OPINIÓ
Pel que sembla, tots els oracles de partits, tant els d’Esquerra com els de Junts, han trobat el remei a les seves covardies, Sílvia Oriols, el boc expiatori per tots els mals.
Vaig conèixer la Sílvia quan tenia 17 o 18 anys, venia de les JERC i va ingressar a les files d’Estat Català, aleshores jo estava a l’executiu i més tard vaig ser-ne secretari general. D’això ja fa un grapat d’anys, doncs bé, vàrem decidir que aquella noia de Ripoll, espavilada i amb un bon discurs, fes el seu primer míting públic com a jove d’Estat Català junt amb l’amic i patriota Xirinacs, a les Borges Blanques.
Explico aquesta anècdota per posar en context el personatge, més enllà del seu discurs al qual s’hi pot estar d’acord o no, la seva carrera política ha estat dins l’independentisme clàssic de sempre.
Els fets intolerables en democràcia ocorreguts a Ripoll aquest passat cap de setmana, on una colla d’esverats varen agredir la batllessa democràticament escollida i amb majoria al consistori ripollenc, la senyora Sílvia Orriols, no han estat denunciats ni condemnats encara per cap ens públic, ni pel Parlament, ni per la Generalitat, ni per cap partit. Sembla que l’odi i el suposat feminisme de les
