Un perdó imperdonable

 

 

"Sánchez sap que, si continua pel camí de perdonavides nacional espanyol, Junts pot passar del simulacre a la ruptura real"

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
16/11/2023 17:47 

 

 

 

 

El pacte Junts/PSOE va tancar un drama febril de mes i mig i va ensopegar una incendiària oposició en Espanya i un clam d’indignació al si de l’independentisme del carrer; no del partitocràtic. La dreta va muntar un aquelarre quotidià davant la seu del PSOE mentre el clergat, els militars, els guàrdies civils, els financers, els jutges posaven el grit al cel que, com és conegut, els pertany. Es van afegir fins i tot exministres del PSOE, sector falangista.

A l’altra banda, dins l’independentisme, va haver-hi reaccions mixtes. La més radical en contra, la CUP, parla de “rendició”, un judici àmpliament compartit a les xarxes, on se sent qualificatius més gruixuts, com ara traïció, baixada de pantalons, etc. Una opinió decebuda per a la qual l’acord suposa el fi de l’embranzida independentista que va començar l’1-O.

Els partidaris, Junts, rebutgen la rendició i parlen d’un pacte amb garanties pel fet que, per aritmètica parlamentària, la seva força no s’esgota amb la investidura, sinó que es mantindrà tota la legislatura. Vol dir que el gobierno és ostatge de l’independentisme. Per tant,

L’independentisme davant l’esquerda

 

 

OPINIÓ

 

"Què farà l'independentisme davant l'esquerda de l'Espanya del 78, per aprofitar-la, encara és una pregunta sense resposta"

 

 

 

 

 

Sílvia Barroso
16/11/2023 16:36 

 

 

 

 

Pedro Sánchez ja torna a tenir per davant una altra legislatura, per la qual ha lluitat fins a l’extenuació i ha portat al límit el règim del 78, del qual el PSOE sempre ha estat un pilar fonamental i la clau perquè la monarquia borbònica no tingui cap amenaça seriosa. Per conservar la Moncloa, ha anat més lluny del que ningú s’esperava, no tant pel que ha acceptat fer –la llei d’amnistia–, sinó pel que ha acceptat dir: el relat fàctic sobre l’origen del conflicte polític amb Catalunya que conté el pacte amb Junts, amb referències al lawfare incloses, és inèdit en un paper amb el logo del PSOE. Aquesta desconnexió de Sánchez dels codis de la política espanyola emanats de la Transició és el que ha incendiat la dreta i, més important, el deep state, la part més visible del qual és la judicatura.

Del subidón discotequer que va exhibir ahir quan responia a Alberto Núñez Feijóo des de la tribuna del Congrés, es dedueix que el president investit no està preocupat pel soroll de togues de jutges i fiscals i pel que implica el llenguatge i l’actitud colpista utilitzada per la dreta, especialment per Vox, que pot recuperar terreny després que Feijóo hagi fracassat. Tot això vol dir que Sánchez està convençut que té la situació sota control i que pensa que marejarà tant com vulgui els independentistes que hi han pactat. De fet, el mateix Gabriel Rufián ja va advertir que el PSOE intentarà enganyar-los perquè sempre ho fa. Era un avís a Junts, però quedava clar que parlava per experiència.

Tot i l’episodi de tensió amb Junts pel to perdonavides amb què Sánchez havia parlat de l’amnistia al matí, en el discurs amb què va obrir el debat –va durar gairebé dues hores i va dedicar menys de deu minuts a Catalunya–, a l’hora de la votació s’ha complert les previsions. Només va haver de rebaixar el to en la seva rèplica a Míriam Nogueras al vespre per tornar les coses a lloc, almenys per sortir del pas de cara a la votació que s’havia de fer avui.

Tanmateix, que el president eufòric de la investidura no la vulgui veure no vol dir que l’esquerda no hi sigui. El règim del 78, per primera vegada –el 23-F i la seva peculiar resolució va formar part del procés per falcar-lo– està sotmès a tensions serioses que no desapareixeran un cop triat el president. L’altra Espanya no acceptarà aquest govern i l’atacarà per tots els flancs possibles, visibles i invisibles, per deslegitimar-lo. 

Què farà l’independentisme davant d’aquesta esquerda de l’Espanya del 78, per aprofitar-la, encara és una pregunta sense resposta. De moment, el que s’ha vist en el debat ha sigut ERC llançant dards a Junts i Junts ignorant ERC. No es parlen i no hi ha indicis que tinguin plans per canviar això. Així limiten ells mateixos, absurdament, el camí que han obert.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://elmon.cat/opinio/independentisme-davant-esquerda-regim-78-758669/

Veritas indemnitzarà la treballadora que va acomiadar per parlar en català

 

 

LLENGUA

 

 

La cadena havia acceptat readmetre-la per evitar anar a judici, però l'empleada ha preferit no tornar i rebre una compensació econòmica 

 

 

14.11.2023 10.15 h 

Redacció

 

 

Pintada al local de Veritas a Horta, Barcelona Autor/a: Endavant Horta-Guinardó

El passat mes de maig la cadena de supermercats Veritas va acomiadar una treballadora d'un establiment de Puigcerdà per parlar en català amb naturalitat amb companys i clients que l'entenien. Ara, Plataforma per la Llengua i l'empleada despatxada han arribat a un acord amb Veritas per tal d'evitar arribar a judici. L'entesa se centra bàsicament en el fet que Veritas ha acceptat readmetre la treballadora, però la víctima ha preferit no torna a treballar per aquesta empresa i rebrà una indemnització.

El mes de maig passat, Plataforma per la Llengua va denunciar que la cadena de supermercats Veritas havia acomiadat una treballadora d'un establiment de Puigcerdà per parlar en català amb naturalitat amb companys i clients

Comunicat de l'Executiva Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència sobre l'acord JuntsXCat PSOE

 

 

Suposa una rendició en tota regla i la renúncia a la unilateralitat i al Primer d'Octubre.

 

 

 

Enllaç video : https://youtu.be/27-E_F5yVI8?si=lw44rFtseKBVmTIh

 

 

 

 

 

ENLLAÇ COMUNICAT :

https://twitter.com/solidaritatcat/status/1723810883158122535 

 

El servei de Rodalies, finalment de la Generalitat: ERC i PSOE n’acorden el traspàs “integral”

 

 

El document pactat fa referència a un "traspàs integral" per fases i inclou vies, trens i recursos

 

 

 

Trobada Aragonès-Sánchez

 

Maria GarciaDijous, 

2 de novembre de 2023

 

 

 

La Generalitat finalment podrà gestionar de forma directa i integral el deficitari servei de Rodalies, una reclama històrica que finalment s’ha complert després de setmanes de negociacions entre ERC i el PSOE, tot i semblar que no arribaria mai. Finalment, però, el matí d’aquest dijous, 2 de novembre, ERC i PSOE han tancat l’acord per al traspàs de Rodalies, segons ha pogut saber l’ACN.

El documentat pactat entre ERC i el PSOE es titula ‘Culminar el traspàs integral de Rodalies’, segons han explicat fonts dels republicans, i estipula que el traspàs integral del servei inclou vies, trens i recursos. Tanmateix,

La Permanent de Junts es reuneix amb Puigdemont aquest dijous a Brussel·les per ultimar el pacte amb el PSO

 

 

INVESTIDURA

 

Junts assegura que encara falta "tancar serrells" per la llei d'amnistia 

 

Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 2 de novembre de 2023. 11:33
Actualitzat: Dijous, 2 de novembre de 2023. 12:17
Temps de lectura: 2 minuts 

 

La Permanent de Junts es reuneix aquest dijous presencialment a Brussel·les amb Carles Puigdemont per acabar d'ultimar el pacte amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, tal com va avançar dimarts ElNacional.cat. L'acord es va encarrilar després de la reunió entre el president a l'exili i el número 3 del PSOE al Parlament Europeu, però des de la formació independentista insisteixen que encara falta tancar serrells per enllestir el pacte. També aquesta tarda de dijous tindrà lloc una reunió extraordinària de l'Executiva del partit que se celebrarà de forma telemàtica. Amb tot, el Consell Nacional que podria celebrar-se aquest mateix cap de setmana encara no ha estat convocat, ja que és l'Executiva qui ho ha de demanar.

El PSOE busca el suport de Junts als pressupostos de l'Estat 

Oratòria dels polítics catalans

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si per conduir un camió de gran tonatge fan tota mena d’exàmens psicotècnics, potser que comencem a exigir a aquells que han de conduir una societat que passin alguna petita prova"

 

 

 

 

 

 

 Santiago Espot
30/10/2023 19:02 

 

 

 

Sovint, quan veig i escolto les dissertacions dels polítics catalans, no puc evitar recordar una llegendària conferència de Carles M. Espinalt que duia un títol suggerent: “El secret de l’eloqüència”. Pronunciada fa més de trenta anys, el seu contingut manté una vigència absoluta. Si en aquell moment denunciava la poca talla oratòria dels dirigents d’aleshores, no vull ni pensar què diria dels actuals. Tot parlant de com havia de ser un discurs, va citar la descripció que en feia Aristòtil: “el discurs ha de ser majestuós i commoure”. Afirmava que, després d’aquesta definició del geni grec, no calia dir res més. El filòsof havia sentenciat per a l’eternitat allò que era un veritable discurs. Us sona llunyà tot plegat?

El més normal, quan escolteu els parlaments que fan els diputats de la cambra catalana, és que penseu que potser Aristòtil no va existir mai. El to de “ses senyories” sempre és apagat i monòton, la passió inexistent i la gesticulació, la d’un ninot. Això pel que respecta a la qüestió formal. Si anem al contingut, res va més enllà de quatre consignes tronades i el relat oficial del partit. Cap idea o plantejament original. Mancats de qualsevol idealisme, les frases que pronuncien són embarbollades i

Ni govern ni democràcia

 

 

OPINIÓ

 

 

"El règim parlamentari vol que el govern sigui responsable davant del Parlament. Però aquest govern no només no és responsable davant de la cambra, sinó que és irresponsable"

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
26/10/2023 20:48 

 

 

 

 

 

Al mapa general de les democràcies parlamentàries del món, Catalunya ocupa un lloc únic, excepcional, gairebé miraculós, el d’un govern parlamentari sense suport parlamentari. Hi ha gent que ho jutja kafkià, com un Gregori Samsa de la democràcia i una altra ho troba surrealista, com una pipa de Magritte.

El govern governa contra la voluntat del Parlament implementant mesures com l’Acord de claredat que el legislatiu ha rebutjat per 61 vots contra 41. I fins i tot ho presenta al senat espanyol com si tingués el suport de tota Catalunya o com si el president la representés. No diu que governa per a tots els catalans, amb 33 diputats, el 14% de la càmera? Amb vint diputats, és capaç de governar per a tot Europa. I, amb deu o menys, per al món sencer.

 

El govern incompleix les promeses electorals, no només les ideològiques i polítiques, que les

ERC i JxCat li fan la feina a Pedro Sánchez

 

 

TRIBUNA

 

 

 

ERC i JxCat li fan la feina a Pedro Sánchez R. BUCH.

 

 

 

 

Josep Gisbert - Periodista

 

 

 

Si ERC i JxCat són conscients de l’abast real que tindran els acords amb el PSOE per fer efectiva una nova investidura de Pedro Sánchez com a president del govern d’Espanya, de cara a la galeria fan veure que no. És inqüestionable que una amnistia hauria de beneficiar tots els encausats arran del procés sobiranista, des de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras fins a l’últim activista anònim, passant pels membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR). I ho és també que la demanda d’un referèndum d’autodeterminació acordat i vinculant no passarà d’això, d’una petició per fer bullir l’olla i prou. A qui beneficien, doncs, els acords a què puguin arribar el PSOE i JxCat i ERC? I a qui perjudiquen?

Malgrat la irada reacció de la caverna espanyola, les proclames guerracivilistes del PP a mans de José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso i idèntiques a les de Vox, la revolta de la vella guàrdia “en vies d’extinció” del PSOE personificada en Felipe González i Alfonso Guerra, la disconformitat de jutges i fiscals, la suposada amenaça d’alçament de la Guàrdia Civil o la pretesa negativa del rei espanyol a signar una llei d’amnistia, la realitat és

Patrícia Gomà: “ERC ha pres decisions rellevants sense debat”

 

 

PAÍS - BARCELONA

 

 

Entrevista a la candidata d’Horitzó Barcelona per a presidir la federació municipal d’Esquerra Republicana

 

 

 

 

 

 

Ot Bou Costa   

FOTOGRAFIES 

Albert Salamé

 

 

Després d’anys d’hermetisme, ja suren les primeres veus crítiques amb certes decisions de la direcció nacional d’Esquerra Republicana, presidida per Oriol Junqueras. Els militants elegiran demà qui dirigirà la federació barcelonina del partit, que tindrà un paper determinant en el procés de selecció del substitut d’Ernest Maragall. S’hi enfronten dues llistes amb discrepàncies estratègiques. Una de les candidates, Patrícia Gomà (la Riba, Alt Camp, 1970), diu en aquesta entrevista que aquests darrers anys no s’ha escoltat prou la veu dels militants i que no s’han entès uns quants cops de timó. La més recent, l’entrada al govern de la Diputació de Barcelona amb el PSC i els comuns, que “va agafar per sorpresa els militants”. I fa una autocrítica clara: “L’estratègia no ha estat la correcta. Aquest mandat hem perdut moltes oportunitats.”

Actualment, Gomà és secretària general d’Educació. Abans, va ser secretària general de Justícia durant el mandat d’Ester Capella, que dóna suport a la llista, i ja va presidir la federació entre el 2011 i el 2015. L’acompanyen militants de llarga durada del partit, com ara, Oriol Amorós, secretari general de Drets Socials, i el regidor Jordi Coronas. VilaWeb va demanar fa dies de trobar-se també amb la candidata de l’altra llista, la regidora Eva Baró, vice-presidenta cinquena de la Diputació de Barcelona, però l’entrevista no ha estat possible. L’equip de Baró ha adduït raons d’agenda. Els militants podran votar demà telemàticament –hi haurà un espai obert a la seu de la federació per als qui tinguin problemes informàtics–, i els resultats se sabran al vespre.

La disputa a Barcelona obre la primera esquerda orgànica a ERC després del 2017

 

—Per què és important qui dirigeix la federació de Barcelona d’Esquerra Republicana?
—La federació de Barcelona és la federació amb majúscules. Barcelona és la capital, la punta de llança d’Esquerra Republicana. És molt difícil de pensar que arribarem a l’alliberament nacional sense comptar amb la capital. I també perquè les polítiques d’esquerres que pot fer Esquerra a Barcelona serveixen perquè molts altres municipis en segueixin el rumb.

—Aquests darrers quatre anys, l’ha dirigida un equip mixt, amb un candidat de consens, Gerard Gómez del Moral, que ara se’n retira. Què ha fallat?

L’ANC rebutja un referèndum “a l’escocesa” i insisteix que la unilateralitat és l’única via

 

 

L'entitat aposta per organitzar un referèndum que ratifiqui l'1-O a Catalunya o convocar eleccions plebiscitàries amb la mateixa finalitat

 

 

 

Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, durant la conferència del Fòrum Europa Tribuna Catalunya Data de publicació: dimecres 18 d’octubre del 2023, 10:13 Localització: Barcelona Autor: Arnau Martínez

 

Redacció

Dimecres, 18 d'octubre de 2023

 

 

 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) després de valorar les cinc propostes de referèndum recollides a l’informe elaborat pel Consell d’Acadèmics que ha de donar forma a l’Acord de Claredat, opta per decantar-se per la unilateralitat. Així, l’ANC, que també lamenta que l’informe s’emmarqui en l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol, rebutja l’aposta del Govern de tirar endavant un referèndum d’autodeterminació “a l’escocesa”.

La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, insisteix que l’única via possible per a assolir la independència de Catalunya és la unilateralitat, al·legant que un referèndum a l’escocesa és una “pantalla que ja hem explorat”. “La Gran Bretanya s’ha espanyolitzat i ja no deixen fer aquest tipus de referèndums. És difícil que tinguem via per fer-ho”, ha expressat durant la seva intervenció al Fòrum Europa – Tribuna Catalunya. La líder de l’entitat independentista, en canvi, aposta per organitzar un referèndum que ratifiqui l’1-O a Catalunya o convocar eleccions plebiscitàries amb la mateixa finalitat, perquè, tal com ha recordat, dins l’Estat espanyol només hi ha l’opció de ser una comunitat autònoma, “una nació oprimida”.

Malgrat que l’escenari actual pel que fa a la independència no és massa optimista, especialment perquè no hi ha

Imputen l’exdirectora del CNI per l’espionatge a Pere Aragonès amb Pegasus

 

 

El jutjat admet a tràmit la querella del president Pere Aragonès contra Paz Esteban, fent d'aquesta la primera vegada que se cita com a investigat a un responsable del servei d’espionatge espanyol

 

 

 

 

Maria Garcia

|

Dilluns, 16 d'octubre de 2023

 

 

 

 

El jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona ha admès a tràmit la querella que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va presentar fa més d’un any enrere contra l’espionartge que va patir l’independentisme a mand de l’Estat espanyol. Així, la justícia cita a declarar com a investigada l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, per l’espionatge amb el programari ‘Pegasus’ contra el president. A la vegada, Aragonès també està citat a declarar, però per a ratificar la denúncia. Tots dos compareixeran davant el tribunal el pròxim 13 de desembre.

A banda de Paz Esteban, Aragonès també va querellar-se contra l’empresa luxemburguesa OSY Technologies SARL, que és propietària de les israelianes NSO Group Technologies Limited i Q Cyber Technologies Limited, les desenvolupadores del programari espia ‘Pegasus’. El jutge també ha demanat

L’independentisme, 6 anys després de l’1-O

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si realment volguessin l’alliberament del país, i el més ràpid possible, perquè la piconadora espanyolitzadora no s’atura, haurien declarat la independència fa temps"

 

 

 

 

Pilar Carracelas

04/10/2023 20:13 

 

 

 

 

 

Si una cosa hauríem de tenir clara passats sis anys de l’1 d’octubre de 2017 és que des d’aleshores, si el que es perseguia és l’alliberament del país, s’ha fet tot el contrari. Suposo que no cal que recordi que no només no es va declarar la independència, els partits dits independentistes es van presentar a les eleccions imposades per l’Estat, els nostres representants van abandonar el seu poble marxant a l’exili o entregant-se a les autoritats espanyoles, han acceptat tota ingerència de l’Estat en els nostres resultats electorals presentant altres candidats, el nostre sistema educatiu o la nostra llengua i han pactat amb els partits que han avalat la repressió policial, judicial i cultural del país. També han perseguit activament la dissidència, tant al carrer com als mitjans i a les xarxes.

Aquesta contramarxa és tal, que encara avui dia, en què molts a la classe política s’omplen la boca d’haver après lliçons (curiosament sense fer el que pertocaria als polítics quan cometen errors -i greus-, que és dimitir), cap partit que es digui independentista posa el focus en el que és evident que és el pas que queda per fer després d’un referèndum d’autodeterminació on els sís superen els nos: declarar la independència i defensar-la. Al contrari,

Una investidura impossible

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si els partits escolten l'opinió independentista, no hi haurà cap negociació i, si n'hi ha, es trencarà a l'inici. Per tant, les noves eleccions són inevitables"

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
05/10/2023 19:51 

 

 

 

 

 

 

Engegada la segona part de la comèdia de la investidura. Amb la unció reial, surt a la palestra el paladí de la unitat d’Espanya, Pedro Sánchez, disposat a reduir el temible monstre del separatisme que té el seu cau al país dels infidels. Promet que tornarà amb un gobierno espanyol sota el braç, un gobierno de progrés, feminista, d’avenços socials i d’integració dialogant amb Catalunya dins el marc de la Constitució. Godspeed, cavaller!

Els portaveus del gobierno espanyol ja han fet saber que sobre el referèndum no hi ha res a parlar i de l’amnistia ja en parlarem. Cosa que vol dir que, si es dona el cas que els independentistes s’entesten en tots dos sentits, hi haurà noves eleccions. Tanmateix, amoïnats per la imatge d’una Espanya d’elecció en elecció, els socialistes fan mans i mànigues per quadrar el cercle d’una amnistia que sigui amnistia, però no es digui amnistia.

A més ventura, el cavaller Sánchez haurà de creuar boscos foscos i amenaçadors plens de monstres en forma de mobilitzacions patriòtiques, com la que està convocada a Barcelona, amb servei de bus i

Es pot entendre l’amnistia com una reparació dels polítics cap als independentistes de base? Per Vicent Partal

 

 

Opinió - Editorial 

 

Hauríem d’entendre també l’amnistia com una mena de reparació explícita cap a un independentisme de base que ha estat maltractat fins ara pels seus líders? Això canvia d’alguna manera el debat?

 

 

Imatge d'una concentració en suport dels presoners polítics catalans l'any 2018.

 

 

 

Vicent Partal

05.10.2023 - 21:40

 

 

Aquesta setmana hem publicat a VilaWeb uns quants articles d’opinió que m’agradaria remarcar i comentar avui, aprofitant el debat sobre l’amnistia. Crec que recapitular tot allò que s’hi exposa i sotmetre-ho al criteri dels subscriptors és necessari. Perquè el debat de l’amnistia va esdevenint particularment excitat i tens, amb poca tirada al matís.

Aquests dies hem vist que gent que en trauria profit, com és el cas de Roger Espanyol, la rebutjava en públic. Avui mateix entrevistem Dani Cornellà de la CUP, que també s’hi oposa. Hi ha gent que té por –i és una preocupació legítima– que l’amnistia siga una taula de salvació per a Espanya per les imminents sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans. I que creu, per tant, que políticament és un contrasentit. Hi ha qui, com Josep Costa, opina que Espanya no concedirà aquesta amnistia si no és en canvi de la promesa de renunciar a la independència. I, evidentment, les compensacions que ens diuen que la llei podria contenir –sobretot l’amnistia per als policies– fan alçar la cella al més tranquil dels humans.

Però, al costat de tot això, i sense negar-ho en cap moment, també aquesta setmana alguns dels opinants i entrevistats de VilaWeb han posat sobre la taula una altra cara del debat, una altra mirada sobre

L'expresident d'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí es dona de baixa del partit

 

 

Josep Maria Rufí diu que ho fa amb "una tristesa infinita" després de 42 anys

 

 

Política 03.10.2023 13.30 hACN

 

 

L\'expresident d\'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí Autor/a: ERC

 

 

 

 

L'expresident de la Federació d'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Josep Maria Rufí, s'ha donat de baixa del partit. En una piulada, Rufi diu que ha pres la decisió de deixar la militància d'Esquerra després de 42 anys i "amb una tristesa infinita", tot i que no n'ha donat més detalls. 

L'anunci ha tingut múltiples reaccions de suport a la xarxa social X. Llicenciat en Veterinària, Rufí era militant d'ERC des del

Salvar la nació

 

 

OPINIÓ

 

 

"Reconstruir la nació sense caure de quatre potes a la teranyina i preservar opcions de futur nacional, aquesta és la quadratura del cercle a la qual ens podrem apropar"

 

 

 

Joan Rovira

01/10/2023 20:25 

 

 

 

 

 

El festival de teories, profecies, horòscops, fantasies i estratègies per a l’octubre del 2023 fa goig de veure. Ens anem accelerant i esverant a una velocitat vertiginosa: després de sis anys de derrotes, repressió, por, depressió, presó, rendicions dissimulades, exili tossut, però fràgil, i grans dosis de misèria quotidiana, els astres s’han alineat miraculosament. Han revalorat l’aferrissada i també contradictòria resistència de Puigdemont i ofereixen oportunitats interessants. De victòria? No, no correm tant, que prendrem mal. Però sí de recuperar algunes posicions amenaçades o perdudes i de començar a plantejar nous, llargs, costeruts i prometedors camins.

Som ciclotímics, exuberants i una mica italians, passem de l’eufòria a l’enfonsament amb facilitat. I el teatre partidista, de baixíssim nivell, no ajuda gens a veure-hi clar: només saben jugar a curtíssim termini, a fer numerets estèrils com els darrers dies al Parlament.

Amb les eleccions del juliol es va obrir una porta inesperada:

Editorial Vicent Partal : El perfeccionisme i aquesta crítica que en fa Puigdemont

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Trobar el camí recte entre l’estètica i el fonament, entre l’avanç concret que pot solidificar la posició i el retrocés que dissol tot allò que s’ha guanyat amb el Primer d’Octubre no serà fàcil enmig de la pressió negociadora de Madrid

 

 

 

 

Vicent Partal

 

01.10.2023 - 21:40

Actualització: 01.10.2023 - 21:59

 

 

 

Winston Churchill era un home obsedit pel perfeccionisme. En els seus fabulosos llibres sobre la Segona Guerra Mundial, aquest tema hi surt recurrentment. Ell no hi creia, pensava que l’obsessió per la perfecció feia mal en el dia a dia, una teoria que va consagrar públicament amb aquella frase famosa que fa: “La màxima que diu que res no preval excepte la perfecció l’hauríem d’escriure lletrejant la paraula ‘pa-rà-li-si’…”

En relació amb això, ahir el president Puigdemont em va sorprendre molt quan va parlar justament del perfeccionisme, durant el seu discurs en l’acte de commemoració del Primer d’Octubre. I en féu una crítica oberta.

És evident que ahir no tenia un paper fàcil. Ara mateix porta dos barrets al cap, el del Consell de la República i el de Junts, cosa que sembla poc compatible. I barrejar-los com esperava molta gent

La impostura no paga

 

 

OPINIÓ

 

 

"La soledat i la irrellevància d'ERC en aquesta ocasió no es pot amagar per feixuga que sigui la propaganda"

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
28/09/2023 19:19 

 

 

 

 

 

 

Ha estat una casualitat del destí que la investidura/no investidura (per ara) de Feijóo hagi contraprogramat el moment sublim de la política catalana, el discurs sobre política general, que no es diu “sobre l’estat de la nació” suposo per por als veïns. Si ja era prou evident que el govern està fora de joc en el procés de negociacions “històriques”, la fatal superposició d’imatges ha estat letal.

El líder de la dreta va oferir un espectacle entre trist i ridícul. Va pujar al faristol més com una litúrgia parlamentària que com un candidat a la presidència del gobierno. Estava convençut d’antuvi que no assoliria els fatídics 176, malgrat les crides dels seus al transfuguisme. Venia encès per la manifestació dominical a la zona nacional i disposat a anorrear l’oposició amb un argument que, palesant la seva grandesa moral, deixés en evidència la petitesa dels seus adversaris. Tot disposant dels vots, no els ha volgut al preu del desmembrament de la Pàtria. S’estima més “honra sense vaixells que vaixells sense honra”, com deia el contraalmirall Méndez Núñez. En realitat tot es redueix a l’argument pedestre de l'”estaven verds” de la faula.

En aplicació de la llei de l’esforç menor, Feijóo no presentava un programa de govern, sinó unes propostes contràries a les polítiques del govern sovint basades en mentides clamoroses que tothom coneix. Doncs va convertir la investidura

Es busca independentista que vulgui passar a la història

 

 

OPINIÓ

 

 

"A Catalunya, a diferència d'Espanya, el que està en joc és si es crea un nou estat o no, i això ho canvia tot, o hauria de canviar-ho tot"

 

 

Sílvia Barroso
28/09/2023 10:29

 

 

 

El debat de política general al Parlament de Catalunya ha servit, només, per tornar a exhibir la divisió de l’independentisme. En un moment en què no se sap qui governarà a Espanya ni quan hi haurà govern, precisament perquè l’independentisme en té la clau, l’únic punt d’interès d’aquest ple era saber si alguna cosa havia canviat en la relació entre ERC i Junts. I ha quedat clar que no, o en tot cas ho porten en secret. Junts ha fet un intent tebi i rutinari de qüestionar la tasca del govern d’ERC –i de recordar el que sap tothom, que només té el suport de 33 diputats– i els republicans s’han limitat a ignorar-ho. No s’han molestat ni a enfrontar-s’hi. 

Uns i altres s’han adreçat únicament als seus. Els de Junts han retret a ERC que fa un any els van empènyer a deixar l’executiu de coalició i han volgut fer valdre la idea que ara mateix la partida més important –la suposada negociació amb el PSOE– s’està jugant fora del Govern i del Parlament. Amb “discreció”. Tanta, que és “hermetisme”, un terme que no defugen, emprat pel mateix