El Tribunal de Comptes torna a la càrrega

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 18 de gener de 2022. 21:42
Actualitzat: Dimarts, 18 de gener de 2022. 22:19
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Com un rellotge suís. En un estat en el qual res no sembla funcionar, on els desacords entre els dos socis de govern, PSOE i Unidas Podemos, són cada vegada més grans, i, per si no n'hi hagués prou, des del mateix Palau de la Moncloa s'inicia una cacera a un dels seus ministres, Alberto Garzón, donant pàbul a unes declaracions que mai no va fer ―i tot, per alinear-se així el PSOE amb el discurs de la dreta―, l'únic que sí que sembla funcionar amb precisió germànica és la persecució a l'independentisme català. La marxa dels caducats membres de l'anterior Tribunal de Comptes, amb aquella inefable ministra de Justícia del govern de José María Aznar i de nom altisonant, Margarita Mariscal de Gante, que n'era la presidenta, ha donat pas a un altre de nou encuny, pactat també per PSOE i PP, al qual, seguint el camí de l'anterior, li ha faltat poc temps per reactivar la causa contra els governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont. Se'ls reclamen 5,4 milions d'euros per la promoció exterior de Catalunya entre el 2010 i 2017.

 

Ho hem dit en més d'una ocasió: no serà creïble cap discurs del govern espanyol, ni les seves declaracions de voler girar full, mentre hi hagi persecució judicial i els estaments de

l'Estat es dediquin a empresonar i a intentar arruïnar independentistes catalans. En aquest cas, a més, no es tracta pròpiament d'un tribunal judicial, com podria ser el Tribunal Superior de Justícia Catalunya o el Tribunal Suprem, sinó d'un organisme intermedi on els partits col·loquen polítics perquè un fantasmagòric Tribunal de Comptes faci d'ens a mig camí. Tan espectral és el Tribunal de Comptes que res no se n'ha sabut d'ell durant anys o gairebé res. Per l'única qüestió que ha aparegut als mitjans de comunicació és perquè va revocar la condemna a l'exalcaldessa de Madrid Ana Botella per la venda massiva de pisos protegits a fons voltor, quan prèviament la secció d'enjudiciament del tribunal havia xifrat en 25,8 milions d'euros el perjudici per a l'empresa municipal d'habitatge de l'ajuntament de la capital espanyola. Doncs bé, aquella condemna, quan va escalar a la superioritat, va quedar en res i, casualment, al capdavant hi havia l'exministra de Justícia d'Aznar.

 

Doncs bé, d'aquella opacitat va sortir per perseguir la promoció exterior de Catalunya, una cosa que li reconeix l'Estatut d'Autonomia, però que ara s'ha volgut presentar com a il·legal vinculat al procés d'independència. I el PSOE també hi juga mentre predica un diàleg inexistent amb el govern independentista i sol·licita permanentment l'auxili de diputats al Congrés escollits en formacions independentistes. De res no serveix venir a Catalunya i predicar el contrari mentre s'utilitza artilleria pesant al Tribunal de Comptes contra els dos presidents de la Generalitat i una trentena d'alts càrrecs, inclòs el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers Andreu Mas-Colell, Raül Romeva i Francesc Homs.

 

Per intentar solucionar la indefensió econòmica dels acusats, el conseller d'Economia, Jaume Giró, va idear un fons per poder finançar els seus avals a través de l'Institut Català de Finances. Sense cap recurs per part del govern espanyol, avalat pel Consell de Garanties Estatutàries, i amb una majoria parlamentària molt àmplia ―li van donar suport els comuns i el PSC es va abstenir― el Tribunal de Comptes caducat ho va rebutjar. Va ser l'últim cartutx abans de la renovació de l'organisme. Ara, nous membres, però amb una dependència política similar, han decidit reactivar tot el procediment contra el govern català. Així, és realment molt difícil fer política.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-tribunal-comptes-torna-carrega_697425_102.html