OPINIÓ
"Si la llei s'aprova com està, Sánchez haurà salvat un obstacle perillós i podrà encarar la continuïtat, de moment, amb el suport parlamentari suficient"
Quan la data de caducitat de la proposició de llei d’amnistia ja s’havia passat, el PSOE va demanar, i aconseguir, una pròrroga fins al dia 8 de març, dia de la dona, per cert, per continuar negociant. Una negociació tan silenciosa i secreta que sembla clandestina i del curs de la qual ningú no en sap res. Quan això passa, és que hi ha consigna de tancar l’aixeta de la informació i, fins i tot, la castàlia dels rumors. Les parts estan negociant. Tothom a callar.
L’únic que no calla és l’MHP Aragonès que s’esgargamella a tots els mitjans a la seva disposició, és a dir, tots, exigint que aquesta llei s’aprovi perquè és robusta i perquè la seva no aprovació portarà més mals que béns. Són les mateixes raons del govern, les raons espanyoles, amb les quals la Generalitat combrega amb devoció vaticana. Tot el cor unionista demana el mateix, terroritzat de què pugui passar si la llei no s’aprova. El cinquè genet de l’Apocalipsi, el de l’extrema dreta, aguaita a la cantonada de les eleccions
A més, raonen els partidaris de l’aprovació sense més rebombori, a banda de la robustesa de la norma, en el cas, hipotètic, que hi hagués errors en l’aplicació, sempre tenim el recurs als indults. Aquest és el parany saduceu. L’amnistia implica el reconeixement que no hi va haver delicte. L’indult, en canvi, pressuposa
un reconeixement del delicte que abans hi ha estat degudament jutjat i penat. És impossible indultar qui es troba en rebel·lia. Se’l pot amnistiar, però no indultar. L’aprovació de la llei deixa el president Puigdemont en mans d’uns jutges capaços de mentir en llurs funcions oficials per raons polítiques.Òbviament, una amnistia que pot derivar en la necessitat d’un indult és qualsevol cosa menys robusta. El seu punt feble, la silueta de la fulla a l’esquena per la qual mor Sigfrid a mans del pèrfid Hagen, és la menció dels delictes de terrorisme i alta traïció a la norma. Atesa la rocambolesca hermenèutica dels jutges espanyols, l’exclusió del terrorisme de la norma els permet fer fora del seu abast qui ells acusin de terrorisme, amb independència, almenys per una temporada, de si l’acusació és consistent amb la racionalitat. El mal estarà fet. Si l’amnistia ha de tirar endavant, serà suprimint tota referència al terrorisme.
En realitat, la urgència en l’aprovació de la llei obeeix a l’habitual hipocresia republicana, en no reconèixer pas que és com una bomba de rellotgeria en mans d’uns jutges amb trets com els del Dr. Strangelove i per les mateixes raons. Això sense comptar que l’aprovació permetria la consolidació del govern espanyol d’esquerra, cosa que ERC considera molt beneficiosa i a la qual atorga la màxima importància. Cal observar amb quin sentit d’estat i vassallatge hi participa el president de Catalunya en actes solemnes amb el rei d’Espanya; el president que volia culminar la independència.
Però totes les declamacions del MHP no trenquen el dens silenci de les parts. Totes dues s’hi juguen molt. És impensable que la llei s’aprovi com està; però també és impensable que s’aprovi sense esmentar el terrorisme. Molt enginyosa haurà de ser la solució perquè hi estiguin d’acord totes dues parts. Amb raó hi imposen silenci: estan tractant de quadrar el cercle.
Si la llei s’aprova com està, Puigdemont té el risc de quedar-se fora de l’amnistia, sinó per sempre, per un temps suficient per desbaratar els seus possibles plans personals a Catalunya i els propòsits de Junts. Si la llei no s’aprova, Puigdemont i Junts hauran de suportar una intensa campanya en què se’ls acusarà d’insolidaris i de permetre que el sistema repressiu i venjatiu espanyol continuï fent patir un munt d’independentistes, sotmesos al dret penal de l’enemic. Però guanyaran punts al compte de crèdit independentista perquè demostren que no hi ha suport al govern espanyol a canvi de res o de menys que res.
Si la llei s’aprova com està, Sánchez haurà salvat un obstacle perillós i podrà encarar la continuïtat, de moment, amb el suport parlamentari suficient, a reserva d’algun ensurt que li puguin donar els quatre emprenyats vots de Podem, molt afeblits per l’amarg resultat gallec. Si s’aprova sense esmentar el terrorisme, Sánchez haurà d’aguantar un atac furibund de la dreta espanyola al crit d’Espanya es trenca!, però, parlamentàriament, la situació no haurà canviat i Junts tindrà un horitzó més segur i obert.
Si la llei no s’aprova, tampoc no ha de passar res, ni és motiu per a una moció de censura. Però Sánchez haurà après que no té la legislatura assegurada i que haurà de facilitar més el camí a l’autodeterminació, a banda de complir la promesa tantes vegades feta de desjudicialitzar la política.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/llei-amnistia-o-llei-silenci-805119/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada