Per no oblidar aquesta lluita i pel dret a les víctimes a saber la veritat tornem a publicar els set reportatges de l’any 2018: 17A, un crim d’estat?
|
|
Vaig conèixer Javier Martínez, pare de Xavi Martínez Mompart, el nen de tres anys assassinat en l’atac terrorista de la Rambla de Barcelona, ara fa uns anys. Em va semblar una persona que lluitava com mai per saber la veritat, em va emocionar la seva fortalesa, la seva valentia per exigir la veritat. I en té tot el dret.
Des de La República volem fer tot el possible ni que sigui recordant aquestes misèries humanes de l’estat espanyol, que sempre vol amagar el joc brut de les seves clavegueres. Una senzilla veritat ja demostra per si mateixa l’escàndol d’aquest silenci: l’estat espanyol té un denominador comú tràgic, és l’únic estat del món on els dos pitjors atemptats produïts al seu territori —l’11-M i el 17-A— van ser possibles pels confidents.
Ho expliquem en aquests set reportatges que tornem a publicar els següents dies:
CONCENTRACIÓ PER DANI GALLARDO |
|
Devant el TSJC símbol de la injustícia espanyola.
— JDD (@JDDCAT) July 31, 2023
Suport a Dani Gallardo.
#DaniGallardoLlibertat pic.twitter.com/KJ9QXePCZe
L' entrada de Dani Gallardo a presó s'apropa. Per haver-se solidaritzat amb el Dret d'Autodeterminació de Catalunya.
— (((Germà Bel))) XY CIS + Gen-Tap 🇺🇦🇸🇪 (@gebelque) July 31, 2023
Cap diputat català hauria d'oblidar això (ni tantes altres causes obertes) en les properes setmanes pic.twitter.com/Mku4dinCoh
ENLLAÇ NOTÍCIA :
ELECCIONS GENERALS 2023
John McAulay
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 24 de juliol de 2023. 09:00
Actualitzat: Dilluns, 24 de juliol de 2023. 09:28
Temps de lectura: 3 minuts
Els resultats de les eleccions espanyoles no han passat per alt a la premsa internacional. De fet, els principals mitjans digitals han fet una àmplia cobertura d'uns comicis d'importància transcendental per a Europa i el món. La possibilitat que l'extrema dreta entrés en un govern espanyol per primer cop des del franquisme de la mà del PP i de Vox havia posat la premsa en alerta màxima. Però finalment el titular de la jornada electoral no ha estat un gir d'Espanya cap a posicions ultres, sinó la incertesa política a què es veu abocat el país després d'uns resultats que han estat poc concloents i deixen obertes totes les portes.
🔴 Resultats Eleccions Generals 2023, DIRECTE | Possibles pactes: qui podrà governar?
Així ho han llegit els lectors dels principals diaris estatunidencs, que n'han extret la lectura més pessimista. The Wall Street Journal subratlla la possibilitat que la "carrera ajustada" entre els blocs d'esquerra i dreta aquest diumenge a les urnes produeixi un "Parlament suspès" (hung Parliament, és a dir, sense que existeixi cap majoria absoluta i que s'entri en una situació de bloqueig). També el Financial Times remarca que Espanya encara una "incertesa política" arran del "bloqueig" a les urnes. I The New York Times reitera aquest punt, parlant d'unes eleccions "no concloents" que aboquen el país a l'"embolic polític". El digital nord-americà aposta perquè l'horitzó immediat siguin "setmanes de regatejos o potencialment una nova votació a finals d'any".
A Europa, els mitjans prenen una mirada més precisa, possiblement per la proximitat geogràfica i política. Més enllà de fer un dibuix genèric de la incertesa provocada per les eleccions, mencionen el fracàs del Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo al titular, després que totes les enquestes --més el CIS-- els atorguessin una victòria molt més aclaparadora. Així, la BBC notifica que els conservadors espanyols
Daniel Ruiz-Trillo
Ja fa massa anys que desenes de milers de persones perden hores i hores cada dia esperant trens que arriben tard, que no vindran, que els han anul·lat o que s'han avariat. Quan no és a Gavà, és a Manlleu. Quan no és a Vic, és a les Terres de l'Ebre. I a Tarragona, a Girona, al Vallès i al Maresme i un munt de llocs. Han mort més de 100 persones al pas a nivell d'Alfafar i prop de 200 al de Montcada, van resultar ferides 150 persones en un xoc a Montcada, i uns quants en un xoc a Reus...
Segons un estudi de la Cambra de Comerç, es van perdre més de 470.000 hores per als usuaris, l'equivalent a
PÒDCASTS
29.06.2023 20:04
VilaWeb presenta un nou capítol de La tertúlia proscrita per a analitzar tota l’activitat política de la setmana. Hi participen, una setmana més, Josep Costa, Albano Dante Fachin i Txell Partal. En aquest nou capítol, tractem el debat que sacseja l’independentisme abans de les eleccions espanyoles: l’abstencionisme. Aquesta setmana, entitats com l’ANC, els CDR i el Consell per la República s’han pronunciat sobre la qüestió. De fet, s’ha convertit en un dels temes més importants de la campanya. Els partits polítics han entès l’abstencionisme de les municipals? Ha provocat canvis en el panorama polític català? En parlen Josep Costa, Albano-Dante Fachin i Txell Partal en un debat en profunditat.
Però aquest no serà l’únic tema que tractaran. També analitzaran qüestions que havien de canviar i
OPINIÓ
29/06/2023 21:40
La porta del debat sobre l’abstenció (o vot en blanc o nul que, segons circumstàncies, són el mateix) està oberta de bat a bat. Els partits dits independentistes veuen que se’ls acaba la guingueta d’anar a Madrid a cobrar una morterada per fer retòrica buida davant un Congrés encara més buit o a entabanar i enganyar els votants amb pactes i tripijocs per fer veure que fan alguna cosa per Catalunya quan no fan res més que per a ells mateixos.
La reacció de l’establishment mediàtic davant la proposta d’abstenció ha estat i és brutal. Tots els mitjans de comunicació subvencionats (gairebé tots) contra l’abstenció. Centúries de trolls pretorians, intel·lectuals orgànics i captaires de les llargueses dels amos dels diners públics insultant els abstencionistes perquè, ai, caram! L’abstenció serà catastròfica per a Catalunya, governada per un Congrés més catalanòfob que de costum, com si ells haguessin fet quelcom per evitar-lo.
L’abstenció no respon a un emprenyament sobtat o, al contrari, a una convicció pètria, immutable, com la que s’atribueix a l’anarquista Emma Goldmann: que si votar serves per a alguna cosa, estaria prohibit. No és veritat; votar serveix i serveix moltes vegades; però no sempre, i l’electorat independentista ha donat
OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 28 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
D’entre totes les reaccions histèriques a l’onada abstencionista catalana, la meva favorita és l’antifeixisme cuqui. Segons els culturetes que la professen, la hipòtesi d’un pacte entre el PP i V🤢x durà Espanya (i, per tant, Catalunya, perquè els cuquis són gent avesada a creure en l’agermanament dels pobles ibèrics i etcètera) a una inexorable regressió vers el franquisme. Desconeixen, pobrets fills meus, que el PP mai no acabarà amb l’autogovern de Catalunya, perquè a la dreta (i en això és exactament igual al PSOE) ja li va bé que siguem una mica nacionalistes, però no en excés, i que això nostre s’acabi traduint en obrir la botigueta de l’estatut per continuar generant riquesa (a fi de robar-nos-la) i que el nostre activisme polític es basi a pagar la quota d’Òmnium Cultural i militar a l’agrupació sardanista que s’escaigui. El catalanisme, ai las, és un invent castrador dels espanyols.
Pel que fa a la cosa aquesta de V🤢x, també ignoren que el partit de Santi Abascal és poc més que un agermanament de marquesets i d’alts funcionaris de l’Estat, un d’aquells invents typical Spanish que acabarà engolit per Madrit quan ja no li quedi cap motivat per esporuguir (com ha passat amb Ciutadans, transformat en una caterva de zombis). Tot i haver llegit alguna cosa de profit, els cuquis no saben que el feixisme és una cosa molt més bèstia —i intel·lectualment sòlida, dit sigui de pas— que tota aquesta
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
28.06.2023 - 21:40
Actualització: 28.06.2023 - 22:09
El debat sobre la possibilitat de fer servir l’abstenció, novament, com a eina de protesta en les eleccions espanyoles és molt intens dins l’independentisme.
Fins al punt que dues de les organitzacions civils més importants es troben immerses ara mateix en un debat intern sobre aquesta qüestió. L’ANC posarà a consulta dels socis, a partir de divendres, si ha de promoure l’abstenció activa o el vot nul polític amb la butlleta del Primer d’Octubre, però el secretariat territorial de Girona ho ha refusat públicament i per unanimitat. I dins el Consell de la República el govern ha emès una declaració demanant el “desbordament democràtic” amb vots, però sembla –arriben notícies en aquesta línia– que l’Assemblea de Representants es pot pronunciar a favor de l’abstenció.
Ja vaig dir fa uns quants dies que a mi el debat em sembla lògic, necessari i enriquidor i que no entenc, per tant, que sobre això s’expressen posicions extremes i encara menys desqualificacions desagradables. L’independentisme sempre ha avançat parlant i respectant la posició de tothom, i crec que ara cal tornar-hi.
L’abstenció, com es va demostrar a les eleccions municipals, és una eina excel·lent per a fer pressió sobre els partits polítics i també
OPINIÓ - EL VORAVIU
Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info
29 juny 2023 2.00 h
Han sentit la lletania de la campanya institucional dels anuncis de l’altre orgull? De l’orgull que realment els mou i ens immobilitza? De l’orgull espanyol?
S’han afillat el conegut Spain is different amb què tant se’ls havia bescantat i ridiculitzat i l’han adaptat a favor seu: Spain is orgullosamente (recalquen) different. Orgullosament! La campanya institucional dels nous valors patris i el pelegrinatge de Pedro Sánchez per programes de màxima audiència són les dues pinces d’una mateixa estratègia.
La trista estratègia electoralista de sortir a donar només dos missatges. El de la por al llop que són PP i Vox i el de proclamar-se més espanyol que ningú i més espanyolista que ningú. A pit descobert allà on
MONARQUIA
Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 28 de juny de 2023. 20:13
Actualitzat: Dimecres, 28 de juny de 2023. 20:14
Temps de lectura: 2 minuts
"Una oportunitat que no podem deixar perdre", així ha descrit Quim Tell, de la Coordinadora Antimonàrquica, la manifestació que ha convocat aquesta entitat per boicotejar l'acte d'entrega dels Premis Princesa de Girona a Caldes de Malavella. Aquests se celebraran el pròxim dimecres 5 de juliol i en la cerimònia està previst que hi participi la plana major de la Família Reial espanyola: Felip VI, la reina Letícia, l'hereva Elionor i la seva germana la infanta Sofia. En els últims anys, aquest esdeveniment havia tingut lloc a Barcelona, però enguany la monarquia ha decidit tornar-los cap a Girona, tot i que no a la ciutat sinó a un hotel proper a Caldes de Malavella. "Tenen la batalla perduda a Girona. Han de destinar uns recursos molt grans per fer els actes aquí, envoltats de policia", ha apuntat Tell en declaracions a ElNacional.cat, assegurant que la monarquia s'amaga cada cop que ha de fer un acte a aquesta zona del país.
Segons ell, la intenció dels Borbons és recuperar Girona, un territori que van perdre el 3 d'octubre amb el discurs del rei contra l'independentisme. "És el segon punt monàrquic de l'Estat, juntament amb Astúries, però per ells, Girona grinyola. Aquí hi ha una gran majoria independentista i que encara és més gran si els hi sumes els que se senten espanyols, però són republicans", resumeix Tell, demostrant que la Família Reial no és benvinguda. Aquesta concentració convocada per la Coordinadora Antimonàrquica està prevista per dimecres 5 de juliol a les 18h a la sortida de Caldes de Malavella, per després anar caminant fins al club de golf, on se celebra l'entrega de premis. Tell reconeix que les circumstàncies fan que sigui difícil que sigui una manifestació multitudinària, un dimarts tarda del mes de juliol a un municipi on és difícil accedir amb transport públic, però confia que si finalment s'acaba fent una crida nacional, des dels diferents partits i entitats independentistes, aquesta pot ser un èxit: "Nosaltres estem molt motivats".
PAÍS
Toni Rodon, ahir, en un dels patis de la Pompeu Fabra (fotografia: Adiva Koenigsberg). |
Andreu Barnils
Adiva Koenigsberg (fotografies)
27.06.2023 - 21:40
Actualització: 28.06.2023 - 12:11
Toni Rodon és professor lector a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on fa classes de participació política, comportament polític i opinió pública. Té un postdoctorat de Stanford (EUA) i un altre de la London School of Economics (LSE). I és coautor del pòdcast de divulgació La segona volta, que Catalunya Ràdio va emetre fa temps. Rodon és l’home ideal per a parlar d’un dels temes de moda, l’abstenció. Quina és la magnitud de l’abstenció als Països Catalans comparada amb els països europeus, quins tipus n’hi ha, quins efectes té, on afecta més? I com veu ell la reacció d’aquests dies dels partits pel perill d’una abstenció a les espanyoles. Parlem amb el professor Toni Rodon en un dels patis de la Pompeu Fabra.
—Quina és l’abstenció als Països Catalans?
—A escala europea, el País Valencià seria a la banda mitjana alta de
participació, Catalunya a la banda mitjana baixa i les Illes Balears
encara més avall. L’Alguer, a la mitjana. El campió en participació als
Països Catalans, en general, és el País Valencià. Històricament, el País
Valencià sempre ha votat molt. Tot això és un altre gran tema per a
estudiar. Jo crec que no l’entenem del tot.
—Per què passa?
OPINIÓ - MAIL OBERT
Joan Ramon Resina
18.06.2023 - 21:40
Actualització: 18.06.2023 - 21:43
La setmana passada preguntava a qui beneficia, qui prodest, batejar ideològicament les preferències polítiques per a executar-les moralment. Avui intentaré de respondre la pregunta. Primer de tot, salta a la vista que la imposició d’una nomenclatura desqualificadora és potestat de la classe hegemònica, en la terminologia del comunista italià Antonio Gramsci. Quan l’església senyorejava, perseguia els crítics amb l’etiqueta d’heretge. Que aquest mot hagi caigut del vocabulari modern revela la pèrdua de poder social d’aquesta confessió i, en conseqüència, una escassa capacitat per a crear nova doctrina i moure divergències teològiques d’alguna consideració. Catalunya és compulsivament d’esquerra per reacció a l’opressió espanyola, de tarannà absolutista independentment de qui ocupi les institucions. Ni els liberals de Sagasta ni els conservadors de Cánovas del Castillo, amb les respectives partides de la porra provincials, representaven cap alternança democràtica; com tampoc no la representen Feijóo i Sánchez amb les respectives partides de la porra mediàtiques. Quan es governa un país en benefici d’uns pocs, no es pot pas permetre que la gent es rebel·li. Si la protesta amenaça de descarrilar el programa, es combat titllant-la de populista, d’extrema dreta o de qualsevol altre títol infamant abans de reprimir-la pels mitjans tradicionals. No hi ha cap manera més eficaç de crear conformitat que propiciar una víctima a fi que serveixi d’advertiment a la resta. La persecució contumaç del president Puigdemont; l’acusació de racista allevada al president Torra; la fabricació no tant judicial com mediàtica d’un afer de “corrupció” per a inhabilitar Laura Borràs, no tenien cap més objectiu que reconduir la voluntat política de la gent. Al Portal de Mar sempre hi ha un cap penjat dintre d’una gàbia.
La constitució espanyola, a l’article 20, diu protegir el dret “a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció”. I en virtut d’aquest dret els poders empresonen cantants, destitueixen representants electes i castiguen amb anys de presó l’expressió pacífica del sentiment polític. Consignada al punt vint d’una constitució que la
OPINIÓ
Dissabte, 17 de juny de 2023
Albert Donaire Malagelada
No tenia clar com titular aquest article, però sí que tenia molt clar l’orientació que li volia donar: una orientació didàctica i explicativa perquè els partits polítics que han governat el país i les institucions reflexionin.
Emulant i adaptant les paraules de Joan Maragall al seu poema “Oda a Espanya”, als polítics els diria “Escolta, polític, la veu d’un ciutadà, que et parla en llenguatge no polític”. Vull fer unes reflexions perquè s’entengui què ha passat i què pot passar el 23 de juliol d’aquest any.
En primer lloc, els ciutadans estan cansats d’una classe política que es percep allunyada de la voluntat popular, del poble que els vota. Com pot ser que s’hagi perdut un gruix important dels votants independentistes? S’ha perdut per les constants picabaralles entre partits, perquè la gent s’ha cansat de sentir-se enganyada. Els ciutadans d’aquest país es van trencar la cara literalment el primer d’octubre del
ELECCIONS MUNICIPALS 2023
Júlia Peñascal
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dimarts, 6 de juny de 2023. 20:03
Actualitzat: Dimarts, 6 de juny de 2023. 22:41
Temps de lectura: 2 minuts
La Junta Electoral de Zona de Barcelona ha rebutjat aquest dimarts el recurs que va presentar Barcelona en Comú contra el recompte final de les eleccions municipals del 28 maig. Els comuns van assenyalar "alguns errors materials a l’acta d’escrutini del divendres i l’obertura dels vots nuls" en una mesa electoral i van demanar "aclarir errors". Tanmateix, la JEZ ha ratificat l'acord que va prendre el president de les meses que el partit d'Ada Colau va qüestionar després de l'escrutini, mantenint el resultat final de vots escrutats el passat divendres.
En concret, els comuns van presentar una reclamació contra l'escrutini d'una mesa electoral en què la còpia de l'acta que va rebre el seu apoderat no coincidia amb la còpia de l'administració, i van proposar que se'ls traspassessin 150 vots atribuïts a Ciutadans. En una altra mesa amb la mateixa discrepància també van proposar incrementar en 40 els vots a la formació, però la Junta Electoral ha ratificat la decisió del president de la mesa en tots dos casos. BComú també va presentar una reclamació perquè al recompte final no es van revisar els vots nuls, el qual també ha estat rebutjat.
Pel que fa al primer cas, la Junta Electoral argumenta que en els col·legis electorals "es confecciona més d'una acta, el que pot provocar, com ha succeït a les meses objectes de reclamació, que existeixi una discrepància entre la còpia de l'apoderat d'una formació política". Tot i això, la JEZ ha deixat clar que
BARCELONA
Guillem RS
Foto: Ivan Aparici
Barcelona. Dilluns, 29 de maig de 2023. 05:30
Actualitzat: Dilluns, 29 de maig de 2023. 10:54
Temps de lectura: 2 minuts
Els candidats acostumen a oblidar molt de pressa el que diuen en campanya electoral. Després dels resultats a les eleccions d’aquest diumenge a Barcelona, Jaume Collboni, el candidat del PSC, ha canviat gairebé en 180 graus la seva posició sobre qui hauria de ser l’alcalde del cap i casal. Les eleccions municipals a la capital de Catalunya les ha guanyat, amb onze regidors, Xavier Trias i Junts. La segona força l’ha aconseguit el candidat del PSC, Collboni, si bé s’ha quedat a un regidor de l’alcalde Trias. En tercera posició, amb nou regidors, s’hi troba l’actual alcaldessa, la postcomunista Ada Colau. Ernest Maragall, que va ser el vencedor de les eleccions l’any 2019, ha patit una severa patacada i ha perdut la meitat dels regidors a la plaça de Sant Jaume.
El coordinador de Mossos per la República, Albert Donaire Autor/a: @albertdmcat |
El Departament d'Interior ha comunicat aquest dimecres al coordinador de la sectorial de l'ANC Mossos per la República, Albert Donaire, que es pot reincorporar al seu lloc de treball, després que en fos apartat de feina i sou però una sentència li acabés donant la raó fa sis mesos. A més, Interior li pagarà el sou de set mesos amb interessos. Interior va obrir un expedient disciplinari per haver fet declaracions públiques com a secretari nacional de l'ANC contra la justícia espanyola, la monarquia i l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l'1-O.
Segons ha explicat Donaire a Twitter, en l'entrevista va dir que "la justícia a Espanya funciona com funciona" i "si els Borbons han comès algun delicte, han de respondre davant la justícia". També va posar en dubte les actuacions policials l'1-O i el procés judicial que hi va haver després i va criticar el 155.
Donaire ha recordat que
OPINIÓ
És la notícia de la setmana televisiva: Telecinco fulmina el programa Sálvame, que s’emetia a les tardes i al seu lloc posa l’Ana Rosa Quintana. Si algú s’havia perdut les mentides d’Ana Rosa al matí, ara també les podrà escoltar a la tarda.
Davant aquesta notícia televisiva, la reacció de Rufián ha estat lloar Jorge Javier Vázquez: “ha fet molt més Jorge Javier Vázquez dient que el feixisme, el racisme i l’homofòbia són porqueria que mil campanyes polítiques”. Aquesta afirmació m’ha fet pensar dues coses.
Primera: suposem que és veritat que algunes afirmacions esporàdiques a un programa com Sálvame són “molt més” que “mil campanyes polítiques”, caldria preguntar-se quina mena d’inútils porten els últims 13 anys fent “campanyes polítiques” contra el feixisme, el racisme i l’homofòbia. Una afirmació com aquesta em sembla greu, tenint en compte que el seu partit porta, des de 2003, més de 15 anys al Govern de la
NO PERDRE EL FIL
Agustí Colomines
Barcelona. Dilluns, 8 de maig de 2023. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts
El 7 de juny de 1640 els segadors es rebel·laren contra els terços. Un incident fortuït provocà l’avalot. Malgrat els esforços dels consellers i els diputats, del bisbe de Barcelona i dels de Vic i d’Urgell (de pas a Barcelona per a la celebració del Corpus), els avalotats s’alçaren amb els crits de “visca la terra!”, “muiren los traïdors!”, “muira el mal govern!” i cremaren i saquejaren les cases de funcionaris reials. També hi hagué assassinats, com el doctor Gabriel Berard i Gassol, membre de l’Audiència, i el lloctinent, que, amagat a les drassanes, intentava de fugir en una galera genovesa. La guerra dels Segadors va començar així. No van guanyar-la els que l’haurien d’haver guanyat i així ens ha anat als catalans des d’aleshores. Catalunya hauria pogut ser com Portugal, però, ves, va restar com una província d’Espanya. Encara ho és: ara en diuen comunitat autònoma. La revolució dels somriures, que pretenia assolir l’èxit que no s’havia tingut el 1640, va fracassar. Ara no entraré a discernir per què. La qüestió és que des de l’endemà del 27-S, si no abans, els partits que van dirigir aquell fracàs s’han anat reposicionant. Ho han fet amb tan poca cura i gràcia que els han petat les costures a la primera de canvi, malgrat la fidelitat dels “culs de ferro”, que són els que es beneficien de les ETT que són els partits. L’actual sistema polític expulsa la gent honrada i deixa el govern a les mans dels ineptes i dels fracassats.
La CUP és un partit marginal que cada vegada aporta dirigents més extravagants, com la candidata a Barcelona i, ep!, també diputada. Junts és un projecte fracassat que després del 28-M entrarà en erupció. El més segur és que caigui en poder dels neoconvergents, amb l’únic inconvenient que Carles Puigdemont i Toni Comín no sabran com encaixar el Consell de la República amb les tesis regressives de l’únic partit que els dona suport. Que això acabi passant haurà estat culpa d’ells i dels seus pactes interns i
ESPECTACLES I ESPORTS
Imatge de la campanya d'Abogados Cristianos per demanar al CAC la cancel·lació d''Està passant' |
La Fundación Española de Abogados Cristianos va presentar dimarts al matí una denúncia per "delicte d'escarni" al jutjat de Sant Feliu de Llobregat contra Toni Soler, Jair Dominguez i Judit Martín. Al vespre, Toni Soler va presentar l''Està passant', i tal com va anunciar a Twitter, no va demanar perdó per l'esquetx sobre la Verge del Rocío.
Davant d'aquesta situació, els denunciants, han decidit que com que no poden portar el programa als tribunals per aconseguir la seva cancel·lació, el millor és endegar una campanya per "exercir tota la pressió possible perquè deixi de ser emès".
Amb el següent prec, "TV3 es burla de la Verge del Rocío i es nega a demanar disculpes! No ens podem quedar de braços plegats. Pots signar aquesta petició perquè retirin el programa?" pretenen obtenir
OPINIÓ
Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 16 de desembre de 2022. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts
Mai no he estat partidari de reformes legals fetes a correcuita, principalment, perquè l'ordenament jurídic necessàriament ha de ser un tot harmònic i les coses fetes amb pressa sempre es deixen assumptes que, tard o d'hora, s'acaben transformant en autèntics problemes. No canviaré d'idea pel sol fet que una reforma pugui o no beneficiar algun dels meus defensats i, molt menys, quan estem parlant de delictes de tanta rellevància com ho és el de malversació en un estat amb una preocupant tendència a la corrupció.
No tinc cap dubte que les intencions dels qui s'han endinsat en aquesta dinàmica grapejadora del Codi Penal són bones i que pretenen uns resultats molt concrets. El problema és que reformar normes penals sense ampliar l'objectiu és el caldo de cultiu per a nous i més complexos problemes de cada vegada més difícil solució.
Reformar el delicte de malversació —ja ni parlo del de sedició, que com quedava més bé era simplement derogant-lo— és una tasca que s'havia d'abordar des de diferents