Orriols respon al govern espanyol que compleix amb la normativa d’empadronament en temps i forma

 

 

L’alcaldessa es mostra sorpresa per les notícies als mitjans i per la sol·licitud d’informació de Prieto

 

 

Política, Societat 23.02.2024 10.45 h

 ACN 

 

 

L\'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, al despatx Autor/a: Lourdes Casademon

 

 

 

L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha respost a la sol·licitud d’informació que li va enviar la delegació del govern espanyol a Catalunya assegurant que l’Ajuntament compleix amb la normativa en matèria d’empradronament en temps i forma. “Sorprèn, en aquest sentit, les diferents notícies que han aparegut als mitjans de comunicació, així com també el propi requeriment efectuat per part de la subdelegació”, apunta en la resposta, avançada pel diari ‘El Periódico’ i a la qual ha tingut accés l’ACN. En la missiva, que s’adreça formalment a la subdelegació a Girona, Orriols assegura que “el procediment que segueix l’Ajuntament de Ripoll en relació a l’empadronament no suposa cap vulneració de l’ordenament jurídic vigent”.

Orriols respon així a la sol·licitud d’informació que va impulsar el delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, i ho fa en el termini que se li va donar. L’alcaldessa, que es posa a disposició del govern espanyol per si li cal més informació, detalla el procediment per tramitar

Plataforma per la Llengua carrega amb l’informe sectari i de part sobre la immersió que ha liderat la defraudadora DolorEs Montserrat

 

 

L'entitat opina que la missió encapçalada per la popular s'ha fet seves "les tesis de l'espanyolisme"

 

 

 

L'eurodiputada del PP Dolores Montserrat en una atenció a mitjans al Parlament Europeu. Data de publicació: dilluns 16 de gener del 2023, 20:29 Localització: Estrasburg Autor: Nazaret Romero

 

Redacció

Dimarts, 13 de febrer de 2024

 

 

 

Utilitzar Europa per intentar atacar la llengua catalana

Plataforma per la Llengua ha lamentat que l’esborrany sobre la immersió lingüística a l’escola catalana elaborat per una missió de diputats europeus conté “arguments enganyosos i mitges veritats”. També ha criticat el “biaix espanyolista” de la missió, que ja va denunciar en una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en què l’entitat lamentava el “malbaratament de fons públics” que suposava la iniciativa. L’entitat opina que la missió encapçalada per la popular Dolores Montserrat s’ha fet seves “les tesis de l’espanyolisme”, amb l’objectiu de “legitimar” les posicions de les entitats “contràries a la normalització del català”.

 

 

L’empresa de la família Montserrat no paga a Hisenda però alliçona contra la llengua catalana

Dels narcos de Barbate a Pegasus: l’acumulació de peticions de dimissió de Marlaska

 

 

GOVERN ESPANYOL

 

 

Fernando Grande-Marlaska ha estat qüestionat també per les infiltracions policials en moviments dels Països Catalans 

 

 

 

Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2024. 13:46
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

No és d’estranyar que el ministre de l’Interior més longeu de la democràcia espanyola, Fernando Grande-Marlaska, acumuli un gran llistat d’escàndols. Va amb el càrrec. Aquesta setmana n’ha acumulat un més: narcotraficants han assassinat amb la seva llanxa dos guàrdies civils a Barbate. El seu Ministeri està en el punt de mira perquè associacions de la benemèrita i de la policia espanyola denuncien falta de mitjans i efectius policials a la zona. I per això el PP demana la dimissió de Marlaska. El ministre s’hi nega i assegura que els fets “no quedaran impunes”. Ara bé, no és la primera vegada que es posa de manifest la desafecció dins les files policials amb el ministre socialista: ha estat xiulat algunes vegades i aquest diumenge la viuda d’un dels guàrdies morts a Barbate es va negar que Marlaska li col·loqués una medalla. Però no són, ni de lluny, les úniques polèmiques que acumula el Ministre de l’Interior de Pedro Sánchez. Ha estat qüestionat per l’espionatge a l’independentisme a través de Pegasus, s’han posat al descobert infiltracions policials en moviments polítics, socials i populars; i ha sigut el màxim responsable d’una policia amb fixacions sobre els CDR. Tot plegat, acumula una reprovació al Congrés: per la massacre de migrants que saltaven la tanca de Melilla.

La setmana que ve, Marlaska se sotmetrà a dues votacions de reprovació. La primera, al Congrés dels Diputats, el dimarts. I la segona, l'endemà, dimecres, al Senat. S’espera que aquesta segona tiri endavant, en tant que el PP té majoria absoluta en aquesta cambra i és aquest partit qui ha impulsat ambdues reprovacions. L’excusa dels populars és la petició dels sindicats: augmentar el nombre d’efectius a la zona on uns narcotraficants van assassinar dos guàrdies civils. El mateix Feijóo va convidar Pedro Sánchez a cessar-lo per “respecte” als familiars dels morts. Fonts del govern espanyol, mentrestant, remarquen que el ministre de l’Interior té tota la confiança del president Pedro Sánchez.

Ceuta i Melilla

Allisada de Puigdemont a Marlaska per no investigar l”Operació Catalunya’: “Aquesta sí que és una trama real i una amenaça a la democràcia”

 

 

Retreu al ministre espanyol que "qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per enviar a la presó els autors intel·lectuals i tots els senyors X d’aquesta trama"

 

 

 

L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

Maria Garcia

Divendres, 9 de febrer de 2024

 

 

El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha respost les declaracions que el ministre espanyol de l’Interior Fernando Grande-Marlaska ha fet en relació amb l”Operació Catalunya’, titllant la instrumentalització de la policia per part del PP de “càncer”. Com no podia ser d’altra manera, Puigdemont ha negat l’afirmació del ministre que aquest càncer ha estat “extirpat”, tot evidenciant la manca d’interès per part del ministeri espanyol a l’hora d’investigar els fets i condemnar-ne els responsables.

El dirigent de Junts ha matisat les paraules de Marlaska, que també ha dit que l”Operació Catalunya’ és “impensable en una democràcia”, lamentant que ha estat una realitat, a diferència d’altres entramats que denuncia el PP sense proves, com les suposades relacions entre l’independentisme i Rússia, que l’Eurocambra investigarà a petició dels populars i amb el suport d’alguns socialistes europeus.

 

Puigdemont també ha retret que “qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per

L’amnistia incompleta: 115 catalans que dormen amb les sabates posades. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

VilaWeb us fa avinents els noms de 115 persones, conegudes i no conegudes, que són incloses en els sumaris amb què els jutges esquivaran l'amnistia si no es millora el text i es tapen els forats que té ara

 

 

 

 

 

Vicent Partal

06.02.2024 - 21:40

Actualització: 06.02.2024 - 23:57

 

 

 

L’any 2020 es va estrenar un documentari sobre Adrià Carrasco i Tamara Carrasco que portava per títol Dormir amb les sabates posades. La frase, extremadament gràfica, feia referència a aquest estat d’ànim que una persona té quan sap que, en qualsevol moment, la policia pot tirar a terra la porta de sa casa. Dorms amb les sabates posades per estar preparat.

Arran de la discussió sobre la llei d’amnistia, els forats que té i la necessitat de blindar-la tant com siga possible abans d’aprovar-la, a VilaWeb ens hem capbussat en els milers de fulls de les causes que els jutges fan servir per boicotar el procés. Concretament, ara per ara, les de l’operació Judes i el Tsunami Democràtic, on volen fer passar el terrorisme, i la del cas Vólkhov, on volen fer passar la traïció a la pàtria –la seua.

Ens hi hem capbussat durant dies per poder fer-nos una idea exacta, basada en dades concretes i contrastades, de quanta gent forma part d’aquestes investigacions. De quanta gent, per això i per tant, en un moment o altre –però sempre depenent de l’arbitrarietat dels jutges– podria entrar en situació de persecució. D’una persecució que, si mai arribàs, no seria emparada per la llei d’amnistia, tal com és redactada ara.

La llista inclou avui 115 noms.

Els 115 noms sota l’amenaça dels jutges que no volen l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La llei ha deixat ara per ara uns buits legals que podrien ser manipulats pels jutges per ampliar els investigats per terrorisme i traïció

 

 

 

 

 

Hi ha una via d’aigua oberta a l’Audiència espanyola per on poden investigar molta més gent per terrorisme dins l’independentisme català? VilaWeb ha comprovat que aquests darrers cinc anys s’han fet desenes d’investigacions prospectives vinculades al moviment independentista al jutjat central número 6 de l’Audiència espanyola, amb Manuel García-Castellón, i al jutjat número 1 de Barcelona, amb Joaquín Aguirre. N’hi hem comptats 115.

Els vint-i-quatre investigats oficialment per terrorisme podrien restar fora de l’amnistia si el text actual de la llei, que és en tramitació al congrés espanyol, no canviés el punt que es refereix a aquest delicte. Però el problema pot ser més gros si les esquerdes afecten més encausats per terrorisme o traïció, cosa que cap dels juristes consultats per VilaWeb no gosa descartar: alguns ho donen pràcticament per segur i alguns altres ho consideren poc probable. El cas és que les investigacions són obertes, es van fent més diligències, amb noves identificacions, i, a més, hi ha un centenar llarg de persones que, en algun moment o altre, han estat en el punt de mira de la Guàrdia Civil en aquestes instruccions.

N’alertava recentment Gonzalo Boye, que és advocat de dos dels investigats –el president Carles Puigdemont i el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay– i que és una de les persones que ha estat en el punt de mira d’aquestes investigacions, sobretot la de la trama russa en el cas Vólkhov: “Es rescatarà una llista llarguíssima de persones a les quals volen perjudicar […], i no costa gens de demanar un altre informe addicional i tornar-les a introduir en la causa.”

Tot plegat va començar amb la investigació de gent vinculada als CDR a final del 2017 i començament del 2018.

L’origen de la persecució

Pagament per avançat, us en recordeu?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Llorenç Prats 31.01.2024 05.15 h

 

 

 

En la negociació de la investidura espanyola, des d’una visió catalana es van plantejar dos eixos: la llengua i l’amnistia. I en realitat, eren dos paranys. De la llengua ja poc se’n parla i a Europa ha quedat tot encallat. I de l’amnistia sembla que només serà una proposta per aquietar el resultat majoritari per fer efectiva la independència després del referèndum d’autodeterminació del 2017.

Algunes propostes, en canvi, eren més viables però massa convenients pel país. La reforma de poder judicial espanyol, d’una banda i tal com es preveia a l’Estatut del 2006, abans de la seva escapçada monumental, i de l’altra, la retirada de les institucions espanyoles de tot tipus de Catalunya; tot plegat dins el marc constitucional espanyol.

Una negociació com la de la investidura pot passar per convèncer als fidels de la nació espanyola que la nostra nació pot romandre dins l’estat que controlen si hom pot quedar-s’hi en condicions mínimament normals.

Javier Gallego: «Els mitjans de Madrid han estat còmplices de les clavegueres de l'Estat»

 

 

ENTREVISTA

 

 

El periodista dirigeix el programa radiofònic "Carne cruda", que desafia el predomini conservador en el mapa mediàtic: "Quan no s'assalten els cels, hi ha desencant, però el 15-M ha estat un dels millors terratrèmols que ha tingut aquest país"

 

 

 

• Ara la monarquia descobreix les «clavegueres»
• La Fiscalia obre la primera investigació contra les clavegueres per l'operació Catalunya

 

 

Javier Gallego, abans de l'entrevista de Nació. | Hugo Fernández

 

 

 

per Pep Martí, Barcelona | 2 de febrer de 2024 a les 07:00

 

 

 

En un panorama mediàtic com el madrileny, dominat per mitjans conservadors, la figura de Javier Gallego (Madrid, 1975) brilla amb una llum diferent. El periodista condueix el programa radiofònic Carne cruda, que va néixer a Ràdio 3, on va ser clausurat el 2012. Durant un temps es va emetre a la Ser i, actualment, ho fa de manera independent, en col·laboració amb Eldiario.es. El programa ha estat guardonat amb un Premi Ondas.  

Gallego és un personatge polifacètic. Músic, bateria del grup Forastero, ha publicat diversos poemaris com El grito en el cielo i aquest febrer publicarà la seva primera novel·la. L'entrevista amb Nació es produeix just a l'acabar una edició del seu programa als estudis de Carne cruda. Està convençut que el llegat del que va ser el 15-M resta dempeus i que ha contribuït a canviar moltes coses.   

Té la sensació que Carne cruda és una mena d'illot enmig del panorama mediàtic espanyol?

Malauradament, crec que sí. M'agradaria que hi hagués més propostes amb la línia editorial que té Carne cruda. Ara mateix, en el camp de l'esquerra a la ràdio, també hi ha Canal Red, que té La Base, i Fernando Berlín, que condueix La cafetera, i hi tenim certa relació. Hi col·laborem i hi ha sinergies entre nosaltres. Però són petits illots i, al final, és evident que estem en els marges, en la perifèria del que és el centre comunicatiu. 

Seria exacte dir que, des de l'inici de la Transició, aquesta seria l'etapa en què hi ha menys pluralitat mediàtica?

Un no de Junts, necessari i valent, més enllà de l’amnistia i tot . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORAL

 

 

Simplement, era massa gran el perill d'aprovar aquesta llei d'amnistia de la manera com era redactada, amb els forats col·locats estratègicament pel PSOE

 

 

La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ahir en el moment de votar "no" a la llei d'amnistia (fotografia: Daniel González).

 

 

 

Vicent Partal

30.01.2024 - 21:40

 

 

 

Junts va fer ahir un pas que no era fàcil, però que havia esdevingut necessari. En vista de l’obcecació del PSOE a incloure unes excepcions perilloses en la redacció de la llei d’amnistia, no hi havia cap més remei que votar-hi que no. I retornar el text a la comissió de Justícia del parlament espanyol per obrir un nou període de negociació de quinze dies.

Simplement, el perill és massa gran per a jugar-hi. Mantenint la redacció tal com era, ben segur que s’hauria obert la porta a una nova era de repressió. Una nova era que, fent servir la falsa acusació de terrorisme i l’argúcia de la traïció a l’estat, hauria tornat a dur molts independentistes catalans a la presó o a l’exili. I això, per tant, hauria inutilitzat i hauria deixat sense sentit la llei d’amnistia i els efectes que tots volem aconseguir.

Amb aquest argument –recolzada en la lògica cristal·lina que es desprèn dels fets judicials que hem vist ja aquests dies– n’hi hauria d’haver prou per a justificar la decisió. Oimés tenint en compte que el perill no és solament que restassen fora de la llei dirigents com el president Puigdemont o Marta Rovira, sinó que hauria afectat molts activistes de base, començant immediatament pels del cas Judes i

Puigdemont acusa el PSOE de no haver “volgut corregir” les “mancances importants” de la llei d’amnistia

 

 

L'eurodiputat de Junts recorda a Sánchez el "compromís" d'investidura d'una norma "integral, completa, sense exclusions"

 

 

 

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, saluda el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, abans de reunir-se el 15 de març del 2016 Data de publicació: dimarts 15 de març del 2016, 13:47 Autor: Mateos P.

 

 

Agències

Dimarts, 30 de gener de 2024

 

 

L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha acusat el PSOE de no haver “volgut corregir” les “mancances importants” de la llei d’amnistia, i ha afirmat que són aquestes mancances les que han dut els set diputats juntaires a votar no. “D’’haver comptat amb el nostre vot favorable hauria invalidat el compromís amb una amnistia integral, completa, sense exclusions. Un compromís que vam acordar per a la investidura del president Sánchez”, ha subratllat Puigdemont en un text a la xarxa social X. L’expresident afirma que els esforços per millorar el text inicial han quedat “a mitges” i subratlla que el que es votava avui “no era la llei d’amnistia” que va dur Junts a optar per la investidura de Sánchez.

 

El líder de Junts subratlla que l’amnistia “havia d’expulsar el factor repressió que enrareix la conversa política entre Espanya i Catalunya”, una “condició indispensable per poder treballar” que al seu parer el text presentat avui no complia.

 

Alhora admet que “en la cultura picaresca espanyola, a tota llei li escau la seva trampa” i considera que “aqueta no n’hauria estat l’excepció”. Però en el benentès que estan “d’acord a identificar algunes de les trampes”, no se sap “explicar” per quina raó “es neguen a desactivar-les i fer més difícil el propòsit dels colpistes de la toga”. I afegeix:

El jutge reobre la trama russa del Procés just abans de l’aprovació de l’amnistia

 

 

Tribunals

 

 

El magistrat barreja espies russos, extrema dreta i criptomonedes en un nou relat

 

 

El jutge Joaquín Aguirre surt després d'un dels escorcolls el maig de 2018 en pkena operació Estela/ACN

 

 

 

Quico Sallés Barcelona

 
29/01/2024 10:07 

 

 

 

Casualitats judicials i polítiques. El titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha reobert, finalment, la peça que havia arxivat des de juliol de 2022, sobre la suposada trama russa del Procés. Tot dins la causa Volhov. Un supòsit que El Món va avançar la setmana passada, en haver rebut el magistrat un informe de la Guàrdia Civil i un informe forense sobre la interceptació dels mòbils dels implicats. De fet, el jutge barreja, conduït pels agents d’informació de l’institut armat, les intervencions de les comunicacions i la documentació privada -sense cap membret oficial- confiscada en els escorcolls dels domicilis de Víctor Tarradellas. A partir d’aquí, el magistrat es mostra convençut que l’independentisme, amb el president a l’exili Carles Puigdemont al capdavant, “preparava un canvi de model econòmic a través de les criptomonedes”.

El jutge extreu, arran de les dades manllevades de les comunicacions dels investigats, que Tarradellas, excap de relacions internacionals de CDC, va viatjar a Moscou el setembre de 2017. Per altra banda, el jutge fa un doble salt mortal i relaciona la seva investigació amb la del Jutjat d’Instrucció 13, que va obrir la causa contra el Procés. En aquest sentit,

La Fiscalia investiga l'Operació Catalunya per la persecució al fiscal superior Rodríguez Sol

 

 

PAPERS SECRETS

 

 

La Fiscalia ordena una investigació per determinar la veracitat de l'actuació i qui són els seus responsables. 

 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 22 de gener de 2024. 13:05
Actualitzat: Dilluns, 22 de gener de 2024. 15:12
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

La Fiscalia de Catalunya ha anunciat aquest dilluns l'obertura d'una investigació arran de les informacions que indiquen que la persecució de la policia patriòtica contra l'independentisme va incloure el fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol. Entre la nova documentació publicada els darrers dies en relació amb l'Operació Catalunya apareix un document, amb l'encapçalament del Ministeri de l'Interior i de la Unitat d'Afers Interns de la Direcció General de la Policia, en què es proposa investigar els possibles "vincles entre el fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol i el partit Unió Democràtica de Catalunya i les comissions gestionades pels advocats del citat partit". La Fiscalia de Catalunya es proposa ara confirmar la veracitat d'aquest document i comprovar l'abast de l'actuació a què va donar peu.

🔐 NOVA INFORMACIÓ: García-Castellón, a la picota per Tsunami i per ignorar les evidències sobre l’Operació Catalunya

 

🔒 MÉS DOCUMENTACIÓ CONFIDENCIAL: les notes de la policia patriòtica mostren la cuina del setge a Trias i l'intent de tapar l'escàndol

 

 

 

El fiscal Rodríguez Sol va ser apartat del seu càrrec després de posicionar-se a favor de la possibilitat que els catalans decidissin sobre el seu futur. El fiscal, a més, va obrir una investigació sobre la

L’amnistia del PP

 

 

OPINIÓ

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 17 de gener de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

 

A Catalunya passa que —molt de tant en tant, potser una sola vegada cada lustre— aquesta curiosa forma biològica anomenada convergent va i ens diu la veritat. Quan succeeix l’efemèride en qüestió, no ens posem optimistes, l’afectació acostuma a sorgir d’una espècie de descuit mig freudià que no té res d’honest ni d’intencional. Així s’esdevingué quan Artur Mas, el Molt Honorable que ha tingut sempre la innegable virtut d’intercanviar l’astúcia per la mentida, afirmà que un dels principals beneficiats de l’amnistia seria el PP. Mas no es referia, òbviament, als policies que visitaren Catalunya per tustar la padrina i deixar inerts l’ull o la pebrotera d’algun conciutadà, ni tan sols als comandaments policials que els enviaren al Port de Barcelona amb aital missió; pensava, òbviament, en les altíssimes instàncies del PP i, encara més en concret, el cenacle de Mariano Rajoy.

Com us podeu imaginar, les declaracions del Molt Honorable 129 s’expliquen pel seu narcisisme malaltís de to victimista. Per resumir-ho de forma breu, l’antic president pensa que fins i tot una cosa tan encarcarada com el periodisme (i la justícia!) espanyol certificarà la guerra bruta de Rajoy contra la seva persona. Impartida la justícia divina, Mas podria dir finalment que Espanya va allunyar-lo de la Generalitat amb molt més frenesí que la CUP, amb la qual cosa es mostraria davant tot déu com una espècie de president restituït (al nostre país, tot i que ara sembli conya, els nostres polítics havien promès

Els noms dels periodistes còmplices de la triple pota del GAL a Catalunya

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

En la guerra bruta mediàtica, hi han participat molts mitjans, però la batuta la portava El Mundo de Pedro J. Ramírez, amb Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta

 

 

 

 

 

 

Redacció   

16.01.2024 - 21:40

 

 

 

La guerra bruta contra l’independentisme, coneguda com a operació Catalunya, té moltes cares conegudes en els estaments polítics i policíacs espanyols, però sovint es deixa de banda una tercera pota d’aquest GAL que és igual d’important, la mediàtica. En les noves revelacions del cas, publicades per La Vanguardia i El Diario, queda documentat que les filtracions als mitjans de proves falses eren un engranatge més de la conspiració. En aquesta història, hi ha tingut un paper clau el diari El Mundo, però també La Razón, entre més.

El govern espanyol va començar l’operació Catalunya després de la multitudinària Diada de l’Onze de Setembre de 2012. Amb el ministre Jorge Fernández Díaz al capdavant, uns quants grups policíacs es van arrenglar amb les ordres de fer tot el possible per a aturar l’independentisme. Així doncs, el 18 d’octubre, l’ex-comissari José Manuel Villarejo va remetre un primer informe sobre la suposada corrupció de CiU. En el cinquè apartat, sota l’epígraf “Informacions facilitades per una font fiable”, s’atribuïa falsament al president Artur Mas –que uns dies abans havia avançat les eleccions al parlament– un compte bancari a Liechtenstein i es vinculava el partit amb comptes a Suïssa.

“Tot l’staff de CDC tem un atac en ple procés electoral en mitjans de comunicació, on es facin públiques les greus corrupcions que afecten els seus dirigents. Fins ara

Un entramat d’empreses amb negocis arreu del món va finançar l’Operació Catalunya

 

 

AUDIOS VILLAREJO

 

 

Un informe policial ressegueix per Panamà, l'Uruguai i el Regne Unit els fons que utilitzava la brigada patriòtica de Rajoy contra l'independentisme  

 

El comissari José Manuel Villarejo i el seu advocat, Antonio Cabrera, arriben al Congrés per a una compareixença en una imatge del maig del 2023 /ACN

Quico Sallés

Barcelona/Madrid

16/01/2024 21:30

 

Era el 16 de desembre de 2021 quan el comissari jubilat Enrique García Castaño, El Gordo, excap de la poderosa la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) del Cos Nacional de Policia, va detallar a l’Audiència Nacional com funcionava el finançament de les operacions clandestines de l’Estat amb la policia patriòtica de Mariano Rajoy. Va ser en la seva declaració com a imputat en el judici de tres peces separades de la macrocausa Tàndem, que instrueix el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional sobre les investigacions del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo, ara també jubilat. García Castaño va detallar que les operacions on participava Villarejo, a càrrec de la policia espanyola o del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), “s’autofinançaven amb les seves empreses”. 

Cinc mesos després, el comissari García Castaño patia un ictus de tanta gravetat que, el maig del 2023, el jutge va decidir arxivar la seva causa per incapacitat mental sobrevinguda. Tota una pèrdua en la causa, perquè per les seves mans havia passat tota la logística de les operacions clandestines de la policia patriòtica, fins i tot, els diners que s’haurien pagat a un confident pel fals número de compte corrent de Xavier Trias a Suïssa. Castaño va detallar al tribunal que els serveis de seguretat de l’Estat tenien policies en actiu que tenien empreses que facturaven. Un sistema que, segons el comissari, replicava el de la Guàrdia Civil i el del CNI.  

“Són empreses privades per a serveis estatals, són agents amb documentació falsa, o un membre del CNI que va sense el carnet del CNI, fan negocis de manera paral·lela en el sector en què s’hagi creat l’empresa”, va subratllar. A partir d’aquí, aquests policies, com Villarejo, avançaven els diners de l’operació i després els cobraven o per fons reservats o per fons obtinguts amb operacions mercantils fora de l’Estat o dins. Fonts policials asseguren a El Món, que amb aquest sistema els responsables polítics quedaven al marge de la disposició dels fons reservats, que solen ser escassos, i deixaven operar a canvi de no passar per caixa per cada operació. Per altra banda, això permetia finançar operacions a llarg termini, perquè “el calaix de fons reservats normalment està eixut”. 

 

Esquema de l’ofici policial on es desgranen els entramats d’empreses que servien per amagar els fons que rebien les empreses de Villarejo pels seus serveis de seguretat/QS

 

 

Un informe policial demolidor

Els condemnats d’Aturem el Parlament fan un pas important a Estrasburg contra Espanya

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

 

 

El TEDH ha fet un primer pas per a admetre la demanda de quatre encausats, condemnats a tres anys de presó arran de la doctrina de la violència ambiental de Marchena

 

 

 

 

 

Clara Ardévol Mallol

16.01.2024 - 17:23 Actualització: 17.01.2024 - 09:32

 

 

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha fet el primer pas per a admetre la demanda de quatre encausats del cas Aturem el Parlament que van denunciar vulneració de drets per part de la justícia espanyola. Malgrat que el seu recurs encara no ha estat formalment admès, ara el cas es troba en un tràmit en què el tribunal ha enviat una sèrie de preguntes a l’estat espanyol, a les quals ha tingut accés VilaWeb, sobre la legitimitat de les diverses sentències.

La defensa dels condemnats assenyala que la condemna constitueix una vulneració dels drets a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació i que són víctimes d’una violació dels articles 10, 11 i 7 del Conveni Europeu de Drets Humans. “El nostre cas ha implicat una persecució explícita a la protesta i jurisprudència per a vulnerar drets posteriorment”, denuncia Rubén Molina, un dels condemnats que és present en aquesta demanda al TEDH.

Una protesta del 2011

Els fets es remunten a la manifestació del 15 de juny de 2011 davant del parlament, que volia aturar la sessió que havia d’aprovar noves retallades del govern d’Artur Mas. Uns quants diputats van ser insultats i increpats quan provaven d’arribar al parlament, mentre els Mossos s’enfrontaven amb els manifestants. Alguns diputats van entrar escortats per la policia o, directament, van aterrar en helicòpter, com el president Mas i l’ex-presidenta del parlament Núria de Gispert.

Vint manifestants van ser encausats per un delicte contra les institucions estatals arran d’aquells fets i dinou van acabar essent jutjats. En un primer moment, van ser absolts per l’Audiència espanyola –amb un vot particular en contra de Fernando Grande-Marlaska. Ara bé, un recurs del parlament i de la Generalitat, juntament amb la fiscalia i l’organització ultra Manos Limpias, va comportar que hi intervingués el Tribunal Suprem espanyol i finalment condemnés vuit dels dinou manifestants a tres anys de presó, una pena que resta suspesa fins que no es resolgui l’indult demanat, tot i que igualment ha quedat prescrita. Aquesta sentència va venir, entre més, del jutge Manuel Marchena i la seva doctrina de la violència ambiental, que d’alguna manera també va acabar essent útil en la sentència contra el procés. En el cas d’Aturem el Parlament, finalment, el Tribunal Constitucional espanyol va avalar la condemna del Suprem el 2021, i ara només falta el pronunciament d’Estrasburg.

Les preguntes d’Estrasburg: el darrer recurs

Interior descarta cedir el control de fronteres i els tràmits d’expulsió a Catalunya

 

 

ESPANYA

 

 

El Ministeri de l'Interior es reuneix amb els principals sindicats policials espanyols per calmar els ànims després de l'acord amb Junts

 

 

 

Pedro Sánchez i el Torturador Fernando Grande-Marlaska conversen al Congrés / Europa Press

 

 

Xavi Fernández de Castro

 
15/01/2024 08:46 

 

 

 

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, presidirà aquest dilluns el ple del Consell de la Policial Nacional, on es trobarà amb els sindicats més representatius del cos, molt crítics amb l’acord PSOE-Junts per cedir competències en immigració a Catalunya. Marlaska vol aprofitar la trobada per intentar calmar els ànims dels sindicats, que temen un “desballestament de l’estat”. Segons avança Europa Press, l’endemà de l’acord, la Direcció General de la Policia va fer una ronda de trucades a les principals organitzacions sindicals per explicar que les transferències pactades amb Junts corresponen a les competències del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i no a les del Ministeri de l’Interior, encarregat de la seguretat de l’estat.

Els sindicats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han carregat contra el govern de Pedro Sánchez pel “mercadeig” continuat amb els partits independentistes. En públic, el Ministeri de l’Interior s’ha remès a les explicacions que han ofert la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, que han rebaixat l’abast dels acords amb Junts i han assegurat que el contingut de l’acord s’ha de pactar durant el tràmit de la llei orgànica que inclourà la

Albares passa la pilota de l’oficialitat als socis europeus i encara demana als ambaixadors que “s’esforcin” per aconseguir-la

 

 

Demana als ambaixadors que facin la feina que hauria d'haver fet l'Estat espanyol durant la presidència rotatòria del Consell de la UE

 

 

 

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, durant una atenció als mitjans a la sortida del Consell d'Afers Generals celebrat a Brussel·les on s'ha abordat l'oficialitat del català, el basc i el gallec Data de publicació: dimarts 19 de setembre del 2023, 12:04 Localització: Brussel·les Autor: Albert Cadanet

 

Redacció

Dilluns, 15 de gener de 2024

 

 

 

El ministre d’Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ha demanat als seus ambaixadors que “s’esforcin” per aconseguir l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. En una entrevista al diari ‘El Periódico’ publicada aquest dilluns, Albares ha assegurat que aconseguir el reconeixement europeu de les llengües cooficials és “una prioritat” del seu ministeri. Segons Albares, també ha demanat que es promogui a l’estranger “la literatura, el teatre i les expressions de tot tipus en català, euskera i gallec”, a més de l’espanyol. “Els he demanat que ho facin amb orgull, perquè és interès nacional espanyol”, ha dit.

 

Les paraules d’Albares arriben després que la setmana passada es publiqués que la presidència belga del Consell de la Unió Europea no té previst posar a l’agenda del proper Consell d’Afers Generals l’oficialitat del català.

 

Per ara, segueixen els estudis i informes tècnics per avaluar els costos i les implicacions de permetre que les tres llengües cooficials de l’Estat espanyol entrin en el règim lingüístic oficial de la UE.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/internacional/albares-passa-la-pilota-de-loficialitat-als-socis-europeus-i-encara-demana-als-ambaixadors-que-sesforcin-per-aconseguir-la/ 

(VÍDEO) Una comparsa infantil de Cadis canta en català contra la imposició del castellà

 

 

LLENGUA

 

 

"Ningú té dret a imposar la teva manera de parlar".

 

 

15.01.2024 09.45 h 

Redacció

 

 

 

La comparsa Las Hijas de Neptuno a les semifinals del concurs infantil de xirigotes de Cadis, el 13 de gener del 2024 Autor/a: @FranjDelMo

 

 

 

Un any més Cadis es vesteix de Carnaval i se celebra una nova edició del concurs de xirigotes, en el que colles disfressades surten a interpretar una cançó de tarannà crític o humorístic. A la competició infantil, una agrupació, Las Hijas de Neptuno del gran Jesús Bienvenido va interpretar un pas doble en què cantaven un fragment en català, i també en euskera i gallec, per a reivindicar l'ús de les llengües pròpies i crítica la supremacia lingüística i imposició del castellà.

En català, van cantar el següent fragment: "I les paraules que en català/ parlen de llibertat/ i d'amor i de vida". Prèviament, en un vers en castellà apuntaven que

I després il·legalitzaran Catalunya. Via Joan Rovira

 

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Joan Rovira
07/01/2024 21:16 

 

 

 

 

 

 

Il·legalitzar partits independentistes és traspassar, per sempre, una línia vermella. Exactament el mateix que va fer el rei castellà amb el seu brutal discurs del 3 d’octubre del 2017: el que va fer i va dir mai no tindrà perdó a Catalunya. Ull, no va tenir un mal dia: aquests primers dies del 2024 el seu discurs ha anat en la mateixa línia, pura ultradreta, militarisme i ultranacionalisme disfressats de constitucionalisme retòric.

Vox aporta al PP aquella energia desfermada que fa els que els somnis eròtics, els més humits, esdevinguin realitat: deixeu-vos de polítiques covardes amb el fre de mà posat i llancem-nos definitivament a la jugular de l’independentisme. Per molt que dissimulin, el PP i Vox són el mateix. I somien exactament el mateix: la mort política de l’independentisme. Acompanyada de l’extinció del català, una llengua que odien, menyspreen i voldrien morta i enterrada.

Diran que ells no volen il·legalitzar idees, sinó fets… que fàcilment qualificaran d’atemptats o terrorisme. Un argument fals, però eficaç: tu pots pensar el que vulguis, perquè som una democràcia prèmium al món i a la galàxia, però calladet i sense moure ni un dit. Ve a ser el que deia Franco: