Patrícia Gomà: “ERC ha pres decisions rellevants sense debat”

 

 

PAÍS - BARCELONA

 

 

Entrevista a la candidata d’Horitzó Barcelona per a presidir la federació municipal d’Esquerra Republicana

 

 

 

 

 

 

Ot Bou Costa   

FOTOGRAFIES 

Albert Salamé

 

 

Després d’anys d’hermetisme, ja suren les primeres veus crítiques amb certes decisions de la direcció nacional d’Esquerra Republicana, presidida per Oriol Junqueras. Els militants elegiran demà qui dirigirà la federació barcelonina del partit, que tindrà un paper determinant en el procés de selecció del substitut d’Ernest Maragall. S’hi enfronten dues llistes amb discrepàncies estratègiques. Una de les candidates, Patrícia Gomà (la Riba, Alt Camp, 1970), diu en aquesta entrevista que aquests darrers anys no s’ha escoltat prou la veu dels militants i que no s’han entès uns quants cops de timó. La més recent, l’entrada al govern de la Diputació de Barcelona amb el PSC i els comuns, que “va agafar per sorpresa els militants”. I fa una autocrítica clara: “L’estratègia no ha estat la correcta. Aquest mandat hem perdut moltes oportunitats.”

Actualment, Gomà és secretària general d’Educació. Abans, va ser secretària general de Justícia durant el mandat d’Ester Capella, que dóna suport a la llista, i ja va presidir la federació entre el 2011 i el 2015. L’acompanyen militants de llarga durada del partit, com ara, Oriol Amorós, secretari general de Drets Socials, i el regidor Jordi Coronas. VilaWeb va demanar fa dies de trobar-se també amb la candidata de l’altra llista, la regidora Eva Baró, vice-presidenta cinquena de la Diputació de Barcelona, però l’entrevista no ha estat possible. L’equip de Baró ha adduït raons d’agenda. Els militants podran votar demà telemàticament –hi haurà un espai obert a la seu de la federació per als qui tinguin problemes informàtics–, i els resultats se sabran al vespre.

La disputa a Barcelona obre la primera esquerda orgànica a ERC després del 2017

 

—Per què és important qui dirigeix la federació de Barcelona d’Esquerra Republicana?
—La federació de Barcelona és la federació amb majúscules. Barcelona és la capital, la punta de llança d’Esquerra Republicana. És molt difícil de pensar que arribarem a l’alliberament nacional sense comptar amb la capital. I també perquè les polítiques d’esquerres que pot fer Esquerra a Barcelona serveixen perquè molts altres municipis en segueixin el rumb.

—Aquests darrers quatre anys, l’ha dirigida un equip mixt, amb un candidat de consens, Gerard Gómez del Moral, que ara se’n retira. Què ha fallat?

Fora la unilateralitat?

 

 

OPINIÓ - EL VORAVIU

 

Renunciar-hi és cantar-te les absoltes i ser-hi no obliga a exercir-la 

 

 

Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

16 octubre 2023 2.00 h

La paraula és unilateralitat. Demanen que els de Junts hi renunciïn. Que renunciïn a la unilateralitat i que els donin els set vots que necessiten per ser investits, reeditar el govern més progressista de la història, i no anar eleccions. 

Com ho llegeixen, no els enganyo. És possible que considerin que amb la trucada a Junqueras i l’encaixada de mans amb Bildu els dos associats ja hi han renunciat, a la unilateralitat. Ara toca a Junts. No demanen els set vots i a canvi els deixen fer tantes declaracions unilaterals com vulguin, el dia que vulguin i sobre el que vulguin, no. 

És un concepte nou i revolucionari de la negociació i el pacte. Em fas un favor i a canvi et fots.

Imputen l’exdirectora del CNI per l’espionatge a Pere Aragonès amb Pegasus

 

 

El jutjat admet a tràmit la querella del president Pere Aragonès contra Paz Esteban, fent d'aquesta la primera vegada que se cita com a investigat a un responsable del servei d’espionatge espanyol

 

 

 

 

Maria Garcia

|

Dilluns, 16 d'octubre de 2023

 

 

 

 

El jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona ha admès a tràmit la querella que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va presentar fa més d’un any enrere contra l’espionartge que va patir l’independentisme a mand de l’Estat espanyol. Així, la justícia cita a declarar com a investigada l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, per l’espionatge amb el programari ‘Pegasus’ contra el president. A la vegada, Aragonès també està citat a declarar, però per a ratificar la denúncia. Tots dos compareixeran davant el tribunal el pròxim 13 de desembre.

A banda de Paz Esteban, Aragonès també va querellar-se contra l’empresa luxemburguesa OSY Technologies SARL, que és propietària de les israelianes NSO Group Technologies Limited i Q Cyber Technologies Limited, les desenvolupadores del programari espia ‘Pegasus’. El jutge també ha demanat

L’independentisme, 6 anys després de l’1-O

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si realment volguessin l’alliberament del país, i el més ràpid possible, perquè la piconadora espanyolitzadora no s’atura, haurien declarat la independència fa temps"

 

 

 

 

Pilar Carracelas

04/10/2023 20:13 

 

 

 

 

 

Si una cosa hauríem de tenir clara passats sis anys de l’1 d’octubre de 2017 és que des d’aleshores, si el que es perseguia és l’alliberament del país, s’ha fet tot el contrari. Suposo que no cal que recordi que no només no es va declarar la independència, els partits dits independentistes es van presentar a les eleccions imposades per l’Estat, els nostres representants van abandonar el seu poble marxant a l’exili o entregant-se a les autoritats espanyoles, han acceptat tota ingerència de l’Estat en els nostres resultats electorals presentant altres candidats, el nostre sistema educatiu o la nostra llengua i han pactat amb els partits que han avalat la repressió policial, judicial i cultural del país. També han perseguit activament la dissidència, tant al carrer com als mitjans i a les xarxes.

Aquesta contramarxa és tal, que encara avui dia, en què molts a la classe política s’omplen la boca d’haver après lliçons (curiosament sense fer el que pertocaria als polítics quan cometen errors -i greus-, que és dimitir), cap partit que es digui independentista posa el focus en el que és evident que és el pas que queda per fer després d’un referèndum d’autodeterminació on els sís superen els nos: declarar la independència i defensar-la. Al contrari,

Una investidura impossible

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si els partits escolten l'opinió independentista, no hi haurà cap negociació i, si n'hi ha, es trencarà a l'inici. Per tant, les noves eleccions són inevitables"

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
05/10/2023 19:51 

 

 

 

 

 

 

Engegada la segona part de la comèdia de la investidura. Amb la unció reial, surt a la palestra el paladí de la unitat d’Espanya, Pedro Sánchez, disposat a reduir el temible monstre del separatisme que té el seu cau al país dels infidels. Promet que tornarà amb un gobierno espanyol sota el braç, un gobierno de progrés, feminista, d’avenços socials i d’integració dialogant amb Catalunya dins el marc de la Constitució. Godspeed, cavaller!

Els portaveus del gobierno espanyol ja han fet saber que sobre el referèndum no hi ha res a parlar i de l’amnistia ja en parlarem. Cosa que vol dir que, si es dona el cas que els independentistes s’entesten en tots dos sentits, hi haurà noves eleccions. Tanmateix, amoïnats per la imatge d’una Espanya d’elecció en elecció, els socialistes fan mans i mànigues per quadrar el cercle d’una amnistia que sigui amnistia, però no es digui amnistia.

A més ventura, el cavaller Sánchez haurà de creuar boscos foscos i amenaçadors plens de monstres en forma de mobilitzacions patriòtiques, com la que està convocada a Barcelona, amb servei de bus i

Es pot entendre l’amnistia com una reparació dels polítics cap als independentistes de base? Per Vicent Partal

 

 

Opinió - Editorial 

 

Hauríem d’entendre també l’amnistia com una mena de reparació explícita cap a un independentisme de base que ha estat maltractat fins ara pels seus líders? Això canvia d’alguna manera el debat?

 

 

Imatge d'una concentració en suport dels presoners polítics catalans l'any 2018.

 

 

 

Vicent Partal

05.10.2023 - 21:40

 

 

Aquesta setmana hem publicat a VilaWeb uns quants articles d’opinió que m’agradaria remarcar i comentar avui, aprofitant el debat sobre l’amnistia. Crec que recapitular tot allò que s’hi exposa i sotmetre-ho al criteri dels subscriptors és necessari. Perquè el debat de l’amnistia va esdevenint particularment excitat i tens, amb poca tirada al matís.

Aquests dies hem vist que gent que en trauria profit, com és el cas de Roger Espanyol, la rebutjava en públic. Avui mateix entrevistem Dani Cornellà de la CUP, que també s’hi oposa. Hi ha gent que té por –i és una preocupació legítima– que l’amnistia siga una taula de salvació per a Espanya per les imminents sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans. I que creu, per tant, que políticament és un contrasentit. Hi ha qui, com Josep Costa, opina que Espanya no concedirà aquesta amnistia si no és en canvi de la promesa de renunciar a la independència. I, evidentment, les compensacions que ens diuen que la llei podria contenir –sobretot l’amnistia per als policies– fan alçar la cella al més tranquil dels humans.

Però, al costat de tot això, i sense negar-ho en cap moment, també aquesta setmana alguns dels opinants i entrevistats de VilaWeb han posat sobre la taula una altra cara del debat, una altra mirada sobre

El TSJC obliga la Generalitat a pagar 81 milions d’euros a Renfe, en una sentència que el Govern recorrerà

 

 

Capella denuncia que l’Estat espanyol “és el principal incomplidor” perquè no ha complert amb les seves “obligacions” en el traspàs del 2010

 

 

 

Tren de mitja distància de Renfe

 

 

Redacció 

Dimecres, 4 d'octubre de 2023

 

 

 

Sembla una broma de mal gust, però és la realitat. Malgrar els incomptables retards, talls en la circulació, i incidències vàries, la Generalitat ha de pagar a Renfe 80,9 milions d’euros.  Així ho ha estipulat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC);  el pagament es correspon a l’ampliació dels serveis de Rodalies que s’han anat fent a petició del govern català en els darrers anys, després del traspàs del 2010. Es tracta d’un deute que el Govern no va abonar argumentant que bona part d’aquest cost correspon al cànon ferroviari que es paga per circular per la infraestructura d’Adif, i que, per tant, abonar-lo és competència del ministeri de Transports, ja que és el que gaudeix dels diners. El dictamen admet recurs de cassació.

Renfe, que per cobrar sí que vol ser puntual, hauria reclamat aquest import a la Conselleria de Territori, però l’executiu català va respondre al·legant que ja estava cobert amb el pagament del cànon ferroviari. El Govern, de fet, es va

La justícia europea reconeix l’amnistia i la possibilitat de revocar-la, en un impactant precedent eslovac

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

Un cas que va commocionar Eslovàquia podria arribar a ser un precedent per a Puigdemont en una hipotètica revocació de l'amnistia

 

 

Imatge del film 'Únos' (Eslovàquia, 2017) (fotografia: Martin Kasarda)

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

03.10.2023 - 21:40

Actualització: 03.10.2023 - 23:43

 

 

El Tribunal Suprem espanyol va amenaçar que encallaria l’aplicació d’una llei d’amnistia (abans que ni tan sols existeixi) amb qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional espanyol i preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE. Quan un jutge té dubtes que l’aplicació d’una norma sigui compatible amb el dret de la Unió pot fer aquestes preguntes a l’alt tribunal europeu, que, si les admet, atura la decisió que s’hagi de prendre fins que no les hagi resoltes, cosa que acostuma a allargar-se molts mesos, fins i tot anys. Però els negociadors dels partits que discuteixen com hauria de ser aquesta llei saben que l’amnistia és reconeguda pel dret de la Unió, no tan sols perquè hi ha molts precedents de casos d’estats europeus que n’han aplicat, sinó perquè hi ha una sentència del TJUE força recent que la reconeix. És un cas ben singular esdevingut a Eslovàquia, en què, alhora, reconeix també la possibilitat de revocar-la, l’amnistia.

La sentència, publicada el 16 de desembre de 2021, és important, perquè clarifica algunes qüestions del punt de vista del TJUE: la primera és que l’amnistia és reconeguda implícitament com una fórmula compatible amb el dret de la Unió, perquè no es discuteix pas en cap moment que no sigui vàlida. La segona és que també és possible de revocar-la. I la tercera és

I elles ja es van repartint els càrrecs de ministres… Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Esperàvem algun senyal sobre el curs de les negociacions i ens hem trobat l’‘esquerra Barbie’ repartint-se ja els càrrecs i gaudint per endavant de la canongia política que l'independentisme, diuen, no té més remei que votar

 

 

Vicent Partal

02.10.2023 - 21:40

 

 

Conten que una vegada a Giulio Andreotti, dirigent simultani de la democràcia cristiana, l’estat italià i la màfia, li demanaren si el poder desgastava. I que ell va respondre: “El poder? Estar a l’oposició: això desgasta!” Als anys setanta i vuitanta del segle passat Andreotti semblava una excepció. Era un moment en què els polítics encara tenien idees al cap i ganes de dur-les a terme i els partits, tret d’alguns com precisament la democràcia cristiana italiana, encara no havien esdevingut màquines de poder pures i fredes, professionalitzades.

Recorde que la frase d’Andreotti en aquell temps fins i tot ens feia gràcia, com si fos una ocurrència intel·lectual digna d’un home culte. No havíem capit encara la profunditat i l’abast de la transformació de l’objecte partit polític, de ser un instrument al servei dels ciutadans per a ordenar la cosa pública i resoldre problemes a ser una màquina autosuficient, pensada per a servir-se dels ciutadans.

Ahir esperàvem algun senyal que començava la fase 2 del procés espanyol d’investidura. Algun senyal, vull dir, relacionat amb la negociació, referit a la llei d’amnistia potser, a les condicions posades per l’independentisme per a donar, o no, els vots al candidat Pedro Sánchez. I ens vam trobar una recreació postmoderna d’Andreotti, amb Sumar repartint-se impúdicament càrrecs en públic i lluint el seu futur.

No és que siga sorprenent això que es diu, això que ha començat a córrer. Que Ada Colau serà ministra era ben previsible. Que Podem no tindrà ministeris, també. Que l’esquerra Barbie té l’horitzó fixat en

 

 

MENÚ EXPRÉS  D'AVUI

 

'ElNacional.cat' et porta les cinc notícies més destacades d'aquest 3 d’octubre 

 

Alba Domingo
Barcelona. Dimarts, 3 d'octubre de 2023. 14:17
Temps de lectura: 1 minut 

 

 

Què està passant aquest dimarts 3 d’octubre? Des d'ElNacional.cat et portem cinc titulars destacats de la jornada. Posa’t al dia amb la selecció de notícies essencials d'avui amb aquest vídeo de menys de dos minuts:

 

 LINK VIDEO : https://cdn.jwplayer.com/previews/ERzkziJD 

 

Què està passant aquest dimarts 3 d’octubre? Des d'ElNacional.cat et portem cinc titulars destacats de la jornada. Posa’t al dia amb la selecció de notícies essencials d'avui amb aquest vídeo de menys de dos minuts:

Segona jornada negra a Rodalies

Salvar la nació

 

 

OPINIÓ

 

 

"Reconstruir la nació sense caure de quatre potes a la teranyina i preservar opcions de futur nacional, aquesta és la quadratura del cercle a la qual ens podrem apropar"

 

 

 

Joan Rovira

01/10/2023 20:25 

 

 

 

 

 

El festival de teories, profecies, horòscops, fantasies i estratègies per a l’octubre del 2023 fa goig de veure. Ens anem accelerant i esverant a una velocitat vertiginosa: després de sis anys de derrotes, repressió, por, depressió, presó, rendicions dissimulades, exili tossut, però fràgil, i grans dosis de misèria quotidiana, els astres s’han alineat miraculosament. Han revalorat l’aferrissada i també contradictòria resistència de Puigdemont i ofereixen oportunitats interessants. De victòria? No, no correm tant, que prendrem mal. Però sí de recuperar algunes posicions amenaçades o perdudes i de començar a plantejar nous, llargs, costeruts i prometedors camins.

Som ciclotímics, exuberants i una mica italians, passem de l’eufòria a l’enfonsament amb facilitat. I el teatre partidista, de baixíssim nivell, no ajuda gens a veure-hi clar: només saben jugar a curtíssim termini, a fer numerets estèrils com els darrers dies al Parlament.

Amb les eleccions del juliol es va obrir una porta inesperada:

Editorial Vicent Partal : El perfeccionisme i aquesta crítica que en fa Puigdemont

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Trobar el camí recte entre l’estètica i el fonament, entre l’avanç concret que pot solidificar la posició i el retrocés que dissol tot allò que s’ha guanyat amb el Primer d’Octubre no serà fàcil enmig de la pressió negociadora de Madrid

 

 

 

 

Vicent Partal

 

01.10.2023 - 21:40

Actualització: 01.10.2023 - 21:59

 

 

 

Winston Churchill era un home obsedit pel perfeccionisme. En els seus fabulosos llibres sobre la Segona Guerra Mundial, aquest tema hi surt recurrentment. Ell no hi creia, pensava que l’obsessió per la perfecció feia mal en el dia a dia, una teoria que va consagrar públicament amb aquella frase famosa que fa: “La màxima que diu que res no preval excepte la perfecció l’hauríem d’escriure lletrejant la paraula ‘pa-rà-li-si’…”

En relació amb això, ahir el president Puigdemont em va sorprendre molt quan va parlar justament del perfeccionisme, durant el seu discurs en l’acte de commemoració del Primer d’Octubre. I en féu una crítica oberta.

És evident que ahir no tenia un paper fàcil. Ara mateix porta dos barrets al cap, el del Consell de la República i el de Junts, cosa que sembla poc compatible. I barrejar-los com esperava molta gent

Villarejo revela que l’exministre Zoido va ordenar les càrregues de l’1-O

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

L’excomissari assegura que ell també va informar al CNI d’on podien ser les urnes i que no li van fer cas 

 

 

BARCELONA - 1 octubre 2023 10.04 h 

 

 

 

 

 

L’exministre d’Interior, José Ignacio Zoido, durant acte d’homenatge a les víctimes en el 30è aniversari de l’atemptat d’Hipercor, el 29 de juny de 2017 ACN.

 

 

 

J.A - BARCELONA

 

 

L’excomissari José Manuel Villarejo ha assegurat que va ser el llavors ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido, qui va ordenar les càrregues de l’1-O. “El ministre, sense dubte. Imagino que consultaria el president”, ha indicat en una conversa amb Artur Mas a Rac 1 que s’emetrà íntegrament dilluns però de la qual ja s’ha fet un avançament.

Villarejo ha afegit que Zoido li va transmetre l’ordre a Florentino Villabona Madera, Director Adjunt Operatiu de la Policia Nacional. Segons ell, és un home

Laporta amenaça amb accions legals contra Villarejo després d'acusar-lo d'incriminar Rosell

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

Joan Laporta exigeix una rectificació a José Manuel Villarejo, en cas de no rebre-la, emprendrà mesures legals 

 

 

 

Judit Pellicer
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 2 d'octubre de 2023. 11:17
Actualitzat: Dilluns, 2 d'octubre de 2023. 11:29
Temps de lectura: 1 minut 

 

 

 

  

 

 

El cara a cara entre l'excomissari José Manuel Villarejo i Artur Mas ha acabat esquitxant al Barça, concretament a Joan Laporta i Sandro Rosell, president i expresident del Barça, respectivament. Villarejo ha qualificat de "xorrada" la suposada relació entre Rosell i l'independentisme i ha afirmat: "en el cas de Rosell, va ser Laporta qui ens va donar aquella informació". Davant d'aquestes declaracions, Joan Laporta ha demanat que l'excomissari rectifiqui i, en cas de no fer-ho, ha anunciat que emprendrà accions legals. 

 

 

 

El cara a cara entre l'excomissari José Manuel Villarejo i Artur Mas ha acabat esquitxant al Barça, concretament

La impostura no paga

 

 

OPINIÓ

 

 

"La soledat i la irrellevància d'ERC en aquesta ocasió no es pot amagar per feixuga que sigui la propaganda"

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
28/09/2023 19:19 

 

 

 

 

 

 

Ha estat una casualitat del destí que la investidura/no investidura (per ara) de Feijóo hagi contraprogramat el moment sublim de la política catalana, el discurs sobre política general, que no es diu “sobre l’estat de la nació” suposo per por als veïns. Si ja era prou evident que el govern està fora de joc en el procés de negociacions “històriques”, la fatal superposició d’imatges ha estat letal.

El líder de la dreta va oferir un espectacle entre trist i ridícul. Va pujar al faristol més com una litúrgia parlamentària que com un candidat a la presidència del gobierno. Estava convençut d’antuvi que no assoliria els fatídics 176, malgrat les crides dels seus al transfuguisme. Venia encès per la manifestació dominical a la zona nacional i disposat a anorrear l’oposició amb un argument que, palesant la seva grandesa moral, deixés en evidència la petitesa dels seus adversaris. Tot disposant dels vots, no els ha volgut al preu del desmembrament de la Pàtria. S’estima més “honra sense vaixells que vaixells sense honra”, com deia el contraalmirall Méndez Núñez. En realitat tot es redueix a l’argument pedestre de l'”estaven verds” de la faula.

En aplicació de la llei de l’esforç menor, Feijóo no presentava un programa de govern, sinó unes propostes contràries a les polítiques del govern sovint basades en mentides clamoroses que tothom coneix. Doncs va convertir la investidura

Es busca independentista que vulgui passar a la història

 

 

OPINIÓ

 

 

"A Catalunya, a diferència d'Espanya, el que està en joc és si es crea un nou estat o no, i això ho canvia tot, o hauria de canviar-ho tot"

 

 

Sílvia Barroso
28/09/2023 10:29

 

 

 

El debat de política general al Parlament de Catalunya ha servit, només, per tornar a exhibir la divisió de l’independentisme. En un moment en què no se sap qui governarà a Espanya ni quan hi haurà govern, precisament perquè l’independentisme en té la clau, l’únic punt d’interès d’aquest ple era saber si alguna cosa havia canviat en la relació entre ERC i Junts. I ha quedat clar que no, o en tot cas ho porten en secret. Junts ha fet un intent tebi i rutinari de qüestionar la tasca del govern d’ERC –i de recordar el que sap tothom, que només té el suport de 33 diputats– i els republicans s’han limitat a ignorar-ho. No s’han molestat ni a enfrontar-s’hi. 

Uns i altres s’han adreçat únicament als seus. Els de Junts han retret a ERC que fa un any els van empènyer a deixar l’executiu de coalició i han volgut fer valdre la idea que ara mateix la partida més important –la suposada negociació amb el PSOE– s’està jugant fora del Govern i del Parlament. Amb “discreció”. Tanta, que és “hermetisme”, un terme que no defugen, emprat pel mateix

Diu que som una minoria i que vol que ens extingim

 

 

OPINIÓ

 

 

Segons el supremacisme, l'existència de col·lectius suposadament superiors legitima la discriminació, la subjugació o la segregació dels considerats inferiors. La seva extinció

 

 

 

 

 

 

NÚRIA CADENES

27.09.2023 - 21:40

Actualització: 28.09.2023 - 11:44

 

 

El primer títol que havia pensat per a aquest article era alguna cosa similar a “La impotència del Senyor X”, però aleshores he trobat que podria semblar que parlava d’Elon Musk i de la tírria que mostra contra la xarxa social que va comprar, que ell ha volgut batejar amb l’anodina X i que al navegador es continua anomenant Twitter, i, per tant, ho he deixat estar. Que tot plegat també és una qüestió de narcisisme destructiu, certament, però que la personalitat d’aquests individus m’interessa, ara, entre poc i gens.

Felipe González va ser secretari general del PSOE entre el 1974 i el 1997, i president del govern espanyol entre el 1982 i el 1996. Alfonso Guerra en va ser el secretari d’organització i, al govern que tenien, vice-president. Feien tàndem: la típica complementarietat del policia bo i el policia dolent, cara amable – element mossegaire. Eren o es consideraven o semblaven amics. Fins que un dels casos de corrupció dels que van implicar públicament el PSOE (el del germà de Guerra, Juan) va forçar la dimissió a la vice-presidència. Era el 1991. Des d’aleshores la distància es va anar fent més i més gran. I freda. Àrtica. El primer signe públic de desgel entre els dos personatges va arribar el 2007, quan es van trobar a l’acte de presentació d’un llibre signat per Rafael Vera.

Passats trenta anys del trencament, González i Guerra es van tornar a aplegar en un acte públic conjunt. Va ser ara fa poc, el

De la “igualdad entre españoles”

 

 

OPINIÓ

 

Antoni Strubell i Trueta
Barcelona. Dijous, 28 de setembre de 2023. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

Potser és la mateixa tossuderia amb què s’abusa aquests dies del mantra de “la igualdad entre españoles” que denota que estem davant una entelèquia que reclama la nostra atenció. Què vol dir exactament la “igualdad de los españoles” si es pot saber?  És una realitat? O més aviat una meta reivindicativa més de l’agenda colonial? A mig camí entre l’oxímoron i l’unicorni, el que no es pot negar en un sentit o altre és que aquesta expressió per si sola aporta una enorme i enganyosa càrrega ideològica.

Que s’hi hagi d’insistir tant, en aquesta “igualdad”, certament pressuposa dos possibles apriorismes. Primer, que els espanyols són iguals i que, per tant, cal lluitar contra qui ho nega. I segon, que els espanyols no són iguals, però que haurien de ser-ho. Més enllà d’un tercer apriorisme que ni se senten en l’obligació d’afirmar —que als catalans els incloguin en la categoria d’“espanyols” (la síndrome ¿qué pone en tu DNI?)—, tant l’un com l’altre

El TEDH tanca el cas de l’escó de Puigdemont perquè el TC l’ha reconegut com a eurodiputat

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"El demandant ja ha obtingut el reconeixement de qualsevol presumpta vulneració i la reparació apropiada en l'àmbit domèstic", diu el tribunal

 

 

 

 

 

Redacció / ACN   

28.09.2023 - 08:54

Actualització: 28.09.2023 - 11:08

 

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat el primer recurs del president Carles Puigdemont pel cas del seu escó al Parlament Europeu. El tribunal amb seu a Estrasburg va inadmetre el passat 7 de juliol la demanda conjunta amb Toni Comín contra l’estat espanyol per la negativa de la JEC d’incloure’ls en la llista d’eurodiputats que havia d’enviar a l’eurocambra. El TEDH ha considerat que la possible vulneració dels seus drets polítics ja s’ha reparat perquè el Tribunal Constitucional espanyol va reconèixer els dos dirigents de Junts com a eurodiputats.

El TC reconeix que Puigdemont i Comín són eurodiputats 

La repressió espanyola contra Clara Ponsatí, en marxa: la fiscalia demana al Suprem obrir-li judici per desobediència greu

 

 

La injustícia espanyola, amb la petició d'obrir judici, busca inhabilitar Clara Ponsatí  

 

 

L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí sortint dels jutjats de guàrdia de Barcelona Data de publicació: dilluns 24 de juliol del 2023, 15:02 Localització: Barcelona Autor: Natàlia Segura

Redacció

Dijous, 28 de setembre de 2023

 

 

La justícia espanyola encara no ha paït que els polítics independentistes a l’exili hagin pogut escapar-se del seu règim repressor, però no es rendeix en el seu intent d’aplicar el caduc Codi Penal espanyol sobre ells. Sense anar més lluny, aquest mateix dijous, 28 de setembre, la fiscalia ha demanat a la Sala Penal del Tribunal Suprem que obri judici oral contra l’exconsellera i eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, per un presumpte delicte de desobediència greu.

L’exconsellera va sorprendre tothom el passat mes de març, quan, malgrat pesar sobre ella una ordre de detenció nacional, va tornar de l’exili per a passejar per Barcelona. L’alegria del moment, però, no va durar massa, ja que agents dels Mossos d’Esquadra van detenir-la de forma il·legal i traslladar-la fins a la Ciutat de la Justícia, on va declarar com a investigada per un delicte de desobediència. La situació va resoldre’s amb una citació judicial que emplaçava Ponsatí a declarar davant el Tribunal Suprem el 24 d’abril. Finalment, però, el magistrat Pablo Llarena va decidir no enviar-la a Madrid i que fos el jutge de guàrdia el que li prengués declaració.

Llarena va concloure el sumari per un presumpte delicte de desobediència a finals de juliol, deixant l’exconsellera