Editorial Vicent Partal : S’ha acabat el mite escocès: la independència ni es pacta ni es demana

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El no al referèndum del Tribunal Suprem britànic clou també el miratge que a l’Europa occidental es pot fer la independència sense imposar-la com un fet acomplert. No és així 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

23.11.2022 - 21:40

 

 

El Tribunal Suprem del Regne Unit va denegar ahir la possibilitat que el Parlament d’Escòcia organitze un referèndum d’independència sense el permís de Londres. Després del referèndum organitzat el 2014, per un acord entre David Cameron i Alex Salmond, el fet és que quatre primers ministres britànics ja han dit que no autoritzaran de cap manera un segon referèndum. I la raó és ben òbvia: ara el perdrien de segur. De manera que no el faran.

 

Sorprenentment, la primera ministra, Nicola Sturgeon, i el Partit Nacional Escocès han reaccionat d’una manera molt tímida. Ja va ser molt estrany que Escòcia demanàs l’opinió de l’alt tribunal abans d’aprovar la llei. Alex Salmond i una part de l’opinió pública escocesa han estat molt crítics amb Sturgeon per això. Tant per tant, deien, que la llei s’hagués aprovat i hagués estat Londres qui l’hagués portada als tribunals. Però ara, després del veredicte, Sturgeon s’ha limitat a dir que acata la decisió i que convertirà les pròximes eleccions en unes

Independentisme sense lactosa

 

 

OPINIÓ

 

 

Agustí Colomines
Barcelona. Dijous, 17 de febrer de 2022. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

 

Vivim immersos en un temps d’intoleràncies. L’ascens de l’extrema dreta arreu és tan sols un símptoma de la deriva que s’està imposant. No tota l’extrema dreta és igual, evidentment. A França, per exemple, deu fer mig segle que existeix, encara que al principi fos un grup minoritari. A Espanya, incloent-hi Catalunya, l’extrema dreta estava refugiada, primer, en el si del PP i més endavant es va posar a cobert d’UPyD i de Ciutadans. Els ultres van anar fent la seva via amb accions judicials, especialment a Catalunya, en defensa d’una espanyolitat nacionalista i xenòfoba, fins que el 2019 Vox es va convertir en la tercera força parlamentària espanyola. Però a Catalunya l’extrema dreta ja existia de molt abans. Josep Anglada, un antic militant de Fuerza Nueva, liderava un partit ultra i espanyolista, Plataforma per Catalunya, que a les municipals del 2007 va obtenir disset regidors a tot Catalunya. Ho han explicat millor que jo podria fer-ho ara el professor Sergi Pardos-Prado a Xenofòbia a les urnes: Sobre com la reacció contra els immigrants es transforma en resultats electorals (2012), i, recentment, Xavier Rius Sants a Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox (2022).

 

La peculiaritat de l’extrema dreta espanyola és, precisament, el seu origen. Les seves arrels s’endinsen en el franquisme, que ha estat la dictadura més destructiva de la història contemporània espanyola. Tot i la barroeria repressiva, la dictadura de Primo de Rivera va ser una broma comparada amb el règim criminal instaurat per Franco el 1939. El franquisme va aconseguir transformar la mentalitat de molts espanyols i, a Catalunya, en bona part es va carregar l’esperit modernitzador d’altres temps, quan l’emprenedoria substituïa l’estat i les lluites socials feien avançar el país, de vegades a batzegades violentes. L’adotzenament de molts catalans, incloent-hi els que provenien de l’oposició, va marcar la represa constitucional parlamentària de 1978. És per això que la Generalitat de Catalunya és una còpia dolenta de l’estat espanyol, l’empresariat actua com si encara existís l’Instituto Nacional de Industria, els sindicats són dependents del sistema i la

La justícia europea convoca l’ANC i el Consell per la República en una causa contra Espanya

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La CE va declarar inadmissible la petició que exigia de sancionar l'estat espanyol per "vulneració dels drets polítics i civils"

 

 

 

 

 

Per: Redacció

30.11.2020  12:36

 

 

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha convocat l’ANC i el Consell per la República a una vista el 10 de desembre a Luxemburg pel recurs que van presentar contra el rebuig de la Comissió Europea a la iniciativa ciutadana que pretenia sancionar Espanya. 

Recordem que totes dues entitats van registrar el maig del 2019 una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) que demanava a la CE d’aplicar l’article 7 del tractat de la UE i sancionar l’estat espanyol “per la vulneració dels drets polítics i civils” del poble català i “per extensió de les minories nacionals i els seus representants”. Brussel·les va declarar inadmissible la petició al·legant