Editorial Vicent Partal : Pedro Sánchez pot ser cruyffista?

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La pregunta principal és fins on estarà disposat a conservar la pilota Pedro Sánchez. O, més ben dit, quin preu està disposat a pagar per a conservar-la

 

 

Vicent Partal

13.09.2023 - 21:40

Actualització: 14.09.2023 - 08:23

 

 

En la situació estranya que vivim, hi ha dos components que la tornen explosiva. Per una banda, fent un paral·lelisme amb la guerra freda, la credibilitat de la dissuasió impulsada pel president Puigdemont. Tothom sap que si ha de pitjar el botó vermell ho farà –signifique què signifique. És una credibilitat que Bildu o ERC han perdut pel comportament que han exhibit aquests darrers anys –ja no hi ha ningú que crega que siguen capaços de posar en un compromís el dirigent socialista–, però que Puigdemont manté intacta.

Hi ha un segon factor, tanmateix, que l’altre dia un amic futboler em definia com la sobtada conversió de Pedro Sánchez al cruyffisme. Perquè el president del govern espanyol ha assumit la principal tesi del catecisme futbolístic de l’astre neerlandès: si nosaltres tenim la pilota els altres no poden jugar. Cosa que, si és certa, implica que Sánchez està disposat a pagar qualsevol preu –o gairebé qualsevol preu– per mantenir-la en camp propi.

M’explique. Si tornem a fer eleccions, al gener, el PP és tan sols a quatre diputats de la majoria absoluta. Però no pas per culpa del nombre de vots sinó per la distribució d’aquests vots. En les eleccions del juliol, Feijóo

va aconseguir 8.160.000 vots. I cal recordar que en les eleccions del 2015 Mariano Rajoy n’havia obtinguts menys, 7.236.000, i, en canvi, va guanyar amb majoria absoluta. Què ha canviat ara? Què ha passat perquè el 2015 el PP governàs amb majoria absoluta amb poc més de set milions de vots i ara no hi arribe amb més de vuit? Òbviament, la llei electoral i la competència amb Vox, que ha fet que els uns pels altres hagen perdut escons clau en unes quantes demarcacions.

I és això que espanta Pedro Sánchez a l’hora de pensar en unes noves eleccions. Tan sols que Vox perda vots, potser fins i tot sense necessitat que vagen a parar al PP, Feijóo ja en tindrà prou per a guanyar. Dit d’una altra manera: és molt fàcil que la repetició d’eleccions porte Feijóo al poder. I en vista d’això pren cos la tesi de Johan Cruyff: no els passes la pilota. Conserva-la tu. I ells no podran fer gol.

Fins ací s’entén tot. Ara, la pregunta principal és fins on estarà disposat a conservar la pilota Pedro Sánchez. O, més ben dit, quin preu està disposat a pagar per a conservar-la. Perquè haurà de fer concessions monumentals a l’independentisme, més en concret a Junts, i més en concret encara al president Puigdemont, si no vol que la pilota torne al camp del PP. Sánchez tem que si la pilota passa ara als peus del PP els socialistes no la tocaran en quatre anys i potser ni en vuit. Però, novament, la pregunta clau és quin cost té evitar això?

He dit moltes vegades que Pedro Sánchez és una persona amoral, un home sense escrúpols, capaç de fer qualsevol ziga-zaga si li interessa i només si li interessa. Ho hem vist tots. On posarà el límit ara? Doncs segurament ni ell no ho sap encara. I és aquesta incertesa que tornarà els mesos vinents, les setmanes vinents, en un període de temps apassionant per a aquells a qui ens interessa la política i, especialment, per als qui volem una Catalunya independent.

Jo ara mateix diria i juraria que un referèndum acordat d’autodeterminació és impossible, com sempre hem defensat tots. Però també era impossible que el català es parlàs al congrés espanyol o que fos llengua oficial a Europa. I també era impossible una amnistia.

Quina és la fórmula raonable, doncs? Com hem d’encarar aquest temps que ve? Jo diria que cal molta desconfiança i un gran nivell d’escepticisme, però explorant a fons qualsevol possibilitat que s’obri. Per què no? Si ell vol quedar-se la pilota, que en pague el preu. I que el preu siga caríssim. O això o eleccions…

 

 

PS. Tal com expliquem en aquesta notícia, aquestes darreres hores s’ha fet públic el recel d’alguns estats sobre l’oficialitat del català. En la línia d’això que dèiem, la situació és ben clara: la responsabilitat d’aconseguir-ho és de Pedro Sánchez i del govern espanyol. I si no se’n surt o no s’hi esforça prou, doncs no cal continuar parlant de res més: eleccions. Sense cap mirament. Perdrà la pilota.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE : 

https://www.vilaweb.cat/noticies/pedro-sanchez-pot-ser-cruyfista-editorial/