dimecres, 19 de desembre del 2018

Puigdemont, Junqueras, Romeva, Sánchez, Rull i Turull denuncien Espanya a l’ONU per vulneració de drets polítics



MÓN - EUROPA







La demanda es presentarà demà a Ginebra, amb la presència dels advocats, Carles Puigdemont i Marta Rovira
















Per: Redacció 

19.12.2018  12:09





El president Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sánchez i Jordi Turull presentaran demà a Ginebra una demanda contra l’estat espanyol davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, amb l’objectiu de denunciar la vulneració dels drets polítics com a diputats electes del Parlament de Catalunya. En l’acte en què es farà pública la denúncia, hi intervindran l’advocat internacional que s’encarrega d’aquest cas, Nico Krisch; la diputada de la CUP Maria Sirvent; la secretària general d’ERC, Marta Rovira; i el president Puigdemont mateix.



La demanda es fonamenta en la vulneració dels seus drets polítics pel fet que el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena els va suspendre la condició de diputats quan va confirmar-ne el processament en la causa contra l’1-O. Tots són acusats de rebel·lió. Els advocats dels presos i exiliats afectats han denunciat repetidament la il·legalitat de la suspensió.



La jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol és contrària a aquesta suspensió, i és clara en relació amb la rebel·lió. ‘S’ha d’entendre relacionada amb actes terroristes, segons la sentència 199/87 del TC‘, raonava l’alt tribunal. Efectivament, aquella sentència deia:
‘Per definició, la rebel·lió és comesa per un grup que té el propòsit de fer un ús il·legítim d’armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l’ordre constitucional.’



El Comitè de Drets Humans de l’ONU ja va admetre a tràmit dues demandes per vulneració de drets polítics, una del president Puigdemont i una altra de Jordi Sánchez, pels impediments imposats per la justícia espanyola a ser investits presidents. En el cas de Sánchez, a més, el comitè va demanar que s’apliquessin mesures cautelars, és a dir, que li permetessin la investidura mentre no es pronunciava sobre el fons de la demanda. Una petició que Pablo Llarena no va tenir en compte.



Entrevista a Neus Torbisco-Casals sobre el recorregut de les demandes a l’ONU i al Tribunal d’Estrasburg








Enllaç notícia :