferior als catalans”. Aliança Catalana no valora aquest creixement exponencial de la immigració a Catalunya com una casualitat, sinó com l’intent de substitució de la població i la cultura autòctones, i reivindica

dimarts, 13 de juny del 2023

Compte amb els cordons sanitaris!

 

 

OPINIÓ

 

 

Cristina Sánchez Miret
Barcelona. Dimarts, 13 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

Aliança Catalana va guanyar les passades eleccions municipals a Ripoll. Encapçalat a la ciutat per Sílvia Orriols, no podrà governar si la resta de partits, ERC, Junts, PSC i la CUP, fan una aliança per aconseguir majoria. Veurem què passarà. Ara és Ripoll qui està en el punt de mira; però, de fet, el concepte de “cordó sanitari” s’ha posat de moda en política d'un cert temps ençà per aplicar un càstig als partits d’extrema dreta, o que s’identifiquen com a tals, una vegada han aconseguit prou vots per entrar a les institucions. 

 

Tothom —això és exagerat— s’ho mira de ben a prop, per motius diferents, però en aquest cas cal destacar que no parlem d'extrema dreta espanyola, sinó d’extrema dreta catalana. Ni en un cas ni en l’altre em sento còmoda amb la idea del cordó sanitari. El concepte em sembla no ja desencertat, sinó directament ofensiu! I no és pas que vulgui, de cap de les maneres, ajudar, ni que sigui per equivocació, als partits d’extrema dreta o que s’identifiquin com a tals.

 

Tinc molts problemes sempre amb els posicionaments simplistes i especialment

dimecres, 7 de juny del 2023

La Junta Electoral rebutja el recurs d'Ada Colau contra el recompte final del 28-M

 

 

ELECCIONS MUNICIPALS 2023

 

 

Els comuns van reclamar l'escrutini d'una mesa electoral, però la JEZ ha desestimat el recurs 

 

 

Júlia Peñascal
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dimarts, 6 de juny de 2023. 20:03
Actualitzat: Dimarts, 6 de juny de 2023. 22:41
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

 

 

 

La Junta Electoral de Zona de Barcelona ha rebutjat aquest dimarts el recurs que va presentar Barcelona en Comú contra el recompte final de les eleccions municipals del 28 maig. Els comuns van assenyalar "alguns errors materials a l’acta d’escrutini del divendres i l’obertura dels vots nuls" en una mesa electoral i van demanar "aclarir errors". Tanmateix, la JEZ ha ratificat l'acord que va prendre el president de les meses que el partit d'Ada Colau va qüestionar després de l'escrutini, mantenint el resultat final de vots escrutats el passat divendres.

 

En concret, els comuns van presentar una reclamació contra l'escrutini d'una mesa electoral en què la còpia de l'acta que va rebre el seu apoderat no coincidia amb la còpia de l'administració, i van proposar que se'ls traspassessin 150 vots atribuïts a Ciutadans. En una altra mesa amb la mateixa discrepància també van proposar incrementar en 40 els vots a la formació, però la Junta Electoral ha ratificat la decisió del president de la mesa en tots dos casos. BComú també va presentar una reclamació perquè al recompte final no es van revisar els vots nuls, el qual també ha estat rebutjat.

 

Pel que fa al primer cas, la Junta Electoral argumenta que en els col·legis electorals "es confecciona més d'una acta, el que pot provocar, com ha succeït a les meses objectes de reclamació, que existeixi una discrepància entre la còpia de l'apoderat d'una formació política". Tot i això, la JEZ ha deixat clar que

dijous, 1 de juny del 2023

El vot independentista no es regala: 23 de juliol, abstenció massiva

 

 

OPINIÓ

 

 

"No és en les espanyoles on hem de dedicar cap mena d’esforç, i, per contra, l’abstenció és un procés alliberador que ens ha de permetre desconnectar del sistema establert"

 

 

 


Amb la fi del xantatge emocional dels presos, a partir dels indults, als partits processistes, especialment a Esquerra Republicana, se’ls acaba el combustible. Ho vam comprovar a les eleccions municipals de diumenge passat, les primeres sense presos. Un elevadíssim nombre d’independentistes es va quedar a casa, van votar en blanc o van votar nul. L’abstenció va augmentar 10 punts respecte de les municipals anteriors, perdent-hi els republicans bous i esquelles (6 punts respecte de 2019 i 300.000 vots, capitalitzant gran part de l’abstencionisme).

 

Si ens fixem en els resultats electorals, a partir de 2017, Esquerra només ha mantingut l’hegemonia mentre ha tingut els seus dirigents a presó: va començar tot just després de les eleccions imposades pel 155, on encara va guanyar Junts per Catalunya, fins a les darreres eleccions al Parlament, celebrades el febrer del 2021, perquè els indults no van arribar fins al juny. A partir d’aquell moment, sembla que se’ls ha començat a acabar el crèdit.

 

Els independentistes estan tornant a fer valdre el seu vot. I això té molt de mèrit, atesa la campanya subvencionada per terra, mar i aire (des de les tertúlies fins als programes d’entreteniment com

dilluns, 29 de maig del 2023

Quan Jaume Collboni deia en campanya que havia de governar la llista més votada | VÍDEO

 

 

BARCELONA

 

 

Collboni va dir abans del 28-M que havia de ser alcalde el candidat més votat i que ell aniria a l'oposició si no guanyava 

 

 

Guillem RS
Foto: Ivan Aparici
Barcelona. Dilluns, 29 de maig de 2023. 05:30
Actualitzat: Dilluns, 29 de maig de 2023. 10:54
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 


 

 

Els candidats acostumen a oblidar molt de pressa el que diuen en campanya electoral. Després dels resultats a les eleccions d’aquest diumenge a Barcelona, Jaume Collboni, el candidat del PSC, ha canviat gairebé en 180 graus la seva posició sobre qui hauria de ser l’alcalde del cap i casal. Les eleccions municipals a la capital de Catalunya les ha guanyat, amb onze regidors, Xavier Trias i Junts. La segona força l’ha aconseguit el candidat del PSC, Collboni, si bé s’ha quedat a un regidor de l’alcalde Trias. En tercera posició, amb nou regidors, s’hi troba l’actual alcaldessa, la postcomunista Ada Colau. Ernest Maragall, que va ser el vencedor de les eleccions l’any 2019, ha patit una severa patacada i ha perdut la meitat dels regidors a la plaça de Sant Jaume. 

 

 

🔴 Resultats Eleccions Barcelona 2023, DIRECTE | Última hora al triomf de Xavier Trias
 

🔴 Eleccions municipals 2023, DIRECTE | Resultats, guanyadors i escrutini

 
 

Collboni: “Si no guanyo, perdo, i vaig a l’oposició”

dijous, 18 de maig del 2023

La investigació de l’Estat a Tsunami Democràtic i tot el que (no) ha descobert fins ara

 

 

La Guàrdia Civil no ha arribat a esclarir del tot qui hi havia darrere de Tsunami Democràtic, però alguns dels sospitosos van quedar assenyalats en part del sumari que ha vist la llum recentment

 

 

Pla d'una noia que mostra un cartell de Tsunami Democràtic cridant a la gent a mobilitzar-se a l'aeroport. Imatge del 14 d'octubre de 2019. (Horitzontal) Data de publicació: dilluns 14 d’octubre del 2019, 13:29 Autor: Elisenda Rosanas

 


Maria Garcia

La justícia espanyola no ha deixat mai de perseguir Tsunami Democràtic, el moviment que quatre anys enrere va mobilitzar el país sencer per protestar contra les sentències repressores dels líders independentistes. Malgrat investigar la causa durant tots aquests anys com un delicte de terrorisme, i decretar el secret de sumari en les investigacions, la Guàrdia Civil no ha arribat a esclarir del tot qui hi havia darrere. Ara, que s’ha aixecat el secret de sumari, la televisió pública catalana ha tingut accés a part de la informació recopilada des d’aleshores sobre Tsunami Democràtic.

 

El jutjat número 6 de l’Audiència Nacional no va aconseguir assenyalar amb noms i cognoms els presumptes responsables de Tsunami Democràtics durant els dos primers anys de la investigació. Tanmateix, una altra investigació feta per un jutjat de Barcelona, que es coneix com a Volhhov, va revelar a l’Audiència els noms. Així, el jutjat barceloní assenyalava l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, l’editor Oriol Soler, l’empresari gironí Josep Campmajó, l’exresponsable de Convergència David Madí, el president de la Plataforma pro Seleccions Catalanes Xavier Vinyals i el director de l’Oficina de l’expresident Puigdemont Josep Lluís Alay, entre d’altres.

 

Els responsables de Tsunami Democràtic i els seus rols, segons la Guàrdia Civil

L’ONU condemna Espanya per haver impedit la reelecció del president Puigdemont

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El Comitè de Drets Humans condemna que se li suspenguessin al president els drets de diputat, fet que va impedir la seva investidura el 2018

 

 


 

 

 

 

Redacció 

18.05.2023 - 13:38

Actualització: 18.05.2023 - 14:00

 

 

Nou revés de l’ONU contra l’estat espanyol per la repressió de l’independentisme català. El Comitè de Drets Humans ha condemnat l’estat per haver violat els drets polítics del president Carles Puigdemont quan es va decretar la seva suspensió com a diputat i impedint-ne la investidura. El comitè dóna un termini de 180 dies perquè l’estat prengui les mesures necessàries i faci difusió de la condemna. “L’estat té l’obligació d’adoptar totes les mesures que siguin necessàries per evitar que es cometin violacions semblants en el futur”, afegeix.

 

 


 

 

 

 

Segons el dictamen, l’estat espanyol ha violat l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, és a dir, el dret de presentar-se i de ser elegit en unes eleccions i d’exercir com a representant públic. “És l’essència del govern democràtic”, diu el comitè, que afirma que 

Interior reincorpora el coordinador de Mossos per la República apartat del cos

 

 

Una sentència dona la raó a l'agent, expedientat per declaracions públiques contra la policia, la justícia i monarquia

 

 

Política 

ACN

 

 

 

El coordinador de Mossos per la República, Albert Donaire Autor/a: @albertdmcat

 

 

 

 

El Departament d'Interior ha comunicat aquest dimecres al coordinador de la sectorial de l'ANC Mossos per la República, Albert Donaire, que es pot reincorporar al seu lloc de treball, després que en fos apartat de feina i sou però una sentència li acabés donant la raó fa sis mesos. A més, Interior li pagarà el sou de set mesos amb interessos. Interior va obrir un expedient disciplinari per haver fet declaracions públiques com a secretari nacional de l'ANC contra la justícia espanyola, la monarquia i l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l'1-O.

 

Segons ha explicat Donaire a Twitter, en l'entrevista va dir que "la justícia a Espanya funciona com funciona" i "si els Borbons han comès algun delicte, han de respondre davant la justícia". També va posar en dubte les actuacions policials l'1-O i el procés judicial que hi va haver després i va criticar el 155. 

Donaire ha recordat que

dimecres, 10 de maig del 2023

Rufián: poc més que un teleespectador espanyol

 

 

OPINIÓ

 

"Telecinco fulmina el programa Sálvame (...) La reacció de Rufián ha estat lloar Jorge Javier Vázquez: 'ha fet molt més (...) que mil campanyes polítiques'"

 

 


 

dilluns, 8 de maig del 2023

Editorial Vicent Partal : Votar amb un somriure o somriure i no anar a votar

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El vot somrient no solament ens fa feliços sinó que conforma una societat sana, però si no és possible somriure no anar a votar també és una alternativa vàlida

 

 

Un grup d'electors votant Chirac amb una agulla d'estendre al nas, l'any 2002.

 

 

 

Vicent Partal

07.05.2023 - 21:40

Actualització: 08.05.2023 - 08:05-2023

 

 

 

Aquesta setmana comencen oficialment les campanyes de les eleccions a les Corts Valencianes, al Parlament Balear i als consells insulars, al Parlament de l’Aragó per als ciutadans de la Franja i a tots els municipis del país, tret dels de Catalunya Nord i Andorra.

 

Són unes eleccions evidentment importants, per moltes coses, però que arriben també en un moment especialment complicat. Molta gent està decebuda amb els polítics, especialment amb aquells que els haurien de representar més. Al País Valencià, per exemple, el balanç en termes nacionals del pas de Compromís pel govern és ben trist, especialment en relació amb el requisit lingüístic, la reciprocitat televisiva i sobretot la destrucció de les línies escolars en català. I al Principat no cal dir que la decepció i la indignació envers els tres partits que es proclamen independentistes, amb matisos entre ells, es fa impossible d’amagar.

 

En aquest darrer cas, hi ha un factor que causa un dolor especial a molts ciutadans: el record dels dies que votàvem amb un somriure a la cara. El 27-S, el Primer d’Octubre, evidentment, i potser fins i tot a les

Mori el mal govern!

 

 

NO PERDRE EL FIL

 

 

Agustí Colomines
Barcelona. Dilluns, 8 de maig de 2023. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 


 

 

 

El 7 de juny de 1640 els segadors es rebel·laren contra els terços. Un incident fortuït provocà l’avalot. Malgrat els esforços dels consellers i els diputats, del bisbe de Barcelona i dels de Vic i d’Urgell (de pas a Barcelona per a la celebració del Corpus), els avalotats s’alçaren amb els crits de “visca la terra!”, “muiren los traïdors!”, “muira el mal govern!” i cremaren i saquejaren les cases de funcionaris reials. També hi hagué assassinats, com el doctor Gabriel Berard i Gassol, membre de l’Audiència, i el lloctinent, que, amagat a les drassanes, intentava de fugir en una galera genovesa. La guerra dels Segadors va començar així. No van guanyar-la els que l’haurien d’haver guanyat i així ens ha anat als catalans des d’aleshores. Catalunya hauria pogut ser com Portugal, però, ves, va restar com una província d’Espanya. Encara ho és: ara en diuen comunitat autònoma. La revolució dels somriures, que pretenia assolir l’èxit que no s’havia tingut el 1640, va fracassar. Ara no entraré a discernir per què. La qüestió és que des de l’endemà del 27-S, si no abans, els partits que van dirigir aquell fracàs s’han anat reposicionant. Ho han fet amb tan poca cura i gràcia que els han petat les costures a la primera de canvi, malgrat la fidelitat dels “culs de ferro”, que són els que es beneficien de les ETT que són els partits. L’actual sistema polític expulsa la gent honrada i deixa el govern a les mans dels ineptes i dels fracassats.

 

La CUP és un partit marginal que cada vegada aporta dirigents més extravagants, com la candidata a Barcelona i, ep!, també diputada. Junts és un projecte fracassat que després del 28-M entrarà en erupció. El més segur és que caigui en poder dels neoconvergents, amb l’únic inconvenient que Carles Puigdemont i Toni Comín no sabran com encaixar el Consell de la República amb les tesis regressives de l’únic partit que els dona suport. Que això acabi passant haurà estat culpa d’ells i dels seus pactes interns i

dilluns, 17 d’abril del 2023

Metges pel Català: els professionals sanitaris es rebel·len contra l’arraconament de la llengua

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

 

La iniciativa, que aplega més de dos mil professionals del sector, neix per normalitzar l’ús del català en la sanitat i en la recerca biomèdica

 

 


 

 

 

 

 Blai Avià i Nóvoa

17.04.2023 - 10:20

 

 

Metges de tot el país s’han organitzat per combatre l’arraconament del català a la sanitat. El col·lectiu Metges pel Català neix d’un grup de Telegram –al qual poden afegir-se tots els interessats– que ja aplega més de dos mil participants. La iniciativa, que pretén ser un punt de trobada entre metges i estudiants de medicina, té un objectiu primordial: normalitzar l’ús del català en l’àmbit de la sanitat i en la recerca biomèdica.

 

Un problema amb moltes causes

En el comunicat de presentació de Metges pel Català, els responsables expliquen que la iniciativa emana de la constatació d’un retrocés important en l’ús del català en l’àmbit sanitari. Aquesta reculada, afegeixen, no es deu a un únic factor sinó que respon a un seguit de problemes que tant l’administració com els professionals han eludit durant anys.

 

Un d’aquests problemes, diuen, és la manca de diligència de les autoritats a l’hora d’estimular i vetllar per l’ús de la llengua al sector. En relació amb això, recorden que –segons dades del Col·legi de Metges– més d’un 60% dels nous col·legiats a Catalunya no són catalanoparlants, i que un 50% dels estudiants de medicina són de fora el Principat. Alhora, constaten que molts dels candidats a triar una especialitat MIR a Catalunya no tenen cap coneixement del català. Són xifres que, examinades a més gran escala, revelen

diumenge, 16 d’abril del 2023

"Acte d'ERC a l'Empordà. Cap senyera. La seva és l'espanyola"

 

 

Esquerra ha organitzat un acte presidit per una bandera espanyola a Sant Feliu de Guíxols, vila natal del president Irla

 

 

Política

Redacció

 

 

 

Acte \'El Dia de la República\' d\'ERC a Sant Feliu de Guíxols, presidit per una bandera espanyola, el 15 d\'abril del 2023 Autor/a: Toni Strubell

 

 

 

"Acte d'ERC a l'Empordà. Cap senyera. La seva bandera és espanyola. On és el partit que s'havia de trencar el pit per la República Catalana? Quin daltabaix!", amb aquesta piulada, l'escriptor i membre de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell ha denunciat l'absència de la senyera a l'acte d'homenatge a la República que ERC Baix Empordà ha organitzat a Sant Feliu de Guíxols, vila natal del president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla.

 

 

 

 


El "Dia de la República" ha comptat amb les intervencions de Joan Tardà, el regidor santfeliuenc, Jordi Cambronero i Núria Ferrer del col·lectiu Guíxols Futur, i ha començat amb una ofrena floral al monument

Un conseller d'ERC penja una bandera espanyola pel 14-A

 

Joan Tardà, també ha recordat la proclamació de la República, amb un "per la República Catalana agermanada amb la III República espanyola"

 

 

Memòria Històrica, Racó Català

 

Redacció

 

 

Foto del conseller de Territori, Juli Fernàndez, d\'una bandera espanyola republicana i una estelada Autor/a: Juli Fernàndez

 

 

 

 

El 14 d'abril del 1931, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat. Aquell mateix dia, amb unes hores de diferència,  Niceto Alcalá-Zamora va proclamar la Segona República Espanyola. El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha volgut celebrar aquesta doble efemèride penjant una tricolor espanyola al costat d'una estelada i ho ha compartit a Twitter amb el següent missatge: "Visca la República" i l'emoticona del puny alçat.

 

 

 

 


La proclamació de la República Catalana va ser un dels primers maldecaps del nou govern de Madrid que

dijous, 13 d’abril del 2023

Catalanofòbia fins i tot per parlar d'avançaments a l'AP-7

 

 

"L'últim despropòsit separatista: Catalunya canvia la normativa per avançar a l'autopista", la malaltissa obsessió amb els catalans d'un digital ultracatòlic.

 

Redacció

 



Captura d''El Debate' vinculant independentisme amb normativa vial Autor/a: 'El Debate'




No és un titular del 'Mundo Today' o d''El Jueves', ni tampoc un nou 'fake' de Milf Squad. "L'últim despropòsit separatista: Catalunya canvia la normativa per avançar amb autopista", és el titular d'una notícia publicada a la secció "Motor" del digital 'El Debate' i la seva autora Mercedes Benitez, tampoc és un pseudònim inspirat en la marca de cotxes alemanya, Mercedes Benz, sinó, una periodista real, encara que pareixi titulars que freguen el disbarat mesclant el que fins avui era impensable: independentisme i normativa viària.

 

A la notícia, Benítez explica que "el Servei Català de Trànsit va prendre la decisió de prohibir avançar els camions i vehicles pesants de més de 7,5 tones a l'autopista (...) Inicialment la mesura se cenyia