 |
| Carles Puigdemont i Marta Rovira, amb l'advocat Nico Krisch a Ginebra, el 20 de desembre de 2018. |
CULTURA - MITJANS DE COMUNICACIÓ
REDACCIÓ
04.02.2024 - 15:08
Actualització: 04.02.2024 - 19:41
El diari ABC ha publicat avui una portada en què assenyala l’advocat Gonzalo Boye, a qui presenta com “el cervell darrere Puigdemont”. A l’interior, hi ha un llarg perfil sobre Boye, de qui es diu que és “l’advocat que xiuxiueja lleis a Puigdemont”, on es destaquen i se’n seleccionen alguns detalls biogràfics amb el propòsit de desprestigiar-lo. Ell mateix se n’ha fet ressò, i n’ha destacat el fet que l’hagin assenyalat:
Lo peor es que mi mujer se ha cogido un tremendo cabreo al enterarse que también estoy casado con una tal Delbal que es vasca... poniendo 🎯 pic.twitter.com/qC7ui88MEZ
— Gonzalo Boye (@boye_g) February 4, 2024
L’article deia: “L’advocat de Puigdemont ha cultivat bones relacions amb juristes de prestigi, entre els quals els magistrats Javier Gómez Bermúdez i Manuel Marchena, per a qui sent un gran respecte professional i intel·lectual i a qui defineix com dos dels millors juristes que hi ha a Espanya, malgrat les diferències ideològiques.” I deia de tots dos que “van passar per les festes que Boye organitzava al seu despatx”. Això deia la primera versió de l’article:
OPINIÓ
LA VEU DE LA NACIÓ - OPINIÓ
per Oriol March, 1 de febrer de 2024 a les 19:00
Carles Puigdemont és un "dèbil" i un "covard" que va entrar en pànic
i va fugir a Bèlgica "en el maleter d'un cotxe". I Catalunya
necessitava "morts" per "justificar que és una nació oprimida". Són dues de les perles -aportades pels àudios publicats per El Món-
que el jutge Joaquín Aguirre, instructor del cas Volhov, va deixar anar
en l'interrogatori a Víctor Terradellas, un dels imputats en la causa
que estudia els presumptes vincles entre l'independentisme i Rússia. Les
frases retraten el caràcter del magistrat, un dels més veterans de
Barcelona, i sobretot indiquen fins a quin punt mescla ideologia amb
feina. Les defenses ja s'han mobilitzat per recusar-lo, sobretot ara que
ha allargat la instrucció sis mesos més. Segur que és casualitat, ara
que l'amnistia és a la pròrroga i persisteix el dubte de qui podrà
entrar-hi -i qui no-.
El desvergonyiment d'Aguirre, aquesta manera de treure's la careta, arriba fins al punt
de concedir una entrevista a una televisió alemanya en què desgrana els
presumptes vincles entre el procés i el Kremlin. En aquest àmbit sempre
s'oblida la resposta a aquesta pregunta: va reconèixer Rússia la
independència de Catalunya quan es va declarar, a empentes i rodolons,
el 27 d'octubre del 2017? És evident que no. Una altra cosa és que al
govern que lidera Vladímir Putin ja li anés bé generar interferències a
la Unió Europea, de la mateixa manera que va intentar influir
-possiblement amb èxit- en les eleccions nord-americanes que va guanyar
Donald Trump. Però no, Puigdemont no era un titella de Putin, no hi
havia 10.000 soldats preparats per defensar la independència ni en cap
moment es van intentar controlar les fronteres. Hi ha moments que els
enemics del procés se'l prenen molt més seriosament que alguns dels seus
protagonistes.
OPINIÓ
Llorenç Prats
En la negociació de la investidura espanyola, des d’una visió catalana es van plantejar dos eixos: la llengua i l’amnistia. I en realitat, eren dos paranys. De la llengua ja poc se’n parla i a Europa ha quedat tot encallat. I de l’amnistia sembla que només serà una proposta per aquietar el resultat majoritari per fer efectiva la independència després del referèndum d’autodeterminació del 2017.
Algunes propostes, en canvi, eren més viables però massa convenients pel país. La reforma de poder judicial espanyol, d’una banda i tal com es preveia a l’Estatut del 2006, abans de la seva escapçada monumental, i de l’altra, la retirada de les institucions espanyoles de tot tipus de Catalunya; tot plegat dins el marc constitucional espanyol.
Una negociació com la de la investidura pot passar per convèncer als fidels de la nació espanyola que la nostra nació pot romandre dins l’estat que controlen si hom pot quedar-s’hi en condicions mínimament normals.
ENTREVISTA
 |
| Javier Gallego, abans de l'entrevista de Nació. | Hugo Fernández |
per Pep Martí, Barcelona | 2 de febrer de 2024 a les 07:00
En un panorama mediàtic com el madrileny, dominat per mitjans conservadors, la figura de Javier Gallego (Madrid, 1975) brilla amb una llum diferent. El periodista condueix el programa radiofònic Carne cruda,
que va néixer a Ràdio 3, on va ser clausurat el 2012. Durant un temps
es va emetre a la Ser i, actualment, ho fa de manera independent, en
col·laboració amb Eldiario.es. El programa ha estat guardonat amb un Premi Ondas.
Gallego és un personatge polifacètic. Músic, bateria del grup Forastero, ha publicat diversos poemaris com El grito en el cielo i aquest febrer publicarà la seva primera novel·la. L'entrevista amb Nació es produeix just a l'acabar una edició del seu programa als estudis de Carne cruda. Està convençut que el llegat del que va ser el 15-M resta dempeus i que ha contribuït a canviar moltes coses.
MÓN - ESPANYA
Redacció
02.02.2024 - 11:28
Actualització: 02.02.2024 - 12:32
El fiscal de l’Audiència espanyola que s’encarrega de la investigació contra el Tsunami Democràtic, Miguel Ángel Carballo, ha atacat amb duresa la instrucció del jutge Manuel García-Castellón, a qui atribueix decisions contradictòries, manca de diligències i una argumentació molt febles de les seves interlocutòries, que arriba fins al punt de confondre elements clau de la investigació: el Tsunami i els CDR.
“Hem de coincidir també amb els apel·lants que, almenys en aparença, l’instructor en els fonaments d’algunes de les resolucions arriba a confondre el fenomen del Tsunami Democràtic amb els CDR, que es tracta d’entitats o actuacions absolutament diferents. Resulta significatiu, en aquest sentit, com s’atribueix en els informes de la Guàrdia Civil a alguns dels investigats el seu interès de contactar i comptar amb l’actuació dels CDR, deixant palès que no es tracten del mateix fenomen”, diu l’escrit, consultat per VilaWeb.
Carballo, tal com fan els investigats, s’oposa que la causa acabi en mans del Suprem, tal com ja ha tramitat García-Castellón, que argumenta que és un pas necessari arran de l’aforament de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg. El fiscal, en canvi, considera que les protestes del Tsunami no s’han d’investigar per terrorisme i creu que l’òrgan competent per acabar la instrucció és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
En el cas de Puigdemont i Wagensberg, Carballo retreu al jutge l’obsessió a perseguir-los per terrorisme. “Les diligències que s’han fet no han incidit en absolut ni han aportat cap dada nova sobre la inculpació dels dos aforats, essent especialment significatiu respecte de l’ex-president de la
 |
| L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero |
OPINIÓ - EDITORAL
 |
| La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ahir en el moment de votar "no" a la llei d'amnistia (fotografia: Daniel González). |
Vicent Partal
30.01.2024 - 21:40
Junts va fer ahir un pas que no era fàcil, però que havia esdevingut necessari. En vista de l’obcecació del PSOE a incloure unes excepcions perilloses en la redacció de la llei d’amnistia, no hi havia cap més remei que votar-hi que no. I retornar el text a la comissió de Justícia del parlament espanyol per obrir un nou període de negociació de quinze dies.
Simplement, el perill és massa gran per a jugar-hi. Mantenint la redacció tal com era, ben segur que s’hauria obert la porta a una nova era de repressió. Una nova era que, fent servir la falsa acusació de terrorisme i l’argúcia de la traïció a l’estat, hauria tornat a dur molts independentistes catalans a la presó o a l’exili. I això, per tant, hauria inutilitzat i hauria deixat sense sentit la llei d’amnistia i els efectes que tots volem aconseguir.
Amb aquest argument –recolzada en la lògica cristal·lina que es desprèn dels fets judicials que hem vist ja aquests dies– n’hi hauria d’haver prou per a justificar la decisió. Oimés tenint en compte que el perill no és solament que restassen fora de la llei dirigents com el president Puigdemont o Marta Rovira, sinó que hauria afectat molts activistes de base, començant immediatament pels del cas Judes i
OPINIÓ - ANÀLISI
Josep Casullera Nualart
30.01.2024 - 21:40
“N’esteu ben segurs que d’aquí a un mes no serà tot igual?”, demanava Pilar Vallugera, diputada d’ERC al congrés espanyol, als diputats de Junts que eren a punt de votar “no” a la llei d’amnistia. Ahir es va fer ben visible la línia de ruptura entre les dues forces independentistes a Madrid sobre els límits de la negociació amb el PSOE. Perquè després d’haver anat força de bracet aquests darrers mesos en la negociació per a millorar el text d’una llei que presentava unes grans vies d’aigua, en el moment decisiu les estratègies han tornat a diferir. El “no” de Junts a una amnistia que encara exclou els investigats per delictes de terrorisme i traïció fa que el text torni a la Comissió de Justícia del congrés i força els socialistes a continuar negociant durant dues setmanes abans no torni al ple per a ser votada de nou.
Junts completa d’aquesta manera un gran tomb de quatre mesos, del novembre ençà, quan el secretari general, Jordi Turull, afirmava que la proposició de llei entrada a registre al congrés estava bé i que no caldria fer-hi cap esmena, fins a la votació d’ahir, en què els set diputats del grup es van oposar a la llei després d’una fase llarga i feixuga de negociació d’esmenes que no ha estat satisfactòria. Amb aquesta decisió
 |
| Els secretaris de la Mesa Ruben Wagensberg i Aurora Madaula i la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, a la reunió de la Mesa del Parlament. Data de publicació: dijous 01 de juny del 2023, 18:37 Localització: Barcelona Autor: Mariona Puig |
 |
| El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, saluda el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, abans de reunir-se el 15 de març del 2016 Data de publicació: dimarts 15 de març del 2016, 13:47 Autor: Mateos P. |
PAPERS SECRETS
Marta Lasalas
/ Mayte Piulachs
Foto: Maria López | Vídeo: Joan Masriera i Júlia Gómez
Barcelona. Dimarts, 30 de gener de 2024. 05:30
Actualitzat: Dimecres, 31 de gener de 2024. 13:28
Temps de lectura: 3 minuts
Tot allò que no hauria de passar en un jutjat, concentrat en uns minuts de vídeo. Una càmera de l'Audiència Nacional que va quedar activada durant la pausa d'un interrogatori que presidia el jutge Manuel García-Castellón —en aquest cas no sobre l'operació Catalunya sinó sobre els treballs de l'excomissari José Manuel Villarejo en l'anomenada peça Iron— mostra
el que s'esdevé quan acaba de declarar un investigat. Ni el jutge ni
els fiscals queden massa ben parats. El vídeo, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, exposa com
tan bon punt la persona interrogada abandona la sala, els fiscals fan
befa, mentre el jutge s'hi acosta i se suma als comentaris. La conversa
no queda aquí, i l'àudio fa evident com tot seguit els fiscals
Anticorrupció alliçonen el jutge sobre les passes a donar en la
investigació, quan la instrucció és la seva potestat.
L'enregistrament es va produir el 6 de febrer del 2019. Segons el vídeo, era un quart i cinc de sis de la tarda. Les imatges comencen just en el moment en què acaba la intervenció de l'investigat, i el jutge li ordena, amb to molt sec, que marxi. En aquest punt, l'enregistrament s'hauria d'haver aturat, però continua. Se sent com els fiscals Anticorrupció Miguel Serrano i Ignacio Stampa —encarregats de la macroinvestigació Tándem contra Villarejo fins a l'any passat— se'n riuen i s'observa com el jutge abandona el seu lloc per dirigir-se a la taula on aquests estan ubicats i se suma als comentaris. "Moltes gràcies, nois, ja està", se sent que diu el jutge amb posat distès i fa gestos amb la mà, mentre els fiscals continuen rient. En particular, el veterà fiscal Serrano gesticula de manera molt ostensible, com si es caragolés de riure, plegat damunt la taula. "Sou molt sensibles", se sent que diu un dels presents.
A la peça Iron, l'Audiència Nacional va condemnar Villarejo a quatre anys de presó per revelació de secrets i a tres anys més de presó per falsedat continuada en document mercantil per haver obtingut dades tributàries d'un despatx d'advocats.
En el vídeo, l'advocat de la defensa no està present a la sala. Però això no impedeix que els fiscals abordin el cas amb el jutge i fins i tot l'alliçonin, plantejant-li la necessitat de fer un requeriment. "Abans del requeriment al banc, en un auto vostè ens dona tot això molt específic, perquè haurem de ser molt precisos", li aconsellen. "Un requeriment?", pregunta el jutge, i el fiscal Serrano insisteix que sí, "un requeriment al banc", mentre García-Castellón assenteix. "Que sí, que sí, que n'he fet molts ja", afegeix. Al llarg de la conversa, se sent el jutge i els fiscals com acorden el calendari i parlen de la "cobertura jurídica".
És habitual que jutges i fiscals intercanviïn el seu posicionament sobre una investigació en curs, però el paper del magistrat és ordenar o denegar actuacions que li demana la Fiscalia, i les parts, no a la inversa. El titular d'un jutjat és qui dirigeix la investigació, que hauria de ser com un àrbitre, i no com a part inquisitiva, com fa la Fiscalia.
El titular del jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional ha estat força qüestionat per no haver volgut investigar l'operació Catalunya, malgrat tenir-hi tota la informació, com fa tres setmanes que publica ElNacional.cat. A més, darrerament se l'ha acusat de lawfare després que el 6 de novembre passat reactivés la causa de Tsunami Democràtic per imputar el delicte de terrorisme al president a l'exili Carles Puigdemont, a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, al diputat Ruben Wagensberg (ERC), i altres nou persones més, just quan Junts i el PSOE tancaven un acord per tirar endavant la llei d'amnistia. I, a mesura que es polia la llei d'amnistia, el magistrat hi afegia una nova resolució per torpedinar-la. Aquest dilluns, García-Castellón ha dictat la pròrroga de la investigació de Tsunami sis mesos més per les diligències que ha encarregat ell mateix a darrera hora. El magistrat també ha processat per terrorisme els 12 CDR encausats en l'operació Judes, pendents de judici i també de poder ser inclosos en aquesta llei de l'oblit dels actes del Procés.
🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'operació Catalunya
ENLLAÇ NOTÍCIA :
OPINIÓ - EDITORIAL
 |
| El jutge de l'Audiencia Nacional espanyola García Castellón |
Vicent Partal
28.01.2024 - 21:40
Actualització: 29.01.2024 - 07:49
Si no és que el PSOE acaba votant l’esmena que elimina les excepcions de terrorisme, demà els partits independentistes es trobaran abocats a prendre una de les pitjors decisions imaginables. Hauran de decidir si voten a favor o en contra d’una llei d’amnistia que, en compte de servir per a avançar, desfermarà una repressió terrible, tal com avisava ahir Gonzalo Boye, en aquesta entrevista.
Perquè el fet és que l’obcecació del PSOE per crear dins la llei una excepció de l’anomenat “terrorisme” va duent les coses a un extrem en què el teòric remei encara serà molt pitjor que no la malaltia.
Ja ho veiem ara: agafant-se a aquest forat legislatiu, l’Audiència espanyola ha emprès una campanya política destinada a convertir en terrorisme tot el procés d’independència i, a partir d’això, a empresonar tanta gent com puga i il·legalitzar tot el moviment independentista.
I ho torne a dir:
MÓN - ESPANYA - FALSETATS
26.01.2024 - 12:06 - Actualització: 26.01.2024 - 12:29
El jutge de l’Audiència espanyola que investiga el Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, ha dictat un nou conjunt de diligències a què ha tingut accés VilaWeb. Entre més qüestions, demana d’investigar algú que identifica amb el pseudònim “Xuxo Rondinaire” i que, dedueix, podria ser agent dels Mossos d’Esquadra o d’un altre cos policíac. A partir d’aquesta conversa, considera que el Tsunami Democràtic tenia intenció d’actuar durant el juliol del 2020, mesos més tard de la darrera gran mobilització, al Camp Nou. I afegeix: “Un dels seus objectius podria ser actuar al pas de la comitiva del rei” Felipe VI. Per això, ordena a la Guàrdia Civil que investigui la conversa, que identifiqui qui és el tal Xuxo Rondinaire i que informi sobre les visites que havia de fer Felipe VI en aquelles dates.
Malgrat que originalment s’havia dit que aquells dies Felipe VI aniria a Barcelona i Figueres en una ronda per l’estat espanyol per a homenatjar les víctimes de la pandèmia de coronavirus, finalment les visites es van anul·lar i es van substituir per un viatge al monestir de Poblet. L’ANC i Òmnium van convocar mobilitzacions de protesta, però el Tsunami Democràtic no es va manifestar. Cal tenir en compte, a més,
MÓN - ESPANYA
Redacció
24.01.2024 - 10:31
Actualització: 24.01.2024 - 13:22
La defensa de Josep Lluís Alay, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, s’oposa a una nova pròrroga de la instrucció de la causa contra el Tsunami Democràtic, tenint en compte que l’actual s’acaba el 29 de gener, és a dir, dilluns vinent. De totes maneres, el lletrat va més enllà i reclama al jutge Manuel García-Castellón que declari nul·les les diligències fetes d’ençà de 29 de juliol de 2021 i arxivi la causa perquè totes les pròrrogues de la instrucció han estat irregulars.
En un recurs, detalla que el 29 de juliol de 2021 s’acabaven els dotze mesos inicials d’instrucció, però García-Castellón
RODALIES
Abel Degà
Foto: Carlos Baglietto
Madrid. Dimecres, 24 de gener de 2024. 13:48
Actualitzat: Dimecres, 24 de gener de 2024. 14:24
Temps de lectura: 2 minuts
El govern espanyol inverteix més diners a la xarxa de Cercanías-Madrid que no pas a Rodalies, a Catalunya. I així és com ha de ser, segons ha defensat aquest dimecres el ministre de Transports, Óscar Puente. En una compareixença en comissió al Congrés dels Diputats, ha assenyalat que la xarxa madrilenya “està menys dotada” que la catalana, i que això és el que justifica la diferència en la inversió de l’Estat en els plans de rodalies: 6.400 milions d’euros a Catalunya i 7.100 milions a Madrid. “La xifra pendent d'execució en el cas de Madrid és superior que el pla de Rodalies de Barcelona", ha afegit, a més d’assenyalar que “Catalunya té una xarxa de Rodalies més desenvolupada que la de Madrid”.
De la mateixa manera, Óscar Puente ha apuntat que és normal que l’Estat destini a Madrid el doble de trens nous que a Catalunya. Segons ha afirmat, la xarxa catalana rebrà 101 nous trens, mentre que a Madrid arribaran 203 nous trens "perquè també té la xarxa més deteriorada i són els més necessitats de renovació". Durant la seva compareixença ha assegurat que
MÓN - ESPANYA
 |
| El comissari García Castaño, que va ser l'encarregat de posar-se en contacte amb Jean Michel Pillon. |
Redacció
22.01.2024 - 08:35
Actualització: 22.01.2024 - 11:38
Les clavegueres de l’estat espanyol es van deixar entabanar per un agent de la policia francesa, concretament per part d’un alt càrrec de la Direcció General de Duanes i Imposts Indirectes, un organisme encarregat d’evitar l’evasió i emblanquiment de capitals. Segons que publiquen RAC 1 i La Vanguardia, l’agent es diu Jean Michel Pillon i va cobrar uns 50.000 euros dels fons reservats espanyols per la seva col·laboració amb l’espionatge contra l’independentisme.
Amb Pillon, que és el director de duanes de la regió d’Occitània, s’hi va posar en contacte el novembre del 2012 el comissari Enrique García Castaño –antic soci de l’ex-comissari José Manuel Villarejo–, amb qui havia col·laborat en la lluita contra ETA. En primera instància, el policia espanyol li va demanar si hi havia cap membre de la família Pujol en la llista Falciani, que contenia els noms de 130.000 evasors.
El 9 de novembre, Pillon va respondre que havia trobat les dades de Jordi Pujol Ferrusola, tot i que la menció no era per un compte bancari a l’estranger, sinó que hi constava com a director d’una empresa d’explotació de marbre de Barcelona. Tanmateix,
PAPERS SECRETS
Marta Lasalas
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 22 de gener de 2024. 13:05
Actualitzat: Dilluns, 22 de gener de 2024. 15:12
Temps de lectura: 2 minuts
La Fiscalia de Catalunya ha anunciat aquest dilluns l'obertura d'una investigació arran de les informacions que indiquen que la persecució de la policia patriòtica contra l'independentisme va incloure el fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol. Entre la nova documentació publicada els darrers dies en relació amb l'Operació Catalunya apareix un document, amb l'encapçalament del Ministeri de l'Interior i de la Unitat d'Afers Interns de la Direcció General de la Policia, en què es proposa investigar els possibles "vincles entre el fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol i el partit Unió Democràtica de Catalunya i les comissions gestionades pels advocats del citat partit". La Fiscalia de Catalunya es proposa ara confirmar la veracitat d'aquest document i comprovar l'abast de l'actuació a què va donar peu.
El fiscal Rodríguez Sol va ser apartat del seu càrrec després de posicionar-se a favor de la possibilitat que els catalans decidissin sobre el seu futur. El fiscal, a més, va obrir una investigació sobre la
AUDIOS VILLAREJO
 |
| El comissari José Manuel Villarejo i el seu advocat, Antonio Cabrera, arriben al Congrés per a una compareixença en una imatge del maig del 2023 /ACN |
Quico Sallés
Barcelona/Madrid
16/01/2024 21:30
Era el 16 de desembre de 2021 quan el comissari jubilat Enrique García Castaño, El Gordo, excap de la poderosa la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) del Cos Nacional de Policia, va detallar a l’Audiència Nacional com funcionava el finançament de les operacions clandestines de l’Estat amb la policia patriòtica de Mariano Rajoy. Va ser en la seva declaració com a imputat en el judici de tres peces separades de la macrocausa Tàndem, que instrueix el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional sobre les investigacions del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo, ara també jubilat. García Castaño va detallar que les operacions on participava Villarejo, a càrrec de la policia espanyola o del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), “s’autofinançaven amb les seves empreses”.
Cinc mesos després, el comissari García Castaño patia un ictus de tanta gravetat que, el maig del 2023, el jutge va decidir arxivar la seva causa per incapacitat mental sobrevinguda. Tota una pèrdua en la causa, perquè per les seves mans havia passat tota la logística de les operacions clandestines de la policia patriòtica, fins i tot, els diners que s’haurien pagat a un confident pel fals número de compte corrent de Xavier Trias a Suïssa. Castaño va detallar al tribunal que els serveis de seguretat de l’Estat tenien policies en actiu que tenien empreses que facturaven. Un sistema que, segons el comissari, replicava el de la Guàrdia Civil i el del CNI.
“Són empreses privades per a serveis estatals, són agents amb documentació falsa, o un membre del CNI que va sense el carnet del CNI, fan negocis de manera paral·lela en el sector en què s’hagi creat l’empresa”, va subratllar. A partir d’aquí, aquests policies, com Villarejo, avançaven els diners de l’operació i després els cobraven o per fons reservats o per fons obtinguts amb operacions mercantils fora de l’Estat o dins. Fonts policials asseguren a El Món, que amb aquest sistema els responsables polítics quedaven al marge de la disposició dels fons reservats, que solen ser escassos, i deixaven operar a canvi de no passar per caixa per cada operació. Per altra banda, això permetia finançar operacions a llarg termini, perquè “el calaix de fons reservats normalment està eixut”.
 |
| Esquema de l’ofici policial on es desgranen els entramats d’empreses que servien per amagar els fons que rebien les empreses de Villarejo pels seus serveis de seguretat/QS |
