Editorial Vicent Partal : Aragonès s’aferra a la butaca

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Com és possible que amb tres governs en dos anys el president s’atrevesca encara a parlar d’estabilitat i diga que vol exhaurir la legislatura?

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

12.06.2023 - 21:40

Actualització: 13.06.2023 - 11:38

 

 

Segons l’acord que van signar ERC i la CUP per assegurar el vot de l’extrema esquerra a la investidura, el president Aragonès s’hauria hagut de sotmetre a una moció de confiança parlamentària el 23 de març passat. No ho va fer.

 

Aquella moció de confiança havia d’haver servit, sobretot –aquest era l’acord–, per a valorar com havien anat les negociacions amb el govern espanyol; certificar, si fos el cas, que la via del diàleg no portava enlloc; i obrir una via de confrontació que es correspondria amb allò que el president Aragonès havia dit en el moment de ser investit, quan va afirmar que venia a rematar el procés d’independència.

 

Quan Junts es va afegir a l’acord que havien signat prèviament ERC i la CUP, el partit del president Puigdemont va decidir d’entrar al govern, cosa que els anticapitalistes no havien considerat mai. I el van formar. Els consellers van prendre possessió dels càrrecs el mes de maig del 2021 i avui és bo de recordar

Compte amb els cordons sanitaris!

 

 

OPINIÓ

 

 

Cristina Sánchez Miret
Barcelona. Dimarts, 13 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Aliança Catalana va guanyar les passades eleccions municipals a Ripoll. Encapçalat a la ciutat per Sílvia Orriols, no podrà governar si la resta de partits, ERC, Junts, PSC i la CUP, fan una aliança per aconseguir majoria. Veurem què passarà. Ara és Ripoll qui està en el punt de mira; però, de fet, el concepte de “cordó sanitari” s’ha posat de moda en política d'un cert temps ençà per aplicar un càstig als partits d’extrema dreta, o que s’identifiquen com a tals, una vegada han aconseguit prou vots per entrar a les institucions. 

 

Tothom —això és exagerat— s’ho mira de ben a prop, per motius diferents, però en aquest cas cal destacar que no parlem d'extrema dreta espanyola, sinó d’extrema dreta catalana. Ni en un cas ni en l’altre em sento còmoda amb la idea del cordó sanitari. El concepte em sembla no ja desencertat, sinó directament ofensiu! I no és pas que vulgui, de cap de les maneres, ajudar, ni que sigui per equivocació, als partits d’extrema dreta o que s’identifiquin com a tals.

 

Tinc molts problemes sempre amb els posicionaments simplistes i especialment

ERC, PSC i CUP presenten un govern conjunt a Ripoll sense Junts

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Volem fer un govern per a tothom", ha dit el líder de la CUP, que ha assegurat que comprèn la indignació dels votants d'Aliança Catalana

 

 

Els tres caps de llista de la CUP, ERC i PSC en la conferència de premsa a Ripoll (fotografia: ACN / Lourdes Casademont).

 

 

 

 

Redacció / ACN

 

13.06.2023 - 09:55

Actualització: 13.06.2023 - 11:40

 

 

ERC, PSC i la CUP han presentat aquest matí un acord per a formar un govern a l’Ajuntament de Ripoll i evitar que la batllia acabi a les mans de la líder de l’extrema dreta, Sílvia Orriols. El pacte no inclou Junts, que encara no ha aclarit si permetrà un govern d’Aliança Catalana o un d’alternatiu. “Estem a l’espera del que decideixi Junts”, ha declarat Chantal Pérez, candidata d’ERC.

 

La dirigent de Junts, Manoli Vega, ja va deixar clar ara fa unes setmanes que el seu partit no s’integraria en cap executiu. Ahir, la direcció nacional del partit va donar suport al cordó sanitari a l’extrema dreta, però des de Ripoll van respondre que la decisió final encara no estava presa.

 

Segons l’acord, la batllessa seria Pérez, mentre que el primer tinent de batlle seria, Enric Pérez (PSC); el segon, Daniel Vilaseca (CUP); i el tercer, Roger Bosch (ERC). “Volem fer un govern per a tothom”, ha dit Vilaseca, que ha afegit que això també inclou els votants d’Aliança Catalana. En aquest sentit, ha afirmat que entén la seva indignació.

 

Pérez ha reconegut que Orriols va guanyar les eleccions del 28-M (30,76% dels vots), però ha recordat que la suma d’ERC, PSC i la CUP supera el 42% dels sufragis (58% si s’inclou el suport extern de Junts). “La senyora Orriols tampoc no s’ha posat en contacte amb ningú de nosaltres i no ha fet res per a garantir-se el suport de la majoria del ple”, ha afegit.

 

“Tenim ganes de governar. Representem el 42% dels vots”

Quines són les nostres eleccions?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Les eleccions del 23 de juliol són una nova oportunitat per a la desconnexió de Catalunya"

 

 

 

 

 

Joan Rovira
04/06/2023 20:19 

 

 

 

 

 

Tenim dos mesos per respondre la pregunta: quines són les nostres eleccions? 

 

Per comportar-nos com a catalans o com a castellans a Catalunya. Per tancar-nos en el marc mental i polític del Regne d’Espanya i Territoris Assimilats o per trencar una mica més la gàbia de la colonització i la submissió, una gàbia de la qual som més presoners del que ens pensem, ja siguem indepes o no. 

 

 

Les eleccions del 23 de juliol, són les “nostres” o les “seves”?

Aquesta és la gran qüestió de fons. La tria d’una papereta electoral o una altra és en realitat una qüestió secundària, un joc de tramposos. Tenim la llibertat de caure-hi o d’escapar-nos-en, però cada decisió tindrà conseqüències.

 

 

La decisió fonamental és anar o no a les urnes. Això va de passar pel tub dòcilment, com tantes vegades, o engegar-los a fer punyetes. No va de fer antipolítica ni de ser antisistema, sinó d’anar a favor o en contra d’aquesta política i d’aquest sistema del qual cap persona una mica assenyada no en pot esperar res de bo.

 

Si votem el darrer diumenge de juliol, votarem a favor o en contra de nosaltres? Farem una “bona cosa” per a Catalunya o

Recuperar la iniciativa nacional

 

 

OPINIÓ

 

 

«Pacificada Catalunya pel relaxament nacional i social construït pel PSOE, amb l’ajuda inexplicable d’ERC, el PSC s’ha trobat una catifa d’or per on poder desfilar cap a la victòria»

 

 

per Josep-Lluís Carod-Rovira, 31 de maig de 2023 a les 20:00

 

 

 

 

 

 

Feixistització d’espais públics. Ja fa dècades que el discurs de Jean Marie Le Pen sobre la immigració, a França, va anar encomanant-se a la totalitat de forces polítiques restants, de manera que hom s’ha referit a la lepenització del discurs polític francès sobre aquest tema i d’altres. El racisme latent o desinhibit és present a tot arreu, des dels camps d’esport als mitjans de comunicació o la conversa de bar. Els immigrants, només els pobres, clar, són els culpables de totes les malvestats que ens ocorren, i, a l’Estat espanyol, específicament els immigrants magrebins, de l’Àfrica negra i els asiàtics... L’onada ultrareaccionària, que els Estats Units i el Brasil coneixen prou bé, amb expressions antidemocràtiques, ja fa temps que avança a Europa i s’ha ensenyorit d’alguns espais públics, enmig d’una crisi profundíssima que afecta directament els sectors populars. La por i la incertesa pel futur, la pobresa creixent, la desesperació davant la precarització de les condicions de vida deixen pas a respostes demagògiques que carreguen els neulers no pas a un sistema econòmic pervers, ni a la minoria privilegiada que se’n beneficia, sinó als darrers de la cua: els de fora, els que no tenen casa i ocupen les que els bancs tenen buides, els que són “diferents” en tantes coses...

 

A partir d’aquí, des de la insatisfacció davant la política, l’oblit institucional i la convicció de pertànyer a la perifèria permanent de la vida, neix a les zones més deprimides un discurs d’odi des d’on es combaten les polítiques de gènere, d’interculturalitat, de lliure orientació sexual, d’acció climàtica, de laïcitat i de normalització de la llengua pròpia que, a més, s’embolcalla de cap a peus amb la “rojigualda” i la

Oriol Junqueras 8 El Botifler ) no descarta tornar a investir Pedro Sánchez: "Dependrà de les circumstàncies"

 

 

ELECCIONS GENERALS

 

 

El president d'ERC rebutja la llista unitària perquè considera que "és una fórmula antiga" 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Pau Venteo
Barcelona. Dijous, 1 de juny de 2023. 10:12
Actualitzat: Dijous, 1 de juny de 2023. 10:41
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

El president d'ERC, Oriol Junqueras, no descarta tornar a investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol "dependrà de les circumstàncies que es donin", que segons ha apuntat "dependrà de si el PSOE decideix votar el PP o no". En una entrevista aquest dijous al Cafè d'Idees, Junqueras ha reiterat que ERC mai ha pactat amb el PP i la millor garantia que ningú investirà un candidat del PP "és votar ERC". En aquest sentit, considera que qualsevol vot cap al PSC "és un vot malaguanyat, un vot perdut" perquè és un vot que pot acabar investint Feijóo com a president del govern espanyol perquè "el partit socialista ja ho ha fet". 

 

Sobre el suport que ERC ha donat al PSOE durant tota la legislatura, investint Sánchez com a president i donant suport als pressupostos, Junqueras ha defensat que "és millor tenir uns pressupostos expansius que no tenir-los". I que també era millor opció investir Pedro Sánchez perquè "és millor que un govern del PP". Tot i que ha recordat que es va fer amb el pacte que hi hagués una taula de negociació que "demostra que estem davant d'un conflicte polític, i és evident que aquesta taula l'incomoda". Amb tot, ha criticat que el PSOE està "massa sovint pendent" de les crítiques de PP i Vox i "es deixa segrestar" per la pressió d'aquests dos partits. 

 

En contra d'una llista unitària

Crítics d’ERC volen que s’abandoni l’estratègia d’”eixamplar la base”

 

 

El Col·lectiu Primer d’Octubre reclama a la direcció que centri el discurs en la independència i volen unitat estratègica dels partits que es presentin als comicis del 23 de juliol 

 

 

BARCELONA - 31 maig 2023 19.15 h 

 

 

Oriol Junqueras a la Conferència Nacional d’ERC del març de l’any passat ERC.

 

 

J. Alemany - BARCELONA

El Col·lectiu Primer d’Octubre, que agrupa militant crítics des de fa uns anys amb la direcció d’ERC, han fet públic un comunicat en el que li demanen que “reorienti” el discurs polític del projecte situant “la independència en el centre” i reconegui que l’estratègia que qualifiquen d’“eixamplar la base” no ha donat els fruits. Els integrants del col·lectiu asseguren que aquest discurs ha fet que l’electorat independentista “ens hagi deixat de veure com el referent en la defensa de l’alliberament dels Països Catalans” i, en conseqüència, hagin perdut més de 300.000 vots.

 

Per aquest motiu proposen que de cara a les eleccions espanyoles es plantegi una unitat estratègica de tots els partits independentistes que s’hi presentin posant sobre la taula

Editorial Vicent Partal : S’equivoca el president Aragonès

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Les eleccions espanyoles seran una gran oportunitat per a l'independentisme, a condició que no es prove de salvar Espanya, l'única cosa que interessa als comuns

 

 

El president Aragonès després de la compareixença d'ahir. (Fotografia de Quique García)

 

 

 

Vicent Partal

30.05.2023 - 21:40

Actualització: 31.05.2023 - 07:44

 

 

Després de la consulta del 9-N, el 25 de novembre de 2014, el president Artur Mas va fer un parlament en què proposà per primera vegada d’anar a fer la independència directament. Va instar a fer una llista única en unes eleccions catalanes, que havia de tancar ell i recollir una proposta molt concreta i detallada de com proclamar la independència. Era el temps de la Via Catalana, el moment en què el Consell Assessor per la Transició Nacional havia fet la millor anàlisi que tindrem mai de com es passa de ser part d’Espanya a ser independents, el moment en què el PSC defensava de fer un referèndum d’autodeterminació, quan els liberals europeus havien expressat el seu suport al procés, l’hora en què Espanya estava més desconcertada amb tot allò que es vivia.

 

Però, una setmana després, Oriol Junqueras va respondre al discurs de Mas amb un contradiscurs que ho engegava tot a rodar. No tan sols per allò que deia, sinó per com ho deia. Mas seia a primera fila de l’auditori i va haver d’aguantar estoicament tot de provocacions de l’orador i d’un públic que va aclamar Junqueras als crits de “president, president”.

 

El resultat d’aquella setmana terrible per a l’independentisme van ser molts mesos d’una guerra civil implacable i la pèrdua d’una gran oportunitat. El carrer, els independentistes de base, vam quedar estabornits amb tant d’odi i en vista de la primera gran constatació de fins a quin punt

La ANC señala al Govern de Aragonés por: «olvidarse de lo esencial en esta legislatura: hacer efectiva la independencia»

 

 

"El Govern se ha instalado en el fraude democrático, la cobardía y el colaboracionismo", acusa contundentemente la Assemblea Nacional Catalana.

 

 

La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu.

 

Redacción

22/05/2023

 

 

La ANC (Assemblea Nacional Catalana) ha sido directa y rotunda al mismo tiempo, directamente con el Govern, y alusivamente con el President de la Generalitat Pere Aragonès y ERC. Ayer domingo formulaba un balance muy crítico de los dos primeros años del gobierno catalán dirigido por el político de Esquerra.

 

En el escrito, la ANC acusa al ejecutivo catalán de estar “instalado en el fraude democrático, la cobardía, el colaboracionismo y la renuncia a conseguir la libertad del país”, reprochándole que no haya cumplido las múltiples promesas hechas.

 

La entidad constata que el pacto de gobierno de la mayoría del 52% independentista ha «fracasado estrepitosamente», y ha lamentado que las propuestas de la Mesa de diálogo sólo han servido para modificar el Código Penal, lo que «ha comportado el indulto para unos pocos representantes políticos, pero que puede suponer, con el nuevo delito de desórdenes públicos agravados, la represión de los activistas independentistas participando en movilizaciones”.

 

La entidad incide especialmente en esta cuestión, acusando al ejecutivo de olvidarse de que «precisamente las movilizaciones ciudadanas han sido y seguro serán en el futuro una herramienta para conseguir la independencia» y de haber cambiado radicalmente «sus intereses y los de sus votantes”.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.lasrepublicas.com/2023/05/22/la-anc-senala-al-govern-de-aragones-por-olvidarse-de-lo-esencial-en-esta-legislatura-hacer-efectiva-la-independencia/

L’ONU condemna Espanya per haver impedit la reelecció del president Puigdemont

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El Comitè de Drets Humans condemna que se li suspenguessin al president els drets de diputat, fet que va impedir la seva investidura el 2018

 

 

 

 

 

 

Redacció 

18.05.2023 - 13:38

Actualització: 18.05.2023 - 14:00

 

 

Nou revés de l’ONU contra l’estat espanyol per la repressió de l’independentisme català. El Comitè de Drets Humans ha condemnat l’estat per haver violat els drets polítics del president Carles Puigdemont quan es va decretar la seva suspensió com a diputat i impedint-ne la investidura. El comitè dóna un termini de 180 dies perquè l’estat prengui les mesures necessàries i faci difusió de la condemna. “L’estat té l’obligació d’adoptar totes les mesures que siguin necessàries per evitar que es cometin violacions semblants en el futur”, afegeix.

 

 

 

 

 

 

Segons el dictamen, l’estat espanyol ha violat l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, és a dir, el dret de presentar-se i de ser elegit en unes eleccions i d’exercir com a representant públic. “És l’essència del govern democràtic”, diu el comitè, que afirma que 

Joaquim Colominas: “No formaré part de l’acord de la claredat, no té recorregut polític i és una cortina de fum”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El professor de ciència política de la UB Joaquim Colomina no va voler formar part del consell acadèmic d'experts que ha de preparar l'acord de la claredat

 

 

Josep Rexach Fumanya

18.04.2023 - 21:40

|Actualització: 19.04.2023 - 10:26

 

 

L’acord de la claredat impulsat pel govern de Pere Aragonès ha començat a caminar amb la presentació de consell acadèmic d’experts que l’ha de preparar. En aquest consell no hi haurà Joaquim Colominas, professor de ciència política de la UB, a qui l’equip de Presidència va fitxar fa poques setmanes. Després d’haver participat en tres reunions, Colominas va decidir d’abandonar el vaixell. Diu que no està d’acord amb els objectius de l’acord de la claredat i llegeix aquest instrument com un “esquer” d’ERC per a arribar a la següent convocatòria electoral. Colominas, que va ser membre de la junta d’Òmnium i director de la fundació CatDem, atén les preguntes de VilaWeb per explicar per què va declinar de formar part del consell acadèmic de l’acord de la claredat.

 

—No sereu un dels integrants del consell acadèmic d’experts que pilotarà l’acord de claredat.
—Ben bé no hi vaig acabar d’entrar. Vaig fer tres reunions, dues amb els coordinadors, i una amb la resta del consell acadèmic. Des del començament vaig parlar molt clar i vaig mostrar-hi el meu recel. I en la reunió conjunta del 4 d’abril vaig explicar-los que era molt lluny d’aquest acord de claredat per diferents motius.

 

—Per què vàreu rebutjar d’entrar-hi?

Editorial Vicent Partal : Astrid Barrio i companyia

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El nomenament d'Astrid Barrio a la comissió de la claredat ha mogut molt enrenou, però és important de veure qui la hi acompanya i què representen, lamentablement, tots plegats

 

 

Marc Sanjaume

 

 

 

Vicent Partal

16.04.2023 - 21:40

Actualització: 17.04.2023 - 02:44

 

 

 

Jan Karski és l’autor d’un llibre extraordinari que porta per títol Història d’un estat clandestí. S’hi relata l’existència d’un estat clandestí, secret, a Polònia, durant l’ocupació nazi, en el funcionament del qual Karski va tenir un paper determinant com a diplomàtic. Impressiona llegir de quina manera els polonesos van ser capaços de crear una estructura estatal clandestina sota l’ocupació alemanya i soviètica, primíssima i sempre en risc, però suficient per a mantenir viva l’existència del seu país en el moment més difícil. Com és previsible, en el relat apareixen també misèries, traïcions, egoisme, por, defalliments. Però Karski raona amb una crua naturalitat com ho van aconseguir i afirma que va ser perquè van actuar tenint en tot moment com a nord només –i insisteix en la paraula “només”– la lleialtat a la idea de la llibertat i la independència de Polònia.

 

Aquests dies la notícia que Astrid Barrio ha estat convidada pel govern de Catalunya a formar part del comitè d’experts que hauria de dissenyar el fantasmagòric acord sobre la claredat ha causat sorpresa i moltes reaccions, de riure o d’indignació. És normal, perquè la decisió és esperpèntica, una collonada còsmica si em permeteu de citar Josep Pla. Astrid Barrio es va distingir per la seua bel·ligerància contra el procés d’independència, i va ser tan agressiva i violenta, tan poc acadèmica i rigorosa, que el fet que el govern li done una cadira acadèmica ara és simplement incomprensible.

 

Però el problema és que si ens quedem mirant la senyora Barrio no hi veurem més enllà. I allò que en realitat ens hauria

"Acte d'ERC a l'Empordà. Cap senyera. La seva és l'espanyola"

 

 

Esquerra ha organitzat un acte presidit per una bandera espanyola a Sant Feliu de Guíxols, vila natal del president Irla

 

 

Política 

16.04.2023 05.00 h

 Redacció

 

 

 

Acte \'El Dia de la República\' d\'ERC a Sant Feliu de Guíxols, presidit per una bandera espanyola, el 15 d\'abril del 2023 Autor/a: Toni Strubell

 

 

 

"Acte d'ERC a l'Empordà. Cap senyera. La seva bandera és espanyola. On és el partit que s'havia de trencar el pit per la República Catalana? Quin daltabaix!", amb aquesta piulada, l'escriptor i membre de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell ha denunciat l'absència de la senyera a l'acte d'homenatge a la República que ERC Baix Empordà ha organitzat a Sant Feliu de Guíxols, vila natal del president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla.

 

 

 

Acte d'ERC a l'Empordà. Cap senyera. La seva bandera és espanyola. On és el partit que s'havia de trencar el pit per la República Catalana? Quin daltabaix! pic.twitter.com/UMEBWJUeSR

— ToniStrubellTrueta🎗️República Catalana (@tonistrubellt) April 15, 2023

 

El "Dia de la República" ha comptat amb les intervencions de Joan Tardà, el regidor santfeliuenc, Jordi Cambronero i Núria Ferrer del col·lectiu Guíxols Futur, i ha començat amb una ofrena floral al monument

Un conseller d'ERC penja una bandera espanyola pel 14-A

 

Joan Tardà, també ha recordat la proclamació de la República, amb un "per la República Catalana agermanada amb la III República espanyola"

 

 

Memòria Històrica, Racó Català 

15.04.2023 14.15 h 

Redacció

 

 

Foto del conseller de Territori, Juli Fernàndez, d\'una bandera espanyola republicana i una estelada Autor/a: Juli Fernàndez

 

 

 

 

El 14 d'abril del 1931, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat. Aquell mateix dia, amb unes hores de diferència,  Niceto Alcalá-Zamora va proclamar la Segona República Espanyola. El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha volgut celebrar aquesta doble efemèride penjant una tricolor espanyola al costat d'una estelada i ho ha compartit a Twitter amb el següent missatge: "Visca la República" i l'emoticona del puny alçat.

 

 

 

Visca la República✊ pic.twitter.com/mE59ctWKOH

— Juli Fernàndez Olivares 🎗 (@julifernandez) April 14, 2023

 

La proclamació de la República Catalana va ser un dels primers maldecaps del nou govern de Madrid que

La llista cívica i la segona onada

 

 

OPINIÓ

 

 

"La llista cívica, si arriba a cristal·litzar, es concep a si mateixa com a un pol que, en atraient vot independentista decebut dels partits faci possible l'anhel de la unitat de l'independentisme"

 

 

 

Ramon Cotarelo
14/03/2023 19:43

 

 

Els mitjans presenten la conferència del moviment nacional per la independència, celebrada en Barcelona el cap de setmana proppassat, com la segona part del procés independentista, com un remake, un “ho tornarem a fer”. És famosa l’expressió que “mai segones parts foren bones” i el terme “procés” grinyola una mica amenaçant recaiguda en les morositats, procrastinacions i giragonses, sovint ridícules, dels governs dits independentistes.

 

De cap de les maneres, raonen els participants en la conferència. La nostra intenció és traçar el mapa d’una acció contundent i efectiva per una doble via: engrescant la societat civil i revifant les institucions amb l’objectiu de la independència unilateral. L’acció social consistirà a aconseguir una mobilització permanent del personal per la via de la desobediència civil, activitat aquesta molt problemàtica atès que només és creïble si els que la prediquen són els primers a practicar-la, que no sol ser el cas. La mobilització ens ha de dur al control de les eines del país, sigui el que sigui el significat d’aquesta misteriosa expressió que, tanmateix, ha de garantir-nos al control del territori.

 

En definitiva, l’acció social demana gairebé un canvi de mentalitat, una renovació de la nostra visió del món, de la

Editorial Vicent Partal : Li sobra, i li fa nosa, el parlament al president Aragonès?

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Que el govern tire endavant l’anomenat acord de claredat havent-lo rebutjat el parlament és un símptoma molt preocupant d’autoritarisme i d’imposició

 

 

Fotografia: EFE/Quique Garcia.

 

 

 

Vicent Partal

08.03.2023 - 21:40

 

 

S’acaba de saber que el govern de la Generalitat de Catalunya ha encarregat al politòleg Marc Sanjaume, professor de la Universitat Pompeu Fabra, la coordinació d’un grup d’experts que tindria per missió fer un primer esborrany d’un “acord de claredat” per a presentar a les autoritats espanyoles amb la voluntat de sol·licitar un altre referèndum d’autodeterminació.

 

El govern, qualsevol govern, pot encarregar els estudis que vulga sobre els temes que li puguen semblar interessants. Però en el cas que ens ocupa hi ha una particularitat digna de ser remarcada i que fa que la situació siga excepcional. Com tothom deu recordar, el setembre de l’any passat el president Aragonès va presentar al parlament aquesta proposta i la cambra la va rebutjar de manera directa i contundent. Únicament els comuns van sumar els seus vots als d’Esquerra Republicana i ni tan sols Junts, que en aquell moment es mantenia dins el govern de coalició, s’hi afegí.

 

I això no és tot. En menys d’una hora el govern espanyol –que seria el destinatari de la proposta–, mitjançant la portaveu, Isabel Rodríguez, ja va rebutjar la idea i va deixar clar que

La plataforma Zeroport convoca una manifestació contra l’ampliació de l’aeroport i reclama un debat públic “amb un mínim de rigor”

 

 

La protesta tindrà lloc a les 18 hores de la tarda a la Plaça de Catalunya, a Barcelona

 

 

Redacció 22/02/2023

 

 

Imatge que forma part del cartell que crida a la manifestació. Foto: @zeroportbcn via Twitter

 

La plataforma Zeroport, que està en contra de l’ampliació tant de l’aeroport del Prat com del port de Barcelona, ha anunciat la convocatòria d’una manifestació el pròxim dissabte 4 de març a les sis de la tarda a la Plaça de Catalunya, a Barcelona, per protestar contra els plans d’ampliació i modernització de l’aeroport. L’entitat critica la campanya que s’ha fet per “instal·lar a l’opinió pública un marc fal·laç” i donar per fet que la infraestructura s’ha d’ampliar i que “només cal discutir el com”. A la vegada, també acusa els partidaris de l’ampliació de tenir una “limitada representativitat social tot i la seva omnipresència comunicativa” i afirmen que “bàsicament representen a la patronal”. Amb tot, reclamen un debat amb “un mínim rigor i qualitat”.

 

L’entitat subratlla que “hi ha arguments de sobres” per descartar l’ampliació de l’aeroport, destacant-ne principalment les raons ambientals, econòmiques i socials. La

Cornuts i pagar el beure

 

 

OPINIÓ

 

 

"'Cornut i pagar el beure'. És el màxim exponent de la humiliació. (...) Així ha quedat retratada ERC després de la “jugada mestra” sobre la modificació del Codi Penal"

 

 

Santiago Espot
20/02/2023 19:57

 

 

 

Poques expressions poden ferir més en català que la de “cornut i pagar el beure”. És el màxim exponent de la humiliació. Els babaus i els porucs encarnen sempre aquesta figura. Són la riota de tothom, fan un trist paper i passen per la vida com una ànima en pena. Poc més o menys, així ha quedat retratada ERC després de la “jugada mestra” sobre la modificació del Codi Penal.

 

Aquesta iniciativa havia d’esdevenir el gran canvi de paradigma en el conflicte amb l’estat, que diuen ells. Semblaven estadistes de primera divisió quan ho explicaven. Amb aire saberut, parlaven de les negociacions amb el PSOE amb transcendència històrica. Tot seria un abans i un després. Què ha quedat de tot plegat? Un fracàs i un ridícul monumental que certifica que el govern de Catalunya és a les mans d’uns

Per què menteixen?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Menteixen perquè el seu únic objectiu és el poder pel poder. No el poder per assolir objectius d’interès general sinó el poder per recompensar els militants i amics de la fe i perpetuar la ignomínia"

 

 

 

Ramon Cotarelo
14/02/2023 19:16 

 

 

 

És fama que Bismarck, el canceller de ferro, deia que “mai es menteix més que abans d’unes eleccions i després d’una cacera”. L’expressió trasllueix el Junker prussià esdevingut demòcrata, i assenyala la vinculació entre la política electoral i la mentida, una convicció quasi universal.

 

Si fem una collita al florit jardí de la mentida a la política espanyola i catalana tindrem feina. El govern més progressista de la història va prometre derogar o, almenys reformar substancialment, la Llei Mordassa. La batllessa Colau i el senyor Junqueras s’havien compromès programàticament i estatutàriament a no optar a un tercer mandat, cadascú a la seva guingueta. El senyor Torrent volia declarar la independència de cop i volta i demanava els indecisos que

A l’ombra del poder

 

 

OPINIÓ

 

"L'altra ombra que es projecta sobre el govern del MHP Aragonès, ombra desmesurada, gairebé grotesca, com la d'un ciclop de l'antiguitat, és la del president del seu partit"

 

 

 

Ramon Cotarelo
07/02/2023 20:10 

 

 

 

 

Als del PSC els agrada dir que són el “govern alternatiu”. Es veuen com el que els britànics anomenen el ‘shadow cabinet’, el govern a l’ombra. Rebutgen, però, això de l’ombra. Per un atavisme animista, els espanyols atribueixen subjectivitat a l’ombra i parlen de “mala ombra”, per exemple, el “fantasma de mala ombra” del Juan de Mairena, de Machado.

 

Ningú no vol estar a l’ombra i el poder, menys que ningú. El poder és exhibicionista. L’encanta lluir-se, fer-se veure, fer-se sentir en tots els sentits de sentir. Els anomenats “poders en l’ombra” mai hi són, a l’ombra i no fan una altra cosa que palesar-se, com es dedueix de l’expressió “poders fàctics”. No hi ha res més visible que els fets. Per això els socialistes es diuen govern alternatiu, no a l’ombra; ans al contrari, es volen ben bé al prosceni, ben bé a la llum perquè el que cerquen és projectar la seva ombra sobre el govern present i absent al mateix temps de la pomposa Generalitat republicana.

 

L’altra ombra que es projecta sobre el govern del MHP Aragonès, ombra desmesurada, gairebé grotesca, com la d’un