[ESCÀNDOL] Fraccionament de contractes milionaris del govern de Colau i Collboni

 

 

CGT es querella contra una desena d'alts càrrecs de TMB. El sindicat ha recopilat informació de més de 111.000 expedients per valor de 120 milions d'euros

 

 

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el líder del PSC, Jaume Collboni

 

 

Redacció

Dijous, 1 de juny de 2023

 

 

CGT ha presentat una querella en un jutjat de Barcelona contra una desena d’alts càrrecs de TMB per presumpte fraccionament de contractes. La investigació del sindicat va començar per la divisió d’autobusos i després va passar a la de metro. La querella es remunta als últims cinc anys, a partir de les dades fetes públiques per la companyia en virtut de la Llei de transparència. El període afecta els mandats de Mercedes Vidal, de Rosa Alarcón i de Laia Bonet. El sindicat ha recopilat informació sobre més de 111.000 contractes per valor de 120 milions d’euros presumptament irregulars. En aquest sentit, fonts del sindicat han opinat en declaracions a l’ACN que el nombre de persones querellades podria pujar fins a la cinquantena.

 

La formació sindical assegura que a la querella, presentada aquest dimecres i encara no admesa a tràmit, s’explica que s’han trobat indicis d’un ús “abusiu, irregular i consentit en el temps” d’aquesta fórmula de contractació, que permet esquivar

Rodalies, l’estafa consentida

 

 

OPINIÓ 

 

"Rodalies apareixerà alguns dies en la campanya electoral. Però seran uns pocs dies, fins que els electors votin. Després, tornarà a regnar el caos i aquí no haurà passat res. Com fa 14 anys"

 

 

 

 

Gemma Aguilera
09/05/2023 20:10

 

 

Maig de 2009. El president de la Generalitat, José Montilla, i el ministre de Foment, José Blanco, rubricaven una estafa en tota regla amb finalitats estrictament electoralistes. Escenificaven un traspàs fantasma del servei de Rodalies a Catalunya, que endossava a la Generalitat la gestió de les freqüències de pas i les tarifes però no la capacitat per millorar el servei. Renfe i Adif, en mans del ministeri de Foment, mantindrien el poder sobre els trens i la infraestructura -vies i estacions- i la capacitat d’invertir, o no, en la millora del servei. Els efectes d’aquella fotografia del traspàs entre dos governants socialistes tindria efectes nefastos que aquests dies han sobrepassat tots els límits. 

Dit molt gràficament, Catalunya gestionaria els problemes. I a ulls de la societat catalana seria la

Nou Decret electoral de les Cambres de Comerç

 

 

Per

David Folch

-

3 de maig de 2023

 

 

 

 

 

El Govern ha aprovat el nou Decret sobre el règim electoral de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya. Aquesta nova normativa regula de manera completa els comicis per triar els òrgans de govern d’aquests organismes, així com reforçar la seguretat jurídica tant de les mateixes Cambres com de les persones que hi participin.

 

L’objectiu principal d’aquest nou Decret ha estat ser el màxim de garantista davant del procés electoral que s’ha de celebrar enguany. Així, el text aprovat avui pel Govern ofereix una regulació integral que va des de la constitució dels censos electorals fins a la constitució dels plens de les Cambres i el Consell General de Cambres. A més, també incideix en aspectes com el vot electrònic, la digitalització o la cobertura de vacants, entre altres qüestions, i ofereix:

 

1. Més garanties al vot: El Decret preveu un sistema de garanties del vot electrònic, des de la seguretat a la transparència, passant per la verificabilitat, la integritat, el caràcter secret del vot i la llibertat de vot; prohibeix explícitament la delegació del vot, regula la plataforma de vot electrònic, millora la regulació del vot en blanc, fixa la prohibició del vot presencial un cop s’ha votat en remot i obliga a la verificació de la plataforma per part de l’auditor i de la mateixa Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
2. Més digitalització:

Els accionistes de Ferrovial aproven el trasllat als Països Baixos

 

 

EMPRESES 

 

 

El president de la multinacional, Rafael del Pino, ha assegurat davant la junta que sí que existeixen "motius econòmics" per al canvi de seu

 

 

Rafael del Pino, president de Ferrovial/ EP

 

 

 

Alberto Prieto

13/04/2023 14:25 

 

 

Els accionistes de Ferrovial han aprovat aquest migdia el trasllat de la seu de la multinacional als Països Baixos. Aconsellats per la consultora ISS –que considera el moviment “positiu per a la cotització de l’empresa”– i ignorant les advertències fiscals de l’executiu espanyol, els tenidors del capital de la firma presidida per Rafael del Pino han confirmat les intencions que l’empresa va fer públiques el passat 28 de febrer, coincidint amb els seus resultats anuals, d’abandonar l’Estat a la cerca d’una millor situació borsària i fiscal. La junta d’accionistes ha donat llum verda a l’operació amb un 77,6% dels vots a favor. Així, la matriu es fusionarà amb la seva filial als Països Baixos, resultant en una nova firma amb la seu al país centreeuropeu. Per continuar operant a l’Estat, Ferrovial ha constituït una nova filial, amb seu a Madrid, amb el fill de Del Pino, Ignacio del Pino Fernández-Fontecha, com a principal apoderat.

 

Ferrovial aspira a la cotització a les borses dels Estats Units, on compta amb uns 4.180 treballadors –uns 1.200 menys dels que conserva a territori espanyol– i on concentra prop d’un terç de la seva facturació global. La companyia argumenta que el canvi borsari reclama un trasllat a Països Baixos, en tant que cap empresa cotitzada a la borsa espanyola ho ha fet mai també al mercat nord-americà. Si bé la Comissió Nacional del Mercat de Valors coincideix que seria una primera experiència, nega que hi hagi cap “impediment” normatiu per fer-ho.

 

Amb aquesta decisió, Ferrovial ha eludit els diversos obstacles, interns i externs, que imposava el trasllat. Més enllà de les “pressions” per part del govern espanyol que han denunciat diverses organitzacions patronals, la firma d’infraestructures ha hagut de canviar la idea del fons sobirà de Noruega, titular de poc més del 9% de les accions, que en un primer moment es va oposar a la transacció, però que va canviar d’opinió només uns dies abans de la junta. 

 

Completada la votació queda per veure, però, si els accionistes en desacord exerceixen dret de separació. Si un 2,56% de la base del capital presenta un vot negatiu -encara no es coneixen aquestes xifres- i comunica aquest exercici en el termini d’un mes, el trasllat no es produirà, en tant que la multinacional hauria d’abonar una contraprestació superior a 500 milions d’euros, el límit que va establir en proposar l’operació. 

 

 

La ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres / EP

 

 

Xocs i amenaces a Moncloa

Hisenda no troba proves de pagaments del Barça a àrbitres via Negreira

 

 

CLUB

 

 

L'Agència Tributària és molt contundent amb la Fiscalia: "No consta que els diners servissin per influir en els resultats"

 

 

Joan Laporta, president del Barça | Europa Press

 

 

Joan Pol Alcaraz Rodergas

22/03/2023 09:56

 

 

Hisenda no ha trobat cap prova que els pagaments del Futbol Club Barcelona a l’empresa DASNIL 95, propietat de José María Enríquez Negreira, servissin per influir en els resultats dels partits de l’equip blaugrana. De fet, la notícia no correspon a una investigació actual de l’Agència Tributària, sinó que va ocórrer fa aproximadament un any, l’abril de 2022, que és quan la Fiscalia va descobrir els contractes entre el Barça i Negreira. Ha transcendit ara, però, després que el cas hagi saltat a l’esfera mediàtica i que la Justícia hagi començat a investigar l’entitat blaugrana com a persona jurídica, així com els seus expresidents Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell i alguns directius.  

 

José María Enríquez Negreira, exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres

En qualsevol cas, i segons EFE, Hisenda no creu que els pagaments “influïssin directament en la designació d’àrbitres o en els resultats dels partits“. L’Agència Tributària tampoc no pot provar que

Desvergüenza: Abertis reclama más de 300 millones de euros a la Generalitat y más de 3.000 millones de euros al Estado

 

 

En el caso del Govern de la Generalitat de Catalunya, afecta a unos convenios donde siempre pierde el erario público, firmados durante el tripartito por el conseller Nadal en la ampliación y obras de la autopista del Maresme a semejanza de los firmados con el Estado.  

 

Antiguo 'peaje' en la C-32 a su paso por el Maresme barcelonés.

Redacción|21/03/2023

 

 

España y el Estado

La empresa lo detalla en su informe anual, avalado por diferentes abogados que lo ven ganador. Es dinero aparte de lo que ya ha cobrado, 1000MEUR del estado y unos 100 de la Generalitat. En estos momentos está pendiente de la resolución de diferentes recursos en el contencioso administrativo según detalla el informe anual de cuentas presentado recientemente.

 

Abertis ha reclamado otros 3.233 millones de euros al Estado por los desdoblamientos de la AP-7 entre 2006 y 2021. Así lo detalla el informe anual de la empresa, según avanzaba el viernes Expansión y ha confirmado la ACN. A mediados de febrero de 2022 el gobierno español abonó a Abertis con 1.069,9 millones de euros como compensación de liquidación por las actuaciones realizadas para afrontar el aumento de tráfico.

 

Ahora, el informe anual indica que el 25 de marzo la empresa interpuso un recurso contencioso administrativo en el Tribunal Supremo por lo que pide que se la compense con 4.303 millones de euros, incluyendo efectos fiscales, es decir, 3.233 millones de euros más de los que recibió en febrero. Abertis detalla que está pendiente de la resolución de ese recurso. La

La crisi del Credit Suisse empeny la banca europea a una situació crítica

 

 

ECONOMIA - BORSA

 

 

Les borses europees han tornat a experimentar una onada de devaluacions després d'una jornada de treva ahir

 

 

Façana de l'edifici de Credit Suisse (fotografia: dpa).

 

 

Redacció

15.03.2023 - 12:42

Actualització: 15.03.2023 - 14:54

 

 

Les accions de Credit Suisse s’han enfonsat de més d’un 30% a la borsa de Zuric després que el seu principal accionista, el Banc Nacional Saudita (SNB), hagi avançat que no hi injectarà més diners en cas d’una hipotètica ampliació de capital.

 

L’anunci de l’SNB ha atiat les flames de la inestabilitat a l’entitat, que va reconèixer el febrer unes pèrdues de 7.400 milions d’euros. Al llarg dels darrers mesos, Credit Suisse s’ha vist immersa en diversos escàndols, i aquesta setmana s’ha vist obligada a reconèixer “debilitats materials” en el control de la seva informació financera després de rebre un avís per part dels reguladors financers nord-americans.

 

El desplomament de Credit Suisse ha desencadenat una onada de devaluacions a les borses europees, que ahir van viure una

ESCANDALÓS | El govern espanyol destina 16.000 milions d’euros a impulsar el Corredor Atlàntic mentre el Mediterrani encara és a mitges

 

 

Milions d’euros s’invertiran en ampliar els trams ferroviaris i les carreteres, mentre que el Mediterrani no es preveu que estigui llest fins al 2026

 

 

Redacció 07/03/2023

 

 

 

El Govern espanyol ha invertit l’escandalosa quantitat de més de 16.000 milions d’euros per tal d’impulsar el Corredor Atlàntic, mentre que el Corredor Mediterrani, que havia d’acabar-se el 2022, no veurà tots els seus trams completats fins al 2025. A aquesta notícia se li suma el fet que el govern francès va decidir prioritzar les seves connexions internes abans que les noves del Corredor Mediterrani, un moviment que només pot resoldre’s amb la pressió dels organismes afectats, com ara el mateix Govern espanyol o la Comissió Europea, que sí que fa els deures.

 

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) va fer públic el passat dilluns, 6 de març, que invertiria més de 16.000 milions d’euros en el desplegament (12.000 milions) i la renovació (4.000 milions) del Corredor Atlàntic, per tal de connectar

La Zona Franca confirma l’adjudicació dels terrenys de Nissan a Goodman

 

 

EMPRESES 

 

L'acord per la reindustrialització de la planta de l'automobilística japonesa permet encetar l'activitat del hub d'electromobilitat de QEV i BTech 

 

 

Vista aèria de la planta de Nissan Zona Franca / ACN

 

 

 

Alberto Prieto / Adrià Rovira Serra

22/02/2023 11:02 Última actualització: 22/02/2023 11:49 

 

 

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha finalitzat l’adjudicació dels terrenys de l’antiga fàbrica de Nissan a l’empresa logística australiana Goodman. Com va avançar TOT Economia, l’acord per l’adquisició dels actius de la japonesa ha desbloquejat un procés de reindustrialització que culminarà amb la posada en marxa del hub d’electromobilitat de les catalanes QEV Technologies i BTech. Segons celebra l’organisme, la candidatura de Goodman “garanteix la continuïtat industrial” de la Zona Franca, de la mà d’operadors com la també catalana Silence, que va rebre el permís d’activitat el passat mes de juliol.

 

Amb aquest pas la mesa de contractació han aprovat la proposta presentada per Goodman, l’únic candidat que havia concorregut a aquesta licitació, després d’analitzar i verificar que compleix amb els requisits que s’exigien en les bases de la licitació. La candidatura garanteix la continuïtat industrial amb un projecte vinculat a la mobilitat elèctrica. En el mateix comunicat les administracions, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, i el CZFB, han celebrat la fi d’un procés que s’ha allargat durant dos anys i poder, d’una vegada per totes, poder posar en marxa l’activitat en la totalitat dels terrenys que, a més, permetrà recol·locar a la plantilla de Nissan i generar nova ocupació. Alhora, ha afegit que “en tot moment” han mostrat la màxima predisposició per resoldre un problema que va ser creat per la marxa de Nissan de Barcelona.

 

Recta final

La xucladora colonial de l’Ibex

 

 

OPINIÓ

 

 

"Les diverses administracions catalanes tenen capacitat i influència suficient per reorientar aquest flux creixent de diner públic cap a Madrid"

 

 

 

Salvador Cot
20/02/2023 21:51 

 

 

 

No fa gaire, com a tothom, em va trucar un venedor de Movistar. Com sol passar, m’oferia grans descomptes i avantatges per canviar de companyia. El fet és que anava conduint i tenia temps, així que vaig intentar explicar-li per què estava disposat, si cal, a pagar més. No és que l’oferta no sigui bona, li vaig dir, és que l’empresa que representes no simpatitza ni amb mi ni amb la majoria d’aquest país. Els diners que jo inverteixi en el vostre servei -com, en general, a qualsevol empresa de l’Ibex- aniran a donar suport al règim polític de Madrid. Així que, mentre tingui alguna alternativa, perds el temps.

 

Un particular no és l’administració, evidentment. Però hem de començar a plantejar-nos, per exemple, per què Florentino Pérez és el responsable últim de l’atenció domiciliària de milers de persones grans a la ciutat de Barcelona, contractat per l’Ajuntament. O quina és la raó per la qual tota la informació sensible dels Mossos hagi anat a parar a

Isaías Herrero fa visible el pacte amb la fiscalia i incrimina Laura Borràs

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Herrero i la fiscal s'han passat de frenada, a l'inici de l'interrogatori, perquè la pregunta ja incloïa la resposta

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

20.02.2023 - 10:36

Actualització: 20.02.2023 - 13:18

 

 

“Els dos pressupostos comparsa ja se sabia que no s’acceptarien”. Amb aquestes paraules Isaías Herrero ha començat la seva declaració al TSJC en què incrimina Laura Borràs en una suposada contractació irregular de serveis durant el temps en què va ser presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. Herrero ha estat el primer acusat a declarar (Borràs ho farà al final del judici), i ho ha fet palesant que la seva defensa ha pactat amb la fiscalia la manera de carregar la responsabilitat d’aquestes adjudicacions a Borràs, tot dient que s’havien fet de manera encoberta. L’informàtic ha recitat fil per randa el relat acusatori mentre anava responent les preguntes de la fiscalia sobre com Borràs i ell acordaven la manera d’adjudicar-li el desenvolupament de diverses webs sobre literatura. 

 

[VÍDEO] L’addicció a les drogues d’Herrero encén la incriminació contra Laura Borràs

 

De fet, Herrero i la fiscal s’han passat de frenada, a l’inici de l’interrogatori, perquè la pregunta ja incloïa la resposta:

Un conseller del Banc d’Espanya, forçat a dimitir per haver donat suport a Clara Ponsatí

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Antonio Cabrales ha estat assenyalat i ha dimitit sis hores després d'haver estat nomenat a proposta del PP

 

 

 

 

 

Redacció

14.02.2023 - 23:38

Actualització: 15.02.2023 - 11:43

 

 

L’economista Antonio Cabrales, nomenat avui pel govern espanyol com a nou conseller del Banc d’Espanya, ha renunciat al càrrec hores més tard. El catedràtic, que havia estat proposat pel PP, gairebé no ha donat explicacions sobre la seva dimissió. Però darrere de la decisió sembla que hi ha un motiu polític: temps enrere va donar suport a la consellera exiliada Clara Ponsatí.

 

“No vull afegir més tensió al país i em semblava que això n’hi afegiria. Necessitem calma”, ha dit Cabrales en declaracions al diari ABC. Alhora, ha donat de baixa el seu perfil de Twitter per distanciar-se de la repercussió de la seva dimissió.

 

La pressió ha començat a la tarda, quan el diari The Objective ha recordat que el seu nom, juntament amb el de més economistes de renom, constava en una carta de suport a

El BCE augmenta el tipus d’interès fins a un 3%, la xifra més alta des del 2008

 

 

ECONOMIA

 

 

Es tracta del cinquè augment consecutiu d'ençà del juliol proppassat, quan els tipus d'interès se situaven en un 0%.

 

 

 

 

 

EuropaPress/Redacció

02.02.2023 - 14:28

Actualització: 02.02.2023 - 14:46

 

 

El Banc Central Europeu (BCE) ha decretat, com era previst, un nou augment de cinquanta punts base (0,5%) del tipus d’interès, situant així el preu oficial dels diners en un 3%. Es tracta de la xifra més alta d’ençà del 2008.

 

Així, el tipus d’interès per a les operacions de refinançament se situarà ara en un 3%, mentre que la taxa de dipòsit arribarà a un 2,50% i la de facilitat de préstec a un 3,25%.

 

Es tracta del cinquè augment consecutiu d’ençà del juliol proppassat, quan els tipus d’interès se situaven en un 0%. L’objectiu d’aquest augment progressiu dels tipus és combatre la inflació, que a la UE va assolir un màxim d’un 10,6% l’octubre proppassat.

 

Així, el BCE desafia les veus que preveien una relaxació de la

Espoli fiscal: Catalunya ha rebut un finançament per habitant per sota de la mitjana espanyola

 

 

El País Valencià i les Illes Balears, també reben per sota la mitjana; en canvi, la Comunitat de Madrid percep prop de 200 euros més que els altres territoris

 

 

Redacció 20/12/2022

 

 

Foto de Mufid Majnun / Unsplash

 

 

 

Les dades tornen a demostrar que Catalunya pateix l’espoli fiscal per part de l’Estat espanyol. Entre 2012 i 2021 ha percebut 2.520 euros per càpita, una xifra per sota de la mitjana de les comunitats autònomes que està en 2.562 euros. Les dades s’extreuen de l’eina per comparar indicadors econòmics de les comunitats autònomes que l’Autoritat Fiscal Independent (Airef) ha actualitzat aquest dilluns.

 

L’espoli és evident arreu dels Països Catalans: el segon territori que ha rebut menys finançament és el País Valencià, amb 2.368 euros, i les Illes Balears també apareixen entre els territoris que reben per sota la mitjana. En canvi, a la Comunitat de Madrid els recursos aportats per l’Estat se situen prop de 200 euros per sobre de la mitjana amb 2.752 euros per habitant. El territori amb més finançament per habitant és Cantàbria amb 3.180 euros. Segons el registre, Múrcia i Andalusia també reben per sota la mitjana.

 

El desgavell a Madrid, pagat entre tots

El tren amb empresaris de l'acte del corredor mediterrani fa tard, però la ministra treu pit

 

 

CORREDOR MEDITERRANI

 

 

 

 

Aragonès ha assistit tot i que sense intervenir a l'acte sobre el corredor mediterrani 

 

 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Dijous, 17 de novembre de 2022. 15:44
Actualitzat: Dijous, 17 de novembre de 2022. 15:59

 

 

 

#QuieroCorredor era el lema de l'acte que han organitzat els empresaris valencians a Barcelona per reclamar el corredor mediterrani i que ha reunit al Forum de Barcelona més de 1.500 representants del món econòmic i la societat civil. La ministra de Foment, Raquel Sánchez, ha estat la protagonista de la convocatòria, on ha hagut d'encaixar una pluja de retrets i ironies que ha entomat sense manies, traient pit de les licitacions i obres executades pel govern de Pedro Sánchez i assegurant que el 2026 o, a molt estirar, el 2030, hi haurà connexió del corredor entre Almeria i la frontera francesa.

 

Els empresaris s'ho han escoltat amb escepticisme. No per res. Alguns d'ells, entre els quals un dels promotors de l'acte, el president de Mercadona, Joan Roig, han optat per traslladar-se a Barcelona en tren i s'ha hagut de menjar un retard de 20 minuts de l'Euromed. Poca cosa tenint en compte el panorama, admetien alguns comentaris, però tot un símptoma de la raó de l'acte.

 

Aragonès, silent

Cisco escull Barcelona per instal·lar el seu primer centre de microxips a la Unió Europea

 

 

INVERSIONS

 

 

És la primera instal·lació de disseny de xips de Cisco a la UE i s'ubicarà en el centre d'innovació que té a Barcelona

 

 

 

Berto Sagrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 10 de novembre de 2022. 15:46
Temps de lectura: 2 minuts
 

 

 

 

 

 

Cisco ha escollit Barcelona per instal·lar el seu primer centre de microxips a la Unió Europea. Així ho ha anunciat aquest dijous el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després de reunir-se al Palau de la Moncloa amb el president i conseller delegat de la companyia nord-americana, Chuck Robbins. La inversió s'emmarca dins del Perte dels semiconductors impulsat per l'executiu estatal i compte amb més de 12.000 milions d'euros de pressupost, cosa que el converteix en el projecte estratègic de més dotació. Encara no es coneixen més dades concretes del projecte.

 

És la primera instal·lació de disseny de xips de Cisco a la UE i s'ubicarà en el centre d'innovació que la multinacional ja té a Barcelona, fruit de dues reunions prèvies entre Sánchez i Robbins: per una banda, en el fòrum de Davos al maig; per una altra, una trobada a la Moncloa el juliol del 2021. "Espanya s'està convertint en un actor clau per a assolir l'objectiu de la UE d'assolir el 20% del mercat mundial de xips el 2030. Hem aprovat el Perte de microxips i comptem amb el full de ruta, les reformes i els incentius per atreure el talent i consolidar l'actual ecosistema espanyol", ha dit el president espanyol.

 

L'aposta de Cisco a Barcelona

Joan Cavallé: “A la Caixa d’Enginyers, el 2017 teníem previst de poder pagar els rebuts des de fora d’Espanya”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Entrevista al director general de la Caixa d’Enginyers, Joan Cavallé 

 

 

 

 

Albert Salamè

16.10.2022 - 21:40

Actualització: 16.10.2022 - 22:06

Joan Cavallé, director general de la Caixa d’Enginyers, explica en aquesta entrevista que si s’hagués fet efectiva la independència l’entitat bancària que dirigeix havia previst la logística per a continuar operant amb corresponsals europeus. És inevitable de fer la broma de si eren els únics que havien fet els deures. L’encaixa amb un somriure. Tot allò que explica sobre les decisions que va prendre aquells dies és alliçonador, de tan racional. Cinc anys després d’aquells dies convulsos, els seus raonaments són reveladors. De llavors ençà, són l’única entitat bancària que té seu a Catalunya. A l’entrevista també parlem de la crisi econòmica actual i de la importància de la resiliència en temps de volatilitat.

 

—Adaptar-vos a aquesta crisi us preocupa? Les heu agafades totes…
—Aquest desembre farà vint anys que sóc a la Caixa d’Enginyers i disset a la direcció general; amb mi van arribar totes les crisis [riu].

 

—Us hi heu acostumat?

L’alta tecnologia catalana exporta un 34,8% més

 

 

ECONOMIA

 

 

Les vendes a l'exterior de productes industrials d'alt contingut tecnològic es disparen durant el segon trimestre fins als 3.220 milions d'euros

 

 

Els productes farmacèutics són els principals impulsors de l'augment de les vendes dels productes d'alta càrrega tecnològica / ACN

 

 

Redacció
08/09/2022 12:29 

 

 

Catalunya ha exportat productes industrials d’alt contingut tecnològic per valor de 3.220,9 milions d’euros durant el segon trimestre del 2022, un 34,8% més que durant el mateix període de 2021. Segons dades publicades per l’Idescat, l’alta tecnologia catalana lidera les vendes internacionals de productes industrials, molt per sobre dels augments de la resta de partides. El segment de productes de contingut tecnològic baix ha accelerat en prop del 15%, mentre que el mitjà- baix ho ha fet en el 28,7% i el mitjà alt s’ha quedat en el 15,2%.

 

Per sectors, els productes farmacèutics tornen a liderar les exportacions tecnològiques catalanes, amb un creixement de les vendes exteriors del 36,6% interanual, fins als 2.470,1 milions d’euros, el màxim de la sèrie històrica. Les exportacions informàtiques catalanes han crescut

El finançament autonòmic, un sistema que ploma Catalunya

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Editorial. Dijous, 4 d'agost de 2022. 21:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Que Catalunya rep menys diners dels que disposaria si fos un estat independent està fora de tota discussió. Aquesta ha estat, potser, una batalla perduda pels diferents governs catalans a l'hora d'explicar, més enllà de les pròpies files, que el benestar de tots els ciutadans estava en joc i molt condicionat per una sèrie de normes que li resten capacitat de maniobra, perquè no disposa dels recursos propis que li tocarien.

 

L'ofec financer que pateix Catalunya ve, fonamentalment, condicionat per dues variables: el dèficit fiscal crònic que fa que al voltant de 16.000 milions d'euros viatgin amb destinació a Madrid i no tornin mai. Per amagar-ho, el Ministeri d'Hisenda va deixar de publicar les balances fiscals. En segon lloc, el sistema de finançament autonòmic pel qual es regeixen 15 de les 17 autonomies, perquè Euskadi i Navarra tenen el seu propi sistema de finançament amb la quota i el concert, que està vençut des de l'any 2014 i cap ministre o ministra no s'ha atrevit ni tan sols a presentar-hi una nova proposta.

 

A més, hi ha un tercer camí per escurar Catalunya, que és l'execució de les inversions previstes en els pressupostos generals de l'Estat, que és extraordinàriament baixa any rere any i que, per exemple, el 2021 va ser el 35,7% del

L’economia catalana creix un 4,8% al segon trimestre del 2022 respecte al mateix període de l’any passat

 

 

ECONOMIA

 

 

La taxa intertrimestral se situa en un 1,5%, segons l’estimació avançada de l’Idescat

 

 

Agències 01/08/2022

 

 

binary comment

 

L’evolució del PIB català el segon trimestre del 2022 mostra un creixement interanual del 4,8%, segons l’estimació avançada de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). És la comparativa respecte al mateix període del 2021. Així doncs, segons un comunicat del Govern, la taxa interanual se situa un punt i cinc dècimes per sota de la variació de l’economia espanyola i vuit dècimes per sobre de la UE-27 en el mateix període. Tot i així, representa una davallada de l’1’9 respecte de la taxa interanual del trimestre anterior (6,7%). En termes intertrimestrals, comparant-ho amb el primer trimestre del 2022, la taxa de variació a Catalunya és d’un 1,5%, quatre dècimes superior a l’espanyola (1,1%) i nou dècimes superior a la UE-27 (0,6%).

 

Segons les estimacions de l’avanç del PIB en volum del segon trimestre del 2022, només mancaria un 1,1% per recuperar el nivell del PIB anterior a la pandèmia. Així doncs, l’avanç del