LLENGUA CATALANA
El pare de l'escola de Canet de Mar, un exregidor de Cs i una argentina explicaran el seu rebuig a la immersió lingüística
John McAulay
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 18 de desembre de 2023. 16:25
Temps de lectura: 2 minuts
Espanyolisme a dojo. La missió d'eurodiputats contra la immersió lingüística arriba a Catalunya aquest dilluns, i ho farà amb la intenció d'agitar el rebuig contra el model educatiu català. Una missió evident quan es té en compte que darrere de l'operatiu hi ha el Partit Popular, Vox i Ciudadanos, partits que van tramitar la missió al Comitè de Peticions de l'Eurocambra com a demanda de l'entitat contrària a la immersió Asociación por una Escuela Bilingüe (AEB). L'objectiu encara serà més senzill quan es té en compte que molts dels individus i de les organitzacions que es reuniran amb els eurodiputats —tots ells de la dreta, l'extrema dreta i els liberals—, són precisament de caràcter espanyolista i deixaran clara la seva oposició. Així doncs, quines són les veus que carregaran contra la immersió lingüística davant els eurodiputats?
La protagonista és, sens dubte, Ana Losada, presidenta de l'AEB. Ella fa una dècada que participa activament a l'organització contrària a la immersió, iniciant la seva trajectòria amb l'objectiu d'aconseguir que la seva filla pogués estudiar en castellà a la seva escola de l'Hospitalet de Llobregat. Ho va acabar aconseguint i la Justícia li va donar la raó, imposant el 25% de castellà a les seves classes. Però no ha estat un èxit puntual, perquè ella mateixa ha capitanejat l'estratègia de l'AEB per assessorar més d'un centenar de famílies que s'han afegit a la mateixa croada, convertint-se doncs en l'artífex de les victòries judicials contra el model català.
També hi haurà una reunió amb Carlos Silva, president de Docentes Libres, una plataforma de professors espanyolistes que reclamen "la neutralitat dels centres educatius". Creada l'any passat, l'entitat va explicar en el seu comunicat de presentació que pretén "donar veu a molts professors que per diferents motius laborals suporten en silenci la pressió nacionalista als seus respectius centres". Per evidenciar el seu posicionament contrari a la immersió lingüística, només cal destacar que un dels seus objectius és també denunciar "la discriminació dels alumnes castellanoparlants per part de la Generalitat en la seva voluntat que el castellà continuï sent marginal en el sistema educatiu".
El pare de Canet, un ex de Cs i una argentina
També hi haurà trobades amb protagonistes a títol individual. És el cas de Javier Pulido, que va saltar a la notorietat quan va convertir-se en el pare que va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imposés el 25% de castellà a una escola de Canet de Mar, un dels casos més sonats de l'any passat. Ell, de fet, va ser membre de Ciutadans, i va ser el número 8 a la llista de les eleccions municipals del partit el 2019. També va portar als tribunals diverses persones que van publicar piulades comentant el cas de Canet.
En segon lloc, hi ha Jordi López, que va ser nomenat nou vicepresident de l'AEB aquest mes d'octubre i és una de les persones que va presentar la demanda al Parlament Europeu. En la seva presentació al càrrec, va dir que treballaria per "garantir els drets dels alumnes a rebre l'ensenyament en les llengües oficials i almenys en una llengua estrangera”. També és exregidor de Ciutadans, en el seu cas al Prat de Llobregat, i va aconseguir imposar un 25% d'espanyol a través els tribunals a les classes de dos dels seus fills.
Finalment, dos noms més. D'una banda, Dafne Ungerer, una argentina que va arribar a Catalunya l'any 2012 per guanyar-se la vida, i que, un cop aquí, es va adonar que l'educació no era en castellà. En una entrevista a El Confidencial, va explicar que es va "desil·lusionar" quan va saber que els seus fills estudiaven a l'escola en català. "Els meus petits havien d'aprendre una llengua estrangera!", es va lamentar. Per això, també va portar el cas als jutjats i va aconseguir el 25% espanyol a la seva escola. I finalment hi ha Agustín Fernández, veí de Lleida que també va aconseguir que la Justícia obligués a impartir classes en castellà a l'escola del seu fill.
ENLLAÇ NOTICIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada