Argumenta que no vol entrar en conflicte amb la llei electoral, mentre que el Govern assegura que va ser l'operadora qui va proposar la data per evitar que coincidís amb el pont a Madrid del passat cap de setmana
06/05/2024 13:40
Renfe ha plantat la Generalitat en la reunió de l’òrgan mixt per parlar del traspàs de Rodalies amb el pretext que a només sis dies de les eleccions del 12-M celebrar la trobada podria suposar un conflicte amb la llei electoral. La reunió estava programada i fins i tot els mitjans de comunicació estaven convocats a la trobada, on estava també previst parlar de la incidència que no permet obtenir l’abonament recurrent del segon quadrimestre, però finalment la companyia ha declinat assistir-hi, segons han informat fonts de la mateixa operadora. Renfe s’ha posat a disposició del Govern per reunir-se “en qualsevol altra data” a partir del 13 de maig i ha insistit que, mentrestant, el seguiment del servei es fa diàriament amb la Generalitat en un ambient “de total col·laboració”. El Govern, per la seva banda, manté la reunió d’aquesta tarda i argumenta que va ser la mateixa operadora qui va demanar de celebrar-la aquest dilluns. “Volen especular amb el resultat electoral“, denuncien.
OPINIÓ
Joan Rovira
14/04/2024 21:18
Esporles és un poble mallorquí, de la serra de Tramuntana. L’any 2023, un petit grup de veïns torracollons va demanar al Defensor del Pueblo (espanyol, per descomptat) que es publiqués l’enquesta sobre la monarquia que Adolfo Suárez va amagar el 1977, un any abans de la Constitució del 1978. Una enquesta en la qual apareixia una majoria clarament republicana a l’Espanya de la transició i que va fer encendre tots els llums d’alarma. Va ser la clau d’una jugada magistral de Suárez, en la qual ens van colar un gol per l’esquadra: la monarquia com a forma de govern. El mateix Suárez ho va confessar a la periodista Victoria Prego l’any 1995, però l’entrevista no es va publicar fins al 2016. Ja és casualitat…
Com va acabar la petició dels veïns d’Esporles? A la paperera del Defensor del Pueblo, que en realitat és el defensor de l’estat.
Uns anys abans, el 2015, el CIS va preguntar sobre la monarquia a les seves enquestes. L’aleshores nou monarca, Felipe VI, va suspendre: 4,34 sobre 10. El CIS estatal (especialitzat en enquestes a mida del que paga i mana) no ha preguntat mai més sobre el tema. Una altra casualitat…
I ara anem a veure un primer mapa de la península Ibèrica, que no és sinònim d’espanyola, tot i que volen que ens ho empassem.
ELECCIONS
El ministre Fernando Grande Marlaska, es dirigeix en un discurs a membres de la Guàrdia Civil/MdI |
Quico Sallés Barcelona
14/04/2024 19:40
La guerra que fa temps que es cou per les competències entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil també ha entrat en campanya. Tot arran d’un document sobre el nou repartiment competencial en infraestructures crítiques com ports i aeroports. Un document que havia preparat l’equip tècnic i jurídic del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i que suposava un pas endavant en la descentralització de les forces policials i la seguretat pública.
Aquest nou projecte era previst que s’acordés en les Juntes de Seguretat de Catalunya i Euskadi. Però el ministre Marlaska, tot i que no havia signat el document, va suspendre les dues reunions per sengles convocatòries electorals. Ara bé, la possibilitat que el ministeri sospesi traspassar la seguretat dels ports i aeroports als Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, per la facultat que tenen totes dues de policies integrals en el seu territori, ha generat un nou incendi.
Marlaska ha vist en els darrers dies com els parasindicats de la Guàrdia Civil, és a dir, les associacions professionals de l’institut armat atès que pel seu règim militar no poden tenir sindicats, han apujat el to contra el ministeri. De fet, ha tirat vinagre a la ferida que mantenen oberta entre la Guàrdia Civil i el ministre, una batussa on també s’ha ficat algun sindicat del Cos Nacional de Policia que, curiosament, pot ser el cos més beneficiat per la mesura.
FRONTERES
Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 8 d'abril de 2024. 09:36
Actualitzat: Dilluns, 8 d'abril de 2024. 10:28
Temps de lectura: 3 minuts
El Ministeri d'Interior fa setmanes que oculta als cossos policials un pla que preveu donar a l'Ertzaintza i als Mossos d'Esquadra el control d'aeroports i ports al País Basc i Catalunya. Segons revela El Confidencial, el document elaborat per l'equip del comissari José Antonio Rodríguez —director del Gabinet de Coordinació i Estudis i home de confiança del ministre Fernando Grande-Marlaska— suposaria una alteració en el repartiment de competències en aquestes infraestructures. Així doncs, el pla inclou algunes de les exigències dels partits independentistes per quedar-se amb el control de ports i aeroports en exclusiva, un fet que suposaria lliurar als governs català i basc el control de la seguretat a les fronteres aèries i marítimes, una competència que actualment és exclusiva de la Policia Nacional.
Amb el nou pla que planteja Interior, els Mossos i l'Ertzaintza podrien parar un viatger estranger tan bon punt sortís de l'avió i fer un control de drogues. Se'ls cedeix la seguretat de la zona restringida àmpliament: prevenció de la delinqüència, vigilància, investigació de delictes, intervenció en incidents d'ordre públic, actuació en accidents de trànsit, etc. El nou pla dona resposta a les exigències dels socis de govern de Pedro Sánchez, que havien posat el focus en aquesta qüestió. Segons apunta el digital, hi ha malestar tant a la policia espanyola com a la Guàrdia Civil per la redacció del nou document sense consensuar-lo amb els cossos. Tanmateix, el ministeri ha afirmat que no hi ha res concretat.
OPINIÓ - EL VORAVIU
Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info
Dimarts el govern de la Generalitat de Catalunya va acordar cantar enèrgicament la canya a Madrid. La portaveu Patrícia Plaja va anar forta en les explicacions.
Estan indignats per la baixa execució pressupostària del 2022, i es veu que també estan molt emprenyats per la multireincidència. Així és que el govern Aragonès exigeix al govern de l’Estat espanyol que transfereixi els més de cinc mil milions d’inversió que no s’han executat entre el 2015 i el
L’Estat només va executar el 16,3% del pressupostat a Catalunya el primer semestre de 2023 i a Madrid va arribar al 52,7%
Les obres eternes estació de la Sagrera a Catalunya |
L’Estat va executar 370 milions d’euros a Catalunya durant els sis primers mesos de 2023, la qual cosa suposa el 16,3% dels 2.276 milions pressupostats per a l’any passat. Així ho recull l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) que ha publicat aquest diumenge el diari ‘Ara’. Segons aquestes dades, Adif, per exemple, va executar 94 milions dels 1.080 previstos, Renfe va invertir 36 milions dels 151 pressupostats i Ports de l’Estat, 15 milions dels 182 previstos.
La titular de la cartera catalana de Territori continua defensant el sistema de català, que veu “més fiable”
Ester Capella ha lamentat aquest dimarts que el govern de Pedro Sánchez hagi “trencat l’acord” que les dues administracions van establir el gener passat a l’entorn de l’índex català de preus de lloguer. La consellera de Territori ho ha dit després que l’executiu estatal hagi anunciat que finalment es decanta per un índex de referència d’abast estatal, que sortirà publicat a mitjan maig. “No podem estar-hi d’acord”, ha afirmat Capella, que ha anunciat que el Govern continuarà defensant el sistema dissenyat des de Catalunya. “És més fiable, reconeix més les circumstàncies que es produeixen a les ciutats i als pobles”, ha subratllat la consellera, davant del que ha qualificat de barem “homogeneïtzador” que estipula l’índex estatal.
“Lamentem la posició del Ministeri d’Habitatge, que trenca un acord establert el gener passat i que opta per una visió homogeneïtzadora de l’Estat, només amb l’excepció del País Basc i Navarra”, ha indicat, quan la llei “preveu un sistema d’índexs”.
En tot cas, Capella sí ha considerat “una bona notícia” que l’Estat “comenci a parlar de publicar les zones tenses”. Sobre aquest extrem ha recordat que Catalunya és “l’únic indret de l’Estat que vol l’aplicació de la contenció de rendes”.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Una de les principals reivindicacions de l’independentisme català és acabar amb l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de fa dècades per part de l’Estat espanyol, i així va quedar recollit en els respectius acords d’ERC i Junts amb el PSOE per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Aquest espoli, que durant anys i panys els partits unionistes i espanyolistes han negat insistentment malgrat les denúncies dels catalans, ha quedat confirmat de nou aquest dimarts, 20 de febrer, a través del manifest conjunt que han signat una vintena de col·legis professionals catalans.
Les institucions signants, que aglutinen alguns dels sectors professionals més importants, reclamen que Catalunya tingui les competències per a gestionar els recursos econòmics propis, exposant amb dades la gravetat de l’espoli fiscal patit. Manifesten que Catalunya ha de “tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos que genera amb l’objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l’equilibri i solidaritat territorial”.
OPINIÓ - LA PÍNDOLA
Jordi Goula
10.01.2024 - 19:58
En el cas Grífols avui hi ha hagut quatre fets que cal ressenyar. El primer, el contraatac de l’empresa amb la confirmació d’accions legals contra Gotham City Research; el segon, les dades que s’han sabut de la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV); el tercer, les opinions contradictòries d’alguns agents del mercat; i el quart, el comportament erràtic, però amb rerefons positiu, dels inversors després de la patacada d’ahir, en què les accions de la companyia van baixar d’un 26% a la borsa.
Comencem per l’últim. Com era lògic d’esperar, l’alta volatilitat ha estat el signe més remarcable en el comportament del valor ja a primera hora. Una forta pujada al començament, seguida d’una caiguda no pas més suau i una recuperació lenta però continuada que l’ha deixat al final a tocar dels 12 euros, amb una pujada de gairebé el 12% respecte d’ahir. I falta analitzar el volum de transaccions que s’han fet. La mitjana d’aquests últims tres mesos, com a referència, havia estat d’1,8 milions d’accions cada dia. Ahir la xifra va pujar fins a 26 milions i avui ha estat al voltant de 13 milions. La sotragada, veient la recuperació parcial de la cotització i la baixada del volum de contractació, sembla apuntar a un “no empitjorament” de la situació.
El canvi radical en el comportament del títol s’ha vist aquest matí, quan s’ha sabut la resposta contundent de l’empresa a les acusacions del fons baixista americà. Grífols ha confirmat que emprendria accions legals contra Gotham City Research “pel mal causat, tant financer com de reputació, a la societat, com també
OPINIÓ - MAIL OBERT
Joan Minguet Batllori
24.10.2023 - 21:40
No puc entendre que persones més enteses que jo en la necessitat del canvi de paradigma energètic no diguin res sobre l’aplicació injusta, sovint improvisada, de parcs eòlics i d’energia solar a Catalunya. A VilaWeb mateix, darrerament, Pep Puig o Marc Belzunces, que en saben, han publicat articles en què s’apunten a les exigències de la Unió Europea per a assolir el mandat de renovables per al 2030. Hi estem tots d’acord. Però no diuen res sobre les irregularitats administratives, la desídia del parlament i la desigualtat territorial que es produeix en aquesta aplicació. A la Conca de Barberà, la Segarra, l’Urgell, el Segrià i Anoia, pel cap baix, es concentren una quantitat de projectes de macroparcs i, en canvi, en uns altres territoris a penes hi ha moviments. He de subratllar el prefix “macro”: el projecte BCNSolars, a Passanant i a Belltall, impliquen la instal·lació de 450.000 plaques en unes 400 hectàrees. Això té alguna lògica de futur, companys? El fi justifica els mitjans? Aquestes terres, moltes de les quals ja tenen parcs eòlics, han de deixar de produir aliments gràcies al seu atàvic conreu de la terra? Hem de convertir-nos en parcs industrials i deixar de ser zones rurals?
No puc entendre que una reivindicació històrica de l’esquerra, l’ecologisme, hagi passat a mans de companyies com la Shell, la petroliera que, després de contaminar el món durant dècades, ara vol treure diners de les energies netes. No parlo per parlar: és la Shell que tira endavant aquests macroparcs al lloc on visc. Com podem acceptar que el capitalisme fagociti l’ecologisme? Ho vaig escriure fa unes
|
Un primer tastet del congrés
GOVERN
Passatgers de l'R2 Sud atrapats a Granollers / ACN |
03/05/2023 10:36
La Generalitat ha convocat d’urgència Renfe i Adif a una reunió per demanar explicacions i responsabilitats pel caos provocat aquest dimarts a l’R2 Sud per l’avaria d’un quadre de senyals a Gavà. El conseller de Territori, Juli Fernández, ha explicat durant la sessió de control al Parlament que volen reunir-se amb l’operador ferroviari i el gestor d’infraestructures per conèixer de primera mà “quines mesures extraordinàries” posaran mentre duren els treballs de reparació de les instal·lacions afectades, que es poden allargar fins a “tres o quatre setmanes”, segons les previsions del Ministeri de Transports.
Fonts de Territori han explicat que Adif ha estat convocat a les 12.00 i que fins i tot se’ls ha ofert la possibilitat de fer una reunió de manera “telemàtica”, però encara no han rebut resposta. Per la seva banda, la reunió amb Renfe serà a les 15.00 i l’operador ja ha confirmat la seva assistència. Renfe ha emmarcat qualsevol reunió dins de la normalitat entre l’operador i el “titular del servei” de Rodalies. Fonts de la companyia han explicat a El Món que mantenen reunions constants i tenen canals de comunicació oberts amb la Generalitat de manera “contínua”.
Fernández, que responia una pregunta del PSC, ha retret a Renfe que no hagi facilitat cap servei alternatiu per als més de 100.000 usuaris que cada dia agafen l’R2 Sud entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona. Territori va anunciar dimarts que reforçarà el servei d’autobusos entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona, passant per Sitges, per pal·liar la falta de
OPINIÓ
No fa gaire, com a tothom, em va trucar un venedor de Movistar. Com sol passar, m’oferia grans descomptes i avantatges per canviar de companyia. El fet és que anava conduint i tenia temps, així que vaig intentar explicar-li per què estava disposat, si cal, a pagar més. No és que l’oferta no sigui bona, li vaig dir, és que l’empresa que representes no simpatitza ni amb mi ni amb la majoria d’aquest país. Els diners que jo inverteixi en el vostre servei -com, en general, a qualsevol empresa de l’Ibex- aniran a donar suport al règim polític de Madrid. Així que, mentre tingui alguna alternativa, perds el temps.
Un particular no és l’administració, evidentment. Però hem de començar a plantejar-nos, per exemple, per què Florentino Pérez és el responsable últim de l’atenció domiciliària de milers de persones grans a la ciutat de Barcelona, contractat per l’Ajuntament. O quina és la raó per la qual tota la informació sensible dels Mossos hagi anat a parar a
PAÍS - PRINCIPAT
Redacció
19.01.2023 - 11:47
Actualització: 19.01.2023 - 11:48
Milers de manifestants –30.000, segons l’organització– participen en la manifestació unitària contra la cimera entre Sánchez i Macron, que es fa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La concentració, convocada per l’ANC, Òmnium i el Consell de la República, juntament amb una trentena d’entitats, ha omplert el peu de Montjuïc i l’avinguda de Maria Cristina. Tots els partits independentistes, inclosa ERC, han donat suport a la mobilització. Ara, quan Oriol Junqueras ha abandonat la protesta, ha estat escridassat per uns quants manifestants.
En la cimera, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron –que fa parada i fonda a Barcelona enmig de la vaga general a l’estat francès per l’augment de l’edat de jubilació i la reforma de les pensions– tractaran qüestions fonamentals per a tots dos estats, com ara les interconnexions, qüestions migratòries i el suport a Ucraïna. Segons fonts del govern espanyol, també parlaran de la reobertura dels vuit passos fronterers secundaris que París va tancar durant la pandèmia, com ara el del coll de Banyuls, que fa mesos que parteix el país en dos. Després de la cimera, Sánchez acompanyarà Macron en una visita privada al Museu Picasso —cap a les 16.00—, en la qual també participarà Colau, però no pas el president Aragonès, que no hi ha estat convidat.
Cap al migdia, l’esquerra independentista, amb els CDR, Poble Lliure, la Forja, Arran i el SEPC al capdavant, han convocat una manifestació alternativa, si bé prèviament havien donat suport a la unitària. Aquesta mobilització sortirà de les Torres Venecianes i és previst que marxi fins al consolat francès, situat a la ronda de la Universitat, a tocar de la plaça de Catalunya.
Milers de persones es dirigeixen cap al consolat francès
PROCÉS
Milers de persones omplen Montjuïc per protestar contra la cimera hispanofrancesa / Mireia Comas |
L’independentisme ha tornat a sortir al carrer unit i reivindicatiu per enviar un missatge clar a Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. “Als Països Catalans no hi ha normalitat sinó un conflicte polític no resolt”, han advertit l’ANC, Òmnium i el Consell de la República, les tres entitats organitzadores de la protesta. Unes 30.000 persones, segons l’organització, i unes 6.500 segons la Guàrdia Urbana han anat fins a la Font Màgica de Montjuïc. En el seu manifest, el sobiranisme avisa que Espanya i França no tenen “cap intenció” d’abordar el conflicte català i lamenten que s’intenti “vendre una imatge de normalitat” que no existeix. “Això no s’ha acabat”.
Pere Manzanares, tinent alcalde de l’ajuntament d’Elna, i Gemma Pera, “represaliada” per les mobilitzacions de suport al raper Pablo Hasél, han estat els encarregats de llegir el manifest, que denuncia que “no hi ha normalitat” als Països Catalans i assegura que l’estat espanyol està disposat a assumir els nivells “més alts de repressió” per esclafar l’independentisme. Les entitats defensen una “mobilització contínua i transversal” per culminar el camí cap a una república catalana independent.
OPINIÓ
La cimera és reunió periòdica, rutinària per tractar assumptes corrents. La interpretació de Félix Bolaños li ha donat alçada simbòlica. Com si fos l’anunci del passeig del vencedor, i s’ha viscut com una provocació. El moviment de rebuig ha començat a les xarxes; s’hi han afegit les organitzacions socials, que van oficialitzar la convocatòria i, després els partits polítics, l’últim dels quals, ERC, ho va fer desdoblant-se en les dues seves ànimes, com a partit del carrer i partit institucional.
La convocatòria urbi et orbi portava una aura unitària. Molts la veien com l’església de tots els sants, l’independentisme al complet unit al carrer a plantar cara a l’ocupant. Tothom estava cridat. Es tractava, doncs, del que els anglesos diuen stand up and be counted que, pobrament traduït, seria feu un pas al front i signifiqueu-vos, o sigui, doneu la cara. La lògica conclusió és que es tractava d’una manifestació en contra de la cimera i en favor de la independència dels Països Catalans.
L’adhesió tardana d’ERC va qüestionar aquesta lògica. Junqueras va anunciar que ERC assistiria a la manifestació, però no aniria contra la cimera, sinó a favor de les tres reivindicacions clàssiques del seu partit, amnistia, autodeterminació i república, que sonen com les tres virtuts
CORREDOR MEDITERRANI
Marta Lasalas
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Dijous, 17 de novembre de 2022. 15:44
Actualitzat: Dijous, 17 de novembre de 2022. 15:59
#QuieroCorredor era el lema de l'acte que han organitzat els empresaris valencians a Barcelona per reclamar el corredor mediterrani i que ha reunit al Forum de Barcelona més de 1.500 representants del món econòmic i la societat civil. La ministra de Foment, Raquel Sánchez, ha estat la protagonista de la convocatòria, on ha hagut d'encaixar una pluja de retrets i ironies que ha entomat sense manies, traient pit de les licitacions i obres executades pel govern de Pedro Sánchez i assegurant que el 2026 o, a molt estirar, el 2030, hi haurà connexió del corredor entre Almeria i la frontera francesa.
Els empresaris s'ho han escoltat amb escepticisme. No per res. Alguns d'ells, entre els quals un dels promotors de l'acte, el president de Mercadona, Joan Roig, han optat per traslladar-se a Barcelona en tren i s'ha hagut de menjar un retard de 20 minuts de l'Euromed. Poca cosa tenint en compte el panorama, admetien alguns comentaris, però tot un símptoma de la raó de l'acte.
per Germà Capdevila, 31 de juliol de 2022 a les 20:00
Un dels grans errors del catalanisme en general i de l'independentisme en particular ha estat no assumir que la Justícia i la divisió de poders no s’aplica en els afers catalans. El disseny de l’estructura institucional de l’Estat està dissenyada per mantenir la unitat d’Espanya més que per oferir un sistema d’equilibris i contrapesos entre els tres poders.
En les democràcies consolidades, la cúpula judicial és la peça clau
del sistema de drets i llibertats. És la garantia que les lleis
aprovades pel legislatiu i aplicades per l’executiu respecten els drets i
llibertats de la ciutadania. A l’estat espanyol, tanmateix, els alts
tribunals no compleixen aquesta funció, sinó una altra de molt diferent.
Quan el feixisme es va fer amb l’Estat, el 1939, va depurar a fons la Justícia. No va quedar cap magistrat que no estigues
OPINIÓ
Joan Puig 11/07/2022
No existeix al primer món, cap minoria nacional que pateixi l’espoli dels ciutadans de parla catalana de tots aquests territoris: des de l’1-O del 2017 més 90.000 MEUR han marxat cap a Espanya per pagar les seves festes. Som, precisament, els ciutadans del Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes els que paguem i paguem totes les “festes espanyoles“, és a dir, el malbaratament dels diners per pagar les glòries espanyoles.
A tot aquest espoli li hem d’afegir els greus incompliments de les inversions que preveuen els pressupostos espanyols, incapaços d’assumir la majoria d’acord pressupostari, un engany més disfressat d’error, però que s’acaba convertint en una gran pèrdua de diners any rere any.
I, a tot això, hem de sumar l’escàndol dels darrers dies, un dels més grans de la democràcia a Espanya. Ens referim a la
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
14.06.2022 - 21:40
Actualització: 14.06.2022 - 21:34
El col·lapse de la AP-7 es podria convertir en un dels grans problemes de l’estiu. Ja era una via clarament insuficient abans, per la inexistència del corredor mediterrani. Però ara, després de la desaparició dels peatges, el drama derivat de la manca d’inversions de l’estat en infrastructures clau als Països Catalans és mostra en tota la grandesa.
Especialment a les tres grans àrees metropolitanes. El bypass de València és un coll d’ampolla permanent. Els accessos de les eixides de Barcelona o la mobilitat en àrees com el Vallès, igualment. I el caos a la conurbació d’Alacant-Elx ja no es pot dissimular. Per una altra banda, però clarament connectat amb això, la gestió desastrosa, insultant, dels trens de rodalia de Renfe –que ha motivat manifestacions i protestes tant a València com a Barcelona– ha originat un conflicte de tal dimensió que amenaça gairebé de col·lapsar el país.
En vista d’això, és evident que calen solucions provisionals, reconduir el caos amb pegats i improvisacions: carrils addicionals, mesures per a reduir l’impacte dels camions i