PAÍS - PRINCIPAT
No posant distància amb Rufián, Rovira l’acaba posant amb els seus
companys d’exili en un moment decisiu a la justícia europea
|
Marta Rovira, acte dels quatre anys d'exili. Fotografia: ACN. |
Per: Josep Casulleras Nualart
23.03.2022 01:50
“Recordo travessar la frontera entre França i Suïssa a quarts de vuit
del matí del 23 de març. Tenia necessitat de connectar amb allò que
passava a Madrid. En vaig estar tot el matí pendent, i amb l’ai al cor
tot esperant què s’esdevindria. I quan vaig veure que els tancaven a la
presó, vaig sentir impotència, frustració, ràbia, ira…” Marta Rovira
recordava així el moment en què, avui fa quatre anys, va arribar a
Suïssa, exiliada, per evitar de ser empresonada ella també. Ho deia ahir
al vespre en una connexió telemàtica de Ginebra estant amb la seu
d’Esquerra, on es va fer un acte sobri, amb la plana major del partit,
per recordar aquest aniversari. Hi havia quatre protagonistes més: Dolors Bassa, Carme Forcadell i Raül Romeva, que van conversar amb Rovira, a més d’Oriol Junqueras,
que va cloure l’acte. Tots cinc ja es van retrobar el juny de l’any
passat a Ginebra, després dels indults als presos polítics.
I, com en aquella fotografia, on només hi havia els presos d’ERC amb Rovira, o la d’uns quants dies després, dels presos de Junts i prou, amb Puigdemont,
a Waterloo, l’acte d’ahir a la seu d’ERC evidenciava la desunió del
moviment, el predomini del partit per damunt de la visió compartida, de
lluita col·lectiva. Era un acte de partit, sí. Però impressionava
escoltar el relat que feia Rovira de la seva sortida a l’exili i que no
hi hagués representants de Junts, si més no Jordi Turull i Josep Rull.
Perquè en el record d’aquelles hores prèvies a la sortida amb cotxe cap
a Suïssa, del neguit durant el ple d’investidura de Turull, del
patiment per què els