La premsa constata que Sánchez necessitaria el suport de Junts, un "partit independentista intransigent"
John McAulay Foto: Europa Press Barcelona. Dilluns, 24 de juliol de 2023. 09:00 Actualitzat: Dilluns, 24 de juliol de 2023. 09:28 Temps de lectura: 3 minuts
MHP Carles Puigdemont
Els resultats de les eleccions espanyoles no han passat per alt a la premsa internacional.
De fet, els principals mitjans digitals han fet una àmplia cobertura
d'uns comicis d'importància transcendental per a Europa i el món. La
possibilitat que l'extrema dreta entrés en un govern espanyol per primer cop des del franquisme de la mà del PP i de Vox havia
posat la premsa en alerta màxima. Però finalment el titular de la
jornada electoral no ha estat un gir d'Espanya cap a posicions ultres,
sinó la incertesa política a què es veu abocat el país després d'uns resultats que han estat poc concloents i deixen obertes totes les portes.
Així ho han llegit els lectors dels principals diaris estatunidencs, que n'han extret la lectura més pessimista. The Wall Street Journal
subratlla la possibilitat que la "carrera ajustada" entre els blocs
d'esquerra i dreta aquest diumenge a les urnes produeixi un "Parlament suspès" (hung Parliament, és a dir, sense que existeixi cap majoria absoluta i que s'entri en una situació de bloqueig). També el Financial Times remarca que Espanya encara una "incertesa política" arran del "bloqueig" a les urnes. I The New York Times reitera aquest punt, parlant d'unes eleccions "no concloents" que aboquen el país a l'"embolic polític".
El digital nord-americà aposta perquè l'horitzó immediat siguin
"setmanes de regatejos o potencialment una nova votació a finals d'any".
A Europa, els mitjans prenen una mirada més precisa, possiblement per
la proximitat geogràfica i política. Més enllà de fer un dibuix genèric
de la incertesa provocada per les eleccions, mencionen el fracàs del Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo al titular, després que totes les enquestes --més el CIS-- els atorguessin una victòria molt més aclaparadora. Així, la BBC
notifica que els conservadors espanyols
El judici a l’exconseller d’Interior Miquel Buch i a l’exescorta de Carles Puigdemont Lluís Escolà
arriba ja a l’equador. De fet, aquest divendres acabaran les proves
testificals i serà el torn de les documentals. Precisament, les proves
documentals que hi ha dins el sumari del cas és un dels punts on les
defenses volen incidir. Com a exemple, la situació que un dels informes
aportats pels Mossos d’Esquadra contra el sergent no portava ni data ni signatura.
Però, hi ha dos documents que han fet aixecar les orelles a les
defenses. Per una banda, una denúncia a l’Oficina Antifrau amb dades
confidencials d’Escolà que només, segons els advocats defensors, poden
haver sortit de les bases de dades del Cos de Mossos d’Esquadra.
Una denúncia que, finalment, va ser arxivada perquè Ciutadans en va
presentar una el març de 2019 davant la Fiscalia Superior de Catalunya
contra el conseller i el sergent, i finalment va ser el mateix ministeri
públic que el novembre de 2019 va posar la que ha arribat a judici.
Però l’actuació ja venia d’abans. Al sumari, i segons va constatar la
lletrada d’Escolà, Isabel Elbal, a l’interrogatori del
cap de la investigació, l’intendent Toni Rodríguez, relegat a dirigir la
comissaria local de Rubí, un segon document que certifica que la
fiscalia ja investigava Escolà des de l’octubre de 2018, quan la fiscal Teresa Duerto, que va articular l’acusació contra Josep Lluís Alay i Laura Borràs, va
demanar informació sobre el sergent a la divisió d’Afers Interns. Dos
documents que la defensa interpreta com la mostra de persecució i
revenja que ha patit per una part del cos el sergent per haver continuat
protegint el president de la Generalitat. En tot cas, i segons les
defenses, que la “investigació no ha estat neutral”
Part de la denúncia a Antifrau contra el sergent Escolà i l’exconseller Miquel Buch/QS
L’expresident Puigdemont, en una imatge d’arxiu ACN.
M.M-barcelona
L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha retret a
Salvador Illa, primer secretari del PSC, les seves queixes a Twitter pel
que el socialista ha definit com a “campanya de desqualificacions i
deshumanització” contra el president espanyol, Pedro Sánchez. Puigdemont
ha respost, també des del seu compte a la mateixa xarxa social: “Els
qui s’han dedicat anys a deshumanitzar-nos, ara ploren. Si hi té
interès, alguns li podem fer un màster del que és realment deshumanitzar
una persona”
Els qui s'han dedicat anys a deshumanitzar-nos, ara ploren. Si hi té interès, alguns li podem fer un màster del que és realment deshumanitzar una persona.
No justificaré mai la deshumanització de ningú perquè és una llavor del totalitarisme, però no accepto el victimisme de qui… https://t.co/0B4o5kX4Wu
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) June 5, 2023
Puigdemont ha matisat que no justificarà “mai”, la deshumanització de
cap persona. Per ell, aquesta actitud és
El dirigent de Junts diu que una proposta unitària que no impliqui dur endavant la independència és perdre el temps
Redacció
30.05.2023 - 12:45
Actualització: 30.05.2023 - 13:24
Carles Puigdemont ha reaccionat a la proposta del front democràtic a Madrid, formulada pel president Pere Aragonès, dient que Junts fa anys que reclama unitat dins les files independentistes.
“Reunim-nos, retrobem-nos i proposem al conjunt del país una estratègia
compartida”, ha piulat. Ara, ha deixat clar que qualsevol pas en
aquesta direcció ha de ser per a fer la independència, i no pas per a barrar el pas al PP i Vox a l’estat espanyol. “Per a altres coses no cal que perdin el temps”, ha afegit.
Exactament això és el que venim demanant des de fa anys: reunim-nos, retrobem-nos i proposem al conjunt del país una estratègia compartida. Però per a la independència, és clar. Per a d'altres coses, no cal que perdin el temps. pic.twitter.com/dQfTIxd4pd
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 30, 2023
Prèviament, en una altra piulada, Puigdemont ha assenyalat que el projecte polític de l’independentisme no pot assumir el relat espanyol i no es pot centrar a salvar l’estat espanyol de la seva dreta.
La setmana passada, el Consell de Drets Humans de l’ONU va condemnar
l’estat espanyol per haver vulnerat els drets polítics del president Carles Puigdemont, tal com havia fet anteriorment amb Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva. Per entendre el significat del dictamen i l’impacte parlem amb Joaquín Urías,
que és expert en dret constitucional i fou lletrat del Tribunal
Constitucional espanyol (TC) entre el 2014 i el 2010. Així mateix, amb
ell també conversem sobre la polèmica electoral amb EH Bildu i l’encausament de Judit Martín, Jair Domínguez i Toni Soler per un gag a TV3 sobre la verge del Rocío.
—Quin és el significat del dictamen del Consell de Drets Humans de l’ONU sobre Carles Puigdemont? —El Consell de Drets Humans ha fet un dictamen, que és una
cosa molt similar a una sentència, que passa que és un òrgan consultiu,
de manera que no té un valor jurídic directe. En casos com aquest,
analitzen l’afer amb la màxima objectivitat i emeten una opinió jurídica
fonamentada. Ara, el valor que això té a Espanya és orientatiu, no és
estrictament una sentència, però, sens dubte, mostra la posició jurídica
de l’organisme internacional quant a les vulneracions de drets de
Puigdemont.
El Comitè de Drets
Humans condemna que se li suspenguessin al president els drets de
diputat, fet que va impedir la seva investidura el 2018
Redacció
18.05.2023 - 13:38
Actualització: 18.05.2023 - 14:00
Nou revés de l’ONU contra l’estat espanyol per la repressió de l’independentisme català. El Comitè de Drets Humans ha condemnat l’estat per haver violat els drets polítics del president Carles Puigdemont quan es va decretar la seva suspensió com a diputat
i impedint-ne la investidura. El comitè dóna un termini de 180 dies
perquè l’estat prengui les mesures necessàries i faci difusió de la
condemna. “L’estat té l’obligació d’adoptar totes les mesures que siguin
necessàries per evitar que es cometin violacions semblants en el
futur”, afegeix.
Segons el dictamen, l’estat espanyol ha violat l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics,
és a dir, el dret de presentar-se i de ser elegit en unes eleccions i
d’exercir com a representant públic. “És l’essència del govern
democràtic”, diu el comitè, que afirma que
El president a l'exili acusa Madrid d'imposar un relat oficial en què els opressors són víctimes de l’oprimit
Marta Sánchez Iranzo Barcelona. Dimarts, 18 d'abril de 2023. 11:02 Actualitzat: Dimarts, 18 d'abril de 2023. 11:30 Temps de lectura: 2 minuts
La roda de premsa del president del FC Barcelona, Joan Laporta,
està donant molt de si i ocupant tot el panorama informatiu de les
darreres hores. Carles Puigdemont també ha parlat sobre el cas Negreira i
el tracte que se li està donant des de Madrid al cas i al Barça com a
club i institució. Puigdemont ha criticat a través del seu compte de
Twitter que "el que Madrid està fent amb el Barça, tant la persecució
com l’esforç per imposar un relat oficial en què els opressors són víctimes de l’oprimit,
és el mateix que porten fent des de fa dècades amb Catalunya".
Puigdemont també ha atacat el periodista de la Cadena Cope Carlos
Herrera, que aquest dilluns va comparar Laporta amb Puigdemont perquè
"en comptes d'assumir errors, sempre es presenta com a víctima d'una
conspiració. No ha fet més que aplicar la norma habitual del nacionalisme català",
va criticar. L'eurodiputat, en referència al periodista, ha afirmat que
"no és cap casualitat que un mitjà que té la seu en un edifici
propietat de la Conferència Episcopal, la dels bisbes que van beneir la
creuada feixista, relacioni una cosa i l’altra".
El magistrat
insisteix que la immunitat no els protegeix dins l'estat espanyol però
admet que si fossin detinguts els hauria de deixar anar al Parlament
Europeu
Redacció
21.03.2023 - 12:45
Actualització: 21.03.2023 - 13:54
El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha
desestimat tots els recursos de reforma que va rebre de les defenses
dels exiliats (tret de Marta Rovira) contra el nou processament arran de
la reforma del codi penal. Llarena processa Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per malversació en el tipus més greu, en consonància a la revisió que va fer Manuel Marchena de la sentència contra els ex-presoners polítics; i processa per desobediència Clara Ponsatí i Marta Rovira.
El jutge també desatén els arguments de la defensa dels eurodiputats
segons els quals el fet de processar-los els vulnera la immunitat de què
disposen com a parlamentaris, una immunitat que tenen reconeguda
provisionalment, mentre el Tribunal de Luxemburg no s’hi pronunciï en
ferm. Llarena diu que la immunitat de què disposen no els protegeix dins
l’estat espanyol, però reconeix que, en el cas hipotètic que fossin
detinguts, els hauria de deixar sortir de la presó per poder anar a les
reunions de treball del Parlament Europeu.
Llarena desestima també les al·legacions de la fiscalia i
de l’advocacia de l’estat perquè aquells que van ser processats per
Nou front judicial obert pel president a l’exili Carles Puigdemont aprofitant la munició que li ha atorgat la sentència
del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions
prejudicials. En un escrit de “declinatòria de competència” i de recurs
de reforma contra els recursos alhora presentats per la Fiscalia,
l’Advocacia de l’Estat i de Vox a la interlocutòria de processament per
malversació del passat 12 de gener, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye,
ja incorpora la doctrina de la justícia europea. Fins i tot, l’escrit,
al que ha tingut accés El Món, reclama que enviï la causa del president i
de la resta de l’exili a un Jutjat d’Instrucció de Barcelona.
En aquest sentit, torna a plantejar la declinatòria de competència del Tribunal Suprem pel judici del Procés aprofitant el paràgraf número 100
de la resolució a les set qüestions prejudicials que va plantejar el
jutge instructor de la causa, Pablo Llarena davant el TJUE. Així,
recorda que els magistrats de la Gran Sala entenen que hi ha una
incompatibilitat manifesta amb el benentès que “no hi ha cap base legal”
perquè els processats pel Primer d’Octubre vagin directament al
Tribunal Suprem i perdin el dret a una segona instància. Per altra
banda, retreuen la manca de presumpció d’innocència del ministeri fiscal
contra el president exiliat en assumir en el seu escrit que va
participar dels fets provats de la sentència del Procés, per acusar-lo
de la nova modalitat delinqüencial dels desordres públics agreujats.
José Antich Barcelona. Dimarts, 31 de gener de 2023. 22:00 Actualitzat: Dimarts, 31 de gener de 2023. 22:14 Temps de lectura: 2 minuts
L'esperada sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no facilitarà el lliurament del president Carles Puigdemont i de la resta d'exiliats, en contra del que creia el Tribunal Suprem. Segon, a les euroordres que cursarà en els propers dies el jutgePablo Llarena a la justícia belga els espera un camí no gaire diferent de les tres anteriors
i el Madrid polític, judicial i mediàtic, que estava preparant la
cel·la de Soto del Real o d'Estremera i cantava victòria abans d'hora,
ja se'n pot anar oblidant. Tercer, s'obre un escenari jurídic, fora de
les nostres fronteres, molt interessant, ja que el TJUE accepta que s'examini l'existència de deficiències en el sistema judicial contra un "grup objectivament identificable",
amb les sigles GOI. Quedem-nos un instant amb aquest acrònim, perquè en
sentirem parlar i molt en els pròxims temps, igual que en altres
moments vam haver d'aprendre què era la prima de risc quan la crisi
financera o de la transmissibilitat, o el tipus de vacunes a l'hora de
parlar del coronavirus, també anomenat covid-19. Ara arriba el moment del GOI.
L'independentisme és un grup objectivament identificable que rep per aquest motiu un maltractament de la justícia espanyola? Hi ha proves més que evidents que això és així. Ho han certificat la justícia de diferents països a l'hora de no acceptar fins ara les extradicions.
Durant més de cinc anys, des del
El conseller Lluís Puig ha reivindicat que “Europa avui és més justa” i
ha avisat que seguiran amb la lluita pacífica i democràtica
Redacció
31/01/2023
L'exconseller Lluís Puig i l'expresident Carles Puigdemont davant del monument a Companys a Sant Cebrià
Data de publicació: divendres 08 de juliol del 2022, 19:43
Localització: Sant Cebrià de Rosselló
Autor: Gemma Tubert / Xavier Pi
El president a l’exili Carles Puigdemont ha celebrat la sentència del TJUE en resposta a les prejudicials del jutge Pablo Llarena
del Tribunal Suprem espanyol. “Deixa les extradicions en via morta”, ha
remarcat, tot apuntant que “és molt significatiu que la sentència
s’allunyi de les premisses de l’advocat del TJUE“.
Puigdemont també ha fet valdre la lluita “col·lectiva”
a l’exili i ha destacat que és de “gran importància” el terme utilitzat
a la sentència sobre l’existència que un “grup objectivament
identificable” pugui ser perseguit. “És el que som nosaltres, els
catalans que volem la independència i considerem que Catalunya és una
nació”, ha dit.
El president del Consell de la República també ha explicat que, ara,
el TJUE
El document avisa que cal tenir permís del govern per a poder fer ús de programes d'espionatge com Pegasus en territori alemany
ACN
25.01.2023 - 13:40
Actualització: 25.01.2023 - 13:52
Alemanya sospita que les autoritats espanyoles van utilitzar de manera il·legal programes d’espionatge quan es va detenirCarles Puigdemont, a l’estat de Slesvig-Holstein. En un informe publicat pel Bundestag, la cambra recorda que la detenció va comptar amb la participació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI),
tot assegurant que va punxar telèfons i va fer ús dispositiu de
localització per determinar la posició del vehicle de Puigdemont.
Segons el document, aquesta vigilància seria il·legal a Alemanya. “Les
activitats d’intel·ligència provinents d’altres serveis estrangers són
fonamentalment inadmissibles com un exercici de poder d’un estat
estranger a menys que el govern ho autoritzi”, assegura.
Ara bé, a consultes del Bundestag, el govern alemany d’aleshores,
encapçalat per Angela Merkel i format per la coalició entre els
Foto: efe Barcelona. Divendres, 20 de gener de 2023. 14:41 Actualitzat: Divendres, 20 de gener de 2023. 14:58 Temps de lectura: 1 minut
La defensa de Carles Puigdemont, que encapçala l'advocat Gonzalo Boye, ha presentat un recurs contra la interlocutòria en què el jutge instructor Pablo Llarena manté
el processament del president a l'exili pels delictes de desobediència i
malversació. Boye denuncia la vulneració del dret al jutge
predeterminat per llei, qüestiona la imparcialitat de Llarena, carrega
contra l'aplicació de la derogació del delicte de sedició, contra els
nous càrrecs que s'imposen al seu defensat i contra el manteniment de
l'ordre de detenció nacional contra Puigdemont tot i que la seva
immunitat com a eurodiputat.
Els fiscals del Suprem volen que, a més de la malversació agreujada, siguin processats per desordres públics
Redacció
17.01.2023 - 12:34
Actualització: 17.01.2023 - 12:57
La fiscalia espanyolano en té prou amb el manteniment de la malversació agreujada contra els condemnats pel Primer d’Octubre i en el processament contra els exiliats, sinó que vol que la sedició, derogada en la darrera reforma del codi penal, sigui substituïda pels nous desordres públics agreujats.
Els fiscals del Tribunal Suprem que van exercir l’acusació contra els
presoners polítics volen anar més enllà que el jutge instructor, Pablo Llarena, que considera que no es poden aplicar els desordres públics en compte de la sedició. Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno
han presentat un recurs contra la decisió de Llarena perquè volen que
no tan sols es mantingui el tipus de malversació més greu en el
processament contra els exiliats, sinó que les noves euroordres que es
puguin dictar també incloguin els desordres públics, si ho permeten les
sentències europees que vindran aviat.
Marta Rovira i Clara Ponsatí són reclamades per un delicte de desobediència, sense penes de presó
Arnau LLEONART
12.01.2023 - 09:51
Actualització: 12.01.2023 - 11:46
El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha canviat els delictes pels quals reclama els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Marta Rovira. Ha pres aquesta decisió
arran de l’entrada en vigor del nou codi penal, que deroga el delicte
de sedició i modifica els de desordres públics i malversació. Llarena
considera que no es pot aplicar el delicte de desordres públics als
exiliats i diu que la derogació de la sedició condueix a “un context
acostat a la despenalització” dels fets investigats.
El president Puigdemont i els consellers Comín i Puig passen a ser reclamats judicialment pels delictes de malversació i desobediència. Rovira i Ponsatí són reclamades per delictes de desobediència, que no implica penes de presó però sí d’inhabilitació.
La interlocutòria judicial manté les ordres de detenció a l’estat
espanyol de Puigdemont, Comín i Puig, però ajorna la decisió d’emetre
El dinar de la presidenta Roberta Metsola amb la cúpula del PP en ple litigi per la immunitat de Puigdemont no és anecdòtic
Salutació entre el president espanyol Pedro Sánchez i el president del
Tribunal Europeu de Drets Humans Guido Raimondi a Estrasburg el 7 de
febrer del 2019. Fotografia: ACN.
Redacció
22.11.2022 - 12:36
Actualització: 22.11.2022 - 12:41
La presidenta del Parlament Europeu, la conservadora maltesa Roberta Metsola,
ha visitat Barcelona aquest cap de setmana passat. Ho ha fet
curiosament quan té oberta una polèmica amb la Junta Electoral espanyola
(JEC) per la validesa de les acreditacions com a eurodiputats de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín i Jordi Solé,
perquè cap d’ells no ha jurat la constitució espanyola. I precisament
aquesta setmana hi ha dues vistes al Tribunal General de la UE en el
litigi entre els eurodiputats i el Parlament Europeu per la seva
immunitat com a eurodiputats. El cas és que El Mundoha publicat que divendres Metsola va tenir un dinar amb la cúpula del PP espanyol,
que li va voler fer entendre que no poden ser eurodiputats i que la JEC
té raó. Segons el diari, Metsola va dir que tenia intenció de
retirar-los les credencials, però que li mancava l’informe dels serveis
jurídics per poder-ho fer. Tant si és certa aquesta informació com si
no, la coincidència del dinar amb un moment tan rellevant no sembla
anecdòtica, perquè recentment hi ha hagut uns quants precedents de
trobades sospitosament coincidents com aquesta.
N’hi
ha dues que van ser just i abans i just després del moment més
transcendental del procés al TJUE sobre les pre-judicials de Pablo
Llarena, la vista oral del 5 d’abril. En aquella sessió, va sorprendre
molt la posició que va tenir l’advocada de l’estat de Bèlgica, que és
una de les parts en la causa en què el tribunal ha de decidir si la
justícia belga va fer bé de rebutjar l’euroordre de Pablo Llarena contra
Lluís Puig. Durant els mesos de tramitació de les qüestions
pre-judicials de Llarena, la posició de Bèlgica en les al·legacions
escrites, a les quals va tenir accés VilaWeb, era indiscutiblement
favorable a la decisió dels seus jutges, és a dir, a la denegació de
l’extradició pel risc de violació de drets fonamentals.
El sorprenent canvi de posició de Bèlgica
Però aquell dia, els representants del govern belga es van
fer enrere, es va desentendre de la decisió del Tribunal d’Apel·lació
de Brussel·les de denegar l’euroordre, va dir que no volia entrar a
valorar les decisions dels jutges per a preservar la separació de
poders… Un tomb argumental que va deixar sorpresos els magistrats, que
van insistir a preguntar a Bèlgica per la seva posició. No se’n sabien
avenir. I en aquella sessió no es va arribar a entendre aquell canvi de
posició.
Què va passar abans? L’única dada comprovable és que només
dues setmanes abans d’aquella vista, el president del govern espanyol,
Pedro Sánchez, va anar a visitar el primer ministre de Bèlgica,
Alexander de Croo, amb qui es va reunir a la residència oficial a
Brussel·les del dirigent flamenc. Aquella reunió tenia el propòsit
oficial de tractar la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna,
tot i que la Moncloa va voler destacar també “les excel·lents relacions bilaterals entre ambdós països”.
Lenaerts, de la topada amb Boye a la recepció a la Zarzuela
No només hi va haver aquesta coincidència en relació amb
el judici al TJUE. Si poc abans Sánchez es reunia amb el cap del govern
belga, que és part en el litigi, només un mes després el rei espanyol
Felipe VI i el president del Tribunal Constitucional espanyol, Pedro
González Trevijano, rebien amb tots els honors ni més ni menys que el
president del Tribunal de Justícia de la UE, Koen Lenaerts.
Lenaerts venia de tenir en aquella vista del 5 d’abril una
topada amb l’advocat Gonzalo Boye precisament sobre l’efectivitat dels
recursos que els exiliats i els presos polítics havien anat presentant
al Tribunal Constitucional espanyol. En aquella discussió, Boye mirava
de fer entendre a Lenaerts que el TC no és una via de recurs eficaç per
als dirigents independentistes catalans (no en va, la tramitació
intencionadament dilatòria dels primers recursos dels presos va motivar
la vaga de fam d’alguns d’ells), però Lenaerts deia que sí que l’era, ni
tan sols ho discutia, malgrat la ingent documentació aportada per les
defenses dels exiliats. Poc temps després Lenaerts era convidat al TC,
on va impartir una conferència en què va defensar la primacia del dret
de la Unió.
La visita desvergonyida de Sánchez al TEDH
Però el cas més sonat de coincidències d’aquest tipus el
va protagonitzar Pedro Sánchez en una visita gens dissimulada al
president del Tribunal Europeu dels Drets Humans, Guido Raimondi, just
quan començava el judici contra els presos polítics al Tribunal Suprem,
el febrer del 2019. La reunió es va fer a la seu del TEDH, a Estrasburg,
només cinc dies abans de l’inici del judici, la sentència del qual és
examinada ara pels magistrats d’aquest tribunal per les múltiples
denúncies per part dels condemnats de les violacions dels drets humans
de què van ser víctima.
Segons la Moncloa, Sánchez va traslladar a Raimondi “el
respecte d’Espanya a la seva jurisprudència i el suport constant del
govern espanyol a la promoció dels drets humans”, i va negar que
haguessin parlat del judici. No podien fer cap altra cosa, perquè
reconèixer-ho hauria estat molt comprometedor sobre la ingerència del
poder executiu d’un estat sobre la feina d’un tribunal de jurisdicció
europea. Però tant si en van parlar com si no, la vista ja va ser per si
sola tota una declaració d’intencions.
També sembla clara la intenció de la cúpula del PP
espanyol de convidar a dinar a Metsola quan hi ha en joc el
reconeixement de totes les prerrogatives dels eurodiputats
independentistes catalans. Puigdemont ha demanat explicacions a Metsola
per la informació d’El Mundo. Però encara no hi ha cap resposta ni
explicació des de la presidència del Parlament Europeu:
The Spanish press says that @EP_President revealed in Barcelona that she will withdraw my seat as deputy. We had more than a million votes and won the elections in Catalonia. And such decision would contradict the decision of the General Court. An explanation is needed. pic.twitter.com/kHNJd7QgPD
La batalla de Gonzalo Boye a Luxemburg és sobretot
en dos fronts. Dijous i divendres té dues vistes molt importants perquè
el Tribunal General de la UE anul·li el suplicatori contra Carles
Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que els va retirar una part de
la seva immunitat com a eurodiputats. I mentrestant està pendent de la
decisió que prengui finalment el Tribunal de Justícia de la UE sobre les
preguntes pre-judicials que Pablo Llarena va enviar
per mirar d’aturar la derrota definitiva sobre les euroordres contra els
exiliats. La sentència ha de fer-se pública aviat, previsiblement a
final d’any, però encara no té data. I el magistrat ponent de la
sentència, el danès Lars Bay Larsen, té entre les mans un material molt sensible, perquè si bé l’advocat general del tribunal, el francès Richard de la Tour,
avalava el manteniment de les euroordres de Llarena, aquests darrers
mesos hi ha un debat jurídic europeu de fons molt intens que empeny en
un sentit contrari. El cas més sonat és el d’un membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans que qüestiona la posició de l’advocat general. Però on és pas l’únic.
El doctor Leandro Mancano
és professor de dret de la UE a la Facultat de Dret de la Universitat
d’Edimburg. Una de les seves preocupacions (i matèria d’estudi) és si
les euroordres, com a mecanisme de cooperació judicial entre estats de
la UE, poden afavorir en alguns casos condemnes injustes o il·legals. Ha
anat seguint
El president Puigdemont creu que la concentració del Consell
de la República servirà per reivindicar la gesta de l'1-O
Nura Portella Foto: ACN Barcelona. Dimecres, 28 de setembre de 2022. 14:14 Actualitzat: Dimecres, 28 de setembre de 2022. 15:28 Temps de lectura: 2 minuts
Aquest 1 d'octubre es compliran 5 anys del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, i el Consell de la República ha convocat una concentració
davant l'Arc de Triomf per recordar aquesta diada històrica. Ara, qui
era president de la Generalitat quan es va celebrar el referèndum i el
president d'aquesta organització ha animat tots els independentistes a assistir a aquest acte en record del referèndum de l'1-O,
una votació que ha descrit com a "gesta digna de ser inscrita en
lletres d'or al llibre de la història de Catalunya". Des de l'exili i en
un vídeo difós pel Consell de la República, Puigdemont explica que
durant aquest darrer lustre de "repressió, però també de resistència",
són molts els catalans que li han preguntat què poden fer per la
independència, i que ell sempre ha considerat que davant la repressió de
l'Estat la resposta era "mantenir la posició, ser-hi".
Ara, però, cinc anys després de la celebració del referèndum, Puigdemont ha cridat l'independentisme a assistir a la concentració convocada pel Consell de la República, que serà
La Central European University de Viena va rebre pressions
espanyoles perquè el president no hi parlés, però van fracassar
Lluís Bou Foto: Josep Lluís Alay Barcelona. Divendres, 23 de setembre de 2022. 18:01 Actualitzat: Divendres, 23 de setembre de 2022. 18:32 Temps de lectura: 2 minuts
Un espanyolista ha increpat el president a l'exili, Carles
Puigdemont, a l'aeroport de Viena, quan es disposava a agafar l'avió per
tornar a Brussel·les. Segons ha explicat el mateix president,
l'individu li ha colpejat l'espatlla mentre cridava en castellà "¡a la cárcel!".
"I se n'ha anat corrents sense tenir la valentia de donar la cara", ha
detallat. Tot i l'incident, Puigdemont no ha patit danys personals.
El president ha atribuït l'atac al fet que ni el rei Felip VI ni el govern del PSOE i Podemos han "revertit" l'a por ellos del
2017. "D'aquí neix la impunitat que exhibeixen. Les desenes de
denúncies que he posat per amenaces de mort mai no prosperen, perquè ja
se sap que la justícia espanyola tracta tothom igual", ha afegit amb
ironia.
Puigdemont també ha explicat que la Central European University de Viena va rebre pressions espanyoles perquè
L'eurodiputat de Junts ha destacat que la batalla de veritat és la lluita entre la democràcia i l’autocràcia
Marta Sánchez Iranzo Foto: ACN Barcelona. Dimecres, 14 de setembre de 2022. 13:18 Temps de lectura: 2 minuts
Carles Puigdemont ha aprofitat el debat sobre l'estat de la Unió
Europea d'aquest dimecres a Estrasburg per dirigir-se directament a la
presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen. L'eurodiputat
de Junts ha fet al·lusió a les paraules de la presidenta on ha afirmat
que existeix una lluita entre la democràcia i l'autocràcia, "aquesta és
la batalla de veritat", a més ha afegit que "cal renovar la democràcia".
Ha
recordat així les amenaces que venen de fora, "malauradament vostè ha
oblidat les amenaces internes", ha reclamat a Von der Leyen. Puigdemont
ha retret a la presidenta que "en cap moment ens ha recordat que la democràcia no ha d’espiar a la seva ciutadania, als polítics, als periodistes, als activistes, tal com succeeix entre altres llocs a l’estat espanyol".
Puigdemont ha assegurat que s'han de respectar les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, però també ha recordat que
