GOVERN ESPANYOL
Fernando Grande-Marlaska ha estat qüestionat també per les infiltracions policials en moviments dels Països Catalans
Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2024. 13:46
Temps de lectura: 3 minuts
No és d’estranyar que el ministre de l’Interior més longeu de la democràcia espanyola, Fernando Grande-Marlaska, acumuli un gran llistat d’escàndols. Va amb el càrrec. Aquesta setmana n’ha acumulat un més: narcotraficants han assassinat amb la seva llanxa dos guàrdies civils a Barbate. El seu Ministeri està en el punt de mira perquè associacions de la benemèrita i de la policia espanyola denuncien falta de mitjans i efectius policials a la zona. I per això el PP demana la dimissió de Marlaska. El ministre s’hi nega i assegura que els fets “no quedaran impunes”. Ara bé, no és la primera vegada que es posa de manifest la desafecció dins les files policials amb el ministre socialista: ha estat xiulat algunes vegades i aquest diumenge la viuda d’un dels guàrdies morts a Barbate es va negar que Marlaska li col·loqués una medalla. Però no són, ni de lluny, les úniques polèmiques que acumula el Ministre de l’Interior de Pedro Sánchez. Ha estat qüestionat per l’espionatge a l’independentisme a través de Pegasus, s’han posat al descobert infiltracions policials en moviments polítics, socials i populars; i ha sigut el màxim responsable d’una policia amb fixacions sobre els CDR. Tot plegat, acumula una reprovació al Congrés: per la massacre de migrants que saltaven la tanca de Melilla.
La setmana que ve, Marlaska se sotmetrà a dues votacions de reprovació. La primera, al Congrés dels Diputats, el dimarts. I la segona, l'endemà, dimecres, al Senat. S’espera que aquesta segona tiri endavant, en tant que el PP té majoria absoluta en aquesta cambra i és aquest partit qui ha impulsat ambdues reprovacions. L’excusa dels populars és la petició dels sindicats: augmentar el nombre d’efectius a la zona on uns narcotraficants van assassinar dos guàrdies civils. El mateix Feijóo va convidar Pedro Sánchez a cessar-lo per “respecte” als familiars dels morts. Fonts del govern espanyol, mentrestant, remarquen que el ministre de l’Interior té tota la confiança del president Pedro Sánchez.
Ceuta i Melilla
Però no és l’única polèmica que acumula el ministre. La més sonada fou la massacre de Melilla, en què van morir 23 migrants que intentaven saltar la tanca. El PP sí que va aconseguir llavors que el Congrés dels Diputats reprovés Marlaska. S’hi van sumar les tres forces independentistes de la darrera legislatura (ERC, Junts i CUP), a més de Vox i Ciutadans. La cambra no només va qüestionar el paper dels agents espanyols a la tanca, sinó també la posició de Marlaska, que va negar-se a assumir cap error.
Per altra banda, fa unes setmanes el Tribunal Suprem va considerar il·legals les devolucions de menors que es van fer a Ceuta l’agost de l’any 2021. Fins a 12.000 migrants havien arribat a l’Estat provinents del Marroc el maig d’aquell mateix any. El passat mes de gener, però el ministre va defensar l’actuació i va assegurar que les devolucions van fer-se amb el ple convenciment que s’ajustaven a la llei. El PP va demanar la dimissió de Marlaska per aquests dos episodis de Ceuta i Melilla.
L’espionatge a través de Pegasus
Marlaska també ha hagut d’entomar la revelació que desenes d’independentistes van ser espiades amb Pegasus. El ministre sempre ha negat que els cossos policials espanyols tinguin accés a aquest programari espia israelià. De fet, el govern espanyol va haver de contraatacar dient que Pedro Sánchez també havia estat víctima d’aquest tipus d’espionatge. També per aquesta qüestió l'independentisme ha demanat la dimissió del ministre de l'Interior
També ha hagut d’entomar la detenció d’un grup de CDR el setembre del 2019 acusats de terrorisme, així com les protestes contra la sentència del Procés l’octubre del 2019. Marlaska va condecorar els agents ferits en els aldarulls d’aquells dies, en què va destacar la batalla d’Urquinaona. També va condecorar, l’any 2018, Enric Millo, al mèrit civil per haver estat delegat del govern espanyol a Catalunya durant l’1-O i l’aplicació del 155.
Infiltracions policials als Països Catalans
Marlaska també ha sigut focus de crítiques quan han sortit a la llum infiltracions de policies espanyols en moviments socials, polítics i populars als Països Catalans. S’han documentat incursions en moviments de l'esquerra independentista de l'Eixample i el Gòtic de Barcelona (al SEPC i a Jovent Republicà), en moviments socials de Sant Andreu, també a la capital catalana; en moviments independentistes de Girona i en moviments socials de València. Marlaska va insistir en seu parlamentària, evidentment, que no es persegueix políticament l'independentisme. El Parlament va aprovar el passat dimarts citar Marlaska a la cambra catalana, juntament amb Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles, per donar explicacions sobre aquestes infiltracions.
Pérez de los Cobos
També va ser durament criticat per la dreta per haver destituït qui fou el cervell de l’operatiu de l’1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, de ser el cap de la Comandància de la Guàrdia Civil a Madrid. El ministre va justificar que havia “perdut la confiança” en saber que el seu equip investigava si hi havia connexions entre l’inici de contagis de coronavirus l’any 2020 i la manifestació feminista del 8-M. El Tribunal Suprem va donar la raó a Pérez de los Cobos i el coronel va tornar a ocupar el seu càrrec. El PP, juntament amb Vox i Ciutadans, va demanar la dimissió de Marlaska a causa de la sentència favorable a De los Cobos.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada