 |
| Carles Puigdemont i Marta Rovira, amb l'advocat Nico Krisch a Ginebra, el 20 de desembre de 2018. |
CULTURA - MITJANS DE COMUNICACIÓ
REDACCIÓ
04.02.2024 - 15:08
Actualització: 04.02.2024 - 19:41
El diari ABC ha publicat avui una portada en què assenyala l’advocat Gonzalo Boye, a qui presenta com “el cervell darrere Puigdemont”. A l’interior, hi ha un llarg perfil sobre Boye, de qui es diu que és “l’advocat que xiuxiueja lleis a Puigdemont”, on es destaquen i se’n seleccionen alguns detalls biogràfics amb el propòsit de desprestigiar-lo. Ell mateix se n’ha fet ressò, i n’ha destacat el fet que l’hagin assenyalat:
Lo peor es que mi mujer se ha cogido un tremendo cabreo al enterarse que también estoy casado con una tal Delbal que es vasca... poniendo 🎯 pic.twitter.com/qC7ui88MEZ
— Gonzalo Boye (@boye_g) February 4, 2024
L’article deia: “L’advocat de Puigdemont ha cultivat bones relacions amb juristes de prestigi, entre els quals els magistrats Javier Gómez Bermúdez i Manuel Marchena, per a qui sent un gran respecte professional i intel·lectual i a qui defineix com dos dels millors juristes que hi ha a Espanya, malgrat les diferències ideològiques.” I deia de tots dos que “van passar per les festes que Boye organitzava al seu despatx”. Això deia la primera versió de l’article:
OPINIÓ
LA VEU DE LA NACIÓ - OPINIÓ
per Oriol March, 1 de febrer de 2024 a les 19:00
Carles Puigdemont és un "dèbil" i un "covard" que va entrar en pànic
i va fugir a Bèlgica "en el maleter d'un cotxe". I Catalunya
necessitava "morts" per "justificar que és una nació oprimida". Són dues de les perles -aportades pels àudios publicats per El Món-
que el jutge Joaquín Aguirre, instructor del cas Volhov, va deixar anar
en l'interrogatori a Víctor Terradellas, un dels imputats en la causa
que estudia els presumptes vincles entre l'independentisme i Rússia. Les
frases retraten el caràcter del magistrat, un dels més veterans de
Barcelona, i sobretot indiquen fins a quin punt mescla ideologia amb
feina. Les defenses ja s'han mobilitzat per recusar-lo, sobretot ara que
ha allargat la instrucció sis mesos més. Segur que és casualitat, ara
que l'amnistia és a la pròrroga i persisteix el dubte de qui podrà
entrar-hi -i qui no-.
El desvergonyiment d'Aguirre, aquesta manera de treure's la careta, arriba fins al punt
de concedir una entrevista a una televisió alemanya en què desgrana els
presumptes vincles entre el procés i el Kremlin. En aquest àmbit sempre
s'oblida la resposta a aquesta pregunta: va reconèixer Rússia la
independència de Catalunya quan es va declarar, a empentes i rodolons,
el 27 d'octubre del 2017? És evident que no. Una altra cosa és que al
govern que lidera Vladímir Putin ja li anés bé generar interferències a
la Unió Europea, de la mateixa manera que va intentar influir
-possiblement amb èxit- en les eleccions nord-americanes que va guanyar
Donald Trump. Però no, Puigdemont no era un titella de Putin, no hi
havia 10.000 soldats preparats per defensar la independència ni en cap
moment es van intentar controlar les fronteres. Hi ha moments que els
enemics del procés se'l prenen molt més seriosament que alguns dels seus
protagonistes.
MÓN - ESPANYA
Redacció
02.02.2024 - 11:28
Actualització: 02.02.2024 - 12:32
El fiscal de l’Audiència espanyola que s’encarrega de la investigació contra el Tsunami Democràtic, Miguel Ángel Carballo, ha atacat amb duresa la instrucció del jutge Manuel García-Castellón, a qui atribueix decisions contradictòries, manca de diligències i una argumentació molt febles de les seves interlocutòries, que arriba fins al punt de confondre elements clau de la investigació: el Tsunami i els CDR.
“Hem de coincidir també amb els apel·lants que, almenys en aparença, l’instructor en els fonaments d’algunes de les resolucions arriba a confondre el fenomen del Tsunami Democràtic amb els CDR, que es tracta d’entitats o actuacions absolutament diferents. Resulta significatiu, en aquest sentit, com s’atribueix en els informes de la Guàrdia Civil a alguns dels investigats el seu interès de contactar i comptar amb l’actuació dels CDR, deixant palès que no es tracten del mateix fenomen”, diu l’escrit, consultat per VilaWeb.
Carballo, tal com fan els investigats, s’oposa que la causa acabi en mans del Suprem, tal com ja ha tramitat García-Castellón, que argumenta que és un pas necessari arran de l’aforament de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg. El fiscal, en canvi, considera que les protestes del Tsunami no s’han d’investigar per terrorisme i creu que l’òrgan competent per acabar la instrucció és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
En el cas de Puigdemont i Wagensberg, Carballo retreu al jutge l’obsessió a perseguir-los per terrorisme. “Les diligències que s’han fet no han incidit en absolut ni han aportat cap dada nova sobre la inculpació dels dos aforats, essent especialment significatiu respecte de l’ex-president de la
 |
| L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero |
ETA
Marta Sánchez Iranzo
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 31 de gener de 2024. 13:49
Temps de lectura: 2 minuts
El jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, ha decidit reobrir la causa que investigava els 'ongi etorris' a presos d'ETA per investigar qui està darrere de dos xats de Telegram presumptament administrats per Sortu —soci de govern d'EH Bildu— i un de la xarxa ciutadana Sare en els quals es donaven "directrius i instruccions" sobre diverses qüestions i àmbits relacionats amb els presos i fugats de l'organització terrorista d'ETA. La decisió del magistrat arriba 3 mesos després de tancar la causa en considerar necessàries les noves diligències d'investigació proposades "a fi d'esclarir els fets instruïts i determinar els subjectes que han participat". El magistrat admet així que el tancament de la instrucció "va ser prematur" i decideix prorrogar-la fins al 29 de juliol per a la pràctica d'aquestes diligències.
En la interlocutòria, el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6 accedeix a la petició de l'Associació Dignitat i Justícia —presidida pel diputat del PP, Daniel Portero, en l'Assemblea de Madrid, i a la qual es va adherir l'acusació popular que exerceix el mateix partit— i, en contra del criteri de Fiscalia, acorda prorrogar la instrucció de la causa en la qual investiga en l'organització d'un centenar d'actes d'homenatge (ongi etorri) a presos de la banda entre 2016 i 2019.
 |
| Els secretaris de la Mesa Ruben Wagensberg i Aurora Madaula i la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, a la reunió de la Mesa del Parlament. Data de publicació: dijous 01 de juny del 2023, 18:37 Localització: Barcelona Autor: Mariona Puig |
PAPERS SECRETS
Marta Lasalas
/ Mayte Piulachs
Foto: Maria López | Vídeo: Joan Masriera i Júlia Gómez
Barcelona. Dimarts, 30 de gener de 2024. 05:30
Actualitzat: Dimecres, 31 de gener de 2024. 13:28
Temps de lectura: 3 minuts
Tot allò que no hauria de passar en un jutjat, concentrat en uns minuts de vídeo. Una càmera de l'Audiència Nacional que va quedar activada durant la pausa d'un interrogatori que presidia el jutge Manuel García-Castellón —en aquest cas no sobre l'operació Catalunya sinó sobre els treballs de l'excomissari José Manuel Villarejo en l'anomenada peça Iron— mostra
el que s'esdevé quan acaba de declarar un investigat. Ni el jutge ni
els fiscals queden massa ben parats. El vídeo, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, exposa com
tan bon punt la persona interrogada abandona la sala, els fiscals fan
befa, mentre el jutge s'hi acosta i se suma als comentaris. La conversa
no queda aquí, i l'àudio fa evident com tot seguit els fiscals
Anticorrupció alliçonen el jutge sobre les passes a donar en la
investigació, quan la instrucció és la seva potestat.
L'enregistrament es va produir el 6 de febrer del 2019. Segons el vídeo, era un quart i cinc de sis de la tarda. Les imatges comencen just en el moment en què acaba la intervenció de l'investigat, i el jutge li ordena, amb to molt sec, que marxi. En aquest punt, l'enregistrament s'hauria d'haver aturat, però continua. Se sent com els fiscals Anticorrupció Miguel Serrano i Ignacio Stampa —encarregats de la macroinvestigació Tándem contra Villarejo fins a l'any passat— se'n riuen i s'observa com el jutge abandona el seu lloc per dirigir-se a la taula on aquests estan ubicats i se suma als comentaris. "Moltes gràcies, nois, ja està", se sent que diu el jutge amb posat distès i fa gestos amb la mà, mentre els fiscals continuen rient. En particular, el veterà fiscal Serrano gesticula de manera molt ostensible, com si es caragolés de riure, plegat damunt la taula. "Sou molt sensibles", se sent que diu un dels presents.
A la peça Iron, l'Audiència Nacional va condemnar Villarejo a quatre anys de presó per revelació de secrets i a tres anys més de presó per falsedat continuada en document mercantil per haver obtingut dades tributàries d'un despatx d'advocats.
En el vídeo, l'advocat de la defensa no està present a la sala. Però això no impedeix que els fiscals abordin el cas amb el jutge i fins i tot l'alliçonin, plantejant-li la necessitat de fer un requeriment. "Abans del requeriment al banc, en un auto vostè ens dona tot això molt específic, perquè haurem de ser molt precisos", li aconsellen. "Un requeriment?", pregunta el jutge, i el fiscal Serrano insisteix que sí, "un requeriment al banc", mentre García-Castellón assenteix. "Que sí, que sí, que n'he fet molts ja", afegeix. Al llarg de la conversa, se sent el jutge i els fiscals com acorden el calendari i parlen de la "cobertura jurídica".
És habitual que jutges i fiscals intercanviïn el seu posicionament sobre una investigació en curs, però el paper del magistrat és ordenar o denegar actuacions que li demana la Fiscalia, i les parts, no a la inversa. El titular d'un jutjat és qui dirigeix la investigació, que hauria de ser com un àrbitre, i no com a part inquisitiva, com fa la Fiscalia.
El titular del jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional ha estat força qüestionat per no haver volgut investigar l'operació Catalunya, malgrat tenir-hi tota la informació, com fa tres setmanes que publica ElNacional.cat. A més, darrerament se l'ha acusat de lawfare després que el 6 de novembre passat reactivés la causa de Tsunami Democràtic per imputar el delicte de terrorisme al president a l'exili Carles Puigdemont, a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, al diputat Ruben Wagensberg (ERC), i altres nou persones més, just quan Junts i el PSOE tancaven un acord per tirar endavant la llei d'amnistia. I, a mesura que es polia la llei d'amnistia, el magistrat hi afegia una nova resolució per torpedinar-la. Aquest dilluns, García-Castellón ha dictat la pròrroga de la investigació de Tsunami sis mesos més per les diligències que ha encarregat ell mateix a darrera hora. El magistrat també ha processat per terrorisme els 12 CDR encausats en l'operació Judes, pendents de judici i també de poder ser inclosos en aquesta llei de l'oblit dels actes del Procés.
🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'operació Catalunya
ENLLAÇ NOTÍCIA :
OPINIÓ
José Antich
Barcelona. Diumenge, 28 de gener de 2024. 21:16
Temps de lectura: 2 minuts
La dreta no guanya les eleccions amb prou majoria per governar però sap com ningú preparar les manifestacions i encimbellar davant de l'opinió pública espanyola els seus nous referents. Fins ara, no li havia tocat a cap jutge ser el més victorejat en una manifestació. Però aquest diumenge, el PP d'Alberto Núñez Feijóo, però també de José María Aznar i d'Isabel Díaz Ayuso ha elevat el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón a les altures per provar d'acorralar el president a l'exili Carles Puigdemont en el sumari que té obert del cas Tsunami i en el qual l'inculpa de terrorisme juntament amb la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira.
Al voltant de 50.000 persones ha tret el PP aquest diumenge novament al carrer a Madrid contra la llei d'amnistia. Just en la setmana clau en què el Congrés ha d'aprovar la llei i que, després del moviment de García-Castellón la setmana passada, no sembla estar prou blindada. El debat, que és més polític que jurídic, és vell: tenint en compte que
 |
| L'advocat Gonzalo Boye atenent els mitjans de comunicació al Parlament Europeu. Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 17:29 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero |
Redacció
MÓN - ESPANYA - FALSETATS
26.01.2024 - 12:06 - Actualització: 26.01.2024 - 12:29
El jutge de l’Audiència espanyola que investiga el Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, ha dictat un nou conjunt de diligències a què ha tingut accés VilaWeb. Entre més qüestions, demana d’investigar algú que identifica amb el pseudònim “Xuxo Rondinaire” i que, dedueix, podria ser agent dels Mossos d’Esquadra o d’un altre cos policíac. A partir d’aquesta conversa, considera que el Tsunami Democràtic tenia intenció d’actuar durant el juliol del 2020, mesos més tard de la darrera gran mobilització, al Camp Nou. I afegeix: “Un dels seus objectius podria ser actuar al pas de la comitiva del rei” Felipe VI. Per això, ordena a la Guàrdia Civil que investigui la conversa, que identifiqui qui és el tal Xuxo Rondinaire i que informi sobre les visites que havia de fer Felipe VI en aquelles dates.
Malgrat que originalment s’havia dit que aquells dies Felipe VI aniria a Barcelona i Figueres en una ronda per l’estat espanyol per a homenatjar les víctimes de la pandèmia de coronavirus, finalment les visites es van anul·lar i es van substituir per un viatge al monestir de Poblet. L’ANC i Òmnium van convocar mobilitzacions de protesta, però el Tsunami Democràtic no es va manifestar. Cal tenir en compte, a més,
MÓN - ESPANYA
Redacció
24.01.2024 - 10:31
Actualització: 24.01.2024 - 13:22
La defensa de Josep Lluís Alay, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, s’oposa a una nova pròrroga de la instrucció de la causa contra el Tsunami Democràtic, tenint en compte que l’actual s’acaba el 29 de gener, és a dir, dilluns vinent. De totes maneres, el lletrat va més enllà i reclama al jutge Manuel García-Castellón que declari nul·les les diligències fetes d’ençà de 29 de juliol de 2021 i arxivi la causa perquè totes les pròrrogues de la instrucció han estat irregulars.
En un recurs, detalla que el 29 de juliol de 2021 s’acabaven els dotze mesos inicials d’instrucció, però García-Castellón
RODALIES
Abel Degà
Foto: Carlos Baglietto
Madrid. Dimecres, 24 de gener de 2024. 13:48
Actualitzat: Dimecres, 24 de gener de 2024. 14:24
Temps de lectura: 2 minuts
El govern espanyol inverteix més diners a la xarxa de Cercanías-Madrid que no pas a Rodalies, a Catalunya. I així és com ha de ser, segons ha defensat aquest dimecres el ministre de Transports, Óscar Puente. En una compareixença en comissió al Congrés dels Diputats, ha assenyalat que la xarxa madrilenya “està menys dotada” que la catalana, i que això és el que justifica la diferència en la inversió de l’Estat en els plans de rodalies: 6.400 milions d’euros a Catalunya i 7.100 milions a Madrid. “La xifra pendent d'execució en el cas de Madrid és superior que el pla de Rodalies de Barcelona", ha afegit, a més d’assenyalar que “Catalunya té una xarxa de Rodalies més desenvolupada que la de Madrid”.
De la mateixa manera, Óscar Puente ha apuntat que és normal que l’Estat destini a Madrid el doble de trens nous que a Catalunya. Segons ha afirmat, la xarxa catalana rebrà 101 nous trens, mentre que a Madrid arribaran 203 nous trens "perquè també té la xarxa més deteriorada i són els més necessitats de renovació". Durant la seva compareixença ha assegurat que
ECONOMIA
La companyia catalana d'hemoderivats cau un 16%, per sota dels 10 euros per acció | Experts i grans actors financers criden a la prudència i reiteren la salut operativa de l'empresa
 |
| matge de la seu central de Grifols a Sant Cugat del Vallès - David Zorrakino / Europa Press |
La moderada alegria de la jornada de dimecres a Grifols ha durat poc. 24 hores després de liderar l’Ibex al tancament de la sessió a la Borsa de Madrid, la fabricant d’hemoderivats, un dels grans valors empresarials a Catalunya, ha abandonat el parquet aquest dijous amb un retrocés superior al 16%, fins als volts dels 10 euros per títol. La nova davallada coincideix amb una “tensa” reunió amb els accionistes que ha comandat aquest mateix vespre el CEO de la companyia, Thomas Glanzmann, un dels grans objectius del polèmic informe publicat el passat dimarts pel fons baixista Gotham City Research. L’àmplia variància del mercat contrasta amb les constants crides a la calma que es fan des de la companyia, així com per part d’alguns grans actors del mercat. Malgrat això, serà difícil arribar a cap mena d’estabilitat abans que els reguladors competents emetin un judici: la CNMV ha donat 10 dies a la multinacional per oferir totes les explicacions pertinents; mentre que l’SEC nord-americana –la farmacèutica catalana cotitza també al Nasdaq novaiorquès– encara no s’ha pronunciat.
Si bé la situació del capital de Grifols està lluny de la resolució –ha tancat el dijous amb un valor per títol lleugerament superior als 9,90 euros, a més de cinc euros per acció del sostre del passat dilluns–, els observadors demanen als mercats que rebaixin el to de les seves reaccions. Sense anar més lluny, l’agència nord-americana S&P Global Ratings ha reclamat “molta prudència” als inversors, i sosté que els càlculs que atorguen un B+ a les finances de la catalana són correctes. En el mateix sentit s’expressen els experts consultats per Món Economia:
OPINIÓ
OPINIÓ - LA PÍNDOLA
Jordi Goula
10.01.2024 - 19:58
En el cas Grífols avui hi ha hagut quatre fets que cal ressenyar. El primer, el contraatac de l’empresa amb la confirmació d’accions legals contra Gotham City Research; el segon, les dades que s’han sabut de la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV); el tercer, les opinions contradictòries d’alguns agents del mercat; i el quart, el comportament erràtic, però amb rerefons positiu, dels inversors després de la patacada d’ahir, en què les accions de la companyia van baixar d’un 26% a la borsa.
Comencem per l’últim. Com era lògic d’esperar, l’alta volatilitat ha estat el signe més remarcable en el comportament del valor ja a primera hora. Una forta pujada al començament, seguida d’una caiguda no pas més suau i una recuperació lenta però continuada que l’ha deixat al final a tocar dels 12 euros, amb una pujada de gairebé el 12% respecte d’ahir. I falta analitzar el volum de transaccions que s’han fet. La mitjana d’aquests últims tres mesos, com a referència, havia estat d’1,8 milions d’accions cada dia. Ahir la xifra va pujar fins a 26 milions i avui ha estat al voltant de 13 milions. La sotragada, veient la recuperació parcial de la cotització i la baixada del volum de contractació, sembla apuntar a un “no empitjorament” de la situació.
El canvi radical en el comportament del títol s’ha vist aquest matí, quan s’ha sabut la resposta contundent de l’empresa a les acusacions del fons baixista americà. Grífols ha confirmat que emprendria accions legals contra Gotham City Research “pel mal causat, tant financer com de reputació, a la societat, com també
LLENGUA CATALANA
John McAulay
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 18 de desembre de 2023. 16:25
Temps de lectura: 2 minuts
Espanyolisme a dojo. La missió d'eurodiputats contra la immersió lingüística arriba a Catalunya aquest dilluns, i ho farà amb la intenció d'agitar el rebuig contra el model educatiu català. Una missió evident quan es té en compte que darrere de l'operatiu hi ha el Partit Popular, Vox i Ciudadanos, partits que van tramitar la missió al Comitè de Peticions de l'Eurocambra com a demanda de l'entitat contrària a la immersió Asociación por una Escuela Bilingüe (AEB). L'objectiu encara serà més senzill quan es té en compte que molts dels individus i de les organitzacions que es reuniran amb els eurodiputats —tots ells de la dreta, l'extrema dreta i els liberals—, són precisament de caràcter espanyolista i deixaran clara la seva oposició. Així doncs, quines són les veus que carregaran contra la immersió lingüística davant els eurodiputats?
La protagonista és, sens dubte, Ana Losada, presidenta de l'AEB. Ella fa una dècada que participa activament a l'organització contrària a la immersió, iniciant la seva trajectòria amb l'objectiu d'aconseguir que la seva filla pogués estudiar en castellà a la seva escola de l'Hospitalet de Llobregat. Ho va acabar aconseguint i la Justícia li va donar la raó, imposant el 25% de castellà a les seves classes. Però no ha estat un èxit puntual, perquè ella mateixa ha capitanejat l'estratègia de l'AEB per assessorar més d'un centenar de famílies que s'han afegit a la mateixa croada, convertint-se doncs en l'artífex de les victòries judicials contra el model català.
També hi haurà una reunió amb Carlos Silva, president de Docentes Libres, una plataforma de professors espanyolistes que reclamen "la neutralitat dels centres educatius". Creada l'any passat, l'entitat va explicar en el seu comunicat de presentació que pretén "donar veu a molts professors que per diferents motius laborals suporten en silenci la pressió nacionalista als seus respectius centres". Per evidenciar el seu posicionament contrari a la immersió lingüística, només cal destacar que un dels seus objectius és també denunciar "la discriminació dels alumnes castellanoparlants per part de la Generalitat en la seva voluntat que el castellà continuï sent marginal en el sistema educatiu".
