Jesús María Barrientos, president del TSJC, té la barra de dir que la llei d’amnistia no és un element de “pacificació” sinó de “discòrdia”

 

 

Barrientos afirma que la futura llei “privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania” i reitera que "ningú ha d'estar per sobre la llei"  

 

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, a la Comissió de Justícia del Parlament Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 10:50 Localització: Barcelona Autor: Sara Escalera

Agències

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

 

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha criticat aquest dilluns durament la futura llei d’amnistia, en considerar que no aportarà “pacificació”, sinó “discòrdia”. En el seu discurs a l’acte de promesa del càrrec dels nous jutges de Catalunya, Barrientos ha assegurat que “una llei que privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia”, com, segons ell s’evidencia últimament en debats acadèmics sobre aquesta llei. “Ningú, cap persona, entitat o organització, per poderosa que es pretengui i encara que s’escudi en els vots, està per sobre la llei”.

Per a Barrientos, la llei “o és general, o no és llei”, i durant la seva vigència “obliguen per igual a tothom, inclosos els jutges”, que han d’”assegurar la seva aplicació efectiva a tots els ciutadans en pla d’igualtat, sense excepcions ni privilegis, sense espais d’impunitat, que comprometrien el caràcter general de tota llei”. Així, ha afirmat que la llei d’amnistia comprometrà “sense cap dubte” el caràcter general d’altres lleis perquè “en benefici exclusiu d’alguns exceptua l’aplicació d’altres lleis que segueixen vigents i són d’aplicació inexorable per a la generalitat de la ciutadania”.

Així, ha dit als nous jutges que tots ells han de garantir “el sotmetiment de tothom, també de les institucions, a la legalitat constitucional”.

Com és tradicional en els seus discursos de benvinguda als nous jutges, els ha recordat que molts d’ells

Llei d’amnistia o llei del silenci. Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si la llei s'aprova com està, Sánchez haurà salvat un obstacle perillós i podrà encarar la continuïtat, de moment, amb el suport parlamentari suficient"

 

 

 

Ramon Cotarelo

22/02/2024 20:44 

 

 

 

 

 

Quan la data de caducitat de la proposició de llei d’amnistia ja s’havia passat, el PSOE va demanar, i aconseguir, una pròrroga fins al dia 8 de març, dia de la dona, per cert, per continuar negociant. Una negociació tan silenciosa i secreta que sembla clandestina i del curs de la qual ningú no en sap res. Quan això passa, és que hi ha consigna de tancar l’aixeta de la informació i, fins i tot, la castàlia dels rumors. Les parts estan negociant. Tothom a callar.

L’únic que no calla és l’MHP Aragonès que s’esgargamella a tots els mitjans a la seva disposició, és a dir, tots, exigint que aquesta llei s’aprovi perquè és robusta i perquè la seva no aprovació portarà més mals que béns. Són les mateixes raons del govern, les raons espanyoles, amb les quals la Generalitat combrega amb devoció vaticana. Tot el cor unionista demana el mateix, terroritzat de què pugui passar si la llei no s’aprova. El cinquè genet de l’Apocalipsi, el de l’extrema dreta, aguaita a la cantonada de les eleccions

A més, raonen els partidaris de l’aprovació sense més rebombori, a banda de la robustesa de la norma, en el cas, hipotètic, que hi hagués errors en l’aplicació, sempre tenim el recurs als indults. Aquest és el parany saduceu. L’amnistia implica el reconeixement que no hi va haver delicte. L’indult, en canvi, pressuposa

Orriols respon al govern espanyol que compleix amb la normativa d’empadronament en temps i forma

 

 

L’alcaldessa es mostra sorpresa per les notícies als mitjans i per la sol·licitud d’informació de Prieto

 

 

Política, Societat 23.02.2024 10.45 h

 ACN 

 

 

L\'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, al despatx Autor/a: Lourdes Casademon

 

 

 

L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha respost a la sol·licitud d’informació que li va enviar la delegació del govern espanyol a Catalunya assegurant que l’Ajuntament compleix amb la normativa en matèria d’empradronament en temps i forma. “Sorprèn, en aquest sentit, les diferents notícies que han aparegut als mitjans de comunicació, així com també el propi requeriment efectuat per part de la subdelegació”, apunta en la resposta, avançada pel diari ‘El Periódico’ i a la qual ha tingut accés l’ACN. En la missiva, que s’adreça formalment a la subdelegació a Girona, Orriols assegura que “el procediment que segueix l’Ajuntament de Ripoll en relació a l’empadronament no suposa cap vulneració de l’ordenament jurídic vigent”.

Orriols respon així a la sol·licitud d’informació que va impulsar el delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, i ho fa en el termini que se li va donar. L’alcaldessa, que es posa a disposició del govern espanyol per si li cal més informació, detalla el procediment per tramitar

La confirmació de l’espoli fiscal: els col·legis professionals pressionen a favor que Catalunya gestioni els seus recursos

 

 

El manifest deixa en evidència com el maltractament econòmic persistent de l'Estat espanyol ha mermat el creixement de l'economia i de la qualitat de vida

 

 

 

Maria Garcia

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

 

Una de les principals reivindicacions de l’independentisme català és acabar amb l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de fa dècades per part de l’Estat espanyol, i així va quedar recollit en els respectius acords d’ERC i Junts amb el PSOE per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Aquest espoli, que durant anys i panys els partits unionistes i espanyolistes han negat insistentment malgrat les denúncies dels catalans, ha quedat confirmat de nou aquest dimarts, 20 de febrer, a través del manifest conjunt que han signat una vintena de col·legis professionals catalans.

Les institucions signants, que aglutinen alguns dels sectors professionals més importants, reclamen que Catalunya tingui les competències per a gestionar els recursos econòmics propis, exposant amb dades la gravetat de l’espoli fiscal patit. Manifesten que Catalunya ha de “tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos que genera amb l’objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l’equilibri i solidaritat territorial”.

 

MANIFEST_adhesions col·legis FEBRER 24

Clatellot de Suïssa a García-Castellón: posa en dubte la investigació a Marta Rovira pel Tsunami Democràtic

 

 

L'Oficina Federal de Justícia no veu clara la relació de Rovira amb Tsunami i suspèn temporalment la petició de l'AN, fins a esbrinar si té "un caràcter polític"

 

 

 

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Ginebra Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 13:45 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró

 

Maria Garcia

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

 

Més entrebancs per a Manuel García-Castellón, qui cada vegada té més complicat poder investigar per “terrorisme” els líders independentistes. Aquesta vegada, ha estat Suïssa qui ha propinat el nou revés que s’ha endut el jutge de l’Audiència Nacional: el país on la secretària general d’ERC Marta Rovira està exiliada, precisament per fugir de la repressió judicial espanyola, ha posat en dubte la investigació que du a terme l’AN contra ella, i ha demanat més informació a Espanya “abans de verificar” si la comissió rogatòria “té un caràcter polític”. Mentre esbrinen si hi ha objectius polítics rere la investigació, Suïssa ha optat per suspendre temporalment la petició del jutge espanyol.

Aquesta ha estat la resposta de l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa a la comissió rogatòria que va fer García-Castellón al país, en la qual demanava, entre altres, localitzar Rovira a Suïssa i informació sobre els seus moviments bancaris. “No entenem quina finalitat es persegueix amb aquesta localització”, apunta l’oficina en un extracte de la seva resposta, a la qual ha tingut accés l’ACN.

Però això no és tot:

Traspàs de Rodalies: Govern i Estat es donen sis mesos per fixar les bases

 

 

RODALIES

 

Els governs català i espanyol pacten sis comissions tècniques per crear la nova empresa mixta que gestionarà el servei

 

 

Óscar Puente i Ester Capella en una de les reunions bilaterals | Europa Press

 

Gabriel González

 
19/02/2024 14:17 

 

 

Els governs catalans i espanyols han començat la setmana amb una reunió per abordar com ha de ser el traspàs de Rodalies. Un traspàs que continua sense calendari exacte, però sí amb un compromís explícit de totes dues administracions per establir, en els pròxims sis mesos, les bases de la nova empresa mixta que gestionarà el servei. La trobada, liderada pel ministre de Transports, Óscar Puente, i la consellera de Territori, Ester Capella, serveix com a punt de partida per al traspàs de l’operadora. 

Els responsables d’infraestructures de cada govern han pactat la constitució de sis grups de treball de caràcter tècnic que baixaran al terreny l’acord polític. Aquestes comissions són: traspàs de l’operadora, serveis ferroviaris, pla de Rodalies, traspàs de la infraestructura, assumptes econòmics i assumptes jurídics. Al llarg del primer trimestre s’acabarà de concretar el calendari que seguiran aquestes comissions, ha dit Capella. La consellera les ha definit com un

“Ningú hauria de ser imputat per terrorisme en el cas Tsunami”

 

 

ESTEBAN BELTRÁN

DIRECTOR D’AMNISTIA INTERNACIONAL A ESPANYA

 

“En la discussió sobre l’amnistia, els drets de les víctimes de violació de drets humans i de delictes no han estat en el centre”

“El concepte de llindar mínim de gravetat inclòs a la llei va en contra de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans” 

 

 

 

barcelona - 14 febrer 2024 2.00 h 

 

 

 

 

 

Anna Serrano - barcelona

 

 

 

No hi ha terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic. Ho sosté el director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, que veu algunes ombres en la llei d’amnistia.

 

L’Estat espanyol respecta els drets humans?

A Espanya, hi ha, sens dubte, la possibilitat d’exercir la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació, però també hi ha amenaces. Tenen a veure amb un Codi Penal amb articles antiquats que afecten la llibertat d’expressió, com són injúries a la corona o l’ofensa de sentiments religiosos, o el manteniment d’una legislació antiterrorista que vulnera els drets humans, és ambigua i no respon al que són els delictes de terrorisme fixats pel relator de les Nacions Unides. L’any 2015 aquesta legislació es va fer més restrictiva i ambigua, és una de les amenaces que hem vist en el cas de Tsunami Democràtic o en el dels CDR. També hi ha l’amenaça de la llei de seguretat ciutadana, que, com hem vist, té un ampli grau d’arbitrarietat, de poders policials sense contrapès judicial. I hi ha l’ús de Pegasus. Amnistia i altres organitzacions han documentat que s’ha utilitzat com a mínim en 65 casos. Aquí el que ens preocupa és que, encara que hi hagi diversos sumaris judicials oberts, quasi no avancen, i quan es desclassifica la informació és poc i es fa en una comissió de secrets oficials, que no és el lloc correcte. S’hauria de canviar la llei del CNI i, sobretot, la de secrets oficials, que és una llei franquista de l’any 1968 que fa que pràcticament tot és secret fins que es diu el contrari. Això també és una amenaça als drets humans.

 

 

Des d’Amnistia van fer arribar recomanacions als partits perquè la llei d’amnistia garanteixi els drets de les víctimes de violacions de drets humans. Amb l’actual redacció es compleix?

Felipe VI beneeix a Barcelona la rebel·lió dels jutges espanyols contra l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Deixeu-nos en pau", deixa anar el president del CGPJ en un discurs contra l'amnistia a l'acte de lliurament de despatxos als 160 nous jutges

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

Fotografies

Albert Salamé 

 

 

Hi havia somriures i copets a l’espatlla forçats al vestíbul de l’entrada del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, al Fòrum. Feien rotlle el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños; el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz; el president del TSJC, Jesús María Barrientos; el fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres, i el president del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte. Esperaven l’arribada de Felipe VI a l’auditori, on havia de presidir l’acte anual de lliurament de despatxos als nous jutges formats a l’Escola Judicial de Barcelona. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, també hi assistia com a autoritat, però no ha participat en la rebuda al rei i hi ha tingut un paper del tot secundari, testimonial.

Hi havia prou metres de separació perquè la premsa no pogués sentir la conversa, però de fora estant qualsevol observador hauria dit que estaven d’acord amb tot. Era un miratge, perquè aquella camaraderia impostada amagava una guerra oberta entre els poders de l’estat per l’amnistia als represaliats del procés. I restava per veure si aquell que esperaven beneïa d’una manera més o menys explícita la rebel·lió de jutges i fiscals que hi ha en marxa. I l’ha beneïda.

 

 

 

 

Perquè Felipe VI ha aprofitat el discurs de benvinguda als nous jutges per dir unes paraules que tothom sabia interpretar: “Són condicions indispensables en una democràcia la funció de jutjar i executar allò jutjat, atribuïda en exclusiva a un poder de l’estat independent i plenament separat dels altres poders; el respecte a les resolucions dictades pels òrgans judicials i la igualtat de tots davant la llei.” El rei espanyol esmentava

Plataforma per la Llengua carrega amb l’informe sectari i de part sobre la immersió que ha liderat la defraudadora DolorEs Montserrat

 

 

L'entitat opina que la missió encapçalada per la popular s'ha fet seves "les tesis de l'espanyolisme"

 

 

 

L'eurodiputada del PP Dolores Montserrat en una atenció a mitjans al Parlament Europeu. Data de publicació: dilluns 16 de gener del 2023, 20:29 Localització: Estrasburg Autor: Nazaret Romero

 

Redacció

Dimarts, 13 de febrer de 2024

 

 

 

Utilitzar Europa per intentar atacar la llengua catalana

Plataforma per la Llengua ha lamentat que l’esborrany sobre la immersió lingüística a l’escola catalana elaborat per una missió de diputats europeus conté “arguments enganyosos i mitges veritats”. També ha criticat el “biaix espanyolista” de la missió, que ja va denunciar en una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en què l’entitat lamentava el “malbaratament de fons públics” que suposava la iniciativa. L’entitat opina que la missió encapçalada per la popular Dolores Montserrat s’ha fet seves “les tesis de l’espanyolisme”, amb l’objectiu de “legitimar” les posicions de les entitats “contràries a la normalització del català”.

 

 

L’empresa de la família Montserrat no paga a Hisenda però alliçona contra la llengua catalana

El PP i la singularitat de Carles Puigdemont . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

A Puigdemont tant li fa qui mane a Madrid –que això és un afer intern espanyol–, sinó que li importa de quina manera els seus set vots poden fer avançar el procés d'independència de Catalunya. I per això els ofereix simultàniament al PSOE i al PP

 

 

 

Carles Puigdemont a l'Alguer, després de ser detingut.

 

 

 

Vicent Partal

 11.02.2024 - 21:40

 

 

El cap de setmana ha estat marcat pel tomb sobtat del discurs del PP sobre els possibles pactes amb Junts i sobre la figura del president Puigdemont.

En un gest que sembla una voladura controlada, dissabte al vespre el PP va fer córrer entre la premsa espanyola que havien parlat amb Junts d’una possible investidura de Feijóo, finalment no reeixida, però que tenen una agenda que inclou allò que anomenen una “reconciliació” amb Catalunya. Reconciliació que sembla que ha de tenir com a mesura destacada l’oferiment d’un indult al president Puigdemont.

El tomb és molt inesperat i sorprenent, sobretot perquè va acompanyat del reconeixement que Puigdemont no podrà ser condemnat per terrorisme –una cosa tan absurda que finalment la reconeixen ells mateixos i tot. I això sí que és xocant, perquè arriba enmig d’una brutal cacera de bruixes maccarthista que la dreta espanyola ha desfermat contra ell pertot arreu i sense gens ni mica de

Què hi ha darrere de l’indult condicionat que Feijóo oferia a Puigdemont?

 

 

TSUNAMI DEMOCRÀTIC

 

 

Els líders del PP van vincular repetidament terrorisme i procés, però ara admeten que no es podrà condemnar Puigdemont 

 

 

 

Ketty Calatayud
Barcelona. Diumenge, 11 de febrer de 2024. 15:27
Actualitzat: Diumenge, 11 de febrer de 2024. 17:22
Temps de lectura: 4 minuts  

 

Darrere de l’indult condicionat que estava disposat a concedir el PP si Carles Puigdemont es plegava a rendir comptes amb la justícia, acatava la sentència, demanava la mesura de gràcia i renunciava al referèndum il·legal i  a la independència per la via unilateral (les condicions que diu ara Alberto Núñez Feijóo que no es donen), subjau una qüestió que no és fútil: la dificultat que Puigdemont sigui condemnat per terrorisme en el cas contra Tsunami Democràtic que instrueix el jutge Manuel García-Castellón, segons reconeixen fonts del PP. Tot i que el magistrat de l’Audiència Nacional ha acordat prorrogar la investigació sis mesos més per intentar imputar al líder de Junts possibles delictes de terrorisme, les mateixes fons reconeixen la complexitat de provar que el president a l’exili liderava les protestes després de les sentències del procés. Ara els líders del PP ja no sentencien que a Catalunya hi va haver terrorisme, com han fet repetidament des de fa setmanes sinó que ara parlen de donar suport a què els jutges investiguin, però sense gaires esperances que prosperi la causa judicial contra Puigdemont per aquest delicte.

Declaracions per condicionar l’opinió pública?

Aquest pas enrere del PP contrasta amb les manifestacions que destacats líders del partit han estat realitzant per condicionar l’opinió pública i influir en tot aquell, que, com va suggerir José María Aznar, pugui ‘parlar’ i pugui ‘fer’, amb l’objectiu d’influir i fins i tot d’adulterar la realitat o, si més no, convertir en veritat una mentida a força de repetir-la una vegada darrere l'altra. El mateix jutge García-Castellón va admetre que va començar a investigar Puigdemont per terrorisme quan negociava amb el PSOE. Hi havia una consigna en el PP de vincular el procés amb el terrorisme abans que es votés en el Congrés dels Diputats el passat 30 de gener la proposició de llei de l’amnistia, en la que PSOE, Junts i ERC van incloure els delictes de terrorisme que no suposessin una violació greu dels drets humans? Curiosament, va ser abans d'aquesta data quan alguns líders del PP van fer declaracions al respecte, potser en un intent de relacionar procés, Junts, Puigdemont i terrorisme. Els populars donen ara per fet que la llei d'amnistia quedarà aprovada tot i que Junts hi va votar en contra i la va tornar a la Comissió de Justícia al Congrés, perquè d'aquesta normativa depèn la continuïtat de la legislatura. El PP diposita ara les seves expectatives de frenar l'amnistia que el Tribunal Suprem plantegi una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE), i que aquest suspengui l'aplicació de la llei.

Quan Feijóo sostenia les tesis de García-Castellón

Si haguéssim fet Feijóo president, tot això no passaria

 

 

OPINIÓ

 

 

Carles Puigdemont
Waterloo (Bèlgica). Dijous, 8 de febrer de 2024. 19:24
Temps de lectura: 7 minuts  

 

 

 

 

 

Quan el meu partit va decidir votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez com a primer ministre espanyol i permetre una altra legislatura amb un govern d’esquerres a Espanya era perfectament conscient d’algunes de les conseqüències negatives que això comportaria. Algunes d’elles les vaig anticipar als meus interlocutors polítics, que em miraven incrèduls.

No vaig haver d’esperar massa temps. El dilluns 6 de novembre de 2023 era el dia que inicialment havíem escollit fer públic a Brussel·les l’acord subscrit entre el meu partit i el PSOE que permetria la investidura de Pedro Sánchez. Aquell mateix dia, ni abans ni després, sinó justament aquell 6 de novembre, el jutge de l’Audiencia Nacional espanyola García-Castellón decideix investigar-me per un delicte de terrorisme. El cas en el qual ara se’m persegueix com a terrorista estava aturat des de feia uns anys; no s’havia procedit a cap diligència ni s’havia pres declaració a ningú de la suposada trama terrorista que va organitzar el 2019 les protestes ciutadanes contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemnava líders polítics i socials catalans a un conjunt de 100 anys de presó. El fet que el jutge decidís despertar el cas el mateix dia que s’havia d’anunciar l’acord polític d’investidura no és una casualitat, perquè des de fa anys se sap —i, lamentablement, s’accepta com a cosa inevitable— que alguns magistrats coordinen les agendes judicials amb les polítiques.

Que García-Castellón és un jutge extremadament amable amb el PP ho descriu el seu currículum i també les seves decisions. La seva persecució contra Podemos i Pablo Iglesias per una suposada trama de finançament il·legal i blanqueig de capitals passarà a la història dels manuals de lawfare, també en el de la impunitat judicial per

Una quarantena de policies espanyols aniran a judici per les càrregues de l’1-O a Barcelona

 

 

L'Audiència Nacional considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral

 

 

 

 

Agències

Dijous, 8 de febrer de 2024

 

 

 

L’Audiència de Barcelona ha confirmat la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’enviar a judici un total de 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la ciutat de Barcelona durant l’1 d’octubre del 2017. Referma, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral en aquest cas. En la resolució, el tribunal descarta investigar més agents —motiu dels recursos d’apel·lació de les acusacions—, però també descarta arxivar la causa contra cap d’ells denegant les peticions de les seves defenses, amb el suport majoritàriament pel ministeri fiscal.

La interlocutòria estableix que “la qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament a que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic”.

La interlocutòria del jutjat, ara confirmada, envia a judici 46 policies i arxiva la causa per a 21 més. Òmnium, Irídia i l’ANC van recórrer contra alguns d’aquests arxivaments, però l’Audiència els ha confirmat. Pel que fa als agents investigats, s’han desestimat els seus recursos contra la seva imputació. El tribunal diu

Allisada de Puigdemont a Marlaska per no investigar l”Operació Catalunya’: “Aquesta sí que és una trama real i una amenaça a la democràcia”

 

 

Retreu al ministre espanyol que "qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per enviar a la presó els autors intel·lectuals i tots els senyors X d’aquesta trama"

 

 

 

L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

Maria Garcia

Divendres, 9 de febrer de 2024

 

 

El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha respost les declaracions que el ministre espanyol de l’Interior Fernando Grande-Marlaska ha fet en relació amb l”Operació Catalunya’, titllant la instrumentalització de la policia per part del PP de “càncer”. Com no podia ser d’altra manera, Puigdemont ha negat l’afirmació del ministre que aquest càncer ha estat “extirpat”, tot evidenciant la manca d’interès per part del ministeri espanyol a l’hora d’investigar els fets i condemnar-ne els responsables.

El dirigent de Junts ha matisat les paraules de Marlaska, que també ha dit que l”Operació Catalunya’ és “impensable en una democràcia”, lamentant que ha estat una realitat, a diferència d’altres entramats que denuncia el PP sense proves, com les suposades relacions entre l’independentisme i Rússia, que l’Eurocambra investigarà a petició dels populars i amb el suport d’alguns socialistes europeus.

 

Puigdemont també ha retret que “qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per

La Moncloa diu que no li consten vincles entre Rússia i l’independentisme

 

 

ESPAÑA

 

 

El ministre de l'Interior confia que la investigació determinarà si van arribar a existir les suposades vinculacions

 

 

El ministre d'interior, Fernando Grande-Marlaska, en una imatge d'arxiu / EP

 

Gerard Mira

09/02/2024 15:46 

 

 

El govern espanyol assegura que no té cap constància sobre els suposats vincles entre Rússia i l’independentisme. Així ho ha afirmat aquest divendres el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una entrevista a TVE: “A mi no em consta, però on han de constar, si és el cas, és en la institució que és l’encarregada de la recerca de qualsevol circumstància que en aquest cas, com en uns altres, són els òrgans judicials i la Fiscalia del nostre país”, ha deixat clar el ministre, que tot i que ha posat especial èmfasi en remarcar que no és conscient que existissin aquests suposats vincles en el marc del Procés, tampoc ha volgut negar-los.

Marlaska també ha volgut deixar clar que “Espanya és un país que investiga tot el que ha d’investigar, tot el que es denuncia i tot el que es coneix” i que, per la qual cosa, la mateixa investigació que forçat el PP a l’Eurocambra ja determinarà quina mena de vincles van arribar a existir, en cas que sí, entre l’independentisme i el Kremlin. “Són els òrgans competents els encarregats de determinar el que

L’amnistia incompleta: 115 catalans que dormen amb les sabates posades. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

VilaWeb us fa avinents els noms de 115 persones, conegudes i no conegudes, que són incloses en els sumaris amb què els jutges esquivaran l'amnistia si no es millora el text i es tapen els forats que té ara

 

 

 

 

 

Vicent Partal

06.02.2024 - 21:40

Actualització: 06.02.2024 - 23:57

 

 

 

L’any 2020 es va estrenar un documentari sobre Adrià Carrasco i Tamara Carrasco que portava per títol Dormir amb les sabates posades. La frase, extremadament gràfica, feia referència a aquest estat d’ànim que una persona té quan sap que, en qualsevol moment, la policia pot tirar a terra la porta de sa casa. Dorms amb les sabates posades per estar preparat.

Arran de la discussió sobre la llei d’amnistia, els forats que té i la necessitat de blindar-la tant com siga possible abans d’aprovar-la, a VilaWeb ens hem capbussat en els milers de fulls de les causes que els jutges fan servir per boicotar el procés. Concretament, ara per ara, les de l’operació Judes i el Tsunami Democràtic, on volen fer passar el terrorisme, i la del cas Vólkhov, on volen fer passar la traïció a la pàtria –la seua.

Ens hi hem capbussat durant dies per poder fer-nos una idea exacta, basada en dades concretes i contrastades, de quanta gent forma part d’aquestes investigacions. De quanta gent, per això i per tant, en un moment o altre –però sempre depenent de l’arbitrarietat dels jutges– podria entrar en situació de persecució. D’una persecució que, si mai arribàs, no seria emparada per la llei d’amnistia, tal com és redactada ara.

La llista inclou avui 115 noms.

Els 115 noms sota l’amenaça dels jutges que no volen l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La llei ha deixat ara per ara uns buits legals que podrien ser manipulats pels jutges per ampliar els investigats per terrorisme i traïció

 

 

 

 

 

Hi ha una via d’aigua oberta a l’Audiència espanyola per on poden investigar molta més gent per terrorisme dins l’independentisme català? VilaWeb ha comprovat que aquests darrers cinc anys s’han fet desenes d’investigacions prospectives vinculades al moviment independentista al jutjat central número 6 de l’Audiència espanyola, amb Manuel García-Castellón, i al jutjat número 1 de Barcelona, amb Joaquín Aguirre. N’hi hem comptats 115.

Els vint-i-quatre investigats oficialment per terrorisme podrien restar fora de l’amnistia si el text actual de la llei, que és en tramitació al congrés espanyol, no canviés el punt que es refereix a aquest delicte. Però el problema pot ser més gros si les esquerdes afecten més encausats per terrorisme o traïció, cosa que cap dels juristes consultats per VilaWeb no gosa descartar: alguns ho donen pràcticament per segur i alguns altres ho consideren poc probable. El cas és que les investigacions són obertes, es van fent més diligències, amb noves identificacions, i, a més, hi ha un centenar llarg de persones que, en algun moment o altre, han estat en el punt de mira de la Guàrdia Civil en aquestes instruccions.

N’alertava recentment Gonzalo Boye, que és advocat de dos dels investigats –el president Carles Puigdemont i el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay– i que és una de les persones que ha estat en el punt de mira d’aquestes investigacions, sobretot la de la trama russa en el cas Vólkhov: “Es rescatarà una llista llarguíssima de persones a les quals volen perjudicar […], i no costa gens de demanar un altre informe addicional i tornar-les a introduir en la causa.”

Tot plegat va començar amb la investigació de gent vinculada als CDR a final del 2017 i començament del 2018.

L’origen de la persecució

La trampa de García Castellón que va confondre el fiscal del Suprem en el cas Tsunami

TRIBUNALS

 

Álvaro Redondo es va embolicar amb l'exposició raonada enviada al Suprem, que donava a entendre que s'havia produït un 'segrest' de controladors en la protesta del Prat

 

 

Sentada de manifestants a l'Aeroport del Prat davant dels Mossos

 

 

 

Quico Sallés Ciutat de la Justícia 07/02/2024 14:12

 

 

A mesura que passen els dies, es van desgranant detalls de com s’ha despertat la guerra interna dins la Fiscalia Penal del Tribunal Suprem arran de la causa del Tsunami Democràtic. Segons fonts judicials, un nou element podria fer entendre l’existència d’un esborrany anterior al dictamen del fiscal Álvaro Redondo on sí que hauria contemplat la possibilitat que les protestes postsentència constituïssin un delicte de terrorisme. Aquest element hauria estat la convicció del fiscal del Suprem que els controladors aeris haurien estat ‘segrestats’, és a dir, sense possibilitat de sortir de la torre de control per acció dels manifestants.

Aquest fet hauria estat la clau per sostenir que la causa s’hauria d’instruir per terrorisme perquè hi hauria hagut una detenció il·legal, una conseqüència dels desordres públics a l’aeroport. Redondo va arribar a aquesta conclusió perquè només havia fet una lectura de l’exposició raonada que havia remès el magistrat Manuel García Castellón al Tribunal, no tota la causa sencera, ni tampoc hauria compartit

La premsa espanyola no pot més: Puigdemont mana sobre Sánchez i els fiscals

 

LES PORTADES

 

El fiscal del Suprem s'oposa a investigar Puigdemont per terrorisme en el cas Tsunami i la premsa espanyola no pot més 

 

 

Alba Solé Ingla
Barcelona. Dilluns, 5 de febrer de 2024. 07:44
Actualitzat: Dilluns, 5 de febrer de 2024. 10:20
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

El fiscal del Tribunal Suprem s’oposa a investigar el president a l'exili Carles Puigdemont per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic. Álvaro Redondo es posiciona així en resposta a l’exposició raonada que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va enviar al Tribunal Suprem perquè assumeixi la causa. Ara bé, no es tracta d’un posicionament definitiu del ministeri fiscal, perquè l’informe de Redondo encara ha de passar per la junta de fiscals. Tot i això, la posició del fiscal del Suprem és la mateixa que la de l’Audiència Nacional, que ha reiterat en diverses ocasions la seva oposició a investigar per terrorisme Puigdemont, Marta Rovira i la resta d’encausats. La premsa espanyola, aquesta que sempre ha tret pit de la importància del respecte a les decisions judicials, ara posa en dubte els fiscals; fa uns dies qüestionava el de l'Audiència Nacional, i ara el del Tribunal Suprem. "El fiscal del Suprem va veure terrorisme en Puigdemont per Tsunami i va canviar de criteri després de reunir-se amb el fiscal general", assegura El Mundo. El rotatiu indica que Álvaro Redondo, el fiscal del TS que ha redactat aquest darrer informe, en un primer moment "apreciava indicis de terrorisme contra Puigdemont", ara bé, sembla ser que "després de reunir-se amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro Garcia Ortiz, va canviar de criteri". La fotografia del dia és per a Nayib Bukele, que ha estat reelegit president de El Salvador.

 

El Mundo

 

 

El País també carrega contra els fiscals i contra el president a l'exili i apunta que l'informe del fiscal del Tribunal Suprem

L’independentisme no pot perdre el caràcter regenerador. Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Aquesta dècada l'independentisme no s'ha mogut tan sols per fer del Principat una república independent. S'ha mogut per regenerar la vida pública. I a això no hi podem renunciar

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

01.02.2024 - 21:40

Actualització: 02.02.2024 - 00:37

 

 

 

Em preocupa una cosa que he vist com prenia cos durant aquesta intensa setmana política centrada en l’amnistia. És l’acceptació sistèmica i acrítica de l’anormalitat espanyola per part dels polítics catalans –molt particularment, els independentistes.

Després del vot negatiu de Junts, i generalment per a atacar-lo, hem arribat a sentir, com si fos un argument raonable, que no és possible de fer cap llei perfecta i que si es fes, igualment, els jutges la tombarien. De manera que conformem-nos amb la que tenim.

Anem a pams. Les lleis les fan els parlaments perquè són el poder –de tots tres– que voten directament els ciutadans. Hi ha separació de poders, però també hi ha jerarquia entre poders, i el parlament és al capdamunt de tot. Per això, en una democràcia, les lleis les fan els parlaments i els jutges es limiten a aplicar-les una volta han estat votades.

Quan el legislatiu fa una llei, aquesta llei té una finalitat.