Puigdemont deixa Waterloo i es trasllada a viure a Catalunya Nord

 

 

PAÍS

 

 

S'ha instal·lat a la comarca del Vallespir, on es va traslladar aquesta Setmana Santa

 

 

 

 

 

Redacció

05.04.2024 - 17:23

Actualització: 05.04.2024 - 18:02

 

 

 

Carles Puigdemont ha deixat la Casa de la República a Waterloo (Bèlgica) per instal·lar-se a la comarca del Vallespir, a Catalunya Nord, on s’ha traslladat aquesta Setmana Santa. Tot i el trasllat, la Casa de la República de Waterloo continuarà com a institució, segons que han confirmat fonts de l’entorn de Puigdemont a VilaWeb.

Puigdemont situa Rull de número 3 i afegeix més independents a Girona, Lleida i Tarragona

 

Així ho expliquen fonts de Junts, que assenyalen que el president i candidat de la formació a les eleccions a Catalunya té intenció de fer bona part de la campanya electoral de forma presencial i sense pantalles, a diferència de convocatòries electorals anteriors. De fet, Puigdemont ja va anunciar la seva candidatura el passat 21 de març a Elna, i demà presentarà la seva llista –que ja s’ha sabut avui– en aquest mateix municipi.

El president s’ha traslladat a viure en una casa a la comarca del Vallespir, en un municipi a concretar, que es troba a aproximadament tres quarts d’hora en cotxe d’Amer (Selva), on tenia la residència abans de marxar a l’exili l’octubre del 2017. Segons fonts de Junts, el candidat de la formació a les eleccions a Catalunya ja ha mantingut reunions sectorials diàriament i ha rebut personalitats de diversos sectors a la casa del Vallespir d’ençà que s’hi traslladà.

Retorn des de la Catalunya del Nord

Que la repressió espanyola la vam provocar nosaltres? Si em punxen no em trauen sang. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

No és seriós proposar com a futurible un referèndum sobre la independència renunciant al referèndum que ja s'ha fet, amagant-lo, fent-lo passar com una prova o com un simple intent que solament va servir per a justificar la repressió

 

 

El president de la Generalitat amb el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.

 

 

 

 

Vicent Partal

02.04.2024 - 21:40

 

 

El president Aragonès va presentar ahir un informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern sobre la possibilitat d’un referèndum d’independència acordat amb Espanya i dins l’àmbit de la seua constitució.

El text és francament fluix. No aporta res de nou i fa més aviat la impressió que és un intent de reconduir les pitjors i més pintoresques propostes formulades durant aquests anys, tant en l’infame acord de la claredat promogut pel mateix govern com en aquella sorprenent proposta de majories reforçades que va arribar a formular ERC –i que el text presentat ahir rebutja completament.

Durant la presentació del document, el president de la Generalitat va fer una referència poc clara al 9-N i al Primer d’Octubre, que els presentà –no sé si intencionadament o bé dut per la improvisació del moment– com si fossen una mena d’esglaons que haurien de conduir

Voluntat, poder i eleccions

 

 

OPINIÓ

 

 

"Ben mirat, Catalunya ho té tot per ser independent. Només li manca la voluntat"

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot
01/04/2024 21:25 

 

 

 

 

 

“Voler és poder”, diu la veu popular. Certament, la voluntat està íntimament lligada al poder des de temps immemorials. Si repassem la trajectòria dels personatges que han marcat la història, en tots ells hi trobarem una ferma voluntat com a tret psicològic comú. És el camí més recte per assolir el poder.

Aquesta norma que regeix per a les individualitats, també ho fa en referència als pobles. La pregunta doncs és inevitable: els catalans tenim la voluntat d’esdevenir una nació independent? Si som sincers amb nosaltres mateixos, i fugim de l’autocomplaença que sovint vol emmascarar les nostres febleses, haurem de dir que no. Manifestem un anhel i un desig (que sempre és el problema d’Espanya), però no la determinació insubornable per assolir l’objectiu. Ben mirat, Catalunya ho té tot per ser independent. Només li manca la voluntat.

Carles M. Espinalt, que fou qui millor va estudiar la nostra psicologia col·lectiva dels darrers cent anys, afirmava respecte del que estem parlant:

El gran forat negre de García-Castellón: l’espionatge pot arribar fins avui

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

La revelació de l’arxivament de la causa mare contra els CDR fa dos anys constata el comportament anòmal del jutge

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart 

02.04.2024 - 21:40 - Actualització: 03.04.2024 - 13:04

 

 

Dos dels investigats per terrorisme en el cas del Tsunami Democràtic van demanar al jutge Manuel García-Castellón l’accés a la totalitat de dues causes obertes anteriorment al mateix jutjat de l’Audiència espanyola contra l’independentisme i que van romandre secretes durant cinc anys. Volien saber què s’havia fet i qui havia estat espiat durant tot aquest temps en les diligències prèvies 104/2017 i 99/2018, les dues causes amb què va començar la persecució contra activistes i polítics independentistes per sedició, rebel·lió i terrorisme que va acabar derivant en la causa per les accions del Tsunami Democràtic. Fa poc, el jutge va denegar la petició a la defensa d’Oriol Soler i d’Oleguer Serra, amb l’argument que no tenien cap relació amb el Tsunami, i que, per tant, no els vulnerava cap dret de defensa el fet de no tenir-hi accés. I poques setmanes després s’ha fet pública una dada important: García-Castellón mateix va arxivar el maig del 2022 una d’aquestes diligències, les 104/2017, les que va obrir el novembre del 2017 contra les accions i l’organització dels CDR, amb l’argument que no hi veia “indicis raonables de criminalitat” i que hi havia el risc de caure en una “actuació de caràcter prospectiu”.

Què pot passar als deu investigats del Tsunami en mans de García-Castellón?

 

El jutge no volia que els investigats del Tsunami veiessin que fa dos anys ell mateix havia tancat la causa mare contra les accions de protesta de l’independentisme perquè ja no tenien sentit; no volia que constatessin que, si més no

L'ATP elimina l'estelada i no deixa ni una senyera per a donar la benvinguda al Trofeu Conde de Godó

 

 

ESPORTS

 

 

L'associació de tenistes professionals havia publicat un fotomuntatge amb una estelada, que ràpidament va esborrar

 

Espectacles i Esports, Identitat 03.04.2024 12.00 hRedacció

 

 

Fotomuntatge amb les dues publicacions d'Instagram sobre el Trofeu Conde de Godó Autor/a: @atptour

 

 

 

Aquest passat dilluns, des del compte oficial d'Instagram de l'ATP, l'associació de tenistes professionals, van publicar un fotomuntatge per a anunciar la nova edició del Trofeu Conde de Godó, amb el nom de la ciutat "Barcelona" i una estelada a la lletra "l". La imatge va desaparèixer ràpidament de les xarxes socials, no sense que abans ens féssim ressò des de 'Racó Català' d'aquest detall, ni la premsa espanyola ataqués l'ATP pel que considerava un episodi "vergonyós".

Vint-i-quatre hores després, un cop s'ha refredat el tema, l'associació tenística ho torna a intentar pujant de nou la mateixa fotografia amb el canvi 'obligat', l'eliminació de l'estelada, tot i que aquest cop, no l'han substituïda per la senyera. Han deixat l'"l "del mateix color groc que la resta de lletres, sigui per evitar una nova confusió o per intentar no provocar les ires de l'espanyolisme més furibund.

 

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/63934/latp-elimina-lestelada-no-deixa-ni-senyera-donar-benvinguda-trofeu-conde-godo 

Política nacional amb els advocats independents Lluís Gibert i Josep Rosell.Política nacional: Llei d'amnistia i eleccions autonòmiques.

 

 

Política nacional amb els advocats independents Lluís Gibert i Josep Rosell.

La conversa a fons sobre l'amnistia i les eleccions catalanes del 12M de 2024 que no veureu mai a la TV3 de Vichy.

 

 

 

 

 ENLLAÇ VIDEO ENTREVISTA :

https://youtu.be/8pyGZYEVesY?si=MN79uokG_9pKrDeO

 

Elies Campo: “Els nous Pegasus podrien indicar la següent persona a infectar”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Entrevista a l'expert de telecomunicacions, ex-treballador de WhatsApp i de Telegram, que va ajudar a destapar el Catalangate, dos anys després de l’escàndol

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

31.03.2024 - 21:40 

Actualització: 01.04.2024 - 06:50

 

 

 

“La inacció de la Unió Europea amb el Catalangate és extraordinària comparant-ho amb els EUA”, diu Elies Campo en aquesta entrevista, que fem dos anys després de la revelació del cas d’espionatge d’estat amb programari espia documentat més gran del món. Campo, que com a investigador de The Citizen Lab va participar en la investigació, no pot entendre que no es prenguin mesures com als Estats Units, on s’ha arribat a incloure la companyia fabricant de Pegasus, NSO, en llistes pel fet d’haver espiat ciutadans amb passaport nord-americà. Parlem amb ell del potencial que poden tenir aquesta mena de programaris en un context de manca de regulació i més encara amb les possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial. I repassem amb ell, com a ex-treballador de Telegram i de WhatsApp, la darrera polèmica per la pretensió d’un jutge espanyol de voler blocar Telegram.

—El Catalangate és encara el cas més gran conegut a Europa d’espionatge amb Pegasus?
—Sí, continua essent el cas més gran de casos documentats amb anàlisi forense d’abús de programari espia mercenari.

—De tot el món?
—De tot el món. No hi ha hagut cap cas al món en què hàgim trobat tants casos d’abús d’aquestes tecnologies. Hem trobat algun cas en què hi havia hagut una trentena d’infeccions, però són tot just la meitat de les del Catalangate.

—Pot ser que això només sigui la punta d’un gran cas d’espionatge en massa d’un moviment polític?
—Allò que fa diferent el Catalangate és no solament la gran quantitat de persones afectades, sinó també la gran representació de perfils que hi ha: polítics, activistes, enginyers, periodistes, advocats, metges i familiars d’alguns d’ells. I, pel que hem vist, aquestes eines només són un component més dels que utilitza l’estat per infiltrar-se en el moviment independentista: també hi ha seguiments físics, infiltracions d’agents de les forces de seguretat, desinformació… Però aquests programaris espia mercenaris, aquesta eina tan poderosa, són difícils d’aplicar a gran escala. És un programari molt personalitzat, és difícil que afecti milers de persones al mateix temps, no és com un virus.

—Heu arribat a fer mai una estimació aproximada dels diners que pot haver costat el Catalangate amb el cost que té Pegasus?

Un film catalanòfob d’Amazon causa indignació a les xarxes

 

 

SOCIETAT

 

‘Un hipster a l’Espanya buida’ ha estat filmat al Matarranya i inclou escenes molt insultants contra els catalans

 

 

 

 

 

REDACCIÓ

31.03.2024 - 18:45

Actualització: 31.03.2024 - 19:23

 

 

 

 

Les xarxes s’han encès aquest cap de setmana arran de l’aparició a Amazon Prime del film Un hipster a l’Espanya buida, obra de l’autor de Ocho apellidos vascos i Vuit cognoms catalans, Emilio Martínez Lázaro.

El film ha estat enregistrat al Matarranya, però ignora per complet la catalanitat d’aquesta comarca de la Franja. Més i tot: inclou escenes profundament agressives contra els catalans, que han causat una gran polèmica.

L'Audiència Nacional suspèn la vista dels CDR de l'Operació Judes: tenen l'amnistia més a prop

 

 

OPERACIÓ JUDES

 

 

Suspesa la vista de l'Operació Judes perquè un lletrat està de baixa. Els 12 encausats guanyen temps per l'amnistia 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 1 d'abril de 2024. 11:58
Actualitzat: Dilluns, 1 d'abril de 2024. 11:59
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Suspesa. L’Audiència Nacional ha suspès la vista , que havia fixat per aquest Dilluns de Pasqua, perquè les defenses dels CDR de l’Operació Judes processats per terrorisme exposessin la vulneració de drets denunciada abans de la celebració del judici. El motiu? L’advocat d’Alexis Codina està de baixa i el tribunal s’ha adonat, un cop els advocats d’Alerta Solidària havien exposat els motius de les irregularitats que denuncien que ha comès el jutge instructor, Manuel García Castellón. Aquesta suspensió no és negativa: els 12 CDR encausats tornen a guanyar temps perquè la pròxima vista que fixi la sala penal de l’Audiència Nacional pot haver entrat en vigor la llei d’amnistia, un dels motius -a més de la vulneració de drets- pel qual Alerta Solidària ha demanat la suspensió del judici. A Madrid, Eva Pous, una de les advocades d’Alerta Solidària, ha destacat les irregularitats d’aquesta causa, que es considera una persecució a l’independentisme català.

 

La llei d’amnistia dels fets del Procés, aprovada en el Congrés dels Diputats, està ja al Senat. El PP,  que té majoria a la cambra alta, ja ha maniobrat perquè aquesta norma de l’oblit sobre els fets relacionats amb la independència de Catalunya s’aturi el màxim possible. Amb tot, s’espera que la llei torni al Congrés per a la seva aprovació definitiva a finals de maig o principi de juny. Llavors, la sala penal de l’Audiència Nacional haurà d’analitzar i valorar si aplica l'amnistia als 12 veïns imputats per terrorisme, o paralitza la seva aplicació amb una consulta al Tribunal Constitucional o al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), com s’espera que farà el Tribunal Suprem, amb la investigació  al president a l’exili Carles Puigdemont.

 

Dos encausats a Madrid

L'oposició socialdemòcrata s'imposa al partit d'Erdogan a les eleccions municipals de Turquia

 

 

TURQUIA

 

Els socialdemòcrates laics del CHP guanyen amb un marge ampli a Istanbul i Ankara 

 

Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 31 de març de 2024. 19:48
Actualitzat: Diumenge, 31 de març de 2024. 22:31
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

El partit socialdemòcrata CHP, la formació que encapçala l'oposició al govern del president turc Recep Tayyip Erdogan, s'ha proclamat vencedor de les eleccions municipals d'aquest diumenge a Turquia, en liderar el recompte a les ciutats més importants del país i també en el percentatge total de vots. Amb el 58 % de les paperetes escrutades, el CHP manté un avantatge de 250.000 vots a tot el país respecte a la formació d'Erdogan, l'islamista AKP, que ha patit una gran patacada en comparació dels anteriors comicis locals.

El CHP, sigles del Partit Republicà del Poble, ha aconseguit mantenir les grans ciutats d'Istanbul i Ankara, a les quals ja va assolir la victòria el 2019, i ha sumat vots en municipis com Bursa, quarta ciutat del país i on l'AKP s'acostuma a imposar amb força. "Avui, els votants han decidit canviar i posar fi al desequilibri del poder. El CHP ha obtingut una victòria històrica", ha afirmat en roda de premsa el president de la formació, Özgür Özel, que ha assegurat que amb els comicis d'aquest 31 de març "s'ha donat un missatge clar al govern". "Volem que ens tornin l'Estat de dret, un país de tots els colors, on les diferències són riquesa", ha subratllat Özel, en un discurs transmès en directe per la cadena NTV.

Malgrat el to desafiant, el líder del CHP ha llançat un missatge a Erdogan, estenent-li la mà. 

La justícia britànica demana als EUA garanties que no vulneraran els drets d’Assange si l’extraditen

 

 

MÓN

 

 

Si els Estats Units no donen aquestes garanties es farà una audiència d'apel·lació per a reconsiderar l'extradició

 

 

 

 

 

 

Redacció  

25.03.2024 - 18:04

Actualització: 26.03.2024 - 13:12

 

 

El Tribunal Superior de Londres ha donat la raó a Julian Assange en el recurs que va presentar contra l’extradició del Regne Unit als Estats Units. La resolució judicial no entra a valorar el fons de la qüestió, si ha de ser extradit o no, però demana més garanties als EUA que no li vulneraran els drets humans. Si no les dóna, es farà una audiència d’apel·lació en què Assange podrà tornar a presentar els seus arguments contra l’extradició. Si perd, tan sols li restarà l’opció de presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans.

El tribunal ha considerat adequat d’aturar temporalment el lliurament d’Assange perquè veu “possibilitats reals” que li vulnerin els drets humans, i ha donat tres setmanes al govern dels EUA perquè doni “garanties reals” que es respectarà el seu dret de llibertat d’expressió, que tindrà un judici just i que no li aplicaran la pena de mort. En cas contrari, el tribunal farà una vista per a valorar el recurs d’apel·lació sense necessitat de tornar-lo a demanar. I si es donen aquestes garanties, obriran un nou termini perquè les parts presentin més arguments abans de prendre una decisió final sobre si autoritzen una vista d’apel·lació o no.

WikiLeaks remarca que, encara que ara

Un atemptat amb interrogants

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 24 de març de 2024. 21:10
Temps de lectura: 1 minut  

 

 

 

 

 

 

L'atemptat del passat divendres a la nit al Crocus City Hall, un complex de concerts a prop de Moscou, que ha deixat provisionalment 137 morts i una xifra encara més alta de ferits greus, després que els atacants obrissin foc amb armes automàtiques i llancessin bombes incendiàries, ha apropat encara més el fantasma d'un conflicte a gran escala sobre el qual fa mesos que diversos governs europeus parlen.

La Comissió Europea, amb diferents llenguatges i matisos, també alimenta a vegades aquest temor i aprofita la circumstància per posar l'accent en la necessitat de reforçar les línies de defensa i augmentar significativament les partides econòmiques i les inversions en seguretat. El president francès, Emmanuel Macron, és, probablement, el líder del Vell Continent que porta la veu cantant entre els socis de la Unió Europea, mentre molts països comunitaris assenteixen amb el silenci per no despertar les seves respectives opinions públiques.

En espera que se sàpiga l'autoria definitiva de l'atemptat de Moscou, sabem que hi ha quatre detinguts. També sabem que Vladímir Putin culpa Ucraïna d'estar al darrere de la matança, que Volodímir Zelenski ho nega, que l'autoproclamat Estat Islàmic n'assumeix l'autoria i que països com els Estats Units consideren creïble

O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

És d'una ceguesa imperdonable tractar des de la regió i tancadets en la regió autònoma que ens hagen endossat a cadascú, un problema que és clamorosament nacional: el de la llengua catalana

 

 

La presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó (V🤢x).

 

 

Vicent Partal

24.03.2024 - 21:40

Els Països Catalans som, fonamentalment i per damunt de tot, una unitat d’agressió. Som objecte de la mateixa persecució a les mans de la mateixa gent, amb la mateixa intenció i voluntat en el passat, en el present i amb vista al futur. Però ho som amb intensitat diversa; tan sols perquè les situacions político-administratives són diferents. Tanmateix, que no oblide ningú que la intensitat, per definició, sempre és transitòria.

Si ho entenguéssem, sobretot si ho entengués el Principat –que és la zona més forta del país–, tot això que ens passa al País Valencià de fa uns quants dies seria l’objecte d’una preocupació generalitzada. I d’una gran alarma social.

Perquè ací a València, en una sola vesprada, dijous passat, el govern del PP i V🤢x va llançar una brutal ofensiva anticatalana en cinc proposicions de llei que promouran la segregació lingüística en favor del castellà a l’ensenyament, que imposaran un control polític ferri sobre els mitjans públics i en promouran l’espanyolització i que substituiran la llei de memòria històrica per una llei de “concòrdia” que parla de

[VÍDEO] Sílvia Orriols anuncia que serà candidata d’Aliança Catalana a les eleccions al Parlament

ELECCIONS CATALANES

L'alcaldessa de Ripoll concorrerà als comicis del 12 de maig

 

 

 

 

 

 Agències

Diumenge, 24 de març de 2024

 

L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha anunciat aquest diumenge que serà candidata a les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebraran el 12 de maig. Ella mateixa ho ha explicat a les xarxes i ha demanat ajuda “per terra, mar i aire” per “arribar a tothom”. Orriols es presentarà als comicis amb Aliança Catalana, la formació que ella presideix i amb la qual governa l’Ajuntament de Ripoll.

 

 

Anuncio formalment que seré candidata per ALIANÇA CATALANA a les properes eleccions al Parlament.

Necessito que m'ajudeu a arribar a tothom. Per terra, mar i aire.

O ara o mai catalans!#SalvemCatalunya pic.twitter.com/XQ82GDOzSx

— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) March 24, 2024

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/eleccions-12m/silvia-orriols-anuncia-que-sera-candidata-dalianca-catalana-a-les-eleccions-al-parlament/

 

El jutge Pedraz recula i congela el blocatge de Telegram

 

 

MÓN - ESPANYA

 

El magistrat de l'Audiència espanyola no vol tirar endavant la mesura fins que la policia espanyola no hagi elaborat un informe sobre els afectes del blocatge

 

 

 

 

 

REDACCIÓ

25.03.2024 - 11:11

Actualització: 25.03.2024 - 11:28

 

 

El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha congelat l’execució del blocatge de l’aplicació de missatgeria Telegram. Segons que informa el tribunal, el magistrat ara no vol tirar endavant la suspensió fins que la comissaria general d’informació de la policia espanyola no hagi elaborat un informe sobre la incidència que pot tenir la mesura als usuaris.

Com podeu esquivar el blocatge de Telegram que ha ordenat la justícia espanyola?

Divendres, el jutge Pedraz va decretar-ne el blocatge arran de la denúncia de tres operadors espanyols –Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus– per distribució no autoritzada de contingut audiovisual sotmès a drets d’autor. La suspensió de l’aplicació era una de les mesures cautelars que demanaven els operadors.

D’entrada, el magistrat instructor va optar per ordenar el blocatge a les companyies telefòniques atès que va requerir

L’atac de Moscou posa en relleu les vulnerabilitats del règim de Putin

 

 

Món · The Washington Post

 

Els serveis de seguretat russos, ocupats amb la lluita contra els dissidents i la guerra d’Ucraïna, van llevar importància a l’amenaça gihadista provinent de l’Àsia Central

 

 

 

Vladímir Putin, durant el discurs posterior a l’atac de Moscou (fotografia: cedida pel govern de Rússia).

 

 

 

 The Washington Post · Catherine Belton i Robyn Dixon

 24.03.2024 - 21:40 Actualització: 24.03.2024 - 22:31

 

 

 

Quan Vladímir Putin finalment va parlar sobre el pitjor atac terrorista que ha patit Rússia d’ençà de fa vint anys, va passar per alt la clamorosa fallada del seu servei de seguretat per evitar l’assalt, que ha deixat almenys 137 morts, malgrat haver-hi un avís clar dels Estats Units del 7 de març que avisava que un atac en una sala de concerts podria ser imminent.

Tampoc va fer cap referència a l’Estat Islàmic, que va reivindicar l’atac a la sala de concerts Crocus City divendres i que Putin va denunciar repetidament com a enemic durant els anys de la intervenció militar de Rússia a Síria i sobre el qual, el 2017, Putin mateix va declarar victòria.

En compte d’això, va fer servir el discurs televisiu de cinc minuts de dissabte per destacar que els quatre autors directes

L’hora de donar les gràcies a la justícia europea . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Avui és el dia en què cal recordar que durant aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu

 

 

 

 

 

Vicent Partal

07.03.2024 - 21:40

 

 

 

Amb l’aprovació ja segura de la llei de l’amnistia es tanca un període de repressió duríssim contra l’independentisme català. No és cap garantia que no se n’obri un altre immediatament, però, tal com ha acabat la cosa, Espanya s’enduu una derrota molt contundent, amb implicacions futures.

Com deia a l’editorial d’ahir, aquesta amnistia és circumstancial i pot passar perfectament que Espanya torne a la violència quan la proclamació de la independència es torne a posar seriosament sobre la taula. Però en la batalla lliurada d’ençà del 28 d’octubre de 2017 ja hi ha unes claus que hem comprovat, un mapa d’un territori fins aleshores desconegut, que no sabíem si existia en realitat o no. Hi és: existeix un espai jurídic europeu que ens garanteix, contra els abusos espanyols, els nostres drets. S’ha demostrat.

S’ha demostrat gràcies a la lluita de l’exili, sobretot. I per això avui és el dia en què cal recordar que aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu. Ni Bèlgica, ni Suïssa, ni Escòcia, ni Alemanya, ni Itàlia no han donat suport a Espanya en la persecució del moviment independentista. Ben al contrari:

Reclameu, reclameu!

 

 

OPINIÓ - EL VORAVIU

 

 

La multireincidència a no executar la inversió emprenya molt el govern 

 

 

 

  

 

 

 

 Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

 

 

Dimarts el govern de la Generalitat de Catalunya va acordar cantar enèrgicament la canya a Madrid. La portaveu Patrícia Plaja va anar forta en les explicacions. 

Estan indignats per la baixa execució pressupostària del 2022, i es veu que també estan molt emprenyats per la multireincidència. Així és que el govern Aragonès exigeix al govern de l’Estat espanyol que transfereixi els més de cinc mil milions d’inversió que no s’han executat entre el 2015 i el

Què hi ha de cert sobre el possible retorn de Puigdemont aquest estiu?

 

 

OPINIÓ 

 

 

Amb el text definitiu de la llei d'amnistia Llarena podria fer un moviment d'obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no permetria

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

07.03.2024 - 15:03

Actualització: 07.03.2024 - 16:54

 

 

 

L’acord definitiu sobre la llei d’amnistia a què ha arribat ERC, Junts i el PSOE ha tornat a desfermar una certa psicosi en la premsa de Madrid sobre la possibilitat d’un retorn immediat del president Carles Puigdemont després de més de sis anys d’exili. És una especulació recurrent, però ara es fa amb una carta damunt la taula que ja es pot considerar que és definitiva: el text de la llei d’amnistia ja no canviarà més. I és un factor (no pas l’únic) molt important perquè Puigdemont pugui tornar de l’exili. I si ara mateix no ho pot fer, malgrat tenir la condició d’eurodiputat, és perquè continua vigent una ordre de detenció a l’estat espanyol contra ell dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la causa contra el Primer d’Octubre. És una ordre de detenció que ara mateix és vinculada al delicte de malversació, que pot implicar fins a dotze anys de presó, després de la desaparició de la sedició del codi penal espanyol. L’amnistia, tan bon punt entri en vigor previsiblement a final de maig, obligarà Llarena a alçar aquesta ordre de detenció i a arxivar el procediment penal al Suprem. El text de la llei acota molt el marge de maniobra amb què el jutge pugui voler esquivar la llei i mantenir l’ordre de detenció. Però no l’acota del tot, i Llarena podria fer un moviment d’obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no li permetria.

 

Què hauria de passar? Retorn possible aquest estiu

17A, un crim d’estat? (2): PSOE i PP van pactar blanquejar el crim d’estat de l’11M

 

 

La Comissió d’Investigació de l’11M feta a contracor dels grans partits va ser una veritable caixa de sorpreses, entre altres descobrir que malgrat insultar-se, Zaplana i Rubalcaba es posaven d’acord per tapar qualsevol vergonya

 

 

Zaplana i Rublcaba, amics per sempre per tapar les veritats de l'11M

 

Joan Puig

Dijous 7 març 2024

Publicat el 11-08-2018

La Comissió d’Investigació de  l’11M, una victòria dels partits perifèrics 

 

 

Ni el PP, ni el PSOE ho volien, però van perdre la partida i no van tenir més remei que acceptar una Comissió d’investigació de l’11M. Davant de la clara molèstia que els provocava, van apostar per dos dels seus màxims dirigents, per part del PP, el seu portaveu parlamentari Eduardo Zaplana (avui a la presó per corrupte) i per part del PSOE el seu portaveu i veterà Alfredo Pérez Rubalcaba per tal que la Comissió s’estrallés.

Malgrat que ho van intentar, Zaplana i Rubalcaba no van poder impedir que la Comissió demostrés els greus errors dels responsables policials i la mentida del govern d’Aznar

Els serveis d’intel·ligència i els dirigents policials coneixien el negoci que realitzaven els dos confidents asturians, d’intercanviar dinamita amb diners o drogues. Sabien que la dinamita a Astúries desapareixia de les mines amb una extraordinària facilitat. Sabien que els confidents van vendre dinamita en entorns de la delinqüència musulmana.

La Comissió va descobrir que el cotxe dels confidents amb quasi 200 quilos de dinamita va entrar a Madrid malgrat un control casual de trànsit, totes aquestes deixadeses van ser comprovades i denunciades pels partits petits del Congreso (IU, PNB, CiU, ERC, Xunta, Uxue Barkos)

 

La comissió va demostrar amb fets que el Govern Aznar va mentir des del primer moment per intentar guanyar les eleccions.

 

Vist el drama i els despropòsits, Zaplana i Rubalcaba van pactar d’amagat encobrir tots els desastres possibles.