OPINIÓ
"Reconstruir la nació sense caure de quatre potes a la teranyina i preservar opcions de futur nacional, aquesta és la quadratura del cercle a la qual ens podrem apropar"
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #ForaPartitsProccessistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #ForaPartitsProccessistes. Mostrar tots els missatges
dilluns, 2 d’octubre del 2023
divendres, 29 de setembre del 2023
La impostura no paga
OPINIÓ
"La soledat i la irrellevància d'ERC en aquesta ocasió no es pot amagar per feixuga que sigui la propaganda"
dimarts, 26 de setembre del 2023
Puigdemont es desmarca de les negociacions d’ERC sobre l’amnistia
PAÍS - PRINCIPAT
"Esquerra veurà què fa Esquerra i nosaltres què fem nosaltres", ha dit
 |
| Carles Puigdemont i Toni Comín en un acte amb motiu del Dia Europeu de les Llengües |
26.09.2023 - 13:12
Actualització: 26.09.2023 - 13:46
El president Carles Puigdemont s’ha desmarcat de l’intercanvi de documents que ERC ha dit que manté amb el PSOE de cara a una llei d’amnistia, després d’assenyalar que no se sent “concernit” pels acords que pugui aconseguir ERC. “Jo no sóc d’ERC, per tant no puc parlar pel que digui ERC, ni em sento concernit pel que ERC digui, pacti o decideixi pactar. Esquerra veurà el que fa Esquerra i nosaltres el que fem nosaltres”, ha dit en unes declaracions a Brussel·les, on ha participat en un acte amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.
Així ha contestat a les declaracions de la portaveu d’ERC, Raquel Sans, que ahir donava per resolta la part política de la llei d’amnistia i va revelar que
divendres, 22 de setembre del 2023
Cap a la dictadura
OPINIÓ
"La independència es farà, si es fa, amb els independentistes; però no amb aquesta ERC que no ho és, d'independentista"
Al cap de dos anys i mig de govern republicà és patent una deriva implacable vers un autoritarisme que frega la dictadura. Una dictadura tova, simpàtica; una dictadura paternalista, dialogant, al costat de la gent, d’un partit que té una relació patrimonial amb l’administració pública com una mena de PRI, una fons de corrupció, i que fa valer un gegantí aparell de propaganda alhora, que suprimeix la llibertat d’expressió en Catalunya.
Als inicis de la legislatura, el MHP Aragonès palesà el seu tarannà autoritari abandonant l’hemicicle, visiblement enfurismat per una intervenció del diputat Joan Canadell, membre del partit aliat al seu en el govern. Una prova primerenca del menyspreu al Parlament. Tot seguit, el president va fer fora de la taula de diàleg els delegats de JxC amb un pretext banal i, a còpia d’incomplir les seves promeses electorals, va forçar la sortida de Junts del govern “d’unitat independentista”. La personalitat autoritària mai tolera compartir el poder.
La decisió va deixar el govern en una ridícula minoria de 33 diputats republicans, un suport parlamentari del 24,4% i un 15% del vot popular. Tanmateix,
dijous, 14 de setembre del 2023
Editorial Vicent Partal : Pedro Sánchez pot ser cruyffista?
OPINIÓ - EDITORIAL
La pregunta principal és fins on estarà disposat a conservar la pilota Pedro Sánchez. O, més ben dit, quin preu està disposat a pagar per a conservar-la
Vicent Partal
13.09.2023 - 21:40
Actualització: 14.09.2023 - 08:23
En la situació estranya que vivim, hi ha dos components que la tornen explosiva. Per una banda, fent un paral·lelisme amb la guerra freda, la credibilitat de la dissuasió impulsada pel president Puigdemont. Tothom sap que si ha de pitjar el botó vermell ho farà –signifique què signifique. És una credibilitat que Bildu o ERC han perdut pel comportament que han exhibit aquests darrers anys –ja no hi ha ningú que crega que siguen capaços de posar en un compromís el dirigent socialista–, però que Puigdemont manté intacta.
Hi ha un segon factor, tanmateix, que l’altre dia un amic futboler em definia com la sobtada conversió de Pedro Sánchez al cruyffisme. Perquè el president del govern espanyol ha assumit la principal tesi del catecisme futbolístic de l’astre neerlandès: si nosaltres tenim la pilota els altres no poden jugar. Cosa que, si és certa, implica que Sánchez està disposat a pagar qualsevol preu –o gairebé qualsevol preu– per mantenir-la en camp propi.
M’explique. Si tornem a fer eleccions, al gener, el PP és tan sols a quatre diputats de la majoria absoluta. Però no pas per culpa del nombre de vots sinó per la distribució d’aquests vots. En les eleccions del juliol, Feijóo
dimecres, 13 de setembre del 2023
Editorial Vicent Partal : La llista cívica molesta el govern, la DUI també
Opinió - Editorial
La llista cívica és una aspiració legítima d'una part de la societat, d'una part de l'independentisme, que no pot ser despatxada així com així amb ironies sobrades, ni que siga perquè és un projecte de molt difícil concreció
El govern de la Generalitat va eixir com un sol home ahir contra el discurs de Dolors Feliu a la Diada, molt especialment per haver parlat de la DUI i per haver tornat a amenaçar amb la presentació de la llista cívica a les eleccions al parlament. Tant el president Aragonès com la portaveu del govern van atacar les propostes expressades al final de la manifestació de dilluns en aquests dos aspectes.
En primer lloc, he de dir que a mi em sembla interessant que tornem a parlar de la declaració unilateral d’independència. Semblava que havia desaparegut del mapa, però retorna. I només això ja ho veig com un senyal positiu. Encaixa en la sensació que molts vam tenir que la manifestació d’enguany tornava a ser com les d’abans del 2017, quan no anàvem a remolc dels esdeveniments sinó davant.
Ara, criticar la DUI, com va fer ahir el president Aragonès, afirmant que si no ens la reconeixen internacionalment és un fracàs i no serveix de res, per una banda és una trampa conceptual i per una altra sona a justificació de la paràlisi pròpia.
Una DUI val, encara que no et reconega ningú, si controles el territori i imposes un estat, una república de fet. És evident, com va passar amb la declaració del 2017, que si tu no demanes el suport internacional i no actives el control del territori –sobretot això segon– una DUI no es fa efectiva. Però, així i tot, dir que no serveix de res és com si diguéssem que el Primer d’Octubre no va servir de res, perquè no va acabar creant-se l’entitat per la qual va votar la població. Cosa que ara mateix em sembla que Esquerra encara no s’atreviria a dir.
Quant a la llista cívica, hi havia un to condescendent, com de dir “feu-la, si us hi atreviu”, que em va semblar molt impropi.
La llista cívica és una aspiració legítima d’una part de la societat, d’una part de l’independentisme, que no pot ser despatxada així com així amb ironies sobrades. Personalment, ja ho he dit en més ocasions, la veig de molt difícil concreció, però això no vol dir que no tinga sentit, que en té. Ni que siga per a fer pressió i fer por als partits.
Cal recordar que avui tant Junts com, sobretot i d’una manera molt especial, Esquerra i també la CUP tenen més ex-votants que no votants. Més gent que els ha deixat de votar que no pas gent que els haja continuat votant. Hom pot provar de fer l’orb interessadament, però és evident que bona part de l’independentisme no se sent ni còmoda ni representada en l’oferta política actual. Són vots que els replegaria la llista cívica? Ja ho veuríem. Jo, hi insistesc, no ho veig tan clar, que tota la gentada que va inundar Barcelona seguint l’ANC seguís l’ANC en una aventura electoral. Però l’ANC té dret d’intentar-ho i té el dret, fins i tot, de fer servir la llista cívica per posar la por al cos, en aquest cas concret, a Esquerra.
I, en relació amb això, va ser especialment sorprenent observar com la portaveu del govern qualificava de canvi de rumb la proposta de l’ANC i alhora indicava que la seua naturalesa ha estat sempre la de ser un contrapoder. I quin contrapoder pot haver-hi més evident que disputar electoralment el terreny d’uns partits que ja han deixat clar que no estan en condicions de fer la independència ni serveixen per a fer-la?
Aquests dies he repetit que es nota una certa perplexitat i confusió en la gent. La notem tots, la note jo. Perquè les maniobres d’aquests darrers dies ens posen al davant coses que eren impensables –el cas de l’oficialitat del català a Europa, per a posar el millor exemple de tots fins ara. I és normal, per això, perquè els ciutadans són persones racionals, que gent convençuda ideològicament que no es pot negociar res amb Espanya es mostre alhora expectant i prudent en veure que, per primera vegada, sembla que negociar sí que és possible i que pot servir d’alguna cosa. El dia 19 sabrem definitivament què passa, però si el català passa a ser llengua oficial de la Unió Europea –cosa que fins fa quatre dies tothom deia que era impossible– serà molt difícil d’escamotejar el debat en el sentit que el president Puigdemont té ara molt poder a les mans i, sobretot, que a diferència del que passava fins ara, el sap fer servir. I això serà molt important perquè en el debat sobre la llista cívica allò que passe en l’espai d’ERC –si no canvien radicalment en poc temps– sembla que ja no és significatiu, però sí que ho és allò que passe en l’espai de Junts i la CUP.
Potser si ells, vull dir el govern, tenen la consciència que això és així, aquesta seria la raó que explicaria que les crítiques a l’ANC arriben solament del partit que ara mateix està sol –solet– al govern de la Generalitat.
La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors de VilaWeb.
----
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-llista-civica-molesta-al-govern-la-dui-tambe/
dilluns, 11 de setembre del 2023
Xiulets i crits de 'botiflers' enterboleixen l'acte d'ERC al Fossar de les Moreres
DIADA 2023
Un grup d'assistents ha aplaudit els membres d'ERC, però no s'ha arribat a la tensió de l'any passat
John McAulay
Foto: ERC Barcelona
Barcelona. Dilluns, 11 de setembre de 2023. 08:14
Actualitzat: Dilluns, 11 de setembre de 2023. 08:27
Temps de lectura: 2 minuts
Un any més, el Fossar de les Moreres ha estat escena de crítiques contra Esquerra Republicana. Com cada vigília de la Diada, centenars de persones s’han aplegat aquesta nit a aquesta plaça del Born de Barcelona, on culmina la marxa de torxes i s'hi homenatgen els herois caiguts del 1714. I com ja comença a ser habitual, la presència de membres d'ERC ha generat animositat d'alguns independentistes assistents, que no s'han estat de mostrar el seu rebuig cap al partit.
🔴 Diada 2023, DIRECTE | Actes, ofrenes i manifestació de l'11 de setembre
Per part dels republicans, hi ha participat l'exconseller de Territori i exalcalde de Sabadell Juli Fernàndez, la regidora d'ERC a Barcelona Elisenda Alamany, la diputada al Congrés Pilar Vallugera, i l'historiador Jordi Fernández-Cuadrench. Després de l'ofrena floral, els representants han compartit algunes paraules, i ha estat aleshores quan una part del públic ha proferit crits de 'botiflers', 'traïdors' i 'espanyols', a més de forts xiulets que han acabat per enterbolir les paraules d'ERC. En resposta, un altre grup d'assistents ha aplaudit els republicans i així mostrar el seu suport.
dijous, 31 d’agost del 2023
ERC diu que ha pactat amb el PSOE la reforma del reglament per permetre l’ús del català i el PSOE diu que treballa en un esborrany
PROCESSISME
Discrepàncies importants entre els republicans i els socialistes per reformar el reglament del Congrés dels Diputats. La majoria absoluta del PP al Senat ho fa inviable
|
ERC i el PSOE han pactat la reforma del reglament del Congrés que permetrà utilitzar el català i la resta de llengües cooficials de l’Estat a la cambra baixa espanyola, segons ha avançat ‘El Periódico’ i han confirmat a l’ACN fonts dels republicans. La proposta de modificació es registrarà aquesta setmana i, si tira endavant, permetrà que català, basc i gallec es puguin fer servir a les sessions plenàries, les comissions i el registre escrit d’iniciatives parlamentàries. En aquest últim cas, els textos s’hauran d’acompanyar de la versió en castellà, tal com passarà al Butlletí Oficial de les Corts. Aquest dimecres
divendres, 18 d’agost del 2023
Assemblea Nacional Catalana : Comunicat sobre la constitució de la mesa del Congrés espanyol, aprovada pels partits independentistes
L’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu l’assoliment de la independència de Catalunya. Entenem que aquest és també l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol.
És des d’aquesta perspectiva que a l’Assemblea plantegem d’entrada els perills de perdre de vista l’objectiu de la independència per definir la postura útil i eficaç dels partits, amb els quals compartim objectiu, per afrontar les decisions que hauran de prendre respecte al seu paper institucional amb l’Estat.
Creiem, tal com hem exposat reiteradament, que només el bloqueig de les institucions espanyoles pot precipitar la fallida de l’Estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar. Entenem el bloqueig com una estratègia per aconseguir la independència, i no com una finalitat en si mateixa o una tàctica per aconseguir un millor posicionament dels partits en la partida estatal. L’entenem amb els ulls posats a Catalunya, i no des de la mirada cap a l’estat: entrar en
dilluns, 3 de juliol del 2023
Per què no inhabiliten la Renfe?
Daniel Ruiz-Trillo
Ja fa massa anys que desenes de milers de persones perden hores i hores cada dia esperant trens que arriben tard, que no vindran, que els han anul·lat o que s'han avariat. Quan no és a Gavà, és a Manlleu. Quan no és a Vic, és a les Terres de l'Ebre. I a Tarragona, a Girona, al Vallès i al Maresme i un munt de llocs. Han mort més de 100 persones al pas a nivell d'Alfafar i prop de 200 al de Montcada, van resultar ferides 150 persones en un xoc a Montcada, i uns quants en un xoc a Reus...
Segons un estudi de la Cambra de Comerç, es van perdre més de 470.000 hores per als usuaris, l'equivalent a
divendres, 30 de juny del 2023
Com destruir una estructura d’estat
OPINIÓ
"Els Mossos podien ser una estructura d'estat i se'ls havia de destruir psicològicament, reduir-los a una policia espanyola més"
Últimes notícies sobre l’abstenció
OPINIÓ
"I ara, després de no haver fet res en sis anys, sense cap autocrítica i cap renovació, tenen la barra de demanar el vot perquè, si no, vindrà la dreta a Espanya"
29/06/2023 21:40
La porta del debat sobre l’abstenció (o vot en blanc o nul que, segons circumstàncies, són el mateix) està oberta de bat a bat. Els partits dits independentistes veuen que se’ls acaba la guingueta d’anar a Madrid a cobrar una morterada per fer retòrica buida davant un Congrés encara més buit o a entabanar i enganyar els votants amb pactes i tripijocs per fer veure que fan alguna cosa per Catalunya quan no fan res més que per a ells mateixos.
La reacció de l’establishment mediàtic davant la proposta d’abstenció ha estat i és brutal. Tots els mitjans de comunicació subvencionats (gairebé tots) contra l’abstenció. Centúries de trolls pretorians, intel·lectuals orgànics i captaires de les llargueses dels amos dels diners públics insultant els abstencionistes perquè, ai, caram! L’abstenció serà catastròfica per a Catalunya, governada per un Congrés més catalanòfob que de costum, com si ells haguessin fet quelcom per evitar-lo.
L’abstenció no respon a un emprenyament sobtat o, al contrari, a una convicció pètria, immutable, com la que s’atribueix a l’anarquista Emma Goldmann: que si votar serves per a alguna cosa, estaria prohibit. No és veritat; votar serveix i serveix moltes vegades; però no sempre, i l’electorat independentista ha donat
dijous, 29 de juny del 2023
El Govern aprova la creació de la Delegació als Estats Andins, amb seu a Bogotà
ACTUALITAT
El Govern ha aprovat la creació de la Delegació als Estats Andins, que tindrà seu a la capital de Colòmbia, Bogotà, amb l’objectiu de consolidar la relació entre Catalunya i la regió. La nova delegació, que també representarà l’executiu a Bolívia, l’Equador, el Perú i Veneçuela, reforçarà la presència institucional de la Generalitat a l’Amèrica Llatina, on se sumarà a les delegacions que ja estan en funcionament a Mèxic i l’Amèrica Central, al Con Sud i al Brasil. Avui mateix s’inicien els tràmits per escollir el delegat o delegada que encapçalarà la delegació mitjançant un concurs públic.
Amb aquesta nova incorporació, el Govern passarà a cobrir gairebé el conjunt del continent americà, on l’executiu també té delegació als Estats Units i al Canadà. Així, amb l’oficina a Colòmbia, hi haurà un total de cinc delegacions a Amèrica. D’aquesta manera, i amb un total de 21 delegacions, la xarxa de delegacions a l’exterior passa a representar institucionalment el Govern a gairebé 70 països arreu del món.
Anunci des de Colòmbia
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia, va anunciar el passat mes de març des de la capital colombiana que s’havien iniciat els tràmits per a la creació d’aquesta delegació. Ho va fer en el marc del viatge a l’Amèrica Llatina, des d’on també va explicar que l’Executiu recuperarà pròximament
dimarts, 27 de juny del 2023
Independentisme zombi
OPINIÓ
"L'únic argument vàlid per anar a votar és que l'abstenció no es pot rectificar fins passats quatre anys i, en canvi, els escons sempre són o poden ser d'utilitat"
S’acosten les eleccions espanyoles i els partits independentistes han entrat en un col·lapse estratègic tan gran que -en comptes de confrontar els seus projectes amb els adversaris de l’eix nacional espanyol- es dediquen a construir un efecte Streisand de dimensions descomunals amb la intenció de, suposadament, combatre l’onada abstencionista. ERC, Junts i la CUP van a les palpentes contra un enemic difús, sense articulació partidista ni programa polític. Un fantasma que recorre Catalunya sense més identitat que el punt d’ebullició de les xarxes socials. L’abstencionista és una proposta sense cares, que ni tan sols tindrà un faristol en cap debat i que afecta per igual els tres partits independentistes.
L’empenta és forta i creixent, però els candidats a diputats independentistes al Congrés no saben dir res que pugui anar una mica més enllà del que volen escoltar els electors d’esquerres de l’Espanya espanyola. L’única oferta de CUP i ERC als que van posar la seva cara i la de la família el Primer d’Octubre és, ara, frenar la dreta i l’extrema dreta, Feijóo i Abascal, en benefici de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz. Junts, per la seva banda, sembla esperar una aritmètica afortunada per fer el mateix i, com a única novetat,
dimecres, 21 de juny del 2023
Abstenció i fer neteja
OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 21 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts
D’ençà de la proclamació com a alcalde de Jaume Collboni, m’ha produït especial delit veure el World Tour de Xavier Trias pels mitjans catalans exhibint pornogràficament la ferida del greuge com un napbuf a qui han robat el peluix. Els convergents més justets d’estratègia política, ho sabem de fa segles, només reparteixen bombes quan no tenen res a perdre. Comprenc que el nostre antic batlle supuri molta bilis, car li manca senderi per veure que no ha perdut l’alcaldia a causa d'una maniobra de les forces ocultes del mal, sinó perquè va jugar les seves cartes d’una forma pèssima (l’anunci d’un pacte amb Esquerra, insuficient per arribar a la majoria, és un error que lamentarà durant anys). En qualsevol cas, resulta molt divertit veure Trias blasmant el PSC, mentre beneeix continuar amb els sociates a la Diputació. Que us bombin a tots, menys per repartir pasta.
Trias no és l’única vedet que disfressa el seu cinisme majúscul sota el dol de la cursileria moral. Admirem també la figura d’Ernest Maragall, que dissabte passat cantava una oda a Barcelona digna del seu avantpassat més il·lustre, i vint-i-quatre fucking hores després —sí, només un dia!— anunciava la seva prejubilació al Senat madrileny. Reconec novament al processisme la seva inaudita capacitat per sorprendre’m amb giragonses delirants! Tu proclames (amb encert) que Madrit ha tramat un complot polític per decidir l’alcaldia de Barcelona des del kilòmetre zero... i acte seguit
L'efecte Orriols
OPINIÓ
Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts
Aliança Catalana, el partit amb què Sílvia Orriols va guanyar les eleccions municipals a Ripoll, diuen que és d’ultradreta. Deu ser perquè defensa el control de la immigració, com fan, per cert, pràcticament tots els països del món occidental? I per això no és només d’extrema dreta, també és xenòfob, racista i, d’acord amb els que aquests dies s’esforcen per posar al descobert les entranyes d’aquesta nova força política, fundada tot just el 2020 a partir d’una escissió de l’igualment ultradretà Front Nacional de Catalunya (FNC), fins i tot feixista. Tants epítets haurien d’espantar tothom i fer que la gent en fugís com de la pólvora, però en canvi s’ha guanyat un cert suport a les urnes i entre un nombre indeterminat de ciutadans que, enmig de la polèmica, li mostren la seva simpatia. Per què?
N’hi ha prou de fer una ullada al seu programa polític per constatar que és un partit que, efectivament, vol controlar la immigració, perseguir la immigració il·legal i actuar contra el radicalisme i l’integrisme islàmic, que relaciona amb inseguretat ciutadana i terrorisme. “Catalunya ha rebut centenars de milers d’immigrants en els últims vint anys i té un dels índexs de població estrangera més elevats d’Europa”, sosté. Tant que “el 80% dels immigrants a Catalunya són extracomunitaris i tenen una renda mitjana un 40% inferior als catalans”. Aliança Catalana no valora aquest creixement exponencial de la immigració a Catalunya com una casualitat, sinó com l’intent de substitució de la població i la cultura autòctones, i reivindica
dilluns, 19 de juny del 2023
Disparar-se un tret al peu
OPINIÓ - MAIL OBERT
A Ripoll, l’enemic a batre per la resta de partits dits independentistes resulta ser el 30% de ciutadans que demanen ordre i legalitat per a tothom, i no pas la classe política que aviva la demagògia a fi de treure profit del desconcert
Joan Ramon Resina
18.06.2023 - 21:40
Actualització: 18.06.2023 - 21:43
La setmana passada preguntava a qui beneficia, qui prodest, batejar ideològicament les preferències polítiques per a executar-les moralment. Avui intentaré de respondre la pregunta. Primer de tot, salta a la vista que la imposició d’una nomenclatura desqualificadora és potestat de la classe hegemònica, en la terminologia del comunista italià Antonio Gramsci. Quan l’església senyorejava, perseguia els crítics amb l’etiqueta d’heretge. Que aquest mot hagi caigut del vocabulari modern revela la pèrdua de poder social d’aquesta confessió i, en conseqüència, una escassa capacitat per a crear nova doctrina i moure divergències teològiques d’alguna consideració. Catalunya és compulsivament d’esquerra per reacció a l’opressió espanyola, de tarannà absolutista independentment de qui ocupi les institucions. Ni els liberals de Sagasta ni els conservadors de Cánovas del Castillo, amb les respectives partides de la porra provincials, representaven cap alternança democràtica; com tampoc no la representen Feijóo i Sánchez amb les respectives partides de la porra mediàtiques. Quan es governa un país en benefici d’uns pocs, no es pot pas permetre que la gent es rebel·li. Si la protesta amenaça de descarrilar el programa, es combat titllant-la de populista, d’extrema dreta o de qualsevol altre títol infamant abans de reprimir-la pels mitjans tradicionals. No hi ha cap manera més eficaç de crear conformitat que propiciar una víctima a fi que serveixi d’advertiment a la resta. La persecució contumaç del president Puigdemont; l’acusació de racista allevada al president Torra; la fabricació no tant judicial com mediàtica d’un afer de “corrupció” per a inhabilitar Laura Borràs, no tenien cap més objectiu que reconduir la voluntat política de la gent. Al Portal de Mar sempre hi ha un cap penjat dintre d’una gàbia.
La constitució espanyola, a l’article 20, diu protegir el dret “a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció”. I en virtut d’aquest dret els poders empresonen cantants, destitueixen representants electes i castiguen amb anys de presó l’expressió pacífica del sentiment polític. Consignada al punt vint d’una constitució que la
Sílvia Orriols: ha nascut una estrella?
OPINIÓ
"Tots estaven venent-se l’ànima i pactant amb Satanàs, mentre assenyalaven el dimoni de V🤢x. I ara resulta que a Ripoll els surt a tots plegats un gra al cul"
Els nens no venen de París. El reis són els pares i les mares. La política és dura i bruta, cosa que no vol dir pas que sigui inútil. Però benvinguts i benvingudes a la crua realitat després de la descàrrega elèctrica, del «shock» brutal de Barcelona i de Ripoll.
Sort en tenen de V🤢x. Sap greu dir-ho. Si Vox no existís, hauríem d’inventar-lo. Que bé que ens va V🤢x per dissimular la decadència d’una política democràtica avariada, en descomposició.
Sort en tenen de V🤢x… i que malament acabarà tot, si caiem en totes les trampes partidistes, de professionals de casino, que ens estan posant.
No hi ha millor dolent de la pel·lícula que V🤢x. Són els dolents, sí, però no cal que ens mamem el dit més del compte… Que bé li va a tothom per fer grans brindis al sol per la democràcia, les llibertats, la convivència… i a la ceguesa. Que bé li va al PP, que bé li va al PSOE i a la seva franquícia catalana (sempre lligada ben curt) que bé li va a ERC, a Junts, a la CUP…
Ja tenen i potser tenim, en diferents graus, un enemic comú. Pocs invents millors que el dimoni.
Que bé que va V🤢x perquè no veiem el que passa realment. Així ens poden despistar en discussions bizantines
Oda als polítics . Per Albert Donaire
OPINIÓ
Perquè el lingüicidi i l’etnocidi que porten executant des de fa segles, no s’aturi. Al País Valencià, l’etnocidi està molt avançat. A Balears, avança sense fre. Catalunya va al darrere. Ja ho deien: “Antes roja que rota”.
Dissabte, 17 de juny de 2023
Albert Donaire Malagelada
No tenia clar com titular aquest article, però sí que tenia molt clar l’orientació que li volia donar: una orientació didàctica i explicativa perquè els partits polítics que han governat el país i les institucions reflexionin.
Emulant i adaptant les paraules de Joan Maragall al seu poema “Oda a Espanya”, als polítics els diria “Escolta, polític, la veu d’un ciutadà, que et parla en llenguatge no polític”. Vull fer unes reflexions perquè s’entengui què ha passat i què pot passar el 23 de juliol d’aquest any.
En primer lloc, els ciutadans estan cansats d’una classe política que es percep allunyada de la voluntat popular, del poble que els vota. Com pot ser que s’hagi perdut un gruix important dels votants independentistes? S’ha perdut per les constants picabaralles entre partits, perquè la gent s’ha cansat de sentir-se enganyada. Els ciutadans d’aquest país es van trencar la cara literalment el primer d’octubre del
dijous, 15 de juny del 2023
Escoltar Ripoll
OPINIÓ
Antoni Strubell i Trueta
Barcelona. Dijous, 15 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
Crec que tota la polèmica declarada als mitjans pel resultat de les eleccions a Ripoll ens planteja l’oportunitat, i l’obligació, de reflexionar sobre temes que són clau per a aquest país i que no podem negligir de cap de les maneres. Fins ara, tota la controvèrsia ha vingut en forma d’un sí o un no al que representa la senyora Sílvia Orriols i Aliança Catalana, no mancada d’un cert fariseisme molt característic del moment que vivim. Crec que molt més productiu que la cacera de bruixes que s’està portant a terme seria que entre tots plantegéssim una anàlisi en profunditat sobre què ha passat a Ripoll. Jo no puc pretendre tenir-ne més que una visió parcial, però amb tot el respecte per la gent de Ripoll, crec que l’actual polèmica ha fet aflorar qüestions candents, que dubto que la gestió dels actuals partits hegemònics sabrà comprendre ni solucionar, atès el simplisme partidista que els caracteritza.
Una primera cosa que cal rebatre és aquesta mena de lectura subterrània que impera en el sentit que a Ripoll hagin pogut aflorar 1.400 vots de “fanàtics racistes d’extrema dreta”. Vejam. Ripoll és una població molt digna, d’on, ens agradi o no, va sorgir un grup radicalitzat que va cometre 16 assassinats de gent innocent l’any 2017. Més enllà de la simplista lectura que lamenta un suposat aflorament d’impulsos feixistes en els nous votants ripollesos,
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
