El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha criticat aquest dilluns durament la futura llei d’amnistia, en considerar que no aportarà “pacificació”, sinó “discòrdia”. En el seu discurs a l’acte de promesa del càrrec dels nous jutges de Catalunya, Barrientos ha assegurat que “una llei que privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia”, com, segons ell s’evidencia últimament en debats acadèmics sobre aquesta llei. “Ningú, cap persona, entitat o organització, per poderosa que es pretengui i encara que s’escudi en els vots, està per sobre la llei”.
Per a Barrientos, la llei “o és general, o no és llei”, i durant la seva vigència “obliguen per igual a tothom, inclosos els jutges”, que han d’”assegurar la seva aplicació efectiva a tots els ciutadans en pla d’igualtat, sense excepcions ni privilegis, sense espais d’impunitat, que comprometrien el caràcter general de tota llei”. Així, ha afirmat que la llei d’amnistia comprometrà “sense cap dubte” el caràcter general d’altres lleis perquè “en benefici exclusiu d’alguns exceptua l’aplicació d’altres lleis que segueixen vigents i són d’aplicació inexorable per a la generalitat de la ciutadania”.
Així, ha dit als nous jutges que tots ells han de garantir “el sotmetiment de tothom, també de les institucions, a la legalitat constitucional”.
Com és tradicional en els seus discursos de benvinguda als nous jutges, els ha recordat que molts d’ells
OPINIÓ
Quan la data de caducitat de la proposició de llei d’amnistia ja s’havia passat, el PSOE va demanar, i aconseguir, una pròrroga fins al dia 8 de març, dia de la dona, per cert, per continuar negociant. Una negociació tan silenciosa i secreta que sembla clandestina i del curs de la qual ningú no en sap res. Quan això passa, és que hi ha consigna de tancar l’aixeta de la informació i, fins i tot, la castàlia dels rumors. Les parts estan negociant. Tothom a callar.
L’únic que no calla és l’MHP Aragonès que s’esgargamella a tots els mitjans a la seva disposició, és a dir, tots, exigint que aquesta llei s’aprovi perquè és robusta i perquè la seva no aprovació portarà més mals que béns. Són les mateixes raons del govern, les raons espanyoles, amb les quals la Generalitat combrega amb devoció vaticana. Tot el cor unionista demana el mateix, terroritzat de què pugui passar si la llei no s’aprova. El cinquè genet de l’Apocalipsi, el de l’extrema dreta, aguaita a la cantonada de les eleccions
A més, raonen els partidaris de l’aprovació sense més rebombori, a banda de la robustesa de la norma, en el cas, hipotètic, que hi hagués errors en l’aplicació, sempre tenim el recurs als indults. Aquest és el parany saduceu. L’amnistia implica el reconeixement que no hi va haver delicte. L’indult, en canvi, pressuposa
L\'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, al despatx Autor/a: Lourdes Casademon |
L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha respost a la sol·licitud d’informació que li va enviar la delegació del govern espanyol a Catalunya assegurant que l’Ajuntament compleix amb la normativa en matèria d’empradronament en temps i forma. “Sorprèn, en aquest sentit, les diferents notícies que han aparegut als mitjans de comunicació, així com també el propi requeriment efectuat per part de la subdelegació”, apunta en la resposta, avançada pel diari ‘El Periódico’ i a la qual ha tingut accés l’ACN. En la missiva, que s’adreça formalment a la subdelegació a Girona, Orriols assegura que “el procediment que segueix l’Ajuntament de Ripoll en relació a l’empadronament no suposa cap vulneració de l’ordenament jurídic vigent”.
Orriols respon així a la sol·licitud d’informació que va impulsar el delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, i ho fa en el termini que se li va donar. L’alcaldessa, que es posa a disposició del govern espanyol per si li cal més informació, detalla el procediment per tramitar
Una de les principals reivindicacions de l’independentisme català és acabar amb l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de fa dècades per part de l’Estat espanyol, i així va quedar recollit en els respectius acords d’ERC i Junts amb el PSOE per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Aquest espoli, que durant anys i panys els partits unionistes i espanyolistes han negat insistentment malgrat les denúncies dels catalans, ha quedat confirmat de nou aquest dimarts, 20 de febrer, a través del manifest conjunt que han signat una vintena de col·legis professionals catalans.
Les institucions signants, que aglutinen alguns dels sectors professionals més importants, reclamen que Catalunya tingui les competències per a gestionar els recursos econòmics propis, exposant amb dades la gravetat de l’espoli fiscal patit. Manifesten que Catalunya ha de “tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos que genera amb l’objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l’equilibri i solidaritat territorial”.
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Ginebra Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 13:45 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró |
Més entrebancs per a Manuel García-Castellón, qui cada vegada té més complicat poder investigar per “terrorisme” els líders independentistes. Aquesta vegada, ha estat Suïssa qui ha propinat el nou revés que s’ha endut el jutge de l’Audiència Nacional: el país on la secretària general d’ERC Marta Rovira està exiliada, precisament per fugir de la repressió judicial espanyola, ha posat en dubte la investigació que du a terme l’AN contra ella, i ha demanat més informació a Espanya “abans de verificar” si la comissió rogatòria “té un caràcter polític”. Mentre esbrinen si hi ha objectius polítics rere la investigació, Suïssa ha optat per suspendre temporalment la petició del jutge espanyol.
Aquesta ha estat la resposta de l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa a la comissió rogatòria que va fer García-Castellón al país, en la qual demanava, entre altres, localitzar Rovira a Suïssa i informació sobre els seus moviments bancaris. “No entenem quina finalitat es persegueix amb aquesta localització”, apunta l’oficina en un extracte de la seva resposta, a la qual ha tingut accés l’ACN.
Però això no és tot:
RODALIES
Óscar Puente i Ester Capella en una de les reunions bilaterals | Europa Press |
19/02/2024 14:17
Els governs catalans i espanyols han començat la setmana amb una reunió per abordar com ha de ser el traspàs de Rodalies. Un traspàs que continua sense calendari exacte, però sí amb un compromís explícit de totes dues administracions per establir, en els pròxims sis mesos, les bases de la nova empresa mixta que gestionarà el servei. La trobada, liderada pel ministre de Transports, Óscar Puente, i la consellera de Territori, Ester Capella, serveix com a punt de partida per al traspàs de l’operadora.
Els responsables d’infraestructures de cada govern han pactat la constitució de sis grups de treball de caràcter tècnic que baixaran al terreny l’acord polític. Aquestes comissions són: traspàs de l’operadora, serveis ferroviaris, pla de Rodalies, traspàs de la infraestructura, assumptes econòmics i assumptes jurídics. Al llarg del primer trimestre s’acabarà de concretar el calendari que seguiran aquestes comissions, ha dit Capella. La consellera les ha definit com un
No hi ha terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic. Ho sosté el director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, que veu algunes ombres en la llei d’amnistia.
PAÍS - PRINCIPAT
Josep Casulleras Nualart
Fotografies
Albert Salamé
Hi havia somriures i copets a l’espatlla forçats al vestíbul de l’entrada del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, al Fòrum. Feien rotlle el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños; el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz; el president del TSJC, Jesús María Barrientos; el fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres, i el president del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte. Esperaven l’arribada de Felipe VI a l’auditori, on havia de presidir l’acte anual de lliurament de despatxos als nous jutges formats a l’Escola Judicial de Barcelona. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, també hi assistia com a autoritat, però no ha participat en la rebuda al rei i hi ha tingut un paper del tot secundari, testimonial.
Hi havia prou metres de separació perquè la premsa no pogués sentir la conversa, però de fora estant qualsevol observador hauria dit que estaven d’acord amb tot. Era un miratge, perquè aquella camaraderia impostada amagava una guerra oberta entre els poders de l’estat per l’amnistia als represaliats del procés. I restava per veure si aquell que esperaven beneïa d’una manera més o menys explícita la rebel·lió de jutges i fiscals que hi ha en marxa. I l’ha beneïda.
Perquè Felipe VI ha aprofitat el discurs de benvinguda als nous jutges per dir unes paraules que tothom sabia interpretar: “Són condicions indispensables en una democràcia la funció de jutjar i executar allò jutjat, atribuïda en exclusiva a un poder de l’estat independent i plenament separat dels altres poders; el respecte a les resolucions dictades pels òrgans judicials i la igualtat de tots davant la llei.” El rei espanyol esmentava
L'eurodiputada del PP Dolores Montserrat en una atenció a mitjans al Parlament Europeu. Data de publicació: dilluns 16 de gener del 2023, 20:29 Localització: Estrasburg Autor: Nazaret Romero |
Utilitzar Europa per intentar atacar la llengua catalana
Plataforma per la Llengua ha lamentat que l’esborrany sobre la immersió lingüística a l’escola catalana elaborat per una missió de diputats europeus conté “arguments enganyosos i mitges veritats”. També ha criticat el “biaix espanyolista” de la missió, que ja va denunciar en una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en què l’entitat lamentava el “malbaratament de fons públics” que suposava la iniciativa. L’entitat opina que la missió encapçalada per la popular Dolores Montserrat s’ha fet seves “les tesis de l’espanyolisme”, amb l’objectiu de “legitimar” les posicions de les entitats “contràries a la normalització del català”.
OPINIÓ - EDITORIAL
Carles Puigdemont a l'Alguer, després de ser detingut. |
Vicent Partal
11.02.2024 - 21:40
El cap de setmana ha estat marcat pel tomb sobtat del discurs del PP sobre els possibles pactes amb Junts i sobre la figura del president Puigdemont.
En un gest que sembla una voladura controlada, dissabte al vespre el PP va fer córrer entre la premsa espanyola que havien parlat amb Junts d’una possible investidura de Feijóo, finalment no reeixida, però que tenen una agenda que inclou allò que anomenen una “reconciliació” amb Catalunya. Reconciliació que sembla que ha de tenir com a mesura destacada l’oferiment d’un indult al president Puigdemont.
El tomb és molt inesperat i sorprenent, sobretot perquè va acompanyat del reconeixement que Puigdemont no podrà ser condemnat per terrorisme –una cosa tan absurda que finalment la reconeixen ells mateixos i tot. I això sí que és xocant, perquè arriba enmig d’una brutal cacera de bruixes maccarthista que la dreta espanyola ha desfermat contra ell pertot arreu i sense gens ni mica de
TSUNAMI DEMOCRÀTIC
Ketty Calatayud
Barcelona. Diumenge, 11 de febrer de 2024. 15:27
Actualitzat: Diumenge, 11 de febrer de 2024. 17:22
Temps de lectura: 4 minuts
Darrere de l’indult condicionat que estava disposat a concedir el PP si Carles Puigdemont es plegava a rendir comptes amb la justícia, acatava la sentència, demanava la mesura de gràcia i renunciava al referèndum il·legal i a la independència per la via unilateral (les condicions que diu ara Alberto Núñez Feijóo que no es donen), subjau una qüestió que no és fútil: la dificultat que Puigdemont sigui condemnat per terrorisme en el cas contra Tsunami Democràtic que instrueix el jutge Manuel García-Castellón, segons reconeixen fonts del PP. Tot i que el magistrat de l’Audiència Nacional ha acordat prorrogar la investigació sis mesos més per intentar imputar al líder de Junts possibles delictes de terrorisme, les mateixes fons reconeixen la complexitat de provar que el president a l’exili liderava les protestes després de les sentències del procés. Ara els líders del PP ja no sentencien que a Catalunya hi va haver terrorisme, com han fet repetidament des de fa setmanes sinó que ara parlen de donar suport a què els jutges investiguin, però sense gaires esperances que prosperi la causa judicial contra Puigdemont per aquest delicte.
Aquest pas enrere del PP contrasta amb les manifestacions que destacats líders del partit han estat realitzant per condicionar l’opinió pública i influir en tot aquell, que, com va suggerir José María Aznar, pugui ‘parlar’ i pugui ‘fer’, amb l’objectiu d’influir i fins i tot d’adulterar la realitat o, si més no, convertir en veritat una mentida a força de repetir-la una vegada darrere l'altra. El mateix jutge García-Castellón va admetre que va començar a investigar Puigdemont per terrorisme quan negociava amb el PSOE. Hi havia una consigna en el PP de vincular el procés amb el terrorisme abans que es votés en el Congrés dels Diputats el passat 30 de gener la proposició de llei de l’amnistia, en la que PSOE, Junts i ERC van incloure els delictes de terrorisme que no suposessin una violació greu dels drets humans? Curiosament, va ser abans d'aquesta data quan alguns líders del PP van fer declaracions al respecte, potser en un intent de relacionar procés, Junts, Puigdemont i terrorisme. Els populars donen ara per fet que la llei d'amnistia quedarà aprovada tot i que Junts hi va votar en contra i la va tornar a la Comissió de Justícia al Congrés, perquè d'aquesta normativa depèn la continuïtat de la legislatura. El PP diposita ara les seves expectatives de frenar l'amnistia que el Tribunal Suprem plantegi una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE), i que aquest suspengui l'aplicació de la llei.
OPINIÓ
Carles Puigdemont
Waterloo (Bèlgica). Dijous, 8 de febrer de 2024. 19:24
Temps de lectura: 7 minuts
Quan el meu partit va decidir votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez com a primer ministre espanyol i permetre una altra legislatura amb un govern d’esquerres a Espanya era perfectament conscient d’algunes de les conseqüències negatives que això comportaria. Algunes d’elles les vaig anticipar als meus interlocutors polítics, que em miraven incrèduls.
No vaig haver d’esperar massa temps. El dilluns 6 de novembre de 2023 era el dia que inicialment havíem escollit fer públic a Brussel·les l’acord subscrit entre el meu partit i el PSOE que permetria la investidura de Pedro Sánchez. Aquell mateix dia, ni abans ni després, sinó justament aquell 6 de novembre, el jutge de l’Audiencia Nacional espanyola García-Castellón decideix investigar-me per un delicte de terrorisme. El cas en el qual ara se’m persegueix com a terrorista estava aturat des de feia uns anys; no s’havia procedit a cap diligència ni s’havia pres declaració a ningú de la suposada trama terrorista que va organitzar el 2019 les protestes ciutadanes contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemnava líders polítics i socials catalans a un conjunt de 100 anys de presó. El fet que el jutge decidís despertar el cas el mateix dia que s’havia d’anunciar l’acord polític d’investidura no és una casualitat, perquè des de fa anys se sap —i, lamentablement, s’accepta com a cosa inevitable— que alguns magistrats coordinen les agendes judicials amb les polítiques.
Que García-Castellón és un jutge extremadament amable amb el PP ho descriu el seu currículum i també les seves decisions. La seva persecució contra Podemos i Pablo Iglesias per una suposada trama de finançament il·legal i blanqueig de capitals passarà a la història dels manuals de lawfare, també en el de la impunitat judicial per
L’Audiència de Barcelona ha confirmat la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’enviar a judici un total de 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la ciutat de Barcelona durant l’1 d’octubre del 2017. Referma, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral en aquest cas. En la resolució, el tribunal descarta investigar més agents —motiu dels recursos d’apel·lació de les acusacions—, però també descarta arxivar la causa contra cap d’ells denegant les peticions de les seves defenses, amb el suport majoritàriament pel ministeri fiscal.
La interlocutòria estableix que “la qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament a que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic”.
La interlocutòria del jutjat, ara confirmada, envia a judici 46 policies i arxiva la causa per a 21 més. Òmnium, Irídia i l’ANC van recórrer contra alguns d’aquests arxivaments, però l’Audiència els ha confirmat. Pel que fa als agents investigats, s’han desestimat els seus recursos contra la seva imputació. El tribunal diu
El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha respost les declaracions que el ministre espanyol de l’Interior Fernando Grande-Marlaska ha fet en relació amb l”Operació Catalunya’, titllant la instrumentalització de la policia per part del PP de “càncer”. Com no podia ser d’altra manera, Puigdemont ha negat l’afirmació del ministre que aquest càncer ha estat “extirpat”, tot evidenciant la manca d’interès per part del ministeri espanyol a l’hora d’investigar els fets i condemnar-ne els responsables.
El dirigent de Junts ha matisat les paraules de Marlaska, que també ha dit que l”Operació Catalunya’ és “impensable en una democràcia”, lamentant que ha estat una realitat, a diferència d’altres entramats que denuncia el PP sense proves, com les suposades relacions entre l’independentisme i Rússia, que l’Eurocambra investigarà a petició dels populars i amb el suport d’alguns socialistes europeus.
Puigdemont també ha retret que “qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per
ESPAÑA
El ministre d'interior, Fernando Grande-Marlaska, en una imatge d'arxiu / EP |
09/02/2024 15:46
El govern espanyol assegura que no té cap constància sobre els suposats vincles entre Rússia i l’independentisme. Així ho ha afirmat aquest divendres el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una entrevista a TVE: “A mi no em consta, però on han de constar, si és el cas, és en la institució que és l’encarregada de la recerca de qualsevol circumstància que en aquest cas, com en uns altres, són els òrgans judicials i la Fiscalia del nostre país”, ha deixat clar el ministre, que tot i que ha posat especial èmfasi en remarcar que no és conscient que existissin aquests suposats vincles en el marc del Procés, tampoc ha volgut negar-los.
Marlaska també ha volgut deixar clar que “Espanya és un país que investiga tot el que ha d’investigar, tot el que es denuncia i tot el que es coneix” i que, per la qual cosa, la mateixa investigació que forçat el PP a l’Eurocambra ja determinarà quina mena de vincles van arribar a existir, en cas que sí, entre l’independentisme i el Kremlin. “Són els òrgans competents els encarregats de determinar el que
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
06.02.2024 - 21:40
Actualització: 06.02.2024 - 23:57
L’any 2020 es va estrenar un documentari sobre Adrià Carrasco i Tamara Carrasco que portava per títol Dormir amb les sabates posades. La frase, extremadament gràfica, feia referència a aquest estat d’ànim que una persona té quan sap que, en qualsevol moment, la policia pot tirar a terra la porta de sa casa. Dorms amb les sabates posades per estar preparat.
Arran de la discussió sobre la llei d’amnistia, els forats que té i la necessitat de blindar-la tant com siga possible abans d’aprovar-la, a VilaWeb ens hem capbussat en els milers de fulls de les causes que els jutges fan servir per boicotar el procés. Concretament, ara per ara, les de l’operació Judes i el Tsunami Democràtic, on volen fer passar el terrorisme, i la del cas Vólkhov, on volen fer passar la traïció a la pàtria –la seua.
Ens hi hem capbussat durant dies per poder fer-nos una idea exacta, basada en dades concretes i contrastades, de quanta gent forma part d’aquestes investigacions. De quanta gent, per això i per tant, en un moment o altre –però sempre depenent de l’arbitrarietat dels jutges– podria entrar en situació de persecució. D’una persecució que, si mai arribàs, no seria emparada per la llei d’amnistia, tal com és redactada ara.
La llista inclou avui 115 noms.
PAÍS - PRINCIPAT
Hi ha una via d’aigua oberta a l’Audiència espanyola per on poden investigar molta més gent per terrorisme dins l’independentisme català? VilaWeb ha comprovat que aquests darrers cinc anys s’han fet desenes d’investigacions prospectives vinculades al moviment independentista al jutjat central número 6 de l’Audiència espanyola, amb Manuel García-Castellón, i al jutjat número 1 de Barcelona, amb Joaquín Aguirre. N’hi hem comptats 115.
Els vint-i-quatre investigats oficialment per terrorisme podrien restar fora de l’amnistia si el text actual de la llei, que és en tramitació al congrés espanyol, no canviés el punt que es refereix a aquest delicte. Però el problema pot ser més gros si les esquerdes afecten més encausats per terrorisme o traïció, cosa que cap dels juristes consultats per VilaWeb no gosa descartar: alguns ho donen pràcticament per segur i alguns altres ho consideren poc probable. El cas és que les investigacions són obertes, es van fent més diligències, amb noves identificacions, i, a més, hi ha un centenar llarg de persones que, en algun moment o altre, han estat en el punt de mira de la Guàrdia Civil en aquestes instruccions.
N’alertava recentment Gonzalo Boye, que és advocat de dos dels investigats –el president Carles Puigdemont i el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay– i que és una de les persones que ha estat en el punt de mira d’aquestes investigacions, sobretot la de la trama russa en el cas Vólkhov: “Es rescatarà una llista llarguíssima de persones a les quals volen perjudicar […], i no costa gens de demanar un altre informe addicional i tornar-les a introduir en la causa.”
Tot plegat va començar amb la investigació de gent vinculada als CDR a final del 2017 i començament del 2018.
L’origen de la persecució
TRIBUNALS
Sentada de manifestants a l'Aeroport del Prat davant dels Mossos |
Quico Sallés Ciutat de la Justícia 07/02/2024 14:12
A mesura que passen els dies, es van desgranant detalls de com s’ha despertat la guerra interna dins la Fiscalia Penal del Tribunal Suprem arran de la causa del Tsunami Democràtic. Segons fonts judicials, un nou element podria fer entendre l’existència d’un esborrany anterior al dictamen del fiscal Álvaro Redondo on sí que hauria contemplat la possibilitat que les protestes postsentència constituïssin un delicte de terrorisme. Aquest element hauria estat la convicció del fiscal del Suprem que els controladors aeris haurien estat ‘segrestats’, és a dir, sense possibilitat de sortir de la torre de control per acció dels manifestants.
Aquest fet hauria estat la clau per sostenir que la causa s’hauria d’instruir per terrorisme perquè hi hauria hagut una detenció il·legal, una conseqüència dels desordres públics a l’aeroport. Redondo va arribar a aquesta conclusió perquè només havia fet una lectura de l’exposició raonada que havia remès el magistrat Manuel García Castellón al Tribunal, no tota la causa sencera, ni tampoc hauria compartit
LES PORTADES
Alba Solé Ingla
Barcelona. Dilluns, 5 de febrer de 2024. 07:44
Actualitzat: Dilluns, 5 de febrer de 2024. 10:20
Temps de lectura: 4 minuts
El fiscal del Tribunal Suprem s’oposa a investigar el president a l'exili Carles Puigdemont per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic. Álvaro Redondo es posiciona així en resposta a l’exposició raonada que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va enviar al Tribunal Suprem perquè assumeixi la causa. Ara bé, no es tracta d’un posicionament definitiu del ministeri fiscal, perquè l’informe de Redondo encara ha de passar per la junta de fiscals. Tot i això, la posició del fiscal del Suprem és la mateixa que la de l’Audiència Nacional, que ha reiterat en diverses ocasions la seva oposició a investigar per terrorisme Puigdemont, Marta Rovira i la resta d’encausats. La premsa espanyola, aquesta que sempre ha tret pit de la importància del respecte a les decisions judicials, ara posa en dubte els fiscals; fa uns dies qüestionava el de l'Audiència Nacional, i ara el del Tribunal Suprem. "El fiscal del Suprem va veure terrorisme en Puigdemont per Tsunami i va canviar de criteri després de reunir-se amb el fiscal general", assegura El Mundo. El rotatiu indica que Álvaro Redondo, el fiscal del TS que ha redactat aquest darrer informe, en un primer moment "apreciava indicis de terrorisme contra Puigdemont", ara bé, sembla ser que "després de reunir-se amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro Garcia Ortiz, va canviar de criteri". La fotografia del dia és per a Nayib Bukele, que ha estat reelegit president de El Salvador.
El País també carrega contra els fiscals i contra el president a l'exili i apunta que l'informe del fiscal del Tribunal Suprem
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
01.02.2024 - 21:40
Actualització: 02.02.2024 - 00:37
Em preocupa una cosa que he vist com prenia cos durant aquesta intensa setmana política centrada en l’amnistia. És l’acceptació sistèmica i acrítica de l’anormalitat espanyola per part dels polítics catalans –molt particularment, els independentistes.
Després del vot negatiu de Junts, i generalment per a atacar-lo, hem arribat a sentir, com si fos un argument raonable, que no és possible de fer cap llei perfecta i que si es fes, igualment, els jutges la tombarien. De manera que conformem-nos amb la que tenim.
Anem a pams. Les lleis les fan els parlaments perquè són el poder –de tots tres– que voten directament els ciutadans. Hi ha separació de poders, però també hi ha jerarquia entre poders, i el parlament és al capdamunt de tot. Per això, en una democràcia, les lleis les fan els parlaments i els jutges es limiten a aplicar-les una volta han estat votades.
Quan el legislatiu fa una llei, aquesta llei té una finalitat.