Crònica de la conspiració espanyola contra el grup de l’ONU reconegut pel TJUE

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

Podria passar que la sentència de Marchena fos anul·lada gràcies, en part, a un informe que ell mateix va deplorar i ridiculitzar

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

 02.02.2023 - 21:40

Actualització: 03.02.2023 - 07:32

 

 

Era la recta final del judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. A final de maig del 2019 corria la brama que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU (GTDA) faria públic el dictamen sobre la denúncia que hi havien presentat Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras contra el seu empresonament i processament. I efectivament, el 29 de maig a migdia, quan la sessió al Suprem s’havia aturat per a dinar, va arribar el dictamen i va caure com una bomba. Perquè la duresa de les conclusions era inaudita: denunciava una desena de violacions de drets humans sobre els presos i n’exigia l’alliberament immediat i una indemnització pels perjudicis causats. Però el Suprem no en va fer cabal. Manuel Marchena va menysprear i fins i tot va insultar els membres d’aquest grup de l’ONU en una resolució plena de fúria i d’amargor amb què desestimava les peticions de llibertat de tots els presoners, quan el judici ja era vist per a sentència, i la maquinària mediàtica i política espanyola es va tornar a activar, en una exhibició de lawfare de manual, per a desacreditar la feina del GTDA i qüestionar la imparcialitat dels seus membres, començant pel president, el mexicà José Guevara Bermúdez. Però tres anys i mig després, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu al Tribunal Suprem espanyol que els dictàmens d’aquest grup són vàlids per a constatar deficiències sistèmiques, persecucions polítiques o vulneracions de drets fonamentals.

 

Havent dinat, i quan reprenia la sessió de la tarda del 29 de maig, Benet Salellas va demanar la paraula a Marchena per exigir, d’acord amb les conclusions del dictamen, la llibertat immediata de Jordi Cuixart.

El Ministeri d'Interior premia el policia infiltrat amb una feina en una ambaixada i molt ben pagada

 

 

 INFILTRATS

 

 

El policia infiltrat en moviments socials de Barcelona treballa en una ambaixada

 

 

Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 3 de febrer de 2023. 11:25
Actualitzat: Divendres, 3 de febrer de 2023. 11:38
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

 

 

Dani, el policia espanyol infiltrat als moviments socials de Sant Andreu i Barcelona i al moviment sindical entre maig de 2020 i octubre de 2022 ja no és a Catalunya. El Ministeri d'Interior així ho ha procurat després de les querelles per abusos sexuals de diverses dones. És més, segons ha pogut saber El Español, no només ha marxat de Catalunya. Fonts judicials i policials asseguren que s'ha enviat l'agent a treballar en una ambaixada. La idea, segons aquestes fonts, era apartar-lo temporalment per protegir-lo de les crítiques i retrets després de les greus acusacions.

 

Cinc de les dones activistes afectades pel cas d’infiltració del policia espanyol han interposat una querella per les conductes de l’agent, que hauria mantingut relacions sexuals i sentimentals amb elles i altres dones del moviment per obtenir informació a canvi i amagant la seva identitat real. La querella és pels delictes d'abusos sexuals continuats, contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici dels drets civils. Altres afectades podrien afegir-se a la querella més endavant.

 

Un lloc de feina molt desitjat

Editorial Vicent Partal : Ahir va ser un dels dies més importants del procés cap a la independència

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El TJUE planta la llavor que justifica l’exercici del dret d’autodeterminació com a remei contra la discriminació i la persecució dels catalans

 

 

 

 

Vicent Partal

31.01.2023 - 21:40

Actualització: 31.01.2023 - 21:57

 

 

 

M’atrevesc a dir que ahir va ser un dels dies més importants del procés independentista de Catalunya. Perquè la decisió feta pública pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea ho capgira tot i obre una via cap a la república independent, impossible de discutir i gairebé impossible de frenar per part d’Espanya.

 

Això és així perquè la sentència solemnitza de manera implícita que els catalans som “un grup objectivament identificable de persones”, que podem tenir amenaçada la nostra existència per un tractament desigual dins l’estat espanyol. I és basant-se en aquesta definició que el TJUE dóna eines als tribunals europeus per a encarar-se a la persecució de la minoria nacional catalana, fins a l’extrem de definir –en el famós paràgraf 100– la il·legalitat del judici del procés. El castell de cartes organitzat per les autoritats espanyoles ha començat a caure, doncs, i obre una gran oportunitat per a la nostra nació a curt termini.

 

Ha costat cinc anys llargs que el dòmino arribàs a fer caure aquesta fitxa tan transcendental. Segurament no hi havia cap més camí, ni cap de més curt ni cap de menys complicat i exigent. Ha estat molt llarg i esgotador, però peça a peça avui podem apreciar com el litigi jurídic estratègic davant els

Totes les respostes del TJUE a les 7 preguntes del magistrat Pablo Llarena

 

Així ha respost el tribunal europeu a cada una de les set qüestions prejudicials plantejades pel jutge Llarena

 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 31 de gener de 2023. 14:54
Actualitzat: Dimarts, 31 de gener de 2023. 15:00
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

La sentència del TJUE feta pública aquest dimarts dona resposta a cada una de les qüestions prejudicials plantejades pel magistrat espanyol Pablo Llarena sobre els líders independentistes exiliats i les ordres europees de detenció. El text, de 37 pàgines, contesta les 7 preguntes que el jutge del Suprem tenia per al tribunal, de les quals n'ha admès 6, perquè la número 2 depenia de si li donava la raó en la primera, cosa que no ha passat i, per tant, no procedeix. Aquí teniu les qüestions plantejades i les respostes que han rebut.

 

Carles Puigdemont i la sentència del TJUE per les euroordres, última hora | DIRECTE

1. Pot un tribunal europeu fer cas del seu propi Dret nacional i negar-se a entregar una persona a qui li han imposat una euroordre?

 

Resposta: No, però aquest no és el cas de Puig. La denegació d'entregar una persona a qui se li ha imposat una ordre europea de detenció és una "una excepció, que ha de ser objecte d'interpretació estricta". Amb tot, recorda que les euroordres han de respectar "les exigències mínimes" per poder-les considerar "vàlides" i que es puguin executar. Els motius concrets segons els quals un tribunal "ha de o pot" denegar l'entrega es troben recollits a la Decisió Marc 2002/584 (legislació europea), però "l'existència d'un risc de vulneració dels drets fonamentals" també els permet abstenir-se d'executar l'euroordre, i això està recollit en la mateixa legislació, tot i que només s'ha d'aplicar en casos

VÍDEO | Puigdemont, sobre la sentència del TJUE: “Deixa les extradicions en via morta”

 

 

El conseller Lluís Puig ha reivindicat que “Europa avui és més justa” i ha avisat que seguiran amb la lluita pacífica i democràtica

 

 

Redacció 31/01/2023

 

 

L'exconseller Lluís Puig i l'expresident Carles Puigdemont davant del monument a Companys a Sant Cebrià Data de publicació: divendres 08 de juliol del 2022, 19:43 Localització: Sant Cebrià de Rosselló Autor: Gemma Tubert / Xavier Pi

 

El president a l’exili Carles Puigdemont ha celebrat la sentència del TJUE en resposta a les prejudicials del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem espanyol. “Deixa les extradicions en via morta”, ha remarcat, tot apuntant que “és molt significatiu que la sentència s’allunyi de les premisses de l’advocat del TJUE“.

 

Puigdemont també ha fet valdre la lluita “col·lectiva” a l’exili i ha destacat que és de “gran importància” el terme utilitzat a la sentència sobre l’existència que un “grup objectivament identificable” pugui ser perseguit. “És el que som nosaltres, els catalans que volem la independència i considerem que Catalunya és una nació”, ha dit.

 

El president del Consell de la República també ha explicat que, ara, el TJUE

El paràgraf 100: una bomba del TJUE contra tota la causa del Primer d’Octubre

 

 

MÓN - EUROPA 

 

Els ex-presoners polítics disposen a partir d’avui de l’arma més potent perquè el Tribunal d’Estrasburg anul·li el judici contra el procés

 

Puigdemont, sobre la sentència del TJUE: “Deixa les euroordres en via morta”

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

31.01.2023 - 12:03

Actualització: 31.01.2023 - 12:41

 

 

La sentència del TJUE sobre les euroordres de Pablo Llarena fa molt més difícil al jutge espanyol d’aconseguir l’extradició dels exiliats. Perquè aclareix els motius de denegació de les euroordres segons les circumstàncies del cas de persecució judicial contra l’independentisme català. El tribunal introdueix com a motiu de denegació la constatació d’una deficiència del sistema judicial de l’estat que reclama un individu (en aquest cas, Espanya) integrant d’un grup de persones clarament identificable (en aquest cas, els independentistes). És una novetat: ja no cal que la deficiència del sistema judicial sigui generalitzada, n’hi ha prou que es constati que, contra els independentistes, l’estat espanyol no funciona com un estat de dret. Però el tribunal va més enllà, i aclareix també què s’entén per risc de violació del dret de la tutela judicial efectiva i el jutge imparcial, que és allò que va al·legar Bèlgica. I, quan fa aquest aclariment, indica l’argument per a afirmar que el Tribunal Suprem espanyol no és el competent per a jutjar els independentistes.

 

Es pot veure en el paràgraf 100 de la sentència: “No es pot considerar un tribunal establert per la llei, en el sentit de l’article 6, apartat 1 [del Conveni Europeu dels Drets Humans, sobre el dret del jutge imparcial], un tribunal suprem nacional que resolgui en primera instància i en darrera instància sobre un

Dani, el segon talp d’estat per espiar l’activisme

 

 

A FONS

 

 

Un agent del Cos Nacional de Policia espanyol s’ha infiltrat durant tres anys en els moviments socials de Barcelona. Es va incorporar al centre social La Cinètika l’any 2020 i va establir relacions sexeafectives instrumentals amb dones que li facilitaven participar en assemblees, jornades i manifestacions

 

 

A l’esquerra, l’agent D. H. P. durant el seu pas per l’escola de policia d’Àvila. A la imatge de la dreta es poden apreciar els tatuatges que es va fer entre 2020 i 2021 / La Directa

 

 

Jesús Rodríguez  

@albertmartnez

Gemma Garcia 

@gemma_g_fabrega

David Bou  

@dvdbou

 

PUBLICAT:

gener 30, 2023 

 

 

El 2 de juny de 2020, un agent del Cos Nacional de Policia espanyol (CNP) iniciava la seva infiltració en l’esquerra independentista i en el moviment per l’habitatge sota la identitat falsa de Marc Hernàndez Pon. Set mesos després de publicar-ho en aquest mitjà, hem certificat que no estava sol. En paral·lel, un jove mallorquí que es feia anomenar Daniel Hernàndez Pons aterrava al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona. Després d’una llarga i minuciosa investigació la Directa ha pogut confirmar que estem davant d’una operació d’introducció de múltiples espies en l’activisme, sota la batuta jeràrquica del ministre de l’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska. Cal recordar que segons el marc legal actual, aquest tipus d’infiltracions només es poden dur a terme emparades en una ordre judicial, en supòsits de terrorisme, crim organitzat i tràfic d’estupefaents.

 

A inicis de juny de 2020, aquest segon infiltrat, que aleshores tenia 31 anys, es presentava per primer cop al gimnàs del centre social okupat La Cinètika, al passeig de Fabra i Puig de Barcelona. “Deia que havia trobat l’adreça per internet mentre buscava un lloc econòmic on entrenar”, recorda una activista de l’espai. La seva ràpida implicació en la vida de barri i en el

El Tribunal d’Estrasburg tramitarà de manera prioritària les demandes del procés

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Ha rebut una quinzena de denúncies de dirigents independentistes, que considera que constitueixen un "grup particular"

 

 

 

 

 

Redacció

26.01.2023 - 12:15

Actualització: 26.01.2023 - 12:58

 

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) tramitarà de manera prioritària les demandes dels dirigents independentistes. “Com a casos d’impacte, els donarem prioritat”, ha dit la presidenta del tribunal, Síofra O’Leary, en una conferència de premsa. O’Leary ha justificat aquesta tramitació prioritària dient que considera que són casos d’impacte perquè són “extremadament importants”.

 

El TEDH ha rebut una quinzena de denúncies de dirigents independentistes, que ha indicat que constitueixen un “grup particular”. Aquestes denúncies han estat agrupades en tres grups, la més nombrosa d’elles, la dels polítics del procés condemnats per sedició i malversació. Com hi ha hagut canvis legislatius en els delictes de sedició i de malversació, amb una

Un informe del Bundestag diu que Espanya va espiar il·legalment Puigdemont a Slesvig-Holstein

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El document avisa que cal tenir permís del govern per a poder fer ús de programes d'espionatge com Pegasus en territori alemany

 

 

 

 

 

ACN

25.01.2023 - 13:40

Actualització: 25.01.2023 - 13:52

 

 

Alemanya sospita que les autoritats espanyoles van utilitzar de manera il·legal programes d’espionatge quan es va detenir Carles Puigdemont, a l’estat de Slesvig-Holstein. En un informe publicat pel Bundestag, la cambra recorda que la detenció va comptar amb la participació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), tot assegurant que va punxar telèfons i va fer ús dispositiu de localització per determinar la posició del vehicle de Puigdemont.

 

Segons el document, aquesta vigilància seria il·legal a Alemanya. “Les activitats d’intel·ligència provinents d’altres serveis estrangers són fonamentalment inadmissibles com un exercici de poder d’un estat estranger a menys que el govern ho autoritzi”, assegura.

 

Ara bé, a consultes del Bundestag, el govern alemany d’aleshores, encapçalat per Angela Merkel i format per la coalició entre els

Jutjaran 45 agents de la policia espanyola per les brutals càrregues de l’1-O: els acusen delictes de lesions, contra la integritat moral i tortures

 

 

El magistrat instructor sosté que la policia espanyola va fer ús de la força de forma “clarament innecessària”, amb cops de porra, puntades de peu i cops de puny al cap i la cara de votants amb “finalitat únicament lesiva”

 

 

Maria Garcia 25/01/2023

 

 

Agents de la policia espanyola, l'1-O

 

 

Cinc anys després de les brutals càrregues policials contra els ciutadans que, de forma pacífica, votaven en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O, la justícia comença a moure’s per condemnar-les. El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha conclòs la investigació de les actuacions de la policia espanyola i jutjarà 45 policies nacionals per les indiscriminades càrregues a Barcelona, que van deixar desenes de ferits en les 27 escoles i instituts on van actuar. El magistrat instructor considera que els fets podrien constituir delictes de lesions, contra la integritat moral, i fins i tot de tortures.

 

El jutge desgrana un a un tots els centres on hi va haver incidents, en una llarga interlocutòria de 69 pàgines a la qual ha tingut accés l’ACN. Tal com subratlla el magistrat, els concentrats a les escoles no coneixien l’ordre judicial de desallotjament, i per això sosté que l’actuació policial en aquests va ser totalment “desmesurada” en general i no es van seguir els protocols. Destaca que en alguns casos no es va fer cap negociació ni advertència als votants concentrats, es va fer

El fiscal general de l’estat ordena la interpretació més greu de la malversació a l’1-O

 

 

Societat · Policia i justícia

 

Álvaro García Ortiz dóna instruccions a tots els fiscals en un sentit similar al que ha defensat el jutge del Suprem Pablo Llarena

 

 

 

 

Redacció

25.01.2023 - 11:24

Actualització: 25.01.2023 - 11:45

 

El fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz —designat directament pel govern espanyol—, ha enviat a tots els fiscals les pautes per aplicar la reforma del delicte de malversació, que es va aprovar el desembre passat després de l’acord entre el PSOE, Unides Podem i ERC. Segons que avança El País, García Ortiz ha donat instruccions perquè els fiscals no demanin rebaixes de penes en els casos més greus, de manera que coincideix amb el parer del jutge Pablo Llarena, que considera que la reforma legal no ha de beneficiar els exiliats i els condemnats per l’1-O, a qui creu que se’ls ha d’aplicar el tipus de malversació agreujada. Aquesta interpretació de García Ortiz s’estén a totes les causes judicials sobre l’1-O, com ara la que està gestant el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona.

 

La fiscalia vol aplicar als exiliats més càstig que no Llarena per la reforma del codi penal 

 L’acord de la reforma, impulsat per ERC, deixava palesa la distinció entre la malversació amb ànim de lucre i la que no. La primera preserva les penes de fins a dotze anys de presó, mentre que la segona en contempla de menors. Ara bé, el fiscal general considera que el “lucre personal” va més enllà de l’enriquiment directe. “L’ànim de lucre s’apreciarà en tots els casos en què el subjecte actiu obri amb consciència i voluntat de disposar de la cosa com si li fos pròpia, destinant-la a uns fins aliens a la funció pública amb l’objectiu d’assolir un avantatge o benefici propi o aliè de qualsevol mena”, diu l’escrit de García Ortiz, que afegeix: “Per tant, l’element subjectiu s’apreciarà també quan el responsable del delicte no persegueixi l’obtenció d’un avantatge patrimonial o d’un augment econòmic personal.”

 

El malson de Llarena i les claus del pla del Suprem contra Puigdemont

 

 

 ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/fiscal-general-estat-interpretacio-greu-malversacio-1-o/

 

 

 

La pontent del comitè que investiga Pegasus alerta de “l’amenaça a la democràcia” que suposa l’espionatge i critica la manca d’acció de les autoritats

 

 

La ponent també lamenta que les autoritats espanyoles hagin ignorat les seves demandes que reclamaven més informació al·legant motius de seguretat nacional

 

 

Maria Garcia 24/01/2023

 

 

La ponent del comitè Pegasus de l'Eurocambra, Sophie In't Veld, durant la presentació de l'esborrany de recomanació. Data de publicació: dimarts 24 de gener del 2023, 09:26 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

 

Sophie In’t Veld, la ponent del comitè del Parlament Europeu que investiga l’ús de programaris espia com Pegasus a la Unió Europea, insta Espanya a “aclarir del tot” els casos d’espionatge i compensar les víctimes. Així ho recull en l’esborrany de recomanació a la Comissió Europea i el Consell que In’t Veld ha presentat aquest dimarts al comitè, en el qual critica la “manca d’acció” de la Comissió Europea i els estats membre per abordar “l’amenaça a la democràcia” que suposa l’espionatge.

 

L’esborrany explicita que hi ha hagut “infraccions” en la implementació de la llei europea pel que fa a l’ús de programaris d’espionatge a l’estat espanyol i tres països més, d’aquí que la ponent carregui contra la inacció de la CE davant aquesta amenaça. Centrant-se en el cas espanyol, la ponent subratlla que l’espionatge a Espanya té dues vessants: d’una banda, la dirigida a líders del govern espanyol i, de l’altra, el ‘Catalangate‘, que espiava polítics i activistes independentistes. En el mateix esborrany, In’t Veld critica la

Què hi fan els “piolins” antiavalots a la cimera franco-espanyola del 19-G?

 

 

OPINIÓ 

 

 

Per què la Prefectura, com a òrgan de màxim rang jeràrquic del Cos, no ha denunciat aquest nou atac que s’està a punt de produir?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Col·lectiu de Mossos Guilleries 18/01/2023

 

 

No en teníem prou amb la provocació i humiliació que per si sola representa la celebració de la cimera a Catalunya, que el “progressista” govern espanyol de PSOE i PODEMOS ens ha obsequiat també amb l’atac a una competència de la Generalitat, que suposa una flagrant vulneració d’una llei espanyola i un nou menyspreu i afront del cos de policia de Catalunya.

 

Malauradament aquest escarni extra ha passat desapercebut pels mitjans de comunicació nostrats, fins i tot els de línia ideològica independentista, i en el cas de les institucions jo m’atreviria a dir que ha estat conscientment silenciat perquè no em crec que cap dels nombrosos assessors jurídics de què disposen no els hagin alertat d’aquesta ofensa.

 

L’ultratge consisteix en la coneguda decisió del govern espanyol de blindar la cimera de la concentració independentista que hi ha convocada al mateix lloc i hora amb antiavalots de les UIP de la policia espanyola, concretament del CNP, 120 dels quals desplaçats de fora del territori català.

 

Cal recordar que la llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol (norma espanyola perquè el Parlament no té competència per aprovar lleis orgàniques i integrant de l’anomenat bloc de

Carles Puigdemont carrega contra el jutge Llarena i l'emplaça a consultar al TJUE

 

 

EXILI

 

 

Boye qüestiona la competència i la imparcialitat de Llarena i denuncia l'ordre de detenció malgrat la seva immunita

Mayte Piulachs / Marta Lasalas

 

Foto: efe
Barcelona. Divendres, 20 de gener de 2023. 14:41
Actualitzat: Divendres, 20 de gener de 2023. 14:58
Temps de lectura: 1 minut 

 

 

 

 

La defensa de Carles Puigdemont, que encapçala l'advocat Gonzalo Boye, ha presentat un recurs contra la interlocutòria en què el jutge instructor Pablo Llarena manté el processament del president a l'exili pels delictes de desobediència i malversació. Boye denuncia la vulneració del dret al jutge predeterminat per llei, qüestiona la imparcialitat de Llarena, carrega contra l'aplicació de la derogació del delicte de sedició, contra els nous càrrecs que s'imposen al seu defensat i contra el manteniment de l'ordre de detenció nacional contra Puigdemont tot i que la seva immunitat com a eurodiputat.

 

Al recurs de reforma, de 131 pàgines, l'advocat carrega contra la interlocutòria del jutge instructor Pablo Llarena que, davant la derogació del delicte de sedició, manté el processament del

Junqueras se’n va escridassat de la concentració independentista contra la cimera Sánchez-Macron

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El president d'ERC ha rebut crits per part d'un grup de manifestants i se n'ha acabat anant en cotxe 

 

 

 

 

 

Redacció

19.01.2023 - 10:06

Actualització: 19.01.2023 - 10:32

 

 

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha estat escridassat per un grup de manifestants quan participava en la concentració independentista unitària d’avui contra la cimera entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president francès, Emmanuel Macron. Una estona després de la lectura del manifest, Junqueras ha estat increpat i ha rebut crits de “traïdor” i de “botifler”, i se n’ha acabat anant en cotxe. Fonts d’ERC han dit que Junqueras havia marxat quan ja tenia previst fer-ho perquè a les deu del matí “tenia un compromís.”

 

Es pot veure el moment en què ha marxat en aquest vídeo d’ElDiario.es:

 

 

 

 

‼️ Junqueras abandona la manifestación independentista ante los abucheos de los manifestantes https://t.co/8gn1iJVRca pic.twitter.com/TTpQYk5cVV

— elDiario.es (@eldiarioes) January 19, 2023

PROTESTA INDEPENDENTISTA | Oriol Junqueras abandona la concentració entre escridassades | @RTVECatalunya

➕ Info a https://t.co/2AZ7A1edLc pic.twitter.com/CWATaFOtQD

— RTVE Notícies (@rtvenoticies) January 19, 2023

 

[EN DIRECTE] L’independentisme omple l’avinguda de Maria Cristina en una gran protesta contra la cimera Sánchez-Macron

 

 

Abans de la manifestació, Junqueras ha dit que la protesta contra la cimera Sánchez-Macron demostraria que el procés no s’havia acabat: “El conflicte polític entre bona part de la societat catalana i l’estat espanyol no s’ha acabat. Aquí no s’ha acabat res perquè la repressió continua en forma d’exili i d’inhabilitacions.” D’una altra banda, ha defensat la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la recepció de la trobada: “Sempre aprofitarem totes les oportunitats.”

 

“Caminem cap a l’amnistia. En som més a prop”, ha dit sobre les negociacions amb el govern espanyol. “Sens dubte la derogació de la sedició és un gran pas endavant”, ha afegit, abans d’admetre que la reforma de la malversació no era suficient: “Som conscients que queda camí per a fer.” Finalment, sobre les possibles xiulades d’alguns manifestants, Junqueras ha dit que entenia totes les posicions.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/junqueras-marxa-escridassat-de-la-concentracio-independentista-contra-la-cimera-sanchez-macron/ 

Els fets s’imposen al relat: ERC no sap negociar

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Els republicans van vendre que eren capaços d'avançar per la via de la negociació amb els socialistes i cada dia poden amagar menys que el balanç els és molt desfavorable

 

 

 

 

 

Vicent Partal

17.01.2023 - 21:40

Actualització: 17.01.2023 - 22:28

 

 

Negociar és una disciplina artística. Has de saber-ne les bases i entendre-les –difícilment ningú farà un bon concert sense saber solfa, per exemple. Però també cal que el dia que et poses davant el públic la teua actuació siga excel·lent. Perquè et jutjaran per les actuacions i el resultat d’aquestes actuacions. Al final, la gent mira l’escenari, i sobre un escenari, amb els focus a la teua cara, si no ets bo, pots dissimular al començament, però es fa molt difícil enganyar-la gaire temps. Un gall és un gall. Quan desafines, desafines. Una mala posada en escena és inoblidable. I quan plouen tomàquets, no hi valen teories ni serveix de res haver comprat els crítics dels diaris.

 

Ahir vam saber que els fiscals del Tribunal Suprem no en tenen prou amb el manteniment de la malversació agreujada contra els condemnats pel Primer d’Octubre i en el processament contra els exiliats, sinó que volen que la sedició, derogada en la darrera reforma del codi penal, siga substituïda lletra per lletra pels nous desordres públics agreujats. Amb això, els fiscals del Suprem van més enllà que el mateix jutge instructor, Pablo Llarena, en una decisió que és avalada pel fiscal general de l’estat, Álvaro García, un càrrec designat directament pel govern de Pedro Sánchez.

 

Sembla lògic pensar que, en el procés de revisió de sentència que ha començat Manuel Marchena arran de la reforma del codi penal, els fiscals del Suprem també demanaran que tots els

La cimera i l’anticimera

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'important és declarar què és el que no s'ha acabat, la voluntat d'independència de la majoria dels catalans"

 

 

 

Ramon Cotarelo
17/01/2023 20:08 

 

 

 

 

La cimera és reunió periòdica, rutinària per tractar assumptes corrents. La interpretació de Félix Bolaños li ha donat alçada simbòlica. Com si fos l’anunci del passeig del vencedor, i s’ha viscut com una provocació. El moviment de rebuig ha començat a les xarxes; s’hi han afegit les organitzacions socials, que van oficialitzar la convocatòria i, després els partits polítics, l’últim dels quals, ERC, ho va fer desdoblant-se en les dues seves ànimes, com a partit del carrer i partit institucional.

 

La convocatòria urbi et orbi portava una aura unitària. Molts la veien com l’església de tots els sants, l’independentisme al complet unit al carrer a plantar cara a l’ocupant. Tothom estava cridat. Es tractava, doncs, del que els anglesos diuen stand up and be counted que, pobrament traduït, seria feu un pas al front i signifiqueu-vos, o sigui, doneu la cara. La lògica conclusió és que es tractava d’una manifestació en contra de la cimera i en favor de la independència dels Països Catalans.

 

L’adhesió tardana d’ERC va qüestionar aquesta lògica. Junqueras va anunciar que ERC assistiria a la manifestació, però no aniria contra la cimera, sinó a favor de les tres reivindicacions clàssiques del seu partit, amnistia, autodeterminació i república, que sonen com les tres virtuts

Antoni Castellà: "És un error que Aragonès vagi a la cimera. Sánchez l'utilitzarà"

 

 

ENTREVISTA

 

 

Castellà, membre del Consell per la República, augura una reacció important contra la cimera a la concentració de dijous

 

 

 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Irene Vilà
Barcelona. Dimarts, 17 de gener de 2023. 21:55
Actualitzat: Dimarts, 17 de gener de 2023. 22:03
Temps de lectura: 8 minuts  

 

 

El Consell per la República, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural encapçalen la concentració de protesta convocada aquest dijous contra la cimera hispanofrancesa a Barcelona. Toni Castellà (Barcelona, 1970), responsable de relacions institucionals del Consell per la República, assegura que la convocatòria servirà per desmentir les proclames del president espanyol, Pedro Sánchez, en el sentit que el procés ha mort. Castellà, que és també secretari general de Demòcrates, no amaga les crítiques per la decisió del president, Pere Aragonès, d'assistir a la concentració.

És una obvietat que no ha acabat el procés d’independència. Ha estat una provocació per part de Sánchez

 

 

Pedro Sánchez ha donat el procés independentista per mort unes quantes vegades i aquest dijous vol certificar aquesta defunció. Creu que se’n sortirà?

Boye frustra els plans de la Moncloa assegurant que a Puigdemont no l’extradiran i que tornarà a Catalunya aquest 2023

 

 

L’advocat de Puigdemont insisteix que el president tornarà a Catalunya un cop la justícia europea dicti sentència sobre la seva immunitat

 

 

Redacció 18/01/2023

 

 

L'advocat dels eurodiputats de Junts, Gonzalo Boye, moments abans de l'inici de la segona vista celebrada el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat dels eurodiputats de Junts Data de publicació: divendres 25 de novembre del 2022, 10:41 Localització: Luxemburg Autor: Albert Cadanet

 

L’advocat Gonzalo Boye ha assegurat, molt convençut, que la Moncloa no assolirà el seu objectiu d’extradir el president a l’exili Carles Puigdemont. A la vegada, també ha insistit que el retorn de Puigdemont a Catalunya, serà “en un termini raonable de temps que serà breu”. Boye ho ha afirmat durant una intervenció a Catalunya Ràdio, durant la qual també ha carregat durament contra l’escrit de la Fiscalia, que demana processar els presos a l’exili per desordres públics agreujats, i contra la Secretaria General d’ERC, Marta Rovira, per qui Llarena només manté processada pel delicte de desobediència, un fet que l’advocat troba sospitós.

 

La data concreta del retorn de Puigdemont es fixarà un cop la justícia europea dicti sentència sobre la seva immunitat com a eurodiputat, tot i que la intenció és que sigui durant aquest any 2023. El passat mes de novembre, coincidint amb l’anunci

La Moncloa confia que Puigdemont serà extradit en “breu”

 

 

ESPANYA

 

 

Boye parla de "focs d’artifici” del govern espanyol i està convençut que el president podrà tornar a Catalunya

 

 

La ministra d'Hisenda i vicesecretària general del PSOE, María Jesús Montero | EP

 

 

Xavi Fernández de Castro

18/01/2023 10:40 Última actualització: 18/01/2023 11:20  

 

La Moncloa està convençuda que la reforma del Codi Penal permetrà accelerar els tràmits per extradir Carles Puigdemont i confia que el procés es pugui materialitzar “en un termini breu de temps”. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha esquivat la polèmica entre el jutge Pablo Llarena i la Fiscalia sobre el delicte de desordres públics agreujats i ha preferit celebrar que el processament del president a l’exili per malversació greu demostrat que no s’ha “despenalitzat” res amb la reforma del Codi Penal.

“Això significa que el Codi Penal continua contemplant les penes de malversació i fins i tot endureix els delictes de corrupció”, ha dit Montero en una entrevista a TVE. “Tant de bo això serveixi perquè el senyor Puigdemont pugui ser extradit al nostre país i pugui respondre davant la Justícia, que és el que des del primer moment el govern d’Espanya ha pretès, en un termini breu de temps”.

 

 

Gonzalo Boye reflexiona davant el seu ordinador durant la vista al TGUE pels suplicatoris / ANC

 

 

Boye acusa el govern espanyol de preparar “focs d’artifici”