Puigdemont s'imposa al Consell per la República amb un 10% de participació

 

 

ENTITATS

 

 

El líder moral de Junts tornarà a liderar l'entitat després de vèncer amb el 92% dels vots davant dels dos candidats alternatius

 

 

 

Carles Puigdemont, en l'acte per l'1-O organitzat pel Consell per la República. | Hugo Fernández

 

 

 

 

per Oriol March, Barcelona | 19 de febrer de 2024 a les 12:4

 

Cap sorpresa en la votació per escollir president del Consell per la República. Carles Puigdemont, líder moral i eurodiputat de Junts, ha rebut el 92% dels vots en la tria que han fet els afiliats a l'entitat. La baixa participació, una vegada més, ha estat una de les claus del procés, perquè s'ha quedat a les portes del 10%. En alguna consulta anterior, vinculada a la reestructuració interna del Consell, la quantitat de vots va ser encara menor -menys d'un 7%- i, en la votació sobre si bloquejar la investidura de Pedro Sánchez només es va arribar al 4%.

En total, Puigdemont ha sumat 8.263 suports, mentre que el segon candidat amb més vots, Jordi Castellà, n'ha aplegat 493, un 5,5% dels emesos. Pel que fa al tercer aspirant, Lluís Felipe, només ha arribat als 66 sufragis, menys d'un 1% del global. En un comunicat, el Consell recorda que els resultats

Traspàs de Rodalies: Govern i Estat es donen sis mesos per fixar les bases

 

 

RODALIES

 

Els governs català i espanyol pacten sis comissions tècniques per crear la nova empresa mixta que gestionarà el servei

 

 

Óscar Puente i Ester Capella en una de les reunions bilaterals | Europa Press

 

Gabriel González

 
19/02/2024 14:17 

 

 

Els governs catalans i espanyols han començat la setmana amb una reunió per abordar com ha de ser el traspàs de Rodalies. Un traspàs que continua sense calendari exacte, però sí amb un compromís explícit de totes dues administracions per establir, en els pròxims sis mesos, les bases de la nova empresa mixta que gestionarà el servei. La trobada, liderada pel ministre de Transports, Óscar Puente, i la consellera de Territori, Ester Capella, serveix com a punt de partida per al traspàs de l’operadora. 

Els responsables d’infraestructures de cada govern han pactat la constitució de sis grups de treball de caràcter tècnic que baixaran al terreny l’acord polític. Aquestes comissions són: traspàs de l’operadora, serveis ferroviaris, pla de Rodalies, traspàs de la infraestructura, assumptes econòmics i assumptes jurídics. Al llarg del primer trimestre s’acabarà de concretar el calendari que seguiran aquestes comissions, ha dit Capella. La consellera les ha definit com un

Que a la Generalitat li caiga la cara de vergonya per això que fa amb Pablo Hasel. Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La detenció de Pablo Hasel i el seu ingrés a presó no és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya. Però el tracte indigne que rep sí.

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal 

15.02.2024 - 21:40

Actualització: 15.02.2024 - 21:57

 

 

 

Manlleve el titular i l’argument a Josep Miquel Arenas, que ho va deixar tot claríssim durant el debat que va fer amb subscriptors de VilaWeb despús-ahir –ací podeu veure el vídeo complet de l’acte.

Ell va dir que l’únic cantant que hi ha a la presó a Europa per les seues cançons és a Catalunya i es diu Pablo Hasel. I va afegir que a la Generalitat li hauria de caure la cara de vergonya pel maltractament a què el sotmet.

I és així, efectivament. La detenció i empresonament de Pablo Hasel no és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya. Però el tracte que rep sí.

Un revés d’Estrasburg i una llei que no canvia: tres anys de l’empresonament de Hasel

 

Avui, per exemple, fa tres anys exactes que Pablo Hasel va entrar a la presó i es va convertir en presoner polític. I costa molt de no recordar, precisament avui, què va passar quan els presos del procés van complir tres anys de presó. Perquè tots deveu recordar que,

L’Audiència no atura la repressió i manté la condemna de presó a un independentista per les protestes de la visita del rei

 

 

L'home s'enfronta a una pena de 2 anys i 4 mesos de presó per un delicte de "coaccions", que no s'inclou a l'amnistia  

 

Diversos manifestants amb xiulets protesten davant d'un dispositiu de Mossos d'Esquadra en el marc d'una visita del rei Felip VI a Barcelona el 4 de novembre del 2019. Pla general. (Horitzontal) Data de publicació: dilluns 04 de novembre del 2019, 20:10 Autor: Miquel Codolar

Redacció

Divendres, 16 de febrer de 2024

 

 

L’Audiència de Barcelona manté la persecució a un independentista condemnat a presó per un suposat delicte de “coaccions” arran de les protestes en contra de la visita del rei espanyol a la capital catalana el 9 d’octubre del 2020. El tribunal ha ratificat aquest divendres la condemna a l’home, un veí de l’Empordà, que s’enfronta a una pena de 2 anys, 4 mesos i 16 dies de presó, per presumptament haver escridassat un grup de manifestants a favor del rei espanyol, i haver pintat amb un esprai una creu a una bandera espanyola. Des d’Alerta Solidària denuncien que la resolució obvia les al·legacions que havia presentat la defensa i titlla de “vergonyosa” la nova sentència. L’entitat adverteix que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem.

Els fets es remunten al 9 d’octubre del 2020, durant l’entrega dels premis BNEW, els quals van reunir a la capital catalana el president i el rei espanyols. La presència de tots dos no va passar desapercebuda, i al voltant de l’estació de França es van concentrar centenars d’independentistes i antimonàrquics que rebutjaven la presència del Borbó. D’altra banda, l’associació Concordia Real Española havia fet crides a la mobilització en defensa de la monarquia. En un moment determinat, van aparèixer un grup

Felipe VI beneeix a Barcelona la rebel·lió dels jutges espanyols contra l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Deixeu-nos en pau", deixa anar el president del CGPJ en un discurs contra l'amnistia a l'acte de lliurament de despatxos als 160 nous jutges

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

Fotografies

Albert Salamé 

 

 

Hi havia somriures i copets a l’espatlla forçats al vestíbul de l’entrada del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, al Fòrum. Feien rotlle el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños; el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz; el president del TSJC, Jesús María Barrientos; el fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres, i el president del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte. Esperaven l’arribada de Felipe VI a l’auditori, on havia de presidir l’acte anual de lliurament de despatxos als nous jutges formats a l’Escola Judicial de Barcelona. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, també hi assistia com a autoritat, però no ha participat en la rebuda al rei i hi ha tingut un paper del tot secundari, testimonial.

Hi havia prou metres de separació perquè la premsa no pogués sentir la conversa, però de fora estant qualsevol observador hauria dit que estaven d’acord amb tot. Era un miratge, perquè aquella camaraderia impostada amagava una guerra oberta entre els poders de l’estat per l’amnistia als represaliats del procés. I restava per veure si aquell que esperaven beneïa d’una manera més o menys explícita la rebel·lió de jutges i fiscals que hi ha en marxa. I l’ha beneïda.

 

 

 

 

Perquè Felipe VI ha aprofitat el discurs de benvinguda als nous jutges per dir unes paraules que tothom sabia interpretar: “Són condicions indispensables en una democràcia la funció de jutjar i executar allò jutjat, atribuïda en exclusiva a un poder de l’estat independent i plenament separat dels altres poders; el respecte a les resolucions dictades pels òrgans judicials i la igualtat de tots davant la llei.” El rei espanyol esmentava

El PP i la singularitat de Carles Puigdemont . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

A Puigdemont tant li fa qui mane a Madrid –que això és un afer intern espanyol–, sinó que li importa de quina manera els seus set vots poden fer avançar el procés d'independència de Catalunya. I per això els ofereix simultàniament al PSOE i al PP

 

 

 

Carles Puigdemont a l'Alguer, després de ser detingut.

 

 

 

Vicent Partal

 11.02.2024 - 21:40

 

 

El cap de setmana ha estat marcat pel tomb sobtat del discurs del PP sobre els possibles pactes amb Junts i sobre la figura del president Puigdemont.

En un gest que sembla una voladura controlada, dissabte al vespre el PP va fer córrer entre la premsa espanyola que havien parlat amb Junts d’una possible investidura de Feijóo, finalment no reeixida, però que tenen una agenda que inclou allò que anomenen una “reconciliació” amb Catalunya. Reconciliació que sembla que ha de tenir com a mesura destacada l’oferiment d’un indult al president Puigdemont.

El tomb és molt inesperat i sorprenent, sobretot perquè va acompanyat del reconeixement que Puigdemont no podrà ser condemnat per terrorisme –una cosa tan absurda que finalment la reconeixen ells mateixos i tot. I això sí que és xocant, perquè arriba enmig d’una brutal cacera de bruixes maccarthista que la dreta espanyola ha desfermat contra ell pertot arreu i sense gens ni mica de

Què hi ha darrere de l’indult condicionat que Feijóo oferia a Puigdemont?

 

 

TSUNAMI DEMOCRÀTIC

 

 

Els líders del PP van vincular repetidament terrorisme i procés, però ara admeten que no es podrà condemnar Puigdemont 

 

 

 

Ketty Calatayud
Barcelona. Diumenge, 11 de febrer de 2024. 15:27
Actualitzat: Diumenge, 11 de febrer de 2024. 17:22
Temps de lectura: 4 minuts  

 

Darrere de l’indult condicionat que estava disposat a concedir el PP si Carles Puigdemont es plegava a rendir comptes amb la justícia, acatava la sentència, demanava la mesura de gràcia i renunciava al referèndum il·legal i  a la independència per la via unilateral (les condicions que diu ara Alberto Núñez Feijóo que no es donen), subjau una qüestió que no és fútil: la dificultat que Puigdemont sigui condemnat per terrorisme en el cas contra Tsunami Democràtic que instrueix el jutge Manuel García-Castellón, segons reconeixen fonts del PP. Tot i que el magistrat de l’Audiència Nacional ha acordat prorrogar la investigació sis mesos més per intentar imputar al líder de Junts possibles delictes de terrorisme, les mateixes fons reconeixen la complexitat de provar que el president a l’exili liderava les protestes després de les sentències del procés. Ara els líders del PP ja no sentencien que a Catalunya hi va haver terrorisme, com han fet repetidament des de fa setmanes sinó que ara parlen de donar suport a què els jutges investiguin, però sense gaires esperances que prosperi la causa judicial contra Puigdemont per aquest delicte.

Declaracions per condicionar l’opinió pública?

Aquest pas enrere del PP contrasta amb les manifestacions que destacats líders del partit han estat realitzant per condicionar l’opinió pública i influir en tot aquell, que, com va suggerir José María Aznar, pugui ‘parlar’ i pugui ‘fer’, amb l’objectiu d’influir i fins i tot d’adulterar la realitat o, si més no, convertir en veritat una mentida a força de repetir-la una vegada darrere l'altra. El mateix jutge García-Castellón va admetre que va començar a investigar Puigdemont per terrorisme quan negociava amb el PSOE. Hi havia una consigna en el PP de vincular el procés amb el terrorisme abans que es votés en el Congrés dels Diputats el passat 30 de gener la proposició de llei de l’amnistia, en la que PSOE, Junts i ERC van incloure els delictes de terrorisme que no suposessin una violació greu dels drets humans? Curiosament, va ser abans d'aquesta data quan alguns líders del PP van fer declaracions al respecte, potser en un intent de relacionar procés, Junts, Puigdemont i terrorisme. Els populars donen ara per fet que la llei d'amnistia quedarà aprovada tot i que Junts hi va votar en contra i la va tornar a la Comissió de Justícia al Congrés, perquè d'aquesta normativa depèn la continuïtat de la legislatura. El PP diposita ara les seves expectatives de frenar l'amnistia que el Tribunal Suprem plantegi una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE), i que aquest suspengui l'aplicació de la llei.

Quan Feijóo sostenia les tesis de García-Castellón

Una àrbitra d'alevins expulsa un entrenador de futbol per parlar-li en català

 

 

LLENGUA

 

"Al rogarle que se dirija a mi en castellano, perpetúa su dialecto", explica el col·legiat a l'acta del partit

 

Llengua 12.02.2024 10.15 hRedacció

 

 

Expulsat d'un terreny de joc per parlar en català. Aquesta situació s'ha viscut aquest passat cap de setmana a Mallorca en el partit de futbol entre l'aleví B del Petra i el Cardassar, al poliesportiu Na Capitana de Petra

L'entrenador local, Miquel Santandreu, va veure una targeta vermella directa per parlar en català a l'àrbitra. Segons la versió de la col·legiada, que recull el 'dBalears', Santandreu

La paradoxa que no es pot esquivar quan parlem de la quarta llista independentista.Per Vicent Partal

 

 OPINIÓ - EDITORIAL

 

Els votants del quart espai no volen fer més autonomisme, sinó proclamar la independència. No tenen interès en la Generalitat, sinó en la República. Però com es fa això? No és tenir noms i prou, cal tenir un projecte

 

 

 

 

 

Vicent Partal

08.02.2024 - 21:40

Actualització: 08.02.2024 - 21:46

 

 

L’entrevista que vàrem publicar ahir a Lluís Llach ha reobert, entre més temes, el debat sobre la creació d’una possible quarta llista independentista a les eleccions autonòmiques, ja pròximes. Llach, amb un discurs tan elaborat i directe com hom espera sempre d’ell, es va manifestar contrari que l’ANC n’impulse una, tot i reconèixer que estaria bé que algú omplís aquest espai.

En aquesta qüestió hi ha una paradoxa que a mi em sembla evident. El sac de vots és enorme, probablement mai no hi ha hagut un espai orfe, políticament parlant, i enrabiat, amb ganes de fer alguna cosa, com el que hi ha ara. Una quarta llista independentista, m’atreviria a dir que qualsevol quarta llista i tot, entraria segur al Parlament de Catalunya. Tanmateix, i ací hi ha la paradoxa, ningú no sap com organitzar-la, ningú no sap com posar en dansa un artefacte com aquest, ni què fer-ne després. Dit de manera resumida: hi ha una demanda molt gran, però no és clar que hi haja una oferta adequada. I em sembla que aquest debat no el podem esquivar i cal entomar-lo amb rigor i seriosament, perquè no és una qüestió de voluntat i prou, això.

Jo tan sols veig dues maneres d’organitzar una proposta com aquesta. Una, diguem-ne des de dalt, seria

Si haguéssim fet Feijóo president, tot això no passaria

 

 

OPINIÓ

 

 

Carles Puigdemont
Waterloo (Bèlgica). Dijous, 8 de febrer de 2024. 19:24
Temps de lectura: 7 minuts  

 

 

 

 

 

Quan el meu partit va decidir votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez com a primer ministre espanyol i permetre una altra legislatura amb un govern d’esquerres a Espanya era perfectament conscient d’algunes de les conseqüències negatives que això comportaria. Algunes d’elles les vaig anticipar als meus interlocutors polítics, que em miraven incrèduls.

No vaig haver d’esperar massa temps. El dilluns 6 de novembre de 2023 era el dia que inicialment havíem escollit fer públic a Brussel·les l’acord subscrit entre el meu partit i el PSOE que permetria la investidura de Pedro Sánchez. Aquell mateix dia, ni abans ni després, sinó justament aquell 6 de novembre, el jutge de l’Audiencia Nacional espanyola García-Castellón decideix investigar-me per un delicte de terrorisme. El cas en el qual ara se’m persegueix com a terrorista estava aturat des de feia uns anys; no s’havia procedit a cap diligència ni s’havia pres declaració a ningú de la suposada trama terrorista que va organitzar el 2019 les protestes ciutadanes contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemnava líders polítics i socials catalans a un conjunt de 100 anys de presó. El fet que el jutge decidís despertar el cas el mateix dia que s’havia d’anunciar l’acord polític d’investidura no és una casualitat, perquè des de fa anys se sap —i, lamentablement, s’accepta com a cosa inevitable— que alguns magistrats coordinen les agendes judicials amb les polítiques.

Que García-Castellón és un jutge extremadament amable amb el PP ho descriu el seu currículum i també les seves decisions. La seva persecució contra Podemos i Pablo Iglesias per una suposada trama de finançament il·legal i blanqueig de capitals passarà a la història dels manuals de lawfare, també en el de la impunitat judicial per

Una quarantena de policies espanyols aniran a judici per les càrregues de l’1-O a Barcelona

 

 

L'Audiència Nacional considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral

 

 

 

 

Agències

Dijous, 8 de febrer de 2024

 

 

 

L’Audiència de Barcelona ha confirmat la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’enviar a judici un total de 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la ciutat de Barcelona durant l’1 d’octubre del 2017. Referma, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral en aquest cas. En la resolució, el tribunal descarta investigar més agents —motiu dels recursos d’apel·lació de les acusacions—, però també descarta arxivar la causa contra cap d’ells denegant les peticions de les seves defenses, amb el suport majoritàriament pel ministeri fiscal.

La interlocutòria estableix que “la qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament a que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic”.

La interlocutòria del jutjat, ara confirmada, envia a judici 46 policies i arxiva la causa per a 21 més. Òmnium, Irídia i l’ANC van recórrer contra alguns d’aquests arxivaments, però l’Audiència els ha confirmat. Pel que fa als agents investigats, s’han desestimat els seus recursos contra la seva imputació. El tribunal diu

Que Brussel·les no ens faci perdre l’europeisme . Per Sílvia Barroso

 

 

OPINIÓ

 

 

"La fal·lera reguladora maldestra dels despatxos de Brussel·les pot acabar fent que aviat no quedi res per regular"

 

 

 

 

Sílvia Barroso
07/02/2024 23:39  

 

 

 

 

 

Els catalans sempre han mirat cap a Europa, perquè mirar cap a Madrid era inútil. És millor mirar cap al nord i emmirallar-s’hi. Això no ha canviat i la població d’aquest país continua sent majoritàriament europeista. Fins al punt de gesticular constantment per subratllar amb vehemència que una Catalunya independent voldria mantenir-se dins de la UE. Malgrat la decepció del 2017. Però una cosa és Europa, la idea, la vocació, i una altra cosa són les institucions europees, gegantines, distants, percebudes com a inclements i regides, a l’hora de la veritat, pels estats. Això no és l’Europa dels pobles, i ja li estan rebentant les costures.

L’esclat de la pagesia és un senyal de com de mal cosides estan aquestes costures. Com totes les revoltes, sembla que hagi arribat de sobte, però no és cert. Feia anys que hi havia senyals d’alarma i ara

Educació ajorna un curs les proves de competència bàsica de català oral per la "sobrecàrrega" de treball als centres

 

 

LLENGUA - SOCIETAT

 

 

L'avaluació es va posar en marxa l'any passat i les escoles que ho vulguin la podran fer amb el material de llavors

 

 

Llengua, Societat 

07.02.2024 11.15 h 

ACN

 

 

La consellera d\'Educació Anna Simó Autor/a: Blanca Blay

 

 

 

El Departament d'Educació ha ajornat excepcionalment un any les proves orals censals de català als alumnes, segons ha avançat l''Ara' i han confirmat fonts de la conselleria a l'ACN. Aquesta avaluació es va posar en marxa per primer cop el curs passat però, després de consultar-ho amb la Junta de Direccions, Educació ha decidit no fer-les enguany per la "sobrecàrrega de treball" pels centres que suposa la implantació de les altres noves proves diagnòstiques fixades per llei. Així, enguany es faran les proves de comprensió lectora, comprensió oral i les d'expressió escrita en català. Els centres que ho vulguin podran fer les proves per avaluar l'oralitat amb els materials del 2023 que els facilitarà Educació.

El Departament ha defensat que pràcticament no hi ha cap país o territori que faci tantes proves censals anualment, ja que suposen una càrrega molt important de treball per als centres. El més habitual és fer de dos a tres grans proves censals anuals i anar-les rotant anualment.

La conselleria ha expressat que el seu compromís amb el català i els seus usos és "ferm". En aquest sentit,

Amnistia 2.1 . Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"El govern del PSOE té quinze dies per fer una proposta nova i imaginativa, i per això serveix de poc anunciar una bunquerització amb el text existent"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
01/02/2024 20:59 

 

 

 

 

 

La jornada parlamentària sobre la llei d’amnistia va tenir interès. El vot oposat dels dos partits “independentistes”, amb cara de pomes agres, ha deixat els comentaristes espanyols estabornits. Deu ser cert, com adverteixen els vells del lloc, que un dels partits independentistes no és independentista? Les respectives intervencions de les dues diputades catalanes d’ERC i Junts tenen una interpretació diferent a la capital del regne i a la colònia. Allà pensen que és un assumpte de catalans, així, en gros; aquí, que es tracta de veure quins catalans són independentistes i quins, no. Ja és hora que els espanyols entenguin que l’independentisme català no és la fraternitat esquerrana dels iberistes republicans. I l’entrepà de calamars.

La presència de Junqueras a la tribuna de convidats realçava la solemnitat del moment: el ple aprovaria una llei d’amnistia que ERC havia negociat a totes bandes i allà era ell, a rebre les felicitacions per tan merescuda com prometedora victòria. I heus aquí que Junts envia el toro de tornada al corral, per servir-me de l’espanyolíssima tauromàquia, i deixa el mestre i estel de la Tramuntana sense feina, xarbotant el seu enuig en una roda de premsa improvisada.

No em cansaré de repetir-ho: aquesta legislatura, el que duri, serà la del duel entre els dos presidents, Sánchez i Puigdemont, que estan a l’altura l’un de l’altre, en condicions una mica diferents. La resta dels personatges

El desvergonyiment del jutge Aguirre

 

 

LA VEU DE LA NACIÓ - OPINIÓ

 

 

«L'instructor del cas Volhov és el soldat més lleial a la croada liderada per Aznar a l'hora de frenar l'amnistia per la via civil o la criminal»

 

 

 

 

 

 

 per Oriol March, 1 de febrer de 2024 a les 19:00

 

 

 

 

 Carles Puigdemont és un "dèbil" i un "covard" que va entrar en pànic i va fugir a Bèlgica "en el maleter d'un cotxe". I Catalunya necessitava "morts" per "justificar que és una nació oprimida". Són dues de les perles -aportades pels àudios publicats per El Món- que el jutge Joaquín Aguirre, instructor del cas Volhov, va deixar anar en l'interrogatori a Víctor Terradellas, un dels imputats en la causa que estudia els presumptes vincles entre l'independentisme i Rússia. Les frases retraten el caràcter del magistrat, un dels més veterans de Barcelona, i sobretot indiquen fins a quin punt mescla ideologia amb feina. Les defenses ja s'han mobilitzat per recusar-lo, sobretot ara que ha allargat la instrucció sis mesos més. Segur que és casualitat, ara que l'amnistia és a la pròrroga i persisteix el dubte de qui podrà entrar-hi -i qui no-.

El desvergonyiment d'Aguirre, aquesta manera de treure's la careta, arriba fins al punt de concedir una entrevista a una televisió alemanya en què desgrana els presumptes vincles entre el procés i el Kremlin. En aquest àmbit sempre s'oblida la resposta a aquesta pregunta: va reconèixer Rússia la independència de Catalunya quan es va declarar, a empentes i rodolons, el 27 d'octubre del 2017? És evident que no. Una altra cosa és que al govern que lidera Vladímir Putin ja li anés bé generar interferències a la Unió Europea, de la mateixa manera que va intentar influir -possiblement amb èxit- en les eleccions nord-americanes que va guanyar Donald Trump. Però no, Puigdemont no era un titella de Putin, no hi havia 10.000 soldats preparats per defensar la independència ni en cap moment es van intentar controlar les fronteres. Hi ha moments que els enemics del procés se'l prenen molt més seriosament que alguns dels seus protagonistes.

Quan es parla dels jutges, en tot cas, sempre hi ha un aspecte necessari de clarificar:

Escrit molt dur del fiscal de l’Audiència espanyola contra García-Castellón per la imputació de terrorisme a Puigdemont

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Miguel Ángel Carballo retreu al jutge les decisions contradictòries i l'argumentació feble de les seves interlocutòries

 

 

 

 

 

 

 

 

 Redacció

02.02.2024 - 11:28 

Actualització: 02.02.2024 - 12:32

 

 

 

El fiscal de l’Audiència espanyola que s’encarrega de la investigació contra el Tsunami Democràtic, Miguel Ángel Carballo, ha atacat amb duresa la instrucció del jutge Manuel García-Castellón, a qui atribueix decisions contradictòries, manca de diligències i una argumentació molt febles de les seves interlocutòries, que arriba fins al punt de confondre elements clau de la investigació: el Tsunami i els CDR.

 

García-Castellón desqualifica el fiscal i manté la causa per terrorisme contra Puigdemont i Rovira

 

“Hem de coincidir també amb els apel·lants que, almenys en aparença, l’instructor en els fonaments d’algunes de les resolucions arriba a confondre el fenomen del Tsunami Democràtic amb els CDR, que es tracta d’entitats o actuacions absolutament diferents. Resulta significatiu, en aquest sentit, com s’atribueix en els informes de la Guàrdia Civil a alguns dels investigats el seu interès de contactar i comptar amb l’actuació dels CDR, deixant palès que no es tracten del mateix fenomen”, diu l’escrit, consultat per VilaWeb.

 

Carballo, tal com fan els investigats, s’oposa que la causa acabi en mans del Suprem, tal com ja ha tramitat García-Castellón, que argumenta que és un pas necessari arran de l’aforament de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg. El fiscal, en canvi, considera que les protestes del Tsunami no s’han d’investigar per terrorisme i creu que l’òrgan competent per acabar la instrucció és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

 

En el cas de Puigdemont i Wagensberg, Carballo retreu al jutge l’obsessió a perseguir-los per terrorisme. “Les diligències que s’han fet no han incidit en absolut ni han aportat cap dada nova sobre la inculpació dels dos aforats, essent especialment significatiu respecte de l’ex-president de la

Un no de Junts, necessari i valent, més enllà de l’amnistia i tot . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORAL

 

 

Simplement, era massa gran el perill d'aprovar aquesta llei d'amnistia de la manera com era redactada, amb els forats col·locats estratègicament pel PSOE

 

 

La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ahir en el moment de votar "no" a la llei d'amnistia (fotografia: Daniel González).

 

 

 

Vicent Partal

30.01.2024 - 21:40

 

 

 

Junts va fer ahir un pas que no era fàcil, però que havia esdevingut necessari. En vista de l’obcecació del PSOE a incloure unes excepcions perilloses en la redacció de la llei d’amnistia, no hi havia cap més remei que votar-hi que no. I retornar el text a la comissió de Justícia del parlament espanyol per obrir un nou període de negociació de quinze dies.

Simplement, el perill és massa gran per a jugar-hi. Mantenint la redacció tal com era, ben segur que s’hauria obert la porta a una nova era de repressió. Una nova era que, fent servir la falsa acusació de terrorisme i l’argúcia de la traïció a l’estat, hauria tornat a dur molts independentistes catalans a la presó o a l’exili. I això, per tant, hauria inutilitzat i hauria deixat sense sentit la llei d’amnistia i els efectes que tots volem aconseguir.

Amb aquest argument –recolzada en la lògica cristal·lina que es desprèn dels fets judicials que hem vist ja aquests dies– n’hi hauria d’haver prou per a justificar la decisió. Oimés tenint en compte que el perill no és solament que restassen fora de la llei dirigents com el president Puigdemont o Marta Rovira, sinó que hauria afectat molts activistes de base, començant immediatament pels del cas Judes i

«Uno di noi»

 

 

«La violació continuada i persistents dels drets de milers de ciutadans innocents no té cap repercussió penal, fins que afecta un fiscal, que és dels seus» 

 

 

 

 

 

per Germà Capdevila, 26 de gener de 2024 a les 19:00  

 

 

 

a tramitació de la llei d’amnistia és un mal tràngol 

 per al PSOE. Només cal veure el rictus d’alguns ministres o alts càrrecs del partit repetint un argumentari après a contracor, unes raons que no es creuen, que van en contra de nacionalisme espanyol que impregna profundament l'ideari de tots els partits d’àmbit estatal, d’esquerra a dreta. Però els déus juguen a daus amb els resultats electorals, i els de Pedro Sánchez han de trair-se a si mateixos per mantenir-se en el poder. 

Per superar el mal tràngol d’haver d’amnistiar 

aquells que van gosar posar en entredit la sacrosanta unitat de la pàtria, han optat per posar sota el focus alguns dels abusos i violacions de l’estat de dret perpetrats pel govern del PP en la croada contra el separatisme, Així, aquells actes que abans avalaven i fins i tot aplaudien amb les orelles, ara són denunciats com excessos imperdonables que asfalten el camí de l’amnistia. El relat és simple: l’independentisme va actuar malament, però el PP es va excedir en les formes per combatre’l. Per això cal un perdó que esmeni els abusos. 

No ens deixem endur per l’entusiasme, però.

[PREOCUPANT] Boye i Toni Soler coincideixen a dir que malgrat l’amnistia augmentarà la repressió contra l’independentisme

 

 

Tos dos, de pensament diferents coincideixen en el pessimisme del resultat real d’aplicació de la llei d’amnistia

 

 

L'advocat Gonzalo Boye atenent els mitjans de comunicació al Parlament Europeu. Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 17:29 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

Redacció 

Diumenge, 28 de gener de 2024

 

 

Boye a Vilaweb: “Caurà molta gent”

 

 

 

En una entrevista a Vilaweb, l’advocat del president Puigdemont mostra el seu pessimisme si el PSOE no aprova les esmenes presentades a la llei abans de la seva aprovació aquesta propera setmana. Adverteix clarament que caurà molt gent, tot l’independentisme pot ser acusat de terrorisme, el que pot comportar l’il·legalitzacio dels partits independentistes.

Tot plegat sembla molt preocupant, segons Boye, ningú queda lliure, tot independentista pot ser acusat de terrorista i ser jutjat amb mesures molt poc democràtiques. Per acabar amb l’independentisme català, l’estat espanyol vol aplicar la plantilla basca malgrat que a Catalunya el procés és pacífic.

Toni Soler diu el mateix en el seu article setmanal al diari Ara

Les proves del partidisme de Dolors Montserrat a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La presidenta de la Comissió de Peticions acumula queixes per haver-lo instrumentalitzat en favor dels interessos del PP · Els ciutadans poden adreçar les seves reclamacions en aquesta comissió

 

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart   

28.01.2024 - 21:40 

Actualització: 28.01.2024 - 21:44

 

 

 

El PP va demanar la setmana passada a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu que organitzés una missió d’eurodiputats a l’estat espanyol per investigar la llei d’amnistia, tal com ja va passar al desembre amb la visita d’eurodiputats que van mirar de desacreditar la immersió lingüística en català. En principi la petició no tindrà més recorregut perquè no es poden organitzar missions almenys fins a les eleccions europees que es faran al juny, i qualsevol excepció hauria de ser aprovada per la conferència de presidents del Parlament Europeu i per la conferència de presidents de les comissions. Ara com ara, sembla inversemblant de forçar els mecanismes per aquest motiu, però cal tenir en compte que la missió sobre la immersió també ho semblava perquè la Comissió Europea ja havia deixat clar que la UE no tenia competències en el règim lingüístic dels estats, i malgrat tot va tirar endavant.

 

De fet, d’ençà que Dolors Montserrat (PP) presideix la Comissió de Peticions la patrimonialització d’aquest òrgan, l’únic que permet una relació directa entre ciutadans i la institució europea, ha estat constant. Quan en va ser elegida presidenta ja va avisar que blocaria tota intenció de l’independentisme de denunciar la persecució o internacionalitzar les seves peticions, i a fe de déu que ho ha complert: ha tancat o ha declarat com a improcedents totes les peticions en aquest sentit. Lluny d’acabar ací, el PP ha aprofitat la presidència de Montserrat i la majoria que suma amb els grups de Ciutadans (Renew) i Vox (ECR) per fer soroll a Brussel·les de qüestions amb les quals