OPINIÓ
"Quan s'arriba al punt d'inflexió en què es troba ara l'independentisme, és el moment d'aturar-se a pensar què s'ha de fer d'una manera diferent"
OPINIÓ
“Catalunya castiga l’independentisme”. Així titulava la seva portada el diari Abc aquest dilluns, l’endemà de les eleccions. “El triomf d’Illa enterra el Procés”, deia El País. Dues idees que satisfan la premsa de Madrid i tot el sistema polític i econòmic espanyol –amb puntals com del BBVA, que intenta quedar-se el Banc Sabadell i garantir que mai tindrà una direcció catalanista ni per accident– però que algú els hauria de matisar. Que el Procés s’acaba és cert, però no pel triomf de Salvador Illa, sinó de mort natural i des de ja fa temps.
I això no vol dir que s’acabi l’independentisme. El que han castigat els votants catalans són els partits independentistes. Però encara continua havent-hi 1.361.942 vots independentistes –inclosos els 118.302 d’Aliança Catalana, un senyal d’alarma que han d’analitzar la resta de formacions sobiranistes, que saben que no poden
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
01.02.2024 - 21:40
Actualització: 02.02.2024 - 00:37
Em preocupa una cosa que he vist com prenia cos durant aquesta intensa setmana política centrada en l’amnistia. És l’acceptació sistèmica i acrítica de l’anormalitat espanyola per part dels polítics catalans –molt particularment, els independentistes.
Després del vot negatiu de Junts, i generalment per a atacar-lo, hem arribat a sentir, com si fos un argument raonable, que no és possible de fer cap llei perfecta i que si es fes, igualment, els jutges la tombarien. De manera que conformem-nos amb la que tenim.
Anem a pams. Les lleis les fan els parlaments perquè són el poder –de tots tres– que voten directament els ciutadans. Hi ha separació de poders, però també hi ha jerarquia entre poders, i el parlament és al capdamunt de tot. Per això, en una democràcia, les lleis les fan els parlaments i els jutges es limiten a aplicar-les una volta han estat votades.
Quan el legislatiu fa una llei, aquesta llei té una finalitat.
OPINIÓ
"Què farà l'independentisme davant l'esquerda de l'Espanya del 78, per aprofitar-la, encara és una pregunta sense resposta"
Pedro Sánchez ja torna a tenir per davant una altra legislatura, per la qual ha lluitat fins a l’extenuació i ha portat al límit el règim del 78, del qual el PSOE sempre ha estat un pilar fonamental i la clau perquè la monarquia borbònica no tingui cap amenaça seriosa. Per conservar la Moncloa, ha anat més lluny del que ningú s’esperava, no tant pel que ha acceptat fer –la llei d’amnistia–, sinó pel que ha acceptat dir: el relat fàctic sobre l’origen del conflicte polític amb Catalunya que conté el pacte amb Junts, amb referències al lawfare incloses, és inèdit en un paper amb el logo del PSOE. Aquesta desconnexió de Sánchez dels codis de la política espanyola emanats de la Transició és el que ha incendiat la dreta i, més important, el deep state, la part més visible del qual és la judicatura.
Del subidón discotequer que va exhibir ahir quan responia a Alberto Núñez Feijóo des de la tribuna del Congrés, es dedueix que el president investit no està preocupat pel soroll de togues de jutges i fiscals i pel que implica el llenguatge i l’actitud colpista utilitzada per la dreta, especialment per Vox, que pot recuperar terreny després que Feijóo hagi fracassat. Tot això vol dir que Sánchez està convençut que té la situació sota control i que pensa que marejarà tant com vulgui els independentistes que hi han pactat. De fet, el mateix Gabriel Rufián ja va advertir que el PSOE intentarà enganyar-los perquè sempre ho fa. Era un avís a Junts, però quedava clar que parlava per experiència.
Tot i l’episodi de tensió amb Junts pel to perdonavides amb què Sánchez havia parlat de l’amnistia al matí, en el discurs amb què va obrir el debat –va durar gairebé dues hores i va dedicar menys de deu minuts a Catalunya–, a l’hora de la votació s’ha complert les previsions. Només va haver de rebaixar el to en la seva rèplica a Míriam Nogueras al vespre per tornar les coses a lloc, almenys per sortir del pas de cara a la votació que s’havia de fer avui.
Tanmateix, que el president eufòric de la investidura no la vulgui veure no vol dir que l’esquerda no hi sigui. El règim del 78, per primera vegada –el 23-F i la seva peculiar resolució va formar part del procés per falcar-lo– està sotmès a tensions serioses que no desapareixeran un cop triat el president. L’altra Espanya no acceptarà aquest govern i l’atacarà per tots els flancs possibles, visibles i invisibles, per deslegitimar-lo.
Què farà l’independentisme davant d’aquesta esquerda de l’Espanya del 78, per aprofitar-la, encara és una pregunta sense resposta. De moment, el que s’ha vist en el debat ha sigut ERC llançant dards a Junts i Junts ignorant ERC. No es parlen i no hi ha indicis que tinguin plans per canviar això. Així limiten ells mateixos, absurdament, el camí que han obert.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/independentisme-davant-esquerda-regim-78-758669/
Roca de la Cambra ha destacat el recorregut de la candidatura els últims quatre anys: amb l’obertura de la institució a les empreses, la transformació digital, els projectes de formació i d’intercanvi de coneixement, el servei de finançament, el Consolat de Mar i els estudis de denúncia (dèficit fiscal i d’infraestructures, llengua o manca de formació adequada a les empreses), entre els canvis principals. També ha remarcat la naturalesa social, territorial i integradora del projecte, tant en la transversalitat dins de l’independentisme com el fet que ha anat incorporant candidats d’altres candidatures presentades el 2019.
El vicepresident de la Cambra, Toni Fitó, ha posat la mirada al futur, parlant del creixement de la
PEGASUS
Foto: markusspiske
Barcelona. Divendres, 3 de febrer de 2023. 14:28
Temps de lectura: 2 minuts
L’Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides reclama a les autoritats espanyoles que investiguin a fons tots els informes que apunten que Espanya va utilitzar el programari Pegasus i Candiru per espiar als líders independentistes catalans després de l'1-O i posin punt final a la vulneració de drets fonamentals contra ells. L'Alt Comissionat exigeix que facin "una investigació completa, justa i efectiva sobre aquestes denúncies". Així doncs, reclama que es compleixi la resolució que tres relators de Nacions Unides van emetre el mes de gener, en la qual ja reconeixien les vulneracions de drets fonamentals en l’espionatge amb Pegasus a l’independentisme català.
L'ONU ha expressat la seva preocupació per l'extensió i la sofisticació del programa Pegasus. En aquest sentit, els experts apunten que els inquieta que l'ús generalitzat d'aquest tipus de programari espia pugui comportar un augment de l'autocensura, que afecta de manera directa en la llibertat d'expressió, "així com altres vulneracions dels drets de les minories i dels seus drets participació en la vida pública".
Redacció 15/12/2022
Exterior del Tribunal Constitucional |
L’independentisme viu un dia gloriós, almenys a les xarxes socials, on assenyalen sense complexos la hipocresia de l’esquerra espanyola amb la crisi del Tribunal Constitucional originada arran del recurs presentat pel PP, i que pot suposar el fre per a la reforma del Codi Penal sense que aquesta arribi abans al Congrés. El recurs presentat pel PP davant el TC demana que els magistrats declarin nul l’ordre del dia del ple del Congrés de Diputats d’aquest dijous, 15 de desembre, el qual ha d’aprovar la reforma del Codi Penal i que implica eliminar la sedició, modificar la malversació i forçar la renovació del CGPJ demostra fins a quin punt les institucions judicials estan també corrompudes per la ideologia.
La suposada esquerra espanyola més progressista està denunciant públicament la ingerència del TC al Congrés, especialment a través de les xarxes. D’altra banda, l’independentisme ha recordat que fa anys que això passa a Catalunya, i que s’ha aguditzat a partir del 2014, sense que
OPINIÓ
Agustí Colomines
Barcelona. Dijous, 17 de febrer de 2022. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts
Vivim immersos en un temps d’intoleràncies. L’ascens de l’extrema dreta arreu és tan sols un símptoma de la deriva que s’està imposant. No tota l’extrema dreta és igual, evidentment. A França, per exemple, deu fer mig segle que existeix, encara que al principi fos un grup minoritari. A Espanya, incloent-hi Catalunya, l’extrema dreta estava refugiada, primer, en el si del PP i més endavant es va posar a cobert d’UPyD i de Ciutadans. Els ultres van anar fent la seva via amb accions judicials, especialment a Catalunya, en defensa d’una espanyolitat nacionalista i xenòfoba, fins que el 2019 Vox es va convertir en la tercera força parlamentària espanyola. Però a Catalunya l’extrema dreta ja existia de molt abans. Josep Anglada, un antic militant de Fuerza Nueva, liderava un partit ultra i espanyolista, Plataforma per Catalunya, que a les municipals del 2007 va obtenir disset regidors a tot Catalunya. Ho han explicat millor que jo podria fer-ho ara el professor Sergi Pardos-Prado a Xenofòbia a les urnes: Sobre com la reacció contra els immigrants es transforma en resultats electorals (2012), i, recentment, Xavier Rius Sants a Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox (2022).
La peculiaritat de l’extrema dreta espanyola és, precisament, el seu origen. Les seves arrels s’endinsen en el franquisme, que ha estat la dictadura més destructiva de la història contemporània espanyola. Tot i la barroeria repressiva, la dictadura de Primo de Rivera va ser una broma comparada amb el règim criminal instaurat per Franco el 1939. El franquisme va aconseguir transformar la mentalitat de molts espanyols i, a Catalunya, en bona part es va carregar l’esperit modernitzador d’altres temps, quan l’emprenedoria substituïa l’estat i les lluites socials feien avançar el país, de vegades a batzegades violentes. L’adotzenament de molts catalans, incloent-hi els que provenien de l’oposició, va marcar la represa constitucional parlamentària de 1978. És per això que la Generalitat de Catalunya és una còpia dolenta de l’estat espanyol, l’empresariat actua com si encara existís l’Instituto Nacional de Industria, els sindicats són dependents del sistema i la
OPINIÓ
La convenció dels cents dies de gràcia superada amb generositat i elegància versallesca, el MHP Aragonès ha comparegut a l’esfera pública per fer un balanç de l’acció del seu govern i albirar amb mirada llarga el seu esdevenidor. Conscient de la importància històrica d’un moment tan històric com tots els altres, el president ha triat una data simbòlica; no el moment de constitució del govern del qual parla (mes de maig), sinó el de les eleccions del 14-F que esdevenen així l’epifania de la nova era de la Generalitat republicana.
Tota una fita històrica per a la qual el MHP ha preparat un discurs solemne sobre el seu full de ruta cap a la independència pragmàtica amb tots els ets i uts. Un discurs que ha llegit davant un auditori d’incondicionals de la partitocràcia. Una peça retòrica de llocs comuns (creixement, autodeterminació, govern efectiu, amnistía, etc.) que, a força de repetits es poden fer valer en qualsevol combinació i qualsevol intenció. Això que el president llegeix els seus discursos importants permet fer-se una idea de la seva maduresa i lideratge.
Un discurs de xerraire programàtic, propi d’un buròcrata de partit molt bé pagat, de paraules que els fets desmenteixen amb la seva
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimarts, 18 de gener de 2022. 21:42
Actualitzat: Dimarts, 18 de gener de 2022. 22:19
Temps de lectura: 2 minuts
Com un rellotge suís. En un estat en el qual res no sembla funcionar, on els desacords entre els dos socis de govern, PSOE i Unidas Podemos, són cada vegada més grans, i, per si no n'hi hagués prou, des del mateix Palau de la Moncloa s'inicia una cacera a un dels seus ministres, Alberto Garzón, donant pàbul a unes declaracions que mai no va fer ―i tot, per alinear-se així el PSOE amb el discurs de la dreta―, l'únic que sí que sembla funcionar amb precisió germànica és la persecució a l'independentisme català. La marxa dels caducats membres de l'anterior Tribunal de Comptes, amb aquella inefable ministra de Justícia del govern de José María Aznar i de nom altisonant, Margarita Mariscal de Gante, que n'era la presidenta, ha donat pas a un altre de nou encuny, pactat també per PSOE i PP, al qual, seguint el camí de l'anterior, li ha faltat poc temps per reactivar la causa contra els governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont. Se'ls reclamen 5,4 milions d'euros per la promoció exterior de Catalunya entre el 2010 i 2017.
Ho hem dit en més d'una ocasió: no serà creïble cap discurs del govern espanyol, ni les seves declaracions de voler girar full, mentre hi hagi persecució judicial i els estaments de
PRESSUPOSTOS
Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 26 d'octubre de 2021. 12:16
Actualitzat: Dimarts, 26 d'octubre de 2021. 13:41
Temps de lectura: 2 minuts
Les cartes ja estan damunt la taula i la pilota, a la teulada del govern espanyol. Ahir ja ho va fer Esquerra Republicana, i avui ho ha reiterat Junts per Catalunya. Si no es produeix cap mena d'avenç en el blindatge del català a la futura llei audiovisual estatal, les formacions independentistes podrien prémer el botó de l'esmena a la totalitat dels pressupostos de l'Estat. El límit per a la presentació de les esmenes als comptes públics finalitza aquest divendres. Des de Catalunya esperen que hi hagi moviments de La Moncloa abans d'aquest deadline.
Ja en la roda de premsa habitual dels dilluns, la portaveu republicana Marta Vilalta va reclamar posar "fil a l'agulla" perquè es blindi amb els "percentatges i les quotes necessàries" en el catàleg que ofereixen les cadenes de televisió o grans plataformes com Netflix i HBO. Reclamen al govern espanyol que ho materialitzi, així com també exigeixen
MÓN - EUROPA
Per: Alexandre Solano
14.10.2020 16:00
El sí a la independència d’Escòcia arribaria a un 58% dels vots en un nou referèndum, la xifra més elevada mai registrada fins ara i que consolida encara més la majoria a favor de l’estat independent que preveuen tots els sondatges publicats aquests darrers mesos.
A més, el Partit Nacional Escocès (SNP) assoliria una contundent majoria absoluta en les eleccions parlamentàries de maig, obtenint setanta-tres escons dels cent vint-i-nou que conformen el parlament escocès. Deu més que els que tenen actualment i vuit per sobre de la majoria absoluta. El Partit Verd, que també és independentista, augmentaria el suport de
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Diumenge, 20 de setembre de 2020. 21:59
Actualitzat Diumenge, 20 de setembre de 2020. 22:03
Costa trobar un qualificatiu prou precís i que pugui posar-se per escrit per qualificar el grau de cinisme del president del govern espanyol a l'hora de traslladar la responsabilitat de la repressió que està patint l'independentisme als seus propis dirigents. No és un disbarat que pugui ser inhabilitat pel Tribunal Suprem un president de la Generalitat per penjar una pancarta, és que ell s'ho ha buscat. No és una aberració jurídica l'exagerada condemna dels membres del Govern i entitats sobiranistes pel referèndum de l'1 d'octubre, és que ells s'ho han buscat. No val la pena entrar en l'actitud de la Fiscalia General de l'Estat, primer amb el PP i ara amb el PSOE, perquè actua sempre amb gran professionalitat, oblidant aquelles paraules que el perseguiran sempre quan va voler fer una picada d'ullet a l'independentista en campanya i es va atribuir l'autoritat sobre ella ja que la designació venia directament del Consell de Ministres.
I així podríem anar seguint ja que de la boca de Pedro Sánchez, còmode en una de les seves plataformes favorites, La Sexta, no hi ha autocrítica sinó un únic missatge:
Quan faltaven deu minuts per a les dotze del migdia, el president Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera Meritxell Budó han accedit al Tribunal Suprem. Ho han fet per la porta principal, reservada per a autoritats i jutges, rebuts pel cap de protocol de la casa. Han anat a l’alt tribunal com a públic, a ser espectadors de la vista que pot confirmar la inhabilitació del president de la Generalitat per penjar una pancarta en favor dels presos a la façana del Palau. En una piulada unes poques hores abans, el mateix president s’ha defensat de la persecució judicial: “Doncs sí: llibertat presos polítics i exiliats”. El missatge l’ha acompanyat una imatge del balcó amb el cartell vetat.
Avui el president Quim Torra s’enfronta a la vista del recurs de cassació contra la seva inhabilitació. Avui els partits independentistes s’han plantat a Madrid i han intentat deixar a una banda les diferències i retrets entre ells, amb més o menys èxit. Les diferents estratègies per fer front a la possible inhabilitació del president de la Generalitat han tret el cap, però
El comissari Villarejo, en una imatge d'arxiu |