OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL
Podria passar que la sentència de Marchena fos anul·lada gràcies, en part, a un informe que ell mateix va deplorar i ridiculitzar
Josep Casulleras Nualart
02.02.2023 - 21:40
Actualització: 03.02.2023 - 07:32
Era la recta final del judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. A final de maig del 2019 corria la brama que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU (GTDA) faria públic el dictamen sobre la denúncia que hi havien presentat Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras contra el seu empresonament i processament. I efectivament, el 29 de maig a migdia, quan la sessió al Suprem s’havia aturat per a dinar, va arribar el dictamen i va caure com una bomba. Perquè la duresa de les conclusions era inaudita: denunciava una desena de violacions de drets humans sobre els presos i n’exigia l’alliberament immediat i una indemnització pels perjudicis causats. Però el Suprem no en va fer cabal. Manuel Marchena va menysprear i fins i tot va insultar els membres d’aquest grup de l’ONU en una resolució plena de fúria i d’amargor amb què desestimava les peticions de llibertat de tots els presoners, quan el judici ja era vist per a sentència, i la maquinària mediàtica i política espanyola es va tornar a activar, en una exhibició de lawfare de manual, per a desacreditar la feina del GTDA i qüestionar la imparcialitat dels seus membres, començant pel president, el mexicà José Guevara Bermúdez. Però tres anys i mig després, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu al Tribunal Suprem espanyol que els dictàmens d’aquest grup són vàlids per a constatar deficiències sistèmiques, persecucions polítiques o vulneracions de drets fonamentals.
Havent dinat, i quan reprenia la sessió de la tarda del 29 de maig, Benet Salellas va demanar la paraula a Marchena per exigir, d’acord amb les conclusions del dictamen, la llibertat immediata de Jordi Cuixart.