Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PutaEspanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PutaEspanya. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 de febrer del 2024

La premsa espanyola no pot més: Puigdemont mana sobre Sánchez i els fiscals

 


LES PORTADES

 



El fiscal del Suprem s'oposa a investigar Puigdemont per terrorisme en el cas Tsunami i la premsa espanyola no pot més 

 

 

Alba Solé Ingla
Barcelona. Dilluns, 5 de febrer de 2024. 07:44
Actualitzat: Dilluns, 5 de febrer de 2024. 10:20
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 


 

 

 

 

El fiscal del Tribunal Suprem s’oposa a investigar el president a l'exili Carles Puigdemont per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic. Álvaro Redondo es posiciona així en resposta a l’exposició raonada que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va enviar al Tribunal Suprem perquè assumeixi la causa. Ara bé, no es tracta d’un posicionament definitiu del ministeri fiscal, perquè l’informe de Redondo encara ha de passar per la junta de fiscals. Tot i això, la posició del fiscal del Suprem és la mateixa que la de l’Audiència Nacional, que ha reiterat en diverses ocasions la seva oposició a investigar per terrorisme Puigdemont, Marta Rovira i la resta d’encausats. La premsa espanyola, aquesta que sempre ha tret pit de la importància del respecte a les decisions judicials, ara posa en dubte els fiscals; fa uns dies qüestionava el de l'Audiència Nacional, i ara el del Tribunal Suprem. "El fiscal del Suprem va veure terrorisme en Puigdemont per Tsunami i va canviar de criteri després de reunir-se amb el fiscal general", assegura El Mundo. El rotatiu indica que Álvaro Redondo, el fiscal del TS que ha redactat aquest darrer informe, en un primer moment "apreciava indicis de terrorisme contra Puigdemont", ara bé, sembla ser que "després de reunir-se amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro Garcia Ortiz, va canviar de criteri". La fotografia del dia és per a Nayib Bukele, que ha estat reelegit president de El Salvador.

 

El Mundo
El Mundo

 

 

El País també carrega contra els fiscals i contra el president a l'exili i apunta que l'informe del fiscal del Tribunal Suprem

divendres, 2 de febrer del 2024

El desvergonyiment del jutge Aguirre

 

 

LA VEU DE LA NACIÓ - OPINIÓ

 

 

«L'instructor del cas Volhov és el soldat més lleial a la croada liderada per Aznar a l'hora de frenar l'amnistia per la via civil o la criminal»

 

 

 

 


 

 

 per Oriol March, 1 de febrer de 2024 a les 19:00

 

 

 

 

 Carles Puigdemont és un "dèbil" i un "covard" que va entrar en pànic i va fugir a Bèlgica "en el maleter d'un cotxe". I Catalunya necessitava "morts" per "justificar que és una nació oprimida". Són dues de les perles -aportades pels àudios publicats per El Món- que el jutge Joaquín Aguirre, instructor del cas Volhov, va deixar anar en l'interrogatori a Víctor Terradellas, un dels imputats en la causa que estudia els presumptes vincles entre l'independentisme i Rússia. Les frases retraten el caràcter del magistrat, un dels més veterans de Barcelona, i sobretot indiquen fins a quin punt mescla ideologia amb feina. Les defenses ja s'han mobilitzat per recusar-lo, sobretot ara que ha allargat la instrucció sis mesos més. Segur que és casualitat, ara que l'amnistia és a la pròrroga i persisteix el dubte de qui podrà entrar-hi -i qui no-.

El desvergonyiment d'Aguirre, aquesta manera de treure's la careta, arriba fins al punt de concedir una entrevista a una televisió alemanya en què desgrana els presumptes vincles entre el procés i el Kremlin. En aquest àmbit sempre s'oblida la resposta a aquesta pregunta: va reconèixer Rússia la independència de Catalunya quan es va declarar, a empentes i rodolons, el 27 d'octubre del 2017? És evident que no. Una altra cosa és que al govern que lidera Vladímir Putin ja li anés bé generar interferències a la Unió Europea, de la mateixa manera que va intentar influir -possiblement amb èxit- en les eleccions nord-americanes que va guanyar Donald Trump. Però no, Puigdemont no era un titella de Putin, no hi havia 10.000 soldats preparats per defensar la independència ni en cap moment es van intentar controlar les fronteres. Hi ha moments que els enemics del procés se'l prenen molt més seriosament que alguns dels seus protagonistes.



Quan es parla dels jutges, en tot cas, sempre hi ha un aspecte necessari de clarificar:

Pagament per avançat, us en recordeu?

 

 

OPINIÓ

 

 

 


 

 

Llorenç Prats

En la negociació de la investidura espanyola, des d’una visió catalana es van plantejar dos eixos: la llengua i l’amnistia. I en realitat, eren dos paranys. De la llengua ja poc se’n parla i a Europa ha quedat tot encallat. I de l’amnistia sembla que només serà una proposta per aquietar el resultat majoritari per fer efectiva la independència després del referèndum d’autodeterminació del 2017.

Algunes propostes, en canvi, eren més viables però massa convenients pel país. La reforma de poder judicial espanyol, d’una banda i tal com es preveia a l’Estatut del 2006, abans de la seva escapçada monumental, i de l’altra, la retirada de les institucions espanyoles de tot tipus de Catalunya; tot plegat dins el marc constitucional espanyol.

Una negociació com la de la investidura pot passar per convèncer als fidels de la nació espanyola que la nostra nació pot romandre dins l’estat que controlen si hom pot quedar-s’hi en condicions mínimament normals.

Javier Gallego: «Els mitjans de Madrid han estat còmplices de les clavegueres de l'Estat»

 

 

ENTREVISTA

 

 

El periodista dirigeix el programa radiofònic "Carne cruda", que desafia el predomini conservador en el mapa mediàtic: "Quan no s'assalten els cels, hi ha desencant, però el 15-M ha estat un dels millors terratrèmols que ha tingut aquest país"

 

 

 

 

 

Javier Gallego, abans de l'entrevista de Nació. | Hugo Fernández

 

 

 

per Pep Martí, Barcelona | 2 de febrer de 2024 a les 07:00

 

 

 

En un panorama mediàtic com el madrileny, dominat per mitjans conservadors, la figura de Javier Gallego (Madrid, 1975) brilla amb una llum diferent. El periodista condueix el programa radiofònic Carne cruda, que va néixer a Ràdio 3, on va ser clausurat el 2012. Durant un temps es va emetre a la Ser i, actualment, ho fa de manera independent, en col·laboració amb Eldiario.es. El programa ha estat guardonat amb un Premi Ondas.  

Gallego és un personatge polifacètic. Músic, bateria del grup Forastero, ha publicat diversos poemaris com El grito en el cielo i aquest febrer publicarà la seva primera novel·la. L'entrevista amb Nació es produeix just a l'acabar una edició del seu programa als estudis de Carne cruda. Està convençut que el llegat del que va ser el 15-M resta dempeus i que ha contribuït a canviar moltes coses.   



Té la sensació que Carne cruda és una mena d'illot enmig del panorama mediàtic espanyol?

Malauradament, crec que sí. M'agradaria que hi hagués més propostes amb la línia editorial que té Carne cruda. Ara mateix, en el camp de l'esquerra a la ràdio, també hi ha Canal Red, que té La Base, i Fernando Berlín, que condueix La cafetera, i hi tenim certa relació. Hi col·laborem i hi ha sinergies entre nosaltres. Però són petits illots i, al final, és evident que estem en els marges, en la perifèria del que és el centre comunicatiu. 


Seria exacte dir que, des de l'inici de la Transició, aquesta seria l'etapa en què hi ha menys pluralitat mediàtica?

Escrit molt dur del fiscal de l’Audiència espanyola contra García-Castellón per la imputació de terrorisme a Puigdemont

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Miguel Ángel Carballo retreu al jutge les decisions contradictòries i l'argumentació feble de les seves interlocutòries

 

 

 

 


 

 

 

 

 Redacció

02.02.2024 - 11:28 

Actualització: 02.02.2024 - 12:32

 

 

 

El fiscal de l’Audiència espanyola que s’encarrega de la investigació contra el Tsunami Democràtic, Miguel Ángel Carballo, ha atacat amb duresa la instrucció del jutge Manuel García-Castellón, a qui atribueix decisions contradictòries, manca de diligències i una argumentació molt febles de les seves interlocutòries, que arriba fins al punt de confondre elements clau de la investigació: el Tsunami i els CDR.

 

“Hem de coincidir també amb els apel·lants que, almenys en aparença, l’instructor en els fonaments d’algunes de les resolucions arriba a confondre el fenomen del Tsunami Democràtic amb els CDR, que es tracta d’entitats o actuacions absolutament diferents. Resulta significatiu, en aquest sentit, com s’atribueix en els informes de la Guàrdia Civil a alguns dels investigats el seu interès de contactar i comptar amb l’actuació dels CDR, deixant palès que no es tracten del mateix fenomen”, diu l’escrit, consultat per VilaWeb.

 

Carballo, tal com fan els investigats, s’oposa que la causa acabi en mans del Suprem, tal com ja ha tramitat García-Castellón, que argumenta que és un pas necessari arran de l’aforament de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg. El fiscal, en canvi, considera que les protestes del Tsunami no s’han d’investigar per terrorisme i creu que l’òrgan competent per acabar la instrucció és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

 

En el cas de Puigdemont i Wagensberg, Carballo retreu al jutge l’obsessió a perseguir-los per terrorisme. “Les diligències que s’han fet no han incidit en absolut ni han aportat cap dada nova sobre la inculpació dels dos aforats, essent especialment significatiu respecte de l’ex-president de la

La fiscalia deixa en ridícul García-Castellón en assenyalar la falta d’indicis per acusar de terrorisme a Puigdemont

 

 

Considera “injustificada i immotivada” la decisió d'enviar la causa al Suprem i acusa el jutge de confondre "el Tsunami amb els CDR"

 

 

 

L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 



Agències

dimecres, 31 de gener del 2024

García-Castellón reobre a petició del PP la causa sobre els homenatges als presos d'ETA i vincula a Sortu

 

 

ETA

 

 

El jutge investiga xats presumptament administrats per Sortu amb directrius sobre presos i escapolits d'ETA 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 31 de gener de 2024. 13:49
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 


 

 

 

 

El jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, ha decidit reobrir la causa que investigava els 'ongi etorris' a presos d'ETA per investigar qui està darrere de dos xats de Telegram presumptament administrats per Sortu —soci de govern d'EH Bildu— i un de la xarxa ciutadana Sare en els quals es donaven "directrius i instruccions" sobre diverses qüestions i àmbits relacionats amb els presos i fugats de l'organització terrorista d'ETA. La decisió del magistrat arriba 3 mesos després de tancar la causa en considerar necessàries les noves diligències d'investigació proposades "a fi d'esclarir els fets instruïts i determinar els subjectes que han participat". El magistrat admet així que el tancament de la instrucció "va ser prematur" i decideix prorrogar-la fins al 29 de juliol per a la pràctica d'aquestes diligències. 

En la interlocutòria, el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6 accedeix a la petició de l'Associació Dignitat i Justícia —presidida pel diputat del PP, Daniel Portero, en l'Assemblea de Madrid, i a la qual es va adherir l'acusació popular que exerceix el mateix partit— i, en contra del criteri de Fiscalia, acorda prorrogar la instrucció de la causa en la qual investiga en l'organització d'un centenar d'actes d'homenatge (ongi etorri) a presos de la banda entre 2016 i 2019.

Xats de Telegram 

El diputat d’ERC Ruben Wagensberg se’n va a Suïssa per la pressió de García-Castellón pel Tsunami

 

 

El republicà aclareix que no es tracta d'un exili, sinó que s'ha traslladat temporalment a Suïssa per assessorar-se, arran dels moviments de la justícia espanyola

 

 

 

Els secretaris de la Mesa Ruben Wagensberg i Aurora Madaula i la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, a la reunió de la Mesa del Parlament. Data de publicació: dijous 01 de juny del 2023, 18:37 Localització: Barcelona Autor: Mariona Puig

 

 


Redacció

Puigdemont acusa el PSOE de no haver “volgut corregir” les “mancances importants” de la llei d’amnistia

 

 

L'eurodiputat de Junts recorda a Sánchez el "compromís" d'investidura d'una norma "integral, completa, sense exclusions"

 

 

 

 
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, saluda el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, abans de reunir-se el 15 de març del 2016 Data de publicació: dimarts 15 de març del 2016, 13:47 Autor: Mateos P.

 

 

Agències

Una càmera de vídeo oberta de l'Audiència Nacional deixa en evidència García-Castellón

 

 

PAPERS SECRETS

 

 

Les imatges mostren com els fiscals i el jutge fan befa després de la sortida d'un investigat i com el magistrat és alliçonat 

 

 

 

Marta Lasalas / Mayte Piulachs
Foto: Maria López | Vídeo: Joan Masriera i Júlia Gómez
Barcelona. Dimarts, 30 de gener de 2024. 05:30
Actualitzat: Dimecres, 31 de gener de 2024. 13:28
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 





Tot allò que no hauria de passar en un jutjat, concentrat en uns minuts de vídeo. Una càmera de l'Audiència Nacional que va quedar activada durant la pausa d'un interrogatori que presidia el jutge Manuel García-Castellón —en aquest cas no sobre l'operació Catalunya sinó sobre els treballs de l'excomissari José Manuel Villarejo en l'anomenada peça Iron mostra el que s'esdevé quan acaba de declarar un investigat. Ni el jutge ni els fiscals queden massa ben parats. El vídeo, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, exposa com tan bon punt la persona interrogada abandona la sala, els fiscals fan befa, mentre el jutge s'hi acosta i se suma als comentaris. La conversa no queda aquí, i l'àudio fa evident com tot seguit els fiscals Anticorrupció alliçonen el jutge sobre les passes a donar en la investigació, quan la instrucció és la seva potestat.
 

🔒 Més documentació confidencial: Un empresari atrapat a l'operació Catalunya demana a García-Castellón que investigui Fernández Díaz
 

L'enregistrament es va produir el 6 de febrer del 2019. Segons el vídeo, era un quart i cinc de sis de la tarda. Les imatges comencen just en el moment en què acaba la intervenció de l'investigat, i el jutge li ordena, amb to molt sec, que marxi. En aquest punt, l'enregistrament s'hauria d'haver aturat, però continua. Se sent com els fiscals Anticorrupció Miguel Serrano i Ignacio Stampa —encarregats de la macroinvestigació Tándem contra Villarejo fins a l'any passat— se'n riuen i s'observa com el jutge abandona el seu lloc per dirigir-se a la taula on aquests estan ubicats i se suma als comentaris. "Moltes gràcies, nois, ja està", se sent que diu el jutge amb posat distès i fa gestos amb la mà, mentre els fiscals continuen rient. En particular, el veterà fiscal Serrano gesticula de manera molt ostensible, com si es caragolés de riure, plegat damunt la taula. "Sou molt sensibles", se sent que diu un dels presents.

A la peça Iron, l'Audiència Nacional va condemnar Villarejo a quatre anys de presó per revelació de secrets i a tres anys més de presó per falsedat continuada en document mercantil per haver obtingut dades tributàries d'un despatx d'advocats.

 

Un requeriment molt específic

En el vídeo, l'advocat de la defensa no està present a la sala. Però això no impedeix que els fiscals abordin el cas amb el jutge i fins i tot l'alliçonin, plantejant-li la necessitat de fer un requeriment. "Abans del requeriment al banc, en un auto vostè ens dona tot això molt específic, perquè haurem de ser molt precisos", li aconsellen. "Un requeriment?", pregunta el jutge, i el fiscal Serrano insisteix que sí, "un requeriment al banc", mentre García-Castellón assenteix. "Que sí, que sí, que n'he fet molts ja", afegeix. Al llarg de la conversa, se sent el jutge i els fiscals com acorden el calendari i parlen de la "cobertura jurídica".

És habitual que jutges i fiscals intercanviïn el seu posicionament sobre una investigació en curs, però el paper del magistrat és ordenar o denegar actuacions que li demana la Fiscalia, i les parts, no a la inversa. El titular d'un jutjat és qui dirigeix la investigació, que hauria de ser com un àrbitre, i no com a part inquisitiva, com fa la Fiscalia.

Un jutge qüestionat

El titular del jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional ha estat força qüestionat per no haver volgut investigar l'operació Catalunya, malgrat tenir-hi tota la informació, com fa tres setmanes que publica ElNacional.cat. A més, darrerament se l'ha acusat de lawfare després que el 6 de novembre passat reactivés la causa de Tsunami Democràtic per imputar el delicte de terrorisme al president a l'exili Carles Puigdemont, a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, al diputat Ruben Wagensberg (ERC), i altres nou persones més, just quan Junts i el PSOE tancaven un acord per tirar endavant la llei d'amnistia. I, a mesura que es polia la llei d'amnistia, el magistrat hi afegia una nova resolució per torpedinar-la. Aquest dilluns, García-Castellón ha dictat la pròrroga de la investigació de Tsunami sis mesos més per les diligències que ha encarregat ell mateix a darrera hora. El magistrat també ha processat per terrorisme els 12 CDR encausats en l'operació Judes, pendents de judici i també de poder ser inclosos en aquesta llei de l'oblit dels actes del Procés.

🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'operació Catalunya

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/garcia-castellon-en-evidencia-camera-audiencia-nacional-activa-en-pausa-vista_1151839_102.html


dilluns, 29 de gener del 2024

Terrabastall a V🤢x: el grup expulsa el president del Parlament de les Illes i la presidenta del partit

 

 

PAÍS - ILLES

 

 

La mala maror interna fa temps que es cou i els díscols amb la direcció de Madrid tenen majoria al grup parlamentari

 

 



 

 

 

Redacció

29.01.2024 - 11:02

Actualització: 29.01.2024 - 11:13

 

 

 

 

Terrabastall a les files de l’extrema dreta. El grup de V🤢x al Parlament de les illes ha informat que n’expulsa la diputada i presidenta del partit, Patricia de las Heras, i el president de la cambra, Gabriel Le Senne. En aquest sentit, en un escrit a la mesa de la cambra, el grup exigeix que també se l’expulsi de l’òrgan de govern del parlament. La crisi en el principal aliat de l’executiu de Marga Prohens, necessita els seus vots per tenir majoria absoluta, pot complicar molt la governabilitat a les Illes. A les 11.30 es preveu una conferència de premsa.

 

La mala maror interna era patent d’ençà de feia temps, quan el sector crític amb la direcció de Madrid —format per cinc diputats dels set del grup— es van negar a aprovar el sostre de despesa del govern. Finalment, la crisi es va resoldre

Voteu que no a aquesta amnistia. Voteu que no al pressupost. Dissoleu l’Audiència espanyola. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Ni ERC ni Junts no haurien de votar demà a favor d'una llei d'amnistia que, com que és mal feta, en compte de resoldre els problemes de la repressió encara els agreujarà

 

 

El jutge de l'Audiencia Nacional espanyola García Castellón

 

 

 

 

 Vicent Partal

28.01.2024 - 21:40

Actualització: 29.01.2024 - 07:49

 

 

Si no és que el PSOE acaba votant l’esmena que elimina les excepcions de terrorisme, demà els partits independentistes es trobaran abocats a prendre una de les pitjors decisions imaginables. Hauran de decidir si voten a favor o en contra d’una llei d’amnistia que, en compte de servir per a avançar, desfermarà una repressió terrible, tal com avisava ahir Gonzalo Boye, en aquesta entrevista.

Perquè el fet és que l’obcecació del PSOE per crear dins la llei una excepció de l’anomenat “terrorisme” va duent les coses a un extrem en què el teòric remei encara serà molt pitjor que no la malaltia.

Ja ho veiem ara: agafant-se a aquest forat legislatiu, l’Audiència espanyola ha emprès una campanya política destinada a convertir en terrorisme tot el procés d’independència i, a partir d’això, a empresonar tanta gent com puga i il·legalitzar tot el moviment independentista.

I ho torne a dir:

«Uno di noi»

 

 

«La violació continuada i persistents dels drets de milers de ciutadans innocents no té cap repercussió penal, fins que afecta un fiscal, que és dels seus» 

 

 

 


 

 

per Germà Capdevila, 26 de gener de 2024 a les 19:00  

 

 

 

a tramitació de la llei d’amnistia és un mal tràngol 

 per al PSOE. Només cal veure el rictus d’alguns ministres o alts càrrecs del partit repetint un argumentari après a contracor, unes raons que no es creuen, que van en contra de nacionalisme espanyol que impregna profundament l'ideari de tots els partits d’àmbit estatal, d’esquerra a dreta. Però els déus juguen a daus amb els resultats electorals, i els de Pedro Sánchez han de trair-se a si mateixos per mantenir-se en el poder. 

Per superar el mal tràngol d’haver d’amnistiar 

aquells que van gosar posar en entredit la sacrosanta unitat de la pàtria, han optat per posar sota el focus alguns dels abusos i violacions de l’estat de dret perpetrats pel govern del PP en la croada contra el separatisme, Així, aquells actes que abans avalaven i fins i tot aplaudien amb les orelles, ara són denunciats com excessos imperdonables que asfalten el camí de l’amnistia. El relat és simple: l’independentisme va actuar malament, però el PP es va excedir en les formes per combatre’l. Per això cal un perdó que esmeni els abusos. 



No ens deixem endur per l’entusiasme, però.

García-Castellón, la nova estrella del PP contra l'amnistia

 

 

OPINIÓ

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 28 de gener de 2024. 21:16
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 


 

 

 

La dreta no guanya les eleccions amb prou majoria per governar però sap com ningú preparar les manifestacions i encimbellar davant de l'opinió pública espanyola els seus nous referents. Fins ara, no li havia tocat a cap jutge ser el més victorejat en una manifestació. Però aquest diumenge, el PP d'Alberto Núñez Feijóo, però també de José María Aznar i d'Isabel Díaz Ayuso ha elevat el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón a les altures per provar d'acorralar el president a l'exili Carles Puigdemont en el sumari que té obert del cas Tsunami i en el qual l'inculpa de terrorisme juntament amb la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira.

Al voltant de 50.000 persones ha tret el PP aquest diumenge novament al carrer a Madrid contra la llei d'amnistia. Just en la setmana clau en què el Congrés ha d'aprovar la llei i que, després del moviment de García-Castellón la setmana passada, no sembla estar prou blindada. El debat, que és més polític que jurídic, és vell: tenint en compte que

[PREOCUPANT] Boye i Toni Soler coincideixen a dir que malgrat l’amnistia augmentarà la repressió contra l’independentisme

 

 

Tos dos, de pensament diferents coincideixen en el pessimisme del resultat real d’aplicació de la llei d’amnistia

 

 

L'advocat Gonzalo Boye atenent els mitjans de comunicació al Parlament Europeu. Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 17:29 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 



Redacció 

El jutge reobre la trama russa del Procés just abans de l’aprovació de l’amnistia

 

 

El magistrat barreja espies russos, extrema dreta i criptomonedes en un nou relat

 

El jutge Joaquín Aguirre surt després d'un dels escorcolls el maig de 2018 en pkena operació Estela/ACN

 

divendres, 26 de gener del 2024

Qui és el “Xuxo Rondinaire”? García-Castellón creu que un mosso ajudava el Tsunami Democràtic

 

 

MÓN - ESPANYA - FALSETATS

 

 

El jutge de l'Audiència espanyola creu que el Tsunami Democràtic va pensar en alguna acció contra Felipe VI el juliol del 2020, mesos després de l'última gran mobilització al Camp Nou

 

 

 


 

 

 

Arnau Lleonart   

26.01.2024 - 12:06  - Actualització: 26.01.2024 - 12:29

 

 

 

El jutge de l’Audiència espanyola que investiga el Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, ha dictat un nou conjunt de diligències a què ha tingut accés VilaWeb. Entre més qüestions, demana d’investigar algú que identifica amb el pseudònim “Xuxo Rondinaire” i que, dedueix, podria ser agent dels Mossos d’Esquadra o d’un altre cos policíac. A partir d’aquesta conversa, considera que el Tsunami Democràtic tenia intenció d’actuar durant el juliol del 2020, mesos més tard de la darrera gran mobilització, al Camp Nou. I afegeix: “Un dels seus objectius podria ser actuar al pas de la comitiva del rei” Felipe VI. Per això, ordena a la Guàrdia Civil que investigui la conversa, que identifiqui qui és el tal Xuxo Rondinaire i que informi sobre les visites que havia de fer Felipe VI en aquelles dates.

Malgrat que originalment s’havia dit que aquells dies Felipe VI aniria a Barcelona i Figueres en una ronda per l’estat espanyol per a homenatjar les víctimes de la pandèmia de coronavirus, finalment les visites es van anul·lar i es van substituir per un viatge al monestir de Poblet. L’ANC i Òmnium van convocar mobilitzacions de protesta, però el Tsunami Democràtic no es va manifestar. Cal tenir en compte, a més,

Centenars de pagesos col·lapsen la A-9 i la AP-7 en una nova jornada de protestes a la Catalunya Nord

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

 

La protesta també ha causat congestions a les carreteres RD900, RD900A i RD914 · La policia recomana als conductors que no hi passin

 

 


 

 

 

 

Redacció

26.01.2024 - 10:39

Actualització: 26.01.2024 - 12:54

 

 

 

En una nova jornada de protestes contra la precarietat en el sector i l’augment dels imposts, centenars de pagesos de Catalunya Nord han sortit avui als carrers i han col·lapsat la A-9 entre el Voló i Perpinyà, com també la AP-7 a l’altura de la Jonquera, tancada des de la sortida 3 a Figueres nord-Roses.

 

 

 



Les protestes han començat de bon matí, cap a les 7.00. A aquella hora, desenes d’agricultors de la Confederació de Pagesos ja blocaven el peatge sud de la A-9 a Perpinyà, que repetien les protestes d’ahir a la tarda. Un altre grup s’ha instal·lat a

dimecres, 24 de gener del 2024

Boye alerta García-Castellón que la instrucció del Tsunami Democràtic és il·legal i en demana la nul·litat

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

L'advocat de Josep Lluís Alay s'oposa a una nova extensió de la instrucció i denuncia que totes les pròrrogues han estat irregulars

 

 


 

 

 

Redacció

24.01.2024 - 10:31

Actualització: 24.01.2024 - 13:22

 

 

 

La defensa de Josep Lluís Alay, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, s’oposa a una nova pròrroga de la instrucció de la causa contra el Tsunami Democràtic, tenint en compte que l’actual s’acaba el 29 de gener, és a dir, dilluns vinent. De totes maneres, el lletrat va més enllà i reclama al jutge Manuel García-Castellón que declari nul·les les diligències fetes d’ençà de 29 de juliol de 2021 i arxivi la causa perquè totes les pròrrogues de la instrucció han estat irregulars.

En un recurs, detalla que el 29 de juliol de 2021 s’acabaven els dotze mesos inicials d’instrucció, però García-Castellón

La Moncloa justifica invertir més a les rodalies de Madrid que a Catalunya: “És més necessari”

 

 

RODALIES

 

 

El ministre de Transports argumenta que la xarxa de rodalies madrilenya està "menys dotada" que la catalana 

 

 

Abel Degà
Foto: Carlos Baglietto
Madrid. Dimecres, 24 de gener de 2024. 13:48
Actualitzat: Dimecres, 24 de gener de 2024. 14:24
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 


 

 

 

 

El govern espanyol inverteix més diners a la xarxa de Cercanías-Madrid que no pas a Rodalies, a Catalunya. I així és com ha de ser, segons ha defensat aquest dimecres el ministre de Transports, Óscar Puente. En una compareixença en comissió al Congrés dels Diputats, ha assenyalat que la xarxa madrilenya “està menys dotada” que la catalana, i que això és el que justifica la diferència en la inversió de l’Estat en els plans de rodalies: 6.400 milions d’euros a Catalunya i 7.100 milions a Madrid. “La xifra pendent d'execució en el cas de Madrid és superior que el pla de Rodalies de Barcelona", ha afegit, a més d’assenyalar que “Catalunya té una xarxa de Rodalies més desenvolupada que la de Madrid”.

De la mateixa manera, Óscar Puente ha apuntat que és normal que l’Estat destini a Madrid el doble de trens nous que a Catalunya. Segons ha afirmat, la xarxa catalana rebrà 101 nous trens, mentre que a Madrid arribaran 203 nous trens "perquè també té la xarxa més deteriorada i són els més necessitats de renovació". Durant la seva compareixença ha assegurat que