Puigdemont presenta un recurs a Llarena aprofitant la sentència del TJUE

 

 

TRIBUNALS

 

 

Boye signa un escrit on demana que s'enviï la causa a un jutjat de Barcelona aprofitant el criteri de les prejudicials

 

 

El president a l'exili, Carles Puigdemont / ACN

 

 

Quico Sallés

02/02/2023 14:10  

 

Nou front judicial obert pel president a l’exili Carles Puigdemont aprofitant la munició que li ha atorgat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials. En un escrit de “declinatòria de competència” i de recurs de reforma contra els recursos alhora presentats per la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i de Vox a la interlocutòria de processament per malversació del passat 12 de gener, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ja incorpora la doctrina de la justícia europea. Fins i tot, l’escrit, al que ha tingut accés El Món, reclama que enviï la causa del president i de la resta de l’exili a un Jutjat d’Instrucció de Barcelona. 

 

En aquest sentit, torna a plantejar la declinatòria de competència del Tribunal Suprem pel judici del Procés aprofitant el paràgraf número 100 de la resolució a les set qüestions prejudicials que va plantejar el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena davant el TJUE. Així, recorda que els magistrats de la Gran Sala entenen que hi ha una incompatibilitat manifesta amb el benentès que “no hi ha cap base legal” perquè els processats pel Primer d’Octubre vagin directament al Tribunal Suprem i perdin el dret a una segona instància. Per altra banda, retreuen la manca de presumpció d’innocència del ministeri fiscal contra el president exiliat en assumir en el seu escrit que va participar dels fets provats de la sentència del Procés, per acusar-lo de la nova modalitat delinqüencial dels desordres públics agreujats. 

 

Només dos dies després

Puigdemont se'ls escapa un cop més

 

 

EDITORIAL

 

 

 

  José Antich
Barcelona. Dimarts, 31 de gener de 2023. 22:00
Actualitzat: Dimarts, 31 de gener de 2023. 22:14
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

L'esperada sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no facilitarà el lliurament del president Carles Puigdemont i de la resta d'exiliats, en contra del que creia el Tribunal Suprem. Segon, a les euroordres que cursarà en els propers dies el jutge Pablo Llarena a la justícia belga els espera un camí no gaire diferent de les tres anteriors i el Madrid polític, judicial i mediàtic, que estava preparant la cel·la de Soto del Real o d'Estremera i cantava victòria abans d'hora, ja se'n pot anar oblidant. Tercer, s'obre un escenari jurídic, fora de les nostres fronteres, molt interessant, ja que el TJUE accepta que s'examini l'existència de deficiències en el sistema judicial contra un "grup objectivament identificable", amb les sigles GOI. Quedem-nos un instant amb aquest acrònim, perquè en sentirem parlar i molt en els pròxims temps, igual que en altres moments vam haver d'aprendre què era la prima de risc quan la crisi financera o de la transmissibilitat, o el tipus de vacunes a l'hora de parlar del coronavirus, també anomenat covid-19. Ara arriba el moment del GOI.

 

L'independentisme és un grup objectivament identificable que rep per aquest motiu un maltractament de la justícia espanyola? Hi ha proves més que evidents que això és així. Ho han certificat la justícia de diferents països a l'hora de no acceptar fins ara les extradicions. Durant més de cinc anys, des del

El fil d’Ariadna de la justícia europea

 

 

OPINIÓ

 

 

"El tribunal ha mostrat el camí per sortir de l'aparent dèdal espanyol on un minotaure judicial intenta devorar un conjunt de ciutadans"

 

 

 

Ramon Cotarelo
31/01/2023 19:06 

 

 

 

 

Després de matar el minotaure, Teseu va aconseguir sortir del laberint gràcies a la troca de fil que li havia donat Ariadna, la filla del rei Minos. La seu de l’ONU a Ginebra es troba en un palau que ha heretat de la Lliga de les Nacions i porta el nom de Palau d’Ariadna. La coincidència de noms és una casualitat feliç que permet comparar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb el fil amb què va sortir indemne l’heroi grec. El tribunal ha mostrat el camí per sortir de l’aparent dèdal espanyol on un minotaure judicial intenta devorar un conjunt de ciutadans tan objectivament determinats com els catorze joves atenesos que calia enviar com a víctimes cada set anys a Creta.

 

El punt decisiu, el començament del fil, és el criteri del TJUE que una ordre de detenció europea no només es pot denegar si hi ha falla sistèmica de l’estat de dret sinó també quan hi ha sospita de tractament injust contra un grup objectivament determinat persones, encara que no es doni aquella falla. És veritat que els drets humans són drets individuals, però el que fa que un individu sigui un individu és la seva pertinença subjectiva a una comunitat. Si és maltractada, també ho serà l’individu.

 

En certa manera, és una sentència diplomàtica, un guant de vellut en un puny de ferro. El tribunal no diu que a Espanya hi hagi aquesta falla sistèmica, però la veritat és que si en un

Totes les respostes del TJUE a les 7 preguntes del magistrat Pablo Llarena

 

Així ha respost el tribunal europeu a cada una de les set qüestions prejudicials plantejades pel jutge Llarena

 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 31 de gener de 2023. 14:54
Actualitzat: Dimarts, 31 de gener de 2023. 15:00
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

La sentència del TJUE feta pública aquest dimarts dona resposta a cada una de les qüestions prejudicials plantejades pel magistrat espanyol Pablo Llarena sobre els líders independentistes exiliats i les ordres europees de detenció. El text, de 37 pàgines, contesta les 7 preguntes que el jutge del Suprem tenia per al tribunal, de les quals n'ha admès 6, perquè la número 2 depenia de si li donava la raó en la primera, cosa que no ha passat i, per tant, no procedeix. Aquí teniu les qüestions plantejades i les respostes que han rebut.

 

Carles Puigdemont i la sentència del TJUE per les euroordres, última hora | DIRECTE

1. Pot un tribunal europeu fer cas del seu propi Dret nacional i negar-se a entregar una persona a qui li han imposat una euroordre?

 

Resposta: No, però aquest no és el cas de Puig. La denegació d'entregar una persona a qui se li ha imposat una ordre europea de detenció és una "una excepció, que ha de ser objecte d'interpretació estricta". Amb tot, recorda que les euroordres han de respectar "les exigències mínimes" per poder-les considerar "vàlides" i que es puguin executar. Els motius concrets segons els quals un tribunal "ha de o pot" denegar l'entrega es troben recollits a la Decisió Marc 2002/584 (legislació europea), però "l'existència d'un risc de vulneració dels drets fonamentals" també els permet abstenir-se d'executar l'euroordre, i això està recollit en la mateixa legislació, tot i que només s'ha d'aplicar en casos

El abogado Gonzalo Boye celebra la sentencia del TJUE sobre las euroórdenes: «Hoy es un buen día»

 

 

El letrado de los dirigentes independentistas celebra que la justicia europea avale el rechazo de las euroórdenes si existen "razones serias y fundadas" de vulneración de derechos.

 

 

El abogado Gonzalo Boye.

 

 

Redacción

31/01/2023

 

 

El abogado de los eurodiputados de Junts, Gonzalo Boye, aplaudió la decisión del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) sobre las euroórdenes de los dirigentes independentistas. «Las sentencias del TJUE son para leerlas íntegramente», ha asegurado en un optimista tuit, remarcando que «hoy es un buen día».

 

 

 

Las sentencias del TJUE son para leerlas íntegramente... hoy es un buen día

— Gonzalo Boye (@boye_g) January 31, 2023

 

Y es que la justicia europea ha avalado tumbar a las euroórdenes si se considera que existen “razones serias y fundadas” de vulneración de derechos, como es el caso del independentismo en el Estado español. El abogado, además, ha continuado defendiendo que el Supremo

El concepte de minoria nacional es cola en la sentència del TJUE

 

 

TRIBUNALS

 

 

Entra en joc la idea encunyada per Boye amb la referència "grup objectivament identificable" del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

 

 

Manifestació independentista on es reclama la llibertat dels presos polítics | ACN

 

 

Quico Sallés Barcelona

31/01/2023 14:05 

 

 

 

Era el 23 d’agost de 2019 quan Gonzalo Boye aprofitava una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu per anunciar per primera vegada el que seria una de les seves apostes estratègiques. En concret, lligar els processos judicials a l’exili amb els drets de les minories. Comptat i debatut, presentar els catalans independentistes davant el dret i les instàncies europees com una “minoria nacional”. Més de tres anys després, aquesta idea s’ha incorporat, no en la literalitat però sí en el concepte, en una de les resolucions més importants del Procés judicial a l’exili: la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials presentades pel jutge instructor de la causa contra l’independentisme, Pablo Llarena. 

 

Els quinze magistrats de la Gran Sala han decidit en quines condicions pot un estat rebutjar una ordre de detenció europea emesa per un altre estat membre. La resolució aclareix els dubtes de Llarena sobre el fet que Bèlgica va denegar extradir el conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, ja que hi veia risc de vulneració de drets fonamentals i, a més, posava en dubte la competència del Tribunal Suprem per jutjar-lo. Així, la justícia europea determina la legalitat del rebuig a una extradició si l’Estat que ha d’executar l’euroordre detecta “deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable al qual pertany l’interessat”. És a dir, si a l’Estat espanyol un independentista català no té prou garanties per a un judici just o en igualtat. De fet, és una tesi que, fins i tot, es va exposar en el judici al Tribunal Suprem del president Quim Torra per desobediència. 

 

 

“Grup objectivament identificable”

El paràgraf 100: una bomba del TJUE contra tota la causa del Primer d’Octubre

 

 

MÓN - EUROPA 

 

Els ex-presoners polítics disposen a partir d’avui de l’arma més potent perquè el Tribunal d’Estrasburg anul·li el judici contra el procés

 

Puigdemont, sobre la sentència del TJUE: “Deixa les euroordres en via morta”

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

31.01.2023 - 12:03

Actualització: 31.01.2023 - 12:41

 

 

La sentència del TJUE sobre les euroordres de Pablo Llarena fa molt més difícil al jutge espanyol d’aconseguir l’extradició dels exiliats. Perquè aclareix els motius de denegació de les euroordres segons les circumstàncies del cas de persecució judicial contra l’independentisme català. El tribunal introdueix com a motiu de denegació la constatació d’una deficiència del sistema judicial de l’estat que reclama un individu (en aquest cas, Espanya) integrant d’un grup de persones clarament identificable (en aquest cas, els independentistes). És una novetat: ja no cal que la deficiència del sistema judicial sigui generalitzada, n’hi ha prou que es constati que, contra els independentistes, l’estat espanyol no funciona com un estat de dret. Però el tribunal va més enllà, i aclareix també què s’entén per risc de violació del dret de la tutela judicial efectiva i el jutge imparcial, que és allò que va al·legar Bèlgica. I, quan fa aquest aclariment, indica l’argument per a afirmar que el Tribunal Suprem espanyol no és el competent per a jutjar els independentistes.

 

Es pot veure en el paràgraf 100 de la sentència: “No es pot considerar un tribunal establert per la llei, en el sentit de l’article 6, apartat 1 [del Conveni Europeu dels Drets Humans, sobre el dret del jutge imparcial], un tribunal suprem nacional que resolgui en primera instància i en darrera instància sobre un

La via europea

 

 

OPINIÓ

 

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 27 de gener de 2023. 05:30
Temps de lectura: 6 minuts 

 

 

 

L'evident fracàs del que s'ha denominat, fins ara, desjudicialització del conflicte entre Espanya i Catalunya per via d'una sèrie d'indults i, sobretot, d'una reforma exprés del Codi Penal, sembla que ja és una realitat a partir de la qual és necessària una anàlisi més profunda que permeti buscar solucions a una confrontació que està molt lluny d'estar resolta, més aviat semblaria que s'està cronificant, amb les conseqüències que això tindria. Per tant, necessitada d'encaminar-se per alguna via real que permeti superar aquesta situació de manera acceptable per a totes les parts.

 

Viure en el conflicte no és bo per a ningú.

 

La fórmula buscada, indults i reformulació del Codi Penal, ha estat el que podríem denominar la via espanyola no de resolució, però sí d'apaivagament, que, pel seu propi nom, s'ha demostrat ineficaç, almenys si l'objectiu era acabar amb el conflicte i no només desinflamar-lo.

 

Resolució i apaivagament són conceptes molt diferents.

El fiscal general de l’estat ordena la interpretació més greu de la malversació a l’1-O

 

 

Societat · Policia i justícia

 

Álvaro García Ortiz dóna instruccions a tots els fiscals en un sentit similar al que ha defensat el jutge del Suprem Pablo Llarena

 

 

 

 

Redacció

25.01.2023 - 11:24

Actualització: 25.01.2023 - 11:45

 

El fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz —designat directament pel govern espanyol—, ha enviat a tots els fiscals les pautes per aplicar la reforma del delicte de malversació, que es va aprovar el desembre passat després de l’acord entre el PSOE, Unides Podem i ERC. Segons que avança El País, García Ortiz ha donat instruccions perquè els fiscals no demanin rebaixes de penes en els casos més greus, de manera que coincideix amb el parer del jutge Pablo Llarena, que considera que la reforma legal no ha de beneficiar els exiliats i els condemnats per l’1-O, a qui creu que se’ls ha d’aplicar el tipus de malversació agreujada. Aquesta interpretació de García Ortiz s’estén a totes les causes judicials sobre l’1-O, com ara la que està gestant el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona.

 

La fiscalia vol aplicar als exiliats més càstig que no Llarena per la reforma del codi penal 

 L’acord de la reforma, impulsat per ERC, deixava palesa la distinció entre la malversació amb ànim de lucre i la que no. La primera preserva les penes de fins a dotze anys de presó, mentre que la segona en contempla de menors. Ara bé, el fiscal general considera que el “lucre personal” va més enllà de l’enriquiment directe. “L’ànim de lucre s’apreciarà en tots els casos en què el subjecte actiu obri amb consciència i voluntat de disposar de la cosa com si li fos pròpia, destinant-la a uns fins aliens a la funció pública amb l’objectiu d’assolir un avantatge o benefici propi o aliè de qualsevol mena”, diu l’escrit de García Ortiz, que afegeix: “Per tant, l’element subjectiu s’apreciarà també quan el responsable del delicte no persegueixi l’obtenció d’un avantatge patrimonial o d’un augment econòmic personal.”

 

El malson de Llarena i les claus del pla del Suprem contra Puigdemont

 

 

 ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/fiscal-general-estat-interpretacio-greu-malversacio-1-o/

 

 

 

Ja només és cosa de tres

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 20 de gener de 2023. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

 

 

 

En moments de confusió no hi ha res millor que la serenitat i la distància respecte de la situació per poder tenir una panoràmica més bona que permeti una anàlisi més encertada del que realment està passant. En el cas de la persecució als exiliats, i especialment en aquests moments, passa el mateix i, per això, si enretirem la taula i ho mirem tot amb l'adequada perspectiva, segurament serem capaços no només d'entendre què està passant, incloses les iracundes reaccions d'alguns, sinó també saber què va ser el que ens va portar a l'escenari actual i, sobretot, tenir clar quin ha de ser el camí a seguir.

 

No hi ha dubte que som on som com a resultat d'una poc afortunada reforma legal que va intentar, des d'una aproximació exclusivament política —tàctica més que estratègica—, solucionar un tema complex com és el de la

La fiscalia vol aplicar als exiliats més càstig que no Llarena per la reforma del codi penal

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Els fiscals del Suprem volen que, a més de la malversació agreujada, siguin processats per desordres públics 

 

 

 

 

 

 

Redacció

17.01.2023 - 12:34

Actualització: 17.01.2023 - 12:57

 

 

La fiscalia espanyola no en té prou amb el manteniment de la malversació agreujada contra els condemnats pel Primer d’Octubre i en el processament contra els exiliats, sinó que vol que la sedició, derogada en la darrera reforma del codi penal, sigui substituïda pels nous desordres públics agreujats. Els fiscals del Tribunal Suprem que van exercir l’acusació contra els presoners polítics volen anar més enllà que el jutge instructor, Pablo Llarena, que considera que no es poden aplicar els desordres públics en compte de la sedició. Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno han presentat un recurs contra la decisió de Llarena perquè volen que no tan sols es mantingui el tipus de malversació més greu en el processament contra els exiliats, sinó que les noves euroordres que es puguin dictar també incloguin els desordres públics, si ho permeten les sentències europees que vindran aviat.

 

Lluís Puig: “No em presentaré al Suprem amb la malversació”

 

 

 

 

A més, aquesta decisió dels fiscals del Suprem és avalada pel fiscal general de l’estat, Álvaro García, un càrrec designat directament

Editorial Vicent Partal : La prova definitiva que la via de la moderació no duu enlloc

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La manera com Llarena s’ha burlat de les negociacions al parlament certifica que amb Espanya no es pot anar a mitges ni pots esperar que mai es reforme 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

12.01.2023 - 21:40

Actualització: 12.01.2023 - 22:49

 

 

Desjudicialització. La paraula és complicada de pronunciar però tots l’hem apresa. Durant anys una part de l’independentisme ens ha volgut fer creure que hi havia un interlocutor a Espanya, el PSOE, interessat a aconseguir-la. I que, per tant, hi havia una via, diguem-ne moderada, per a assolir uns objectius raonables per a l’independentisme català si es treballava en l’aliança amb això que anomenaven “els progressistes espanyols”.

 

Aquesta tesi era la contrària, en tots els sentits de la paraula, a la que ha defensat sempre l’exili, i el president Puigdemont molt particularment. Per a Puigdemont no hi havia ni hi ha les condicions no ja per a aconseguir un judici just a Espanya, sinó ni tan sols per a transitar un camí polític que porte a la

Fer un pa com unes hòsties

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 16 de desembre de 2022. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

 

Mai no he estat partidari de reformes legals fetes a correcuita, principalment, perquè l'ordenament jurídic necessàriament ha de ser un tot harmònic i les coses fetes amb pressa sempre es deixen assumptes que, tard o d'hora, s'acaben transformant en autèntics problemes. No canviaré d'idea pel sol fet que una reforma pugui o no beneficiar algun dels meus defensats i, molt menys, quan estem parlant de delictes de tanta rellevància com ho és el de malversació en un estat amb una preocupant tendència a la corrupció.

 

No tinc cap dubte que les intencions dels qui s'han endinsat en aquesta dinàmica grapejadora del Codi Penal són bones i que pretenen uns resultats molt concrets. El problema és que reformar normes penals sense ampliar l'objectiu és el caldo de cultiu per a nous i més complexos problemes de cada vegada més difícil solució.

 

Reformar el delicte de malversació —ja ni parlo del de sedició, que com quedava més bé era simplement derogant-lo— és una tasca que s'havia d'abordar des de diferents

Editorial Vicent Partal : La sedició (catalana) esquerda i desestabilitza el règim

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La crisi del poder judicial s’intensifica i ja comença a apuntar a Felipe VI, al cor mateix del règim

 

 

 

 

Vicent Partal

30.10.2022 - 21:40

 

 

Allò que havia de ser un acord final entre el PSOE i el PP per a reformar la cúpula judicial espanyola s’ha tornat a fer malbé. Aquesta vegada sembla que d’una manera bastant irreversible, arran de la reforma del delicte de sedició.

 

És públic i notori que cada vegada es fa més intensa i reiterativa la pressió europea sobre les autoritats espanyoles perquè reformen el Consell General del Poder Judicial i perquè els delictes de sedició i rebel·lió s’adapten a la normativa continental –cosa que els faria inservibles per als propòsits del règim. El PSOE sembla que vol agafar-se a aquesta pressió transpirinenca per a mirar de fer alguna cosa, ni que siga cosmètica, de l’estil de quan van escenificar la concessió dels indults per a tapar les ordres europees. Però el PP s’hi nega repetidament.

 

Segons una interpretació molt publicitada en la premsa en relació amb la reforma del Consell General del Poder Judicial –que és el centre de tot–, el PP és presoner de l’extrema dreta i de la premsa ultra. Tanmateix, aquestes darreres hores tot de rumors i algun article,

Una causa tapada a Luxemburg té les claus jurídiques del retorn de Puigdemont

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

El futur dels eurodiputats exiliats es decideix en dues vistes importants aquest mes al Tribunal General de la Unió Europea

 

 

 

 

 

 

JOSEP CASULLERAS NUALART

30.10.2022 - 21:40

 

 

Quan Clara Ponsatí va travessar el coll de Banyuls abans-d’ahir i va entrar en territori administrativament de l’estat espanyol per primera vegada d’ençà de la seva sortida a l’exili, va assumir un cert risc. Per més que fos durant trenta minuts i havent travessat poques desenes de metres frontera. Perquè per més que Ponsatí és eurodiputada i té la immunitat recuperada de manera cautelar d’ençà del mes de maig per ordre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el Tribunal Suprem espanyol manté activa l’ordre de detenció espanyola contra ella, contra Carles Puigdemont i Toni Comín (també contra Lluís Puig i contra Marta Rovira, exiliats a Bèlgica i a Suïssa, respectivament). Però el cas dels eurodiputats és singular, perquè les immunitats que tenen reconegudes haurien de permetre que poguessin tornar a casa sense cap risc. Però no és així, i aquest mes de novembre hi ha dues sessions al Tribunal de Luxemburg, el 24 i el 25 de novembre, que poden ser cabdals perquè els eurodiputats exiliats recuperin plenament les seves immunitats: les que els van ser retirades pel controvertit suplicatori aprovat pel Parlament Europeu, i la que Pablo Llarena sempre va fer veure que no tenien, la que els protegiria dins l’estat espanyol i els obriria de bat a bat la porta d’un possible retorn.

 

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) –la primera instància judicial del Tribunal de Luxemburg– ha convocat la vista oral de dos procediments judicials diferents, aquells dos dies, però força relacionats entre si. D’una banda, la demanda que van presentar Puigdemont i Comín al TGUE quan a final del 2019, i abans de la sentència sobre Junqueras que els va acabar obrint la porta de l’Eurocambra, el president

Sedició: si funciona, no ho toquis

 

 

OPINIÓ

 

 

"Catalans, catalanes, això de la sedició ha resultat d'allò més eficaç per collar-vos, destrossar-vos, espantar-vos, deprimir-vos..."

 

 

 

Joan Rovira
30/10/2022 20:16 

 

 

 

 

No hi ha manera: Catalunya està plena de gent que no vol entendre com funciona l’Estat espanyol. O que vol fer veure que no ho entén, cosa que als “poders troncals” de Madrid segur que els fa molta gràcia i els descol·loca. No costa gaire d’imaginar-se el monarca partint-se el cul, entre sopa i sopa de verdures eco, acompanyat de la seva cort de reietons dels mitjans de comunicació, reietons judicials, reietons empresarials, esportius, policials, paramilitars i militars colpistes i altres espècies que tenen claríssim com funciona això del poder. El de veritat, no les beneiteries infantils amb les quals juguen a Barcelona els que es pensen que saben què és el poder o aspiren a controlar-lo.

 

A veure, quin ésser humà mitjanament sensat pot esperar que un Estat renunciï “gratia et amore” (això sempre queda molt bé, en llatí) als seus instruments de repressió i d’acolloniment general?

 

Traduït al cristià: de veritat us penseu que desmuntarem, “por vuestra cara bonita” i per quatre vots, tot allò que ens permet tenir-vos agafats pels dallonses? És evident que ja sabeu que

La comunicació entre Carles Puigdemont i Pedro Sánchez

 

 

EDITORIAL

 

 

  José Antich
Barcelona. Diumenge, 30 d'octubre de 2022. 21:59
Actualitzat: Diumenge, 30 d'octubre de 2022. 22:23
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Coincidint amb el cinquè aniversari de la marxa de Carles Puigdemont a l'exili, el president ha fet públic des de Waterloo un escrit on dona compte del seu compromís amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i la proclamació d'independència duta a terme pel Parlament, i repassa les dificultats personals i polítiques per dur a terme una activitat per internacionalitzar la causa de Catalunya. També rebutja tota solució personal a la seva situació, ja sigui a partir de la modificació de delictes com la sedició, indults o una altra via, i assenyala que ha procurat no perdre de vista que la raó de l'exili és política. S'endinsa a més en un terreny inhòspit i desconegut, almenys per boca seva, com són els contactes que ha mantingut des del 2017 amb enviats socialistes que li han proposat el que qualifica de "solucions felices" i que Pedro Sánchez coneix.

 

Puigdemont diu en el seu escrit d'onze paràgrafs el següent: "En aquests cinc anys no he buscat cap solució personal ni he demanat a ningú que ho fes en nom meu; no he buscat de quina manera passaria menys anys en una presó espanyola, ni he esperat per a mi els beneficis que s'apliquen a d'altres. Sobre aquesta qüestió he estat explícit en públic i en privat, davant de tots els interlocutors que se m'han adreçat per proposar-me 'solucions felices'. També a gent del PSOE que diverses vegades

Cadascú amb la seva responsabilitat

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

 Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 14 d'octubre de 2022. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

Per a alguns, tot se soluciona amagant la brossa sota la catifa, aquesta és una pràctica molt estesa en societats amb escassa cultura democràtica i amb opinadors ben subvencionats, però no en aquelles democràcies que no requereixen ni crosses ni adjectius qualificatius.

 

Ara, que es tracta d'amagar sota la catifa la voluntat de diversos milions de catalans, és just quan se'ns vol fer creure que els problemes i les causes sorgides de la repressió són cosa del passat; tanmateix, no només no ho són, sinó que formen part del present i del futur de gairebé quatre mil ciutadans que, més aviat que tard, ens veurem enfrontats als Tribunals, uns per exercir els seus drets i altres, per fer la nostra feina defensant-los.

 

Fa temps que insisteixo que la desjudicialització del conflicte entre Espanya i Catalunya no és en mans dels polítics sinó d'aquells a qui se'ls van cedir les competències per a, suposadament,

Última hora Antonio Baños, condemnat a quatre mesos de presó per desobediència

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

 

 

És una pena més greu que la imposada a la diputada Eulàlia Reguant, condemnada pel Tribunal Suprem espanyol a pagar una multa de 13.500 euros pels mateixos fets 

 

 

 

 

Redacció

11.10.2022 - 15:14

Actualització: 11.10.2022 - 16:12 

 

 

El jutjat penal 30 de Madrid ha condemnat l’ex-diputat de la CUP Antonio Baños a quatre mesos de presó per no haver respost a les preguntes de Vox durant el judici contra el procés.  La magistrada el considera responsable d’un delicte de desobediència comès el 27 de gener de 2019, pel qual Baños també haurà d’assumir el cost del procediment. Tot i això, la sentència no és ferma i encara s’hi pot interposar un recurs en contra a l’Audiència Provincial de Madrid en un termini de deu dies. És una pena més greu que la imposada a la diputada Eulàlia Reguant, que va ser condemnada pel Tribunal Suprem espanyol a pagar una multa de 13.500 euros pels mateixos fets.

 

Els sis minuts en què Antonio Baños va treure Marchena de polleguera

 

 

La magistrada també ha inhabilitat Baños durant els mateixos quatre mesos. Tot i que al principi s’enfrontava a una pena de sis mesos de presó pel delicte de desobediència greu, el dia del judici la fiscalia va rebaixar la petició a quatre mesos de presó. 

 

La sentència sosté que Baños va comparèixer en qualitat de testimoni a proposta de l’acusació popular i, després d’haver prestat jurament de dir la veritat, “es va negar de manera ferma i persistent” a complir l’ordre del tribunal de contestar a les

Otra de Florentino Pérez a los medios: una juez prohíbe difundir sus polémicos audios

 

ESPORTS - POLÍTICA

 

 

España en estado puro. Un juzgado de Madrid estima la demanda del presidente del Real Madrid contra el diario ‘El Confidencial’ y prohíbe la «reproducción total o parcial» de los audios.

 

 

Diseño de un artículo desde El Confidencial sobre los audios de Florentino Pérez.

 

Josep Herrera

10/10/2022

 

 

El polémico Florentino Pérez se ha vuelto a salir con la suya entre la prensa y los tribunales. El Juzgado de Instrucción número 42 de Madrid estimaba el pasado viernes la demanda del presidente del Real Madrid contra el diario El Confidencial por intromisión ilegítima al honor. Lo que constituye un duro golpe a la libertad de expresión y comunicación de los medios en España.

 

Así la justicia española, censura a este medio de manera taxativa, y le ordena que proceda «al cese efectivo y permanente de la divulgación y difusión del contenido íntegro o parcial» de los polémicos audios en los que el máximo mandatario del club blanco salía despotricando de jugadores, entrenadores y leyendas del equipo.

Esta jueza da por acreditado que, por la forma en la que fueron publicadas las informaciones