OPINIÓ
"Quan s'arriba al punt d'inflexió en què es troba ara l'independentisme, és el moment d'aturar-se a pensar què s'ha de fer d'una manera diferent"
OPINIÓ
“Catalunya castiga l’independentisme”. Així titulava la seva portada el diari Abc aquest dilluns, l’endemà de les eleccions. “El triomf d’Illa enterra el Procés”, deia El País. Dues idees que satisfan la premsa de Madrid i tot el sistema polític i econòmic espanyol –amb puntals com del BBVA, que intenta quedar-se el Banc Sabadell i garantir que mai tindrà una direcció catalanista ni per accident– però que algú els hauria de matisar. Que el Procés s’acaba és cert, però no pel triomf de Salvador Illa, sinó de mort natural i des de ja fa temps.
I això no vol dir que s’acabi l’independentisme. El que han castigat els votants catalans són els partits independentistes. Però encara continua havent-hi 1.361.942 vots independentistes –inclosos els 118.302 d’Aliança Catalana, un senyal d’alarma que han d’analitzar la resta de formacions sobiranistes, que saben que no poden
POLITICA
ERC ha obtingut aquest diumenge el seu pitjor resultat electoral des del 2010 i la caiguda d’escons més dura de la seva història. La formació liderada pel president Pere Aragonès ha perdut 13 escons i s’ha quedat només amb 20, amb un 13,6% dels sufragis. Amb aquests resultats, ERC ha cedit el lideratge de l’independentisme a la candidatura de JxCat de Carles Puigdemont, convertint-se així en la tercera força al Parlament. En les últimes eleccions, el 2021, també amb Pere Aragonès com a candidat, ERC va ser la segona força en vots i escons, amb 605.581 vots i el 21,3% dels sufragis, empatat en escons amb els socialistes de Salvador Illa. Llavors, ERC va ser primera força a Tarragona, però ara no ha aconseguit imposar-se a cap demarcació.
ERC ha estat el partit que ha perdut més vots en aquests comicis, reculant en més de 190.000 vots, i caient en 7,6 punts percentuals. ERC havia obtingut un 21% dels vots tant a les eleccions del 2021 com a les del 2017, tot i que en l’any del referèndum la xifra absoluta va ser molt més alta, amb 935.861 sufragis.
A Barcelona, ERC perd 7 escons
Amb gairebé el 98 % dels vots escrutats, Salvador Illa (PSC) ha guanyat les eleccions a Catalunya 2024 i ha obtingut el 28,36 % dels vots i 42 diputats, al davant de Carles Puigdemont (Junts + Puigdemont per Catalunya), que ha fet el “sorpasso” a ERC i es converteix en la segona força més votada amb el 21,19 % dels sufragis i 35 escons. Els republicans de Pere Aragonès, que van ser segons el 2021 i que han governat la Generalitat els darrers anys, han caigut fins a la tercera posició, després de perdre 13 diputats —ara en tenen 20 i el 2021 en van aconseguir 33— i obtenir un 13,66 % dels vots.
NACIONAL
06/05/2024
Per als entesos en demoscòpia electoral, la intenció de vot o la projecció d’escons no són les úniques dades d’interès que poden obtenir-se dels sondejos.
Mesurar el nivell d’aprovació i el percentatge de popularitat que susciten els diferents líders polítics entre els enquestats és de gran valor a l’hora d’afinar els pronòstics al màxim.
En aquest sentit, l’atribució de fins a 7 escons a Aliança Catalana (AC), tot i ser la més alta fins al moment, no és la informació més destacable en els resultats de l’última enquesta del diari ARA en relació amb aquesta formació.
Respecte del grau de coneixement dels aspirants a presidir la Generalitat, el 42,6% dels entrevistats declara saber qui és Sílvia Orriols. La batllessa de Ripoll duplica així la xifra corresponent a la candidata de la CUP, Laia Estrada, a qui només coneix el 21,1% de la mostra.
De la mateixa manera, la líder del partit extraparlamentari també supera les puntuacions obtingudes per Alejandro Fernández (PP), Jessica Albiach (Comuns) i Ignacio Garriga (V🤢x).
D’acord amb el sondeig publicat diumenge per l’ARA, aquests candidats són menys coneguts que Sílvia Orriols, malgrat que tots tres ja foren caps de llista als comicis de l’any 2021.
Es dona el cas, a més a més, que tant Fernández com Albiach són diputats al Parlament d’ençà del 2015. Garriga, per la seva banda, ho ha estat durant els darrers tres anys.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
OPINIÓ
VICTOR ALEXANDRE
16/04/2024 21:12
Déu n’hi do, el rebombori que ha generat el cicle de conferències de l’ANC de Sabadell per tal de conèixer, un per un (Junts, ERC, CUP, Alhora i Aliança Catalana), el projecte independentista dels cinc partits que, definint-se com a tals, es presenten a les eleccions del 12 de maig. Tot comença amb el comunicat d’ERC dient que es retirarà si també hi participa Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols. I tot seguit s’hi afegeix la CUP. Davant d’això, el secretariat de Sabadell sotmet a votació la decisió de mantenir el cicle o suspendre’l i es conclou per unanimitat que cal mantenir-lo. A partir d’aquí, els mitjans de comunicació s’hi interessen, la cosa agafa volada, es produeix un creuament de desqualificacions i es crea un gran rebombori. I és aquí on som ara: pentinant la gata en comptes de parlar de com materialitzaran la llibertat de Catalunya els partits independentistes. Els militars en saben molt, d’això. En diuen ‘maniobres de distracció’.
Si el
lector em permet, voldria fer dues consideracions. Una, sobre la
maniobra de distracció; l’altra, sobre els valors democràtics. En el
primer cas, hem de tenir present que el retorn del president Puigdemont
ha tornat a posar en primer pla el tema de la independència, cosa
altament enutjosa per a aquells que, dient-se independentistes, no sols
no tenen cap intenció de fer-la realitat sinó que s’han mostrat
absolutament submisos davant el govern espanyol. Esquerra, concretament,
se sent molt còmoda allà on pot desviar l’atenció amb qüestions
autonomistes, però en un marc centrat exclusivament en la independència
adopta la vella divisa del doctor Soler en les seves sessions de
psicopatologia conjugal: «Quan la dona et diu “hem de parlar”, el millor
que pots fer és no ser-hi».
Som, per tant, davant d’u
OPINIÓ - EDITORIAL
El president Aragonès i Salvador Illa signen l'acord per al pressupost (fotografia: Andreu Dalmau). |
Vicent Partal
27.02.2024 - 21:40
El pressupost de la Generalitat penja del Hard Rock. Esquerra Republicana, després d’empassar-se la B-40 i l’ampliació de l’aeroport, ara no ha tingut cap més remei que empassar-se també el Hard Rock. Amb això es completa el trio d’elements emblemàtics d’allò que els republicans diuen que no és el seu model de país i amb els quals els socialistes els van rostint a foc lent.
Ara com ara, això ha servit perquè el PSC s’avinga a aprovar el pressupost d’enguany. És un alleujament per al president Aragonès, però no n’hi ha prou i és enverinat. No n’hi ha prou perquè els comuns encara no tenen decidit el seu sí –avui Odei A.-Etxearte ho explica amb detall, tot això, en aquest article. I és enverinat perquè al final Esquerra ha caigut en el parany del tripartit. La cosa, segurament, no dóna per a més. Ells, segurament, no donen per a més.
I en relació amb això crec que avui cal remarcar el pretext que han donat per acabar acceptant el Hard Rock. Perquè explica una manera de fer política, perquè evidencia el poc valor que donen a les promeses fetes i als principis ideològics. Van dir que no ho farien mai, això de permetre el
OPINIÓ
Quan la data de caducitat de la proposició de llei d’amnistia ja s’havia passat, el PSOE va demanar, i aconseguir, una pròrroga fins al dia 8 de març, dia de la dona, per cert, per continuar negociant. Una negociació tan silenciosa i secreta que sembla clandestina i del curs de la qual ningú no en sap res. Quan això passa, és que hi ha consigna de tancar l’aixeta de la informació i, fins i tot, la castàlia dels rumors. Les parts estan negociant. Tothom a callar.
L’únic que no calla és l’MHP Aragonès que s’esgargamella a tots els mitjans a la seva disposició, és a dir, tots, exigint que aquesta llei s’aprovi perquè és robusta i perquè la seva no aprovació portarà més mals que béns. Són les mateixes raons del govern, les raons espanyoles, amb les quals la Generalitat combrega amb devoció vaticana. Tot el cor unionista demana el mateix, terroritzat de què pugui passar si la llei no s’aprova. El cinquè genet de l’Apocalipsi, el de l’extrema dreta, aguaita a la cantonada de les eleccions
A més, raonen els partidaris de l’aprovació sense més rebombori, a banda de la robustesa de la norma, en el cas, hipotètic, que hi hagués errors en l’aplicació, sempre tenim el recurs als indults. Aquest és el parany saduceu. L’amnistia implica el reconeixement que no hi va haver delicte. L’indult, en canvi, pressuposa
OPINIÓ
Comprimir tot el sentit d’una campanya guanyadora en quatre paraules, mereix un lloc en el podi (en el cas que existís) dels estrategs electorals. Segurament James Carville, assessor de Bill Clinton l’any 1992 quan va assolir la presidència dels Estats Units, gaudiria d’aquest honor. Va tenir l’habilitat d’ensumar un clima col·lectiu. “És l’economia, estúpid” fou l’expressió que va penjar dins les oficines centrals de la campanya per tal de conscienciar als seus. La frase ha passat a la història.
Probablement, Carville es va avançar al que avui ja és una evidència en qualsevol campanya: si vols assolir l’èxit, parla només d’una cosa. Per què? Simplement perquè la nostra societat, majoritàriament, no té la capacitat de processar l’allau informativa al qual està sotmesa de forma constant. Tot són impactes continuats que nosaltres, volgudament, cerquem i acceptem de forma natural amb el mòbil enganxat tot el dia a les mans. Amb sort, ens quedem amb un ínfim tant per cent de què veiem, llegim o escoltem. Aquell que sap concentrar la nostra atenció i captar el nostre interès més enllà del que és habitual, ens converteix en promotors de la seva idea (ho rebotem, fem “m’agrada”…) i guanya.
Agradi o no, la psique del votant es mou també dins aquests paràmetres. Dipositar la papereta en una urna després de la lectura d’un programa electoral, queda tan lluny com la televisió en blanc i negre. Si parlo d’aquestes coses és perquè, a Catalunya,
RODALIES
Óscar Puente i Ester Capella en una de les reunions bilaterals | Europa Press |
19/02/2024 14:17
Els governs catalans i espanyols han començat la setmana amb una reunió per abordar com ha de ser el traspàs de Rodalies. Un traspàs que continua sense calendari exacte, però sí amb un compromís explícit de totes dues administracions per establir, en els pròxims sis mesos, les bases de la nova empresa mixta que gestionarà el servei. La trobada, liderada pel ministre de Transports, Óscar Puente, i la consellera de Territori, Ester Capella, serveix com a punt de partida per al traspàs de l’operadora.
Els responsables d’infraestructures de cada govern han pactat la constitució de sis grups de treball de caràcter tècnic que baixaran al terreny l’acord polític. Aquestes comissions són: traspàs de l’operadora, serveis ferroviaris, pla de Rodalies, traspàs de la infraestructura, assumptes econòmics i assumptes jurídics. Al llarg del primer trimestre s’acabarà de concretar el calendari que seguiran aquestes comissions, ha dit Capella. La consellera les ha definit com un
PAGESIA
Els pagesos a la Meridiana durant la mobilització històrica a Barcelona | Frederic Esteve |
per Nació, Barcelona | 19 de febrer de 2024 a les 13:42
Unió de Pagesos (UP) ha anunciat més mobilitzacions a Catalunya per la setmana que ve i diu que treballa en una "protesta transfronterera" amb els pagesos d'Occitània i la Catalunya Nord. No obstant això, el sindicat centra ara els seus esforços en la manifestació d'aquest dimecres 21 davant del Ministeri d'Agricultura a Madrid.
"Hi haurà molta gent i molts tractors. I esperem que hi hagi respostes", ha afirmat aquest dilluns el coordinador nacional d'UP, Joan Caball, des de la Casa de l'Agricultura. Unió de Pagesos insisteix a demanar "accions àgils" i "mesures contundents" a l'Estat per resoldre la crisi agrària. "Prou hipocresia. Està en joc la continuïtat de la pagesia, conreus i granges de moltes famílies", ha recordat Caball.
Hi haurà ampliació.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.naciodigital.cat/noticia/268934/pagesos-protesta-transfronterera
OPINIÓ
Ramon Cotarelo
15/02/2024 19:40
Ja fa temps que les xarxes, sobretot X, són objecte d’atacs per un periodisme determinat dels mitjans convencionals, no digitals. Les seves dues principals acusacions són a) que es tracta d’una mena de miratge, de bombolla, de participació social minoritària, irrellevant i b) que és un mitjà turbulent en què regna la violència verbal més aferrissada i degradada.
La realitat del país, la de tots els països, refuta de ple la primera objecció. Bona part de la política es fa a les xarxes; és ciberpolítica. Els partits, els representants, n’estan pendents i sempre tenen raons per intervenir: contestar les crítiques, formular-les, fer-se veure i sentir per compensar la manca de ressonància de la seva activitat parlamentària. Ells mateixos s’encarreguen de sintetitzar les seves intervencions i penjar-les a les xarxes. L’estat d’ànim d’aquestes és sovint el feedback dels governs.
En realitat, aquesta agressivitat contra les xarxes tradueix l’enuig de trobar-se en una situació de competència molt incòmoda. L’àmbit de la comunicació és avui un totum revolutum amb tres contendents:
OPINIÓ
Vaig conèixer la Sílvia quan tenia 17 o 18 anys, venia de les JERC i va ingressar a les files d’Estat Català, aleshores jo estava a l’executiu i més tard vaig ser-ne secretari general. D’això ja fa un grapat d’anys, doncs bé, vàrem decidir que aquella noia de Ripoll, espavilada i amb un bon discurs, fes el seu primer míting públic com a jove d’Estat Català junt amb l’amic i patriota Xirinacs, a les Borges Blanques.
Explico aquesta anècdota per posar en context el personatge, més enllà del seu discurs al qual s’hi pot estar d’acord o no, la seva carrera política ha estat dins l’independentisme clàssic de sempre.
Els fets intolerables en democràcia ocorreguts a Ripoll aquest passat cap de setmana, on una colla d’esverats varen agredir la batllessa democràticament escollida i amb majoria al consistori ripollenc, la senyora Sílvia Orriols, no han estat denunciats ni condemnats encara per cap ens públic, ni pel Parlament, ni per la Generalitat, ni per cap partit. Sembla que l’odi i el suposat feminisme de les
LLENGUA - SOCIETAT
La consellera d\'Educació Anna Simó Autor/a: Blanca Blay
El Departament d'Educació ha ajornat excepcionalment un any les proves orals censals de català als alumnes, segons ha avançat l''Ara' i han confirmat fonts de la conselleria a l'ACN. Aquesta avaluació es va posar en marxa per primer cop el curs passat però, després de consultar-ho amb la Junta de Direccions, Educació ha decidit no fer-les enguany per la "sobrecàrrega de treball" pels centres que suposa la implantació de les altres noves proves diagnòstiques fixades per llei. Així, enguany es faran les proves de comprensió lectora, comprensió oral i les d'expressió escrita en català. Els centres que ho vulguin podran fer les proves per avaluar l'oralitat amb els materials del 2023 que els facilitarà Educació.
El Departament ha defensat que pràcticament no hi ha cap país o territori que faci tantes proves censals anualment, ja que suposen una càrrega molt important de treball per als centres. El més habitual és fer de dos a tres grans proves censals anuals i anar-les rotant anualment.
La conselleria ha expressat que el seu compromís amb el català i els seus usos és "ferm". En aquest sentit,
OPINIÓ
OPINIÓ - EDITORIAL
Míriam Nogueras (fotografia: Rodrigo Jiménez). |
Vicent Partal
10.01.2024 - 21:40
Actualització: 11.01.2024 - 07:36
Ahir a Madrid hi havia en joc molt més que tres decrets llei.
Tal com havien anat les coses, i les negociacions, i vist el moment històric en què som, hi havia en joc també la credibilitat de Junts i de Podem, que amenaçaven de tombar els decrets i, per tant, de no tenir cap dificultat a enfrontar-se al govern espanyol. I la del PSOE, és clar.
I, cosa més important: hi havia en joc la possibilitat que un dels grans tabús de la transició caigués finalment. Aquell que diu que tot allò que no és PP ha de ballar inevitablement al voltant del PSOE i de les seues decisions,
PAÍS - PRINCIPAT
11.01.2024 - 11:23
Actualització: 11.01.2024 - 11:39
El PSOE ha sortit al pas de l’allau de crítiques de la dreta espanyola per l’acord amb Junts que implica tot un seguit de concessions, com ara “la delegació” de les competències en immigració a la Generalitat i el reconeixement dels drets històrics de Catalunya en matèria de règim local. En un comunicat, matisa els punts de l’acord anunciats ahir a la tarda per Junts i reafirma que tot es fa d’acord amb la constitució.
Sobre el traspàs de competències en immigració, el PSOE confirma que es farà amb “una llei orgànica de delegació de competències i recursos perquè Catalunya pugui fer una gestió integral de la immigració d’acord amb l’article 150.2 de la constitució [el que preveu el traspàs de competències del govern espanyol a les autonomies].” I afegeix: “Per tant, no es toca cap aspecte de la constitució i els
OPINIÓ
Els resultats de l’informe PISA a Catalunya són responsabilitat del Departament d’Educació i del Ministeri d’Educació. Ja està. No és de la immigració, no és dels mestres, no és de la metodologia de l’informe, no és de la conjuntura. És dels governs perquè són els que tenen poder per influir en l’impacte de totes aquestes variables, i moltes altres.
El Departament d’Educació té la responsabilitat de fer un acompanyament de la immigració que garanteixi que la complexitat que introdueix a les aules no afecta el rendiment acadèmic global. Però sistemàticament ha reduït els recursos per a aules d’acollida, ha abdicat de distribuir els nouvinguts de forma equitativa a les escoles i ha fet un discurs polític contrari a la integració. I si consideren que Catalunya no pot acollir tanta població de fora, ho han de dir específicament i, o bé pactar les quotes d’acollida amb Espanya o bé, com sabem els que ja no creiem en contes de fades, fer el possible de separar-nos de qui ens impedeix decidir quina quantitat de nouvinguts podem assumir amb els recursos disponibles i de qui ens espolia aquests recursos.
D’altra banda, són els mestres els que, des de fa anys, ens recorden que l’educació va pel pedregar, i hem hagut de saber els resultats de l’informe PISA per parar-hi una mica més d’atenció. I encara alguns fem la feina bruta al Govern quan fan vaga i els assenyalem a ells com a responsables
OPINIÓ
per Marc Arza, 6 de desembre de 2023 a les 19:00
Ahir es van fer públics els resultats de les proves PISA 2022 i les conclusions són alarmants.
Les proves mesuren l'evolució en comprensió lectora, habilitat
matemàtica i coneixements científics dels nois i noies en acabar
l'ensenyament obligatori. Els resultats permeten comparar països i
regions de l'OCDE (una organització internacional de
països desenvolupats) i a Catalunya hi ha motius per mirar-los amb
preocupació.
Arreu de l'OCDE els resultats han evolucionat negativament els darrers deu anys,
però Espanya se situa per sota de la mitjana, clarament a la cua entre
els països de la Unió Europea, i Catalunya... és a la cua d'Espanya! La
clatellada ha centrat el debat públic de les darreres hores. Debat, per
dir-ne d'alguna manera. Passades vint-i-quatre hores ja es pot dir que a
Catalunya la conversa pública que acompanya els resultats de les proves
PISA és
Trobada Aragonès-Sánchez |
La Generalitat finalment podrà gestionar de forma directa i integral el deficitari servei de Rodalies, una reclama històrica que finalment s’ha complert després de setmanes de negociacions entre ERC i el PSOE, tot i semblar que no arribaria mai. Finalment, però, el matí d’aquest dijous, 2 de novembre, ERC i PSOE han tancat l’acord per al traspàs de Rodalies, segons ha pogut saber l’ACN.
El documentat pactat entre ERC i el PSOE es titula ‘Culminar el traspàs integral de Rodalies’, segons han explicat fonts dels republicans, i estipula que el traspàs integral del servei inclou vies, trens i recursos. Tanmateix,
INVESTIDURA
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 2 de novembre de 2023. 11:33
Actualitzat: Dijous, 2 de novembre de 2023. 12:17
Temps de lectura: 2 minuts
La Permanent de Junts es reuneix aquest dijous presencialment a Brussel·les amb Carles Puigdemont per acabar d'ultimar el pacte amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, tal com va avançar dimarts ElNacional.cat. L'acord es va encarrilar després de la reunió entre el president a l'exili i el número 3 del PSOE al Parlament Europeu, però des de la formació independentista insisteixen que encara falta tancar serrells per enllestir el pacte. També aquesta tarda de dijous tindrà lloc una reunió extraordinària de l'Executiva del partit que se celebrarà de forma telemàtica. Amb tot, el Consell Nacional que podria celebrar-se aquest mateix cap de setmana encara no ha estat convocat, ja que és l'Executiva qui ho ha de demanar.