Qui sap conjugar el verb “dimitir”?

 

 

OPINIÓ

 

 

"És una temeritat continuar donant la responsabilitat política de la formació dels nostres fills als mateixos als quals no els importa que siguin uns illetrats"

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot
11/12/2023 20:39 

 

 

 

 

 

És una llàstima que, dels resultats de l’informe PISA, n’hagin restat al marge els responsables polítics de l’ensenyament a Catalunya en els darrers anys. Hauria estat significatiu saber quina és la seva capacitat per saber conjugar el verb “dimitir”. “Jo dimiteixo, tu dimiteixes, ell dimiteix…”  Malgrat les migrades competències dels alumnes, suposo que els haurien passat la mà per la cara a la majoria de tots ells. A l’ESO, segur que encara hi ha nois i noies que coneixen el significat del verb en qüestió. Al Parlament, ningú.

No crec que se’m pugui acusar de radical si afirmo que alguna dimissió (només una encara que fos) hauria d’haver estat la conseqüència lògica del que estim vivint pels resultats del dramàtic informe. Però el grau de cinisme de la política oficial és difícil de descriure. Han calgut les dades d’un organisme internacional per descobrir allò que milers i milers de professors fa anys i panys que denuncien. Si parlem de la universitat, molts diuen que han de fer la classe utilitzant un llenguatge primari i bàsic per tal que els estudiants

puguin entendre alguna cosa. Què estem formant? Homes i dones per dirigir el futur o bé éssers que s’expressin amb sons guturals tot mirant el mòbil?

Aquests dies proliferen, en articles d’opinió o comentaris a les xarxes socials, anècdotes de docents que demostren això que acabo d’afirmar. En podríem fer una enciclopèdia que ningú llegiria, és clar. El fracàs és estrepitós, monumental i sense pal·liatius. Qui ho advertia, era titllat de carca o de catastrofista. Han convertit la pedagogia en una escola bressol permanent i han acabat malmetent el futur d’una bona part d’un parell de generacions. Ningú assumirà cap responsabilitat per aquesta estafa institucional comesa contra els nostres joves i adolescents. Tampoc cap càrrec o diputat (sigui del partit que sigui) farà cap reflexió en profunditat, simplement per una raó: les seves habilitats polítiques i intel·lectuals són igual, o més baixes, que la comprensió lectora dels alumnes catalans. Són un perill pitjor que les dades de l’informe PISA. 

Fa pena, per no dir alguna cosa més grossa, veure avui a la consellera del ram proposant com a premissa fonamental per revertir la situació “fer pinya per millorar el sistema educatiu”. Exactament, igual com si fóssim una colla castellera i ella l’enxaneta. En el decàleg que ha presentat per solucionar la crisi pedagògica galopant, també hi ha un pla d’educació afectivosexual el qual, suposo, farà que els estudiants de l’ESO vagin a comprar esperitats els llibres de Ramon Llull, Petrarca o Victor Hugo i pronunciïn filípiques com Demòstenes. Als contribuents, aquestes brillants solucions, ens costen 108.000 euros l’any en forma de sou oficial. Quan diem col·loquialment que “es llencen els diners públics”, ens referim exactament a això.

És una temeritat continuar donant la responsabilitat política de la formació dels nostres fills als mateixos als quals no els importa que siguin uns illetrats. Tots ells ho sabien i miraven cap a una altra banda perquè ja els va bé que hi hagi només ramat. No saben conjugar el verb “dimitir”, però dominen a la perfecció els temps i modes dels verbs “mentir”, “cobrar” o “ignorar”.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://elmon.cat/opinio/qui-sap-conjurar-verb-dimitir-771030/