Som 1,6 milions… i serem més. Via Joan Rovira

 

 

OPINIÓ 

 

Millor una gran Catalunya impura que una petitona, inviable i puríssima. Però, per a això, són imprescindibles els 1,6 milions de nouvinguts

 

 

 

 

 

Joan Rovira
14/01/2024 20:24 

 

 

Ja som 8 milions de persones que vivim a Catalunya. Amb 1,6 milions d’immigrants del segle XXI, és a dir, 2 de cada 10, sovint en les franges més joves de la societat. Amb velles immigracions que no han acabat d’encaixar. Amb nòmades digitals, gentrificadors i altres noves espècies. Amb sectors importants de la societat que odien Catalunya o que no se senten catalans. Amb elits econòmiques, com l’antiga noblesa medieval catalana, al servei de Madrid, on fan genuflexions i pasta i controlen els seus interessos. Amb catalans que se senten catalans i exerceixen de catalans, no per força indepes, en claríssim retrocés. Amb barcelonins i metropolitans que no tenen cap idea de Catalunya i es pensen, pobrissons meus, que poden anar per lliure i ser una unitat de destí a l’univers.

Però els que poden ser decisius els pròxims anys són aquest conjunt tan divers format per 1,6 milions d’immigrants recents, on pesen molt africans, musulmans i hispans sud-americans. Pobres, la immensa majoria. I no és un detall menor: pobres, en tots els sentits.

 

Som 8 milions de catalans? Ni de conya. Neguem-nos a enganyar-nos més i repetir com que tots els residents a Catalunya som catalans. No és així. Administrativament, potser. D’identitat, no. Anticatalans, una xifra no gens insignificant. Indiferents, una majoria preocupant. Per aquí plora la criatura.

Europa no ha sabut gestionar la immigració de les darreres dècades, no la pot aturar i ara s’està posant nerviosa. Està creixent el risc de fer ximpleries i d’equivocar-nos de debat. D’intoxicar-nos amb la

Les territorials de l’ANC de Sabadell i Terrassa critiquen l’opacitat de la direcció amb la llista cívica

 

 

Critiquen alguns incompliments del full de ruta i demanen explicacions a la direcció

 

 

Les territorials de l'ANC de Sabadell i Terrassa. Foto: ANC Sabadell, ANC Terrassa

 

 

 

 

 

Maria Garcia

Dijous, 11 de gener de 2024

 

 

 

Els secretaris de les territorials de l‘Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Sabadell i Terrassa, al Vallès Occidental, han emès un comunicat amb relació a la voluntat de la direcció de l’entitat d’impulsar una llista cívica de cara les eleccions al Parlament de Catalunya del 2025. La iniciativa ha obert esquerdes dins l’ANC; de fet, la territorial de Girona ja va posicionar-se en contra d’impulsar la llista cívica des de l’entitat, una postura que ara també comparteixen les territorials vallesanes.  que asseguren que el seu objectiu és “vetllar perquè es compleixi el full de ruta” i “es consulti a tots els associats si estan d’acord amb la llista cívica de l’ANC”.

Les territorials asseguren que el seu objectiu és “vetllar perquè es compleixi el full de ruta” i “es consulti a tots els associats si estan d’acord amb la llista cívica de l’ANC”, motiu pel qual exposen públicament en el comunicat les diferències respecte a la direcció de l’ANC. Denuncien que durant el quart trimestre del 2023 no va dur-se a terme la consulta als associats sobre la llista, tal com constava al full de ruta aprovat per votació dels socis el maig de l’any passat; afegeixen que, ja en el quart trimestre, se’ls va comunicar a través d’una resolució votada pels secretaris nacionals que la consulta s’havia ajornat, un fet que suposa una modificació del full de ruta sense consulta prèvia als socis. Tot això, exposen, els “genera dubtes sobre el nivell
de democràcia interna que es practica” dins l’entitat.

Exposen que, després d’haver estat informats que la consulta s’ajornava, les territorials van veure que la llista cívica “es tracta com una opció ja acordada per l’entitat”. De fet, critiquen que en el Consell d’Assemblees de Base (CAB) del passat mes de novembre, s’incloïa a l’ordre del dia els punts “Captació de candidatures al territori”, “Accions de mobilització i suport”, “Relació amb mitjans de

Un dels joves acusats de calar foc a un pis de Calella al desembre, implicat en l'incendi mortal d'avui

 

 

Guillem RS
Barcelona
Foto: Calella Comunicació
08/01/2024 09:46
Actualitzat 08/01/2024 12:43
2 minuts

 

 

 

 

 

 

Els Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria del Maresme han assumit la investigació de l’incendi que aquesta matinada ha cremat un tercer pis d’un bloc de l’avinguda de Vallderoure de Calella, al Maresme. A l’incendi, que ha deixat diversos ferits, també ha mort un home, de nacionalitat espanyola, que ha quedat molt calcinat i que serà complicat de poder identificar plenament, tot i que la policia catalana ja n'ha recuperat la documentació. 

Les investigacions policials, en les quals també participarà una unitat especial dels Mossos —la que s'encarrega d'investigar els incendis, una unitat central amb base a Ègara, que penja de la Divisió d'Investigació Criminal Central— hauran d'aclarir què ha passat i què ha provocat aquest incendi mortal. Malgrat que totes les línies d'investigació estan obertes, i ara per ara les indagacions es troben en una fase molt inicial, hi ha un element que ha posat la policia en alerta.

Segons ha pogut saber ElCaso.cat, una de les tres persones que hi havia a l’interior del pis que s’ha cremat aquesta matinada està relacionada amb l’incendi d’un pis, també a Calella, abans de Nadal, molt a prop de l'edifici on s'ha produït l'incendi avui. Es tracta d’un dels joves magrebins, que formen part d’un grup de multireincidents, que acumulen més de 200 antecedents, i que fan anar de bòlit la policia de Calella per robatoris, baralles i altres incidents. Això fa que la policia vulgui investigar a fons l’incendi en aquest pis. Segons han explicat alguns veïns a ElCaso.cat, es tracta d’un pis que si bé

Els eurodiputats evidencien el biaix de la missió del català reproduint arguments espanyolistes

 

 

LLENGUA CATALANA

 

La líder de la missió lamenta que els pares del 25% pateixen "exclusió social, intimidació i assetjament escolar" 

 

 

John McAulay
Foto: Miquel Muñoz
Barcelona. Dimecres, 20 de desembre de 2023. 12:23
Actualitzat: Dimecres, 20 de desembre de 2023. 14:03
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

Els eurodiputats han conclòs aquest dimecres la seva missió a Catalunya sobre la immersió lingüística. Un operatiu que nombroses veus han denunciat com a instrumentalitzat políticament pel fet que ha estat instigat per la dreta espanyola (el Partit Popular, Vox i Ciutadans) arran d'una petició d'Ana Losada, la presidenta de l'organització espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB). La vicepresidenta del Comitè de Peticions del Parlament Europeu i representant d'Estònia, Yana Toom, que ha encapçalat la delegació d'eurodiputats, ha comparegut a la jornada final per fer una valoració de l'experiència davant dels mitjans de comunicació. I ho ha fet evidenciant que existeix aquest biaix polític, perquè en diverses ocasions ha reproduït els arguments espanyolistes habituals en rebuig de la immersió lingüística.

D'entrada, Yana Toom ha destacat que la missió ha estat "autoritzada" per la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i ha anat més enllà per assegurar que la delegació ha tingut una

Catalunya recupera el ritme exportador mentre l’Estat perd vendes

 

 

EMPRESES

 

 

El comerç a l'exterior del país accelera fins als 8.567 milions d'euros amb la indústria química com a gran protagonista

 

 

Un vaixell descarregant al port de Barcelona / EP

 

 

Alberto Prieto

18/12/2023 11:03 

 

 

Les exportacions catalanes tornen a créixer després d’un mes de resultats a la baixa. Segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme publicades aquest mateix dilluns, les vendes internacionals de les empreses del país es van enfilar l’octubre fins als 8.567,3 milions d’euros, un 8,3% més que durant el mateix període de l’any anterior. Amb aquest impuls, Catalunya es consolida còmodament com el motor exportador d’un Estat espanyol que no es recupera del batzac dels darrers mesos: el conjunt d’empreses espanyoles han facturat als mercats internacionals durant el desè mes de l’any menys de 32.277, una caiguda interanual del 2,4%. La immensa majoria de les regions, de fet, pateixen intensos retrocessos en la facturació forana, liderats per la Comunitat de Madrid, que perd el 27,9% del seu comerç exterior en termes interanuals. En l’acumulat de l’any, el sector exportador català escala, així, fins als 85.000 milions d’euros, un 9,7% més que dotze mesos abans; mentre que l’Estat espanyol s’estanca per sota dels 320.000 milions.

Entre els sectors amb més potencia a l’exterior destaca, com ja és tradició en la composició de les exportacions catalanes, la química, amb una facturació als mercats globals de 2.446 milions d’euros. Aquesta xifra, prop de nou punts superior a la del mateix període del 2022, fa escalar l’aportació d’aquesta branca fins al 28,6% dels ingressos catalans a l’exterior, la més elevada amb molta diferència. Després de més d’un any d’elevada presència dins les vendes globals del país, crida l’atenció la desaparició del sector de l’automòbil, que s’havia consolidat durant la primera meitat del 2023 com el segon amb millor capacitat exportadora. En el seu lloc apareixen els béns d’equipament -com ara la maquinària industrial-, que registren més de 1.340 milions d’euros. Si bé els guanys són elevats, queden lleugerament per sota dels que van assolir aquestes empreses durant l’octubre del 2022 (-1%). Completa el pòdium l’alimentació, que creix prop d’un 10% als entorns internacionals fins fregar els 1.300 milions d’euros.

 

 

Una planta química de Cepsa / EP

 

 

 

Tancant l’escletxa importadora

Tancar la dutxa o no dutxar-se?

 

 

EL VORAVIU

 

 

Ni Simó ni Mascort són responsables dels merders que han de gestionar

 

 

 

 

 

 

 

 

 Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

 

 

A Espanya i a Europa els espanyols no s’estan de res dialècticament i caldegen l’ambient de tal manera que ja veurem si ho podran explicar i si tindran capacitat per apagar els focs que encenen i els incendis que els seguiran. 

A Catalunya, mentrestant, el govern es posa més divertit (és un dir) que mai. Sis dies després d’un informe (PISA) que ens deixa per als parracs, surt la consellera Anna Simó i rectifica la primera interpretació que havia fet el segon de la conselleria en el primer moment. 

La consellera proposa 10 mesures urgents, però dos dies després

Junts tanca files amb els alcaldes que demanen expulsar migrants: «Aquest és un país de drets i deures»

 

 

SEGURETAT

 

 

Turull fa costat a l'alcalde de Calella, que reclama endurir la llei per posar fi a la multireincidència: "És una excel·lent persona i ha fet una crida des de la desesperació"

• Els alcaldes de Junts al Maresme demanen l'expulsió immediata dels migrants multireincidents

 

Jordi Turull, en una imatge d'arxiu. | Lorena Sopena / Europa Press

 

 

per Carme Rocamora, Barcelona | 14 de desembre de 2023 a les 11:39

 

 

La direcció nacional de Junts tanca files amb els alcaldes del Maresme que han demanat l'expulsió immediata de les persones migrants que delinqueixen. Així ho ha expressat el secretari general, Jordi Turull, que en una entrevista a RAC1 ha defensat que qualsevol persona que vulgui viure a Catalunya, ha de complir amb els "drets i deures". "Jo soc partidari que la gent que fa seva l'opció que Catalunya sigui el seu país, s'aculli a tots els drets que qualsevol ciutadà té. Però també a tots els deures", ha expressat.

Va ser aquest dimecres quan tots els alcaldes de Junts del Maresme van fer pinya al voltant de l'alcalde de Calella, Marc Buch, que ha demanat l'expulsió de migrants multireincidents arran d'un conflicte violent que viu el municipi, amb 11 persones implicades que han estat detingudes múltiples vegades per fets delictius. Davant d'això, la direcció nacional de Junts dona suport a les declaracions dels alcaldes i a les seves peticions. "Marc Buch és una excel·lent persona i un excel·lent alcalde. Una persona molt ferma i maca. Ha fet una crida des de la desesperació", ha afegit Turull.

"Aquest és un país acollidor, però també de drets i deures", ha insistit el secretari general dels juntaires, que ha assegurat que "qualsevol força política" actuaria d'aquesta manera si tingués al seu municipi "200 persones" que reincideixen en fets delictius. Des del partit, ja estan preparant reformes del codi penal i de la llei d'enjudiciament criminal per poder combatre la multireincidència. 

L'alcalde de Calella insisteix en l'expulsió

Els catalans aproven el Govern amb un 5 pelat, segons el CEO

 

 

CEO

 

 

Els catalans aproven el Govern amb un 5 pelat de nota mitjana, en canvi, el govern espanyol suspèn amb un 4,5 

 

 

Laura Cercós Tuset
Foto: Rubén Moreno / Generalitat
Barcelona. Dijous, 14 de desembre de 2023. 11:43
Actualitzat: Dijous, 14 de desembre de 2023. 12:13
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

Els catalans aproven la gestió del Govern de Catalunya. Segons l'enquesta de valoració del Govern i de les polítiques públiques de 2023 que ha publicat aquest dijous el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), els catalans valoren la gestió del Govern amb un 5 pelat de nota mitjana. L'enquesta, que es va realitzar entre el 29 de setembre i el 30 de novembre i compta amb una mostra final de 2.083 persones, il·lustra amb tot un augment en la valoració al Govern respecte de l'enquesta de l'any passat, que suspenia la gestió de l'executiu català amb una nota mitjana d'un 4,4 poc després de la sortida de Junts del Govern. "Trobem un canvi cap a millor en la valoració dels diferents governs, al voltant de mig punt, però és consistent en diferents indicadors", ha assenyalat el director del CEO, Jordi Muñoz, en roda de premsa.

 

L'enquesta també inclou la valoració dels diferents executius —municipal, Govern de la Generalitat, Comissió Europea i el govern espanyol, que suspèn amb un 4,5— i mostra com varien les valoracions per edat, gènere i simpatia de partit. A diferència de l'anterior enquesta, on només els simpatitzants d'Esquerra Republicana aprovaven la gestió del govern de Pere Aragonès, ara només són els simpatitzants del PP, Vox i Ciutadans els que el suspenen. 

 

La gestió del Govern aprova amb un 5 de nota mitjana

Qui sap conjugar el verb “dimitir”?

 

 

OPINIÓ

 

 

"És una temeritat continuar donant la responsabilitat política de la formació dels nostres fills als mateixos als quals no els importa que siguin uns illetrats"

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot
11/12/2023 20:39 

 

 

 

 

 

És una llàstima que, dels resultats de l’informe PISA, n’hagin restat al marge els responsables polítics de l’ensenyament a Catalunya en els darrers anys. Hauria estat significatiu saber quina és la seva capacitat per saber conjugar el verb “dimitir”. “Jo dimiteixo, tu dimiteixes, ell dimiteix…”  Malgrat les migrades competències dels alumnes, suposo que els haurien passat la mà per la cara a la majoria de tots ells. A l’ESO, segur que encara hi ha nois i noies que coneixen el significat del verb en qüestió. Al Parlament, ningú.

No crec que se’m pugui acusar de radical si afirmo que alguna dimissió (només una encara que fos) hauria d’haver estat la conseqüència lògica del que estim vivint pels resultats del dramàtic informe. Però el grau de cinisme de la política oficial és difícil de descriure. Han calgut les dades d’un organisme internacional per descobrir allò que milers i milers de professors fa anys i panys que denuncien. Si parlem de la universitat, molts diuen que han de fer la classe utilitzant un llenguatge primari i bàsic per tal que els estudiants

Més de 1.800 empreses tecnològiques trien Catalunya per establir-hi la seu

 

 

ECONOMÍA - EMPRESES

 

 

Un estudi d'Acció assegura que hi ha un 6% més de companyies estrangeres que el 2022 i un 34% més que abans de la pandèmia

 

 

El secretari d'Empresa i conseller delegat d'ACCIÓ, Albert Castellanos / ACN

 

 

Adrià Rovira Serra
12/12/2023 12:19

 

 

Les empreses tecnològiques ja veuen Catalunya com un emplaçament ideal per a traslladar-hi la seva seu. De fet, hi ha un total de 1.835 empreses tecnològiques estrangeres del sector tecnològic que han decidit operar des de Catalunya. Així ho indica l’últim informe d’ACCIÓ on també es veu la tendència a l’alça de Catalunya en aquest sector concret, ja que en l’últim any s’ha incrementat un 6% el nombre de desembarcaments a Catalunya. A més, si es compara amb les dades prèvies a la pandèmia, l’augment és del 34%.  

El secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Albert Castellanos, ha anunciat aquestes dades durant la seva intervenció a la inauguració de la 4a edició del Tech Spirit Barcelona. A més, aquest nou estudi d’ACCIÓ detalla que aquestes més de 1.800 empreses internacionals d’àmbits tecnològics que hi havia a Catalunya a finals del 2022 representen el 19,8% de les 9.155 filials estrangeres establertes al país. La majoria d’aquestes companyies, apunta ACCIÓ, provenen dels Estats Units (19%), seguides de França (13,4%), Regne Unit (13%), Alemanya (10%) i Itàlia (5,3%). Per sectors, destaquen les del sector TIC i l’electrònica (56%), l’audiovisual (10,5%), els productes i els serveis sanitaris (9,4%) i la recerca i el desenvolupament (9%).

Un ecosistema líder a Europa

La culpa dels resultats de l’informe PISA només és del Govern

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els mestres fa anys que ens recorden que l’educació va pel pedregar i alguns fem la feina bruta al Govern quan fan vaga i els assenyalem com a responsables i privilegiats"

 

 

 

 

 

 

 

Pilar Carracelas
07/12/2023 08:36 

 

 

 

 

 

Els resultats de l’informe PISA a Catalunya són responsabilitat del Departament d’Educació i del Ministeri d’Educació. Ja està. No és de la immigració, no és dels mestres, no és de la metodologia de l’informe, no és de la conjuntura. És dels governs perquè són els que tenen poder per influir en l’impacte de totes aquestes variables, i moltes altres.

El Departament d’Educació té la responsabilitat de fer un acompanyament de la immigració que garanteixi que la complexitat que introdueix a les aules no afecta el rendiment acadèmic global. Però sistemàticament ha reduït els recursos per a aules d’acollida, ha abdicat de distribuir els nouvinguts de forma equitativa a les escoles i ha fet un discurs polític contrari a la integració. I si consideren que Catalunya no pot acollir tanta població de fora, ho han de dir específicament i, o bé pactar les quotes d’acollida amb Espanya o bé, com sabem els que ja no creiem en contes de fades, fer el possible de separar-nos de qui ens impedeix decidir quina quantitat de nouvinguts podem assumir amb els recursos disponibles i de qui ens espolia aquests recursos.

D’altra banda, són els mestres els que, des de fa anys, ens recorden que l’educació va pel pedregar, i hem hagut de saber els resultats de l’informe PISA per parar-hi una mica més d’atenció. I encara alguns fem la feina bruta al Govern quan fan vaga i els assenyalem a ells com a responsables

La degeneració dels Mossos d’Esquadra. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Que els Mossos diguen que els agradaria fer servir Pegasus en les investigacions és una afirmació insultant per a les víctimes d'aquest programari i sorprenent del moment que Europa en desaconsella obertament l'ús

 

 

 

El comissari en cap durant la compareixença parlamentària de divendres passat (fotografia: ACN).

 

 

 

 

Vicent Partal 

04.12.2023 - 21:40

 

 

Quan els Mossos es van desplegar a Barcelona, un fet anecdòtic em va ensenyar que aquella policia era, era, una altra cosa. Una nit tornava a casa jugant amb una de les meues filles. Jo caminava per una vorera i ella per l’altra i imitàvem el caminar i els gests de tots dos. De sobte, un cotxe dels Mossos es va acostar a la menuda i li va preguntar si anava sola i si necessitava res. En català, és clar. Vaig travessar ràpidament, vaig explicar al policia que jugàvem i tots tres vam acabar rient. Aquella policia era radicalment diferent de la policia espanyola i la Guàrdia Civil que havíem tingut fins aleshores. Pròxima, atenta, educada, amb una enorme voluntat de servei…

Ha passat molt temps d’aleshores ençà i, parlant en termes generals, per mi és evident que el cos ha degenerat. Hi ha molta gent a dins que vol fer la feina ben feta i que es continua comportant d’aquella manera tan amable que he descrit adés. Però l’esperit general s’ha degradat a un nivell increïble. Després del 155, especialment.

De tant en tant, hi ha una prova o una altra que ens ho revela, això. Unitats com la BRIMO són, de fa anys, una vergonya per al país i haurien d’haver estat dissoltes fa molt temps. Però, contràriament,

Suïssa: una diplomàcia singular al món, molt interessada en Catalunya

 

 

PAÍS

 

 

El paper de Suïssa en el procés de mediació entre Carles Puigdemont i Pedro Sánchez encaixa en l’interès mostrat del 2015 ençà per Catalunya i en l’orientació del seu servei diplomàtic, un dels més actius del món en processos de pau i diàleg

 

 

 

 

 

Redacció   

03.12.2023 - 21:40

Actualització: 03.12.2023 - 21:45

 

 

El 6 de novembre de 2017, pocs dies després de la proclamació de la independència de Catalunya i l’aplicació per part d’Espanya de l’article 155, la televisió pública de Suïssa informava que el Departament Federal d’Afers Estrangers suís estava disposat a impulsar una plataforma de diàleg entre el govern català i l’espanyol. “Les autoritats suïsses es mantenen en contacte amb totes dues parts”, deien les fonts del govern federal suís. El govern espanyol, en aquell moment presidit per Mariano Rajoy, es va negar a participar en aquesta negociació, però els suïssos van continuar en contacte amb els independentistes catalans i van acollir al seu territori la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel.

Abans del referèndum del Primer d’Octubre cinc parlamentaris suïssos, representants dels partits principals, havien demanat al govern federal que provés de fer-ne de mitjancer. El socialista Mathias Reynard, el demòcrata-cristià Yannick Buttet, el conservador Oskar Freysinger, el verd-liberal Beat Flach i el verd Balthazar Glätti van ser els cinc consellers de l’Assemblea Federal suïssa que en un llunyà 2015 van signar una interpel·lació parlamentària que deia: “El poble català ha expressat reiteradament la voluntat de decidir el seu futur polític. […] [El govern de la Generalitat] ho ha intentat tot per complir el seu mandat democràtic de permetre als catalans de votar en un marc legal.” En aquesta mateixa interpel·lació, lamentaven:

El Govern fitxa Pere Macias com a comissionat pel traspàs de Rodalies

GOVERN

 

L'actual coordinador del Pla de Rodalies 2020-2023 i exconseller de Política Territorial pilotarà les negociacions amb el Ministeri de Transport per complir el pacte d'investidura entre el PSOE i ERC

 

 

Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies a Catalunya | Pau Ollé

 

 

 

per Irene Montagut, Barcelona | 23 de novembre de 2023 a les 09:57

 

El coordinador del Pla de Rodalies 2020-2030, Pere Macias, serà el comissionat del Govern per al traspàs de Rodalies. Segons ha avançat SER Catalunya, l'executiu català li ha encarregat la tasca de pilotar les negociacions amb el Ministeri de Transport d'Óscar Puente per complir el pacte d'investidura entre el PSOE i ERC. 

De fet, el president del Govern, Pere Aragonès, ja va anunciar dilluns en l'entrevista a TV3 la creació d'aquesta figura dins de la conselleria de Territori d'Ester Capella. "El traspàs té un calendari: en el primer semestre del 2024 s'ha de construir l'empresa que l'haurà de fer", va apuntar. I aquest dijous es farà la primera passa: una reunió extraordinària de l'executiu aprovarà el nomenament de Macias com a comissionat.

La trajectòria de Macias està estretament vinculada als transports. Va ser conseller de Política Territorial entre 1997 i el 2001, en el darrer govern de Jordi Pujol; entre el 2016 i el 2018 va treballar

L’ANC reivindica la vigència de la DUI amb un avís: No es poden fer “concessions” als qui van aplicar el 155

 

 

L’entitat presidida per Dolors Feliu insisteix que "només cal aplicar-la i fer-la efectiva"

 

 

La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, instants abans de l'inici de la manifestació convocada per l'entitat amb motiu de la Diada sota el lema 'Via Fora' Data de publicació: dilluns 11 de setembre del 2023, 17:15 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 

Redacció

 Divendres, 27 d'octubre de 2023

 

 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha reivindicat que la declaració unilateral d’independència (DUI) continua “vigent” avui que fa sis anys que la va proclamar el Parlament. “Només cal aplicar-la i fer-la efectiva”, ha afegit en un fil a la xarxa X (Twitter).

L’entitat presidida per Dolors Feliu també ha recordat que els alcaldes de centenars de municipis van mostrar suport al Parlament, destacant el paper clau del municipalisme en l’aplicació de la República Catalana a tot el territori.

Però sobretot, l’ANC ha emfatitzat que el suport més “essencial” va ser

Puigdemont recorda la DUI sis anys després: “Ni hi hem renunciat ni hi renunciarem”

 

 

El president a l'exili assegura que "mantenen viva la DUI" per quan "l'independentisme s'aplegui en una única estratègia"

 

 

L'expresident Carles Puigdemont durant la seva intervenció a la Catalunya del Nord Data de publicació: dilluns 21 d’agost del 2023, 14:52 Localització: Sant Miquel de Cuixà Autor: Cedida a l'ACN per la UCE

 

Maria Garcia

Divendres, 27 d'octubre de 2023

 

En mig de les negociacions entre els partits independentistes catalans i el PSOE i Sumar per a la investidura de Pedro Sánchez, el president a l’exili, Carles Puigdemont, ha recordat la declaració unilateral d’independència (DUI) que el Parlament de Catalunya va proclamar sis anys enrere.

Puigdemont recorda en el seu missatge que el Parlament de Catalunya és el representant legítim del poble català, i que aquesta legitimació, així com els resultats del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, són els que van permetre que la cambra catalana proclamés la independència de Catalunya, malgrat que s’hagués de suspendre menys d’un minut després per evitar la repressió de l’Estat espanyol. 

“Durant sis anys l’hem preservat [la DUI] de la pulsió amnèsica o devaluadora d’alguns. L’hem reivindicat, l’hem traduït a 25 llengües i la mantenim viva per quan l’independentisme en el seu conjunt sàpiga aplegar-se en una única estratègia, superant temptacions partidistes. Enmig de les

Ni govern ni democràcia

 

 

OPINIÓ

 

 

"El règim parlamentari vol que el govern sigui responsable davant del Parlament. Però aquest govern no només no és responsable davant de la cambra, sinó que és irresponsable"

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
26/10/2023 20:48 

 

 

 

 

 

Al mapa general de les democràcies parlamentàries del món, Catalunya ocupa un lloc únic, excepcional, gairebé miraculós, el d’un govern parlamentari sense suport parlamentari. Hi ha gent que ho jutja kafkià, com un Gregori Samsa de la democràcia i una altra ho troba surrealista, com una pipa de Magritte.

El govern governa contra la voluntat del Parlament implementant mesures com l’Acord de claredat que el legislatiu ha rebutjat per 61 vots contra 41. I fins i tot ho presenta al senat espanyol com si tingués el suport de tota Catalunya o com si el president la representés. No diu que governa per a tots els catalans, amb 33 diputats, el 14% de la càmera? Amb vint diputats, és capaç de governar per a tot Europa. I, amb deu o menys, per al món sencer.

 

El govern incompleix les promeses electorals, no només les ideològiques i polítiques, que les

Les energies netes arriben brutes. Coses que no entenc

 

 

OPINIÓ - MAIL OBERT

 

 

Primer ens van posar centrals nuclears (a Tarragona, és clar); i ara ens volen entaforar totes les plaques i els aerogeneradors que les zones més riques no volen

 

 

 

 

 

Joan Minguet Batllori

24.10.2023 - 21:40

 

 

No puc entendre que persones més enteses que jo en la necessitat del canvi de paradigma energètic no diguin res sobre l’aplicació injusta, sovint improvisada, de parcs eòlics i d’energia solar a Catalunya. A VilaWeb mateix, darrerament, Pep Puig o Marc Belzunces, que en saben, han publicat articles en què s’apunten a les exigències de la Unió Europea per a assolir el mandat de renovables per al 2030. Hi estem tots d’acord. Però no diuen res sobre les irregularitats administratives, la desídia del parlament i la desigualtat territorial que es produeix en aquesta aplicació. A la Conca de Barberà, la Segarra, l’Urgell, el Segrià i Anoia, pel cap baix, es concentren una quantitat de projectes de macroparcs i, en canvi, en uns altres territoris a penes hi ha moviments. He de subratllar el prefix “macro”: el projecte BCNSolars, a Passanant i a Belltall, impliquen la instal·lació de 450.000 plaques en unes 400 hectàrees. Això té alguna lògica de futur, companys? El fi justifica els mitjans? Aquestes terres, moltes de les quals ja tenen parcs eòlics, han de deixar de produir aliments gràcies al seu atàvic conreu de la terra? Hem de convertir-nos en parcs industrials i deixar de ser zones rurals?

No puc entendre que una reivindicació històrica de l’esquerra, l’ecologisme, hagi passat a mans de companyies com la Shell, la petroliera que, després de contaminar el món durant dècades, ara vol treure diners de les energies netes. No parlo per parlar: és la Shell que tira endavant aquests macroparcs al lloc on visc. Com podem acceptar que el capitalisme fagociti l’ecologisme? Ho vaig escriure fa unes

Les mirades es fixen en Luxemburg amb poques esperances que s’aprovi l’oficialitat del català

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

 

Demà es fa una altra sessió del Consell d'Afers Generals, amb l'oficialitat del català, l'èuscar i el gallec novament a l'ordre del dia

 

 

El ministre espanyol José Manuel Albares va vendre com un triomf haver començat el procés d'oficialització, però no hi ha cap data fixada perquè s'aprovi (fotografia: EFE/EPA/Julien Warnand).

 

 

 

Arnau Lleonart   

22.10.2023 - 21:40

Actualització: 23.10.2023 - 00:06

 

 

Representants dels governs dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea es reuniran demà a Luxemburg per assistir a una altra sessió del Consell d’Afers Generals amb l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec novament a l’ordre del dia. La qüestió ja es va tractar ara fa un mes, però abans de la reunió ja es veia clar que no tenia el suport unànime dels governs i es va retirar de la votació per estudiar-ho amb detall i donar respostes als dubtes dels altres executius. Tanmateix, si a l’ordre del dia de la reunió del setembre l’oficialitat apareixia amb la previsió de ser adoptada, a la de demà apareix simplement com a “informe d’evolució”. És a dir, els ministres intercanviaran impressions sobre els avenços fets durant aquest mes, però, si no hi ha cap sorpresa, tornaran a deixar per a més endavant la votació sobre l’oficialitat.

Així maniobra la Generalitat perquè el català sigui oficial a la UE

De fet, a la reunió preparatòria del Consell d’Afers Generals, el conegut com a COREPER II (Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea), es va passar de puntetes sobre aquesta qüestió. Fonts comunitàries apunten que si bé es va anunciar que en la reunió de demà s’exposaran oralment els avanços fets, no hi van dedicar gaire temps i cap dels delegats dels diferents països no hi van intervenir.

En la conferència per a detallar les condicions de Junts per a la investidura de Pedro Sánchez, Carles Puigdemont

Patrícia Gomà: “ERC ha pres decisions rellevants sense debat”

 

 

PAÍS - BARCELONA

 

 

Entrevista a la candidata d’Horitzó Barcelona per a presidir la federació municipal d’Esquerra Republicana

 

 

 

 

 

 

Ot Bou Costa   

FOTOGRAFIES 

Albert Salamé

 

 

Després d’anys d’hermetisme, ja suren les primeres veus crítiques amb certes decisions de la direcció nacional d’Esquerra Republicana, presidida per Oriol Junqueras. Els militants elegiran demà qui dirigirà la federació barcelonina del partit, que tindrà un paper determinant en el procés de selecció del substitut d’Ernest Maragall. S’hi enfronten dues llistes amb discrepàncies estratègiques. Una de les candidates, Patrícia Gomà (la Riba, Alt Camp, 1970), diu en aquesta entrevista que aquests darrers anys no s’ha escoltat prou la veu dels militants i que no s’han entès uns quants cops de timó. La més recent, l’entrada al govern de la Diputació de Barcelona amb el PSC i els comuns, que “va agafar per sorpresa els militants”. I fa una autocrítica clara: “L’estratègia no ha estat la correcta. Aquest mandat hem perdut moltes oportunitats.”

Actualment, Gomà és secretària general d’Educació. Abans, va ser secretària general de Justícia durant el mandat d’Ester Capella, que dóna suport a la llista, i ja va presidir la federació entre el 2011 i el 2015. L’acompanyen militants de llarga durada del partit, com ara, Oriol Amorós, secretari general de Drets Socials, i el regidor Jordi Coronas. VilaWeb va demanar fa dies de trobar-se també amb la candidata de l’altra llista, la regidora Eva Baró, vice-presidenta cinquena de la Diputació de Barcelona, però l’entrevista no ha estat possible. L’equip de Baró ha adduït raons d’agenda. Els militants podran votar demà telemàticament –hi haurà un espai obert a la seu de la federació per als qui tinguin problemes informàtics–, i els resultats se sabran al vespre.

La disputa a Barcelona obre la primera esquerda orgànica a ERC després del 2017

 

—Per què és important qui dirigeix la federació de Barcelona d’Esquerra Republicana?
—La federació de Barcelona és la federació amb majúscules. Barcelona és la capital, la punta de llança d’Esquerra Republicana. És molt difícil de pensar que arribarem a l’alliberament nacional sense comptar amb la capital. I també perquè les polítiques d’esquerres que pot fer Esquerra a Barcelona serveixen perquè molts altres municipis en segueixin el rumb.

—Aquests darrers quatre anys, l’ha dirigida un equip mixt, amb un candidat de consens, Gerard Gómez del Moral, que ara se’n retira. Què ha fallat?