Junts es manté en el no: reclama a Sánchez retirar els tres decrets i negociar com refer-los

 

 

CONGRÉS DELS DIPUTATS

 

 

Junts referma el seu 'no' als decrets perquè "agreugen l'infrafinançament, retallen competències i posa en risc l'amnistia" 

 

 

Pedro Ruiz
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 8 de gener de 2024. 13:34
Actualitzat: Dilluns, 8 de gener de 2024. 14:05
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

Els tres reials decrets del govern espanyol pengen d'un fil. Junts per Catalunya reitera el seu 'no' als tres paquets legislatius que l'executiu portarà a votació del Congrés dels Diputats aquest dimecres. En una roda de premsa posterior a l'executiva del partit, el portaveu Josep Rius ha explicat que han plantejat al PSOE que retiri els tres decrets llei perquè els torni a presentar "negociats i pactats amb Junts" i que hi hagi un decret "individualitzat per cada tema". Per als juntaires, no es poden tirar endavant uns decrets "aprovats de pressa i sense haver tancat cap acord" amb ells. A més, Rius ha expressat que votaran que no "a hores d'ara" perquè les mesures "agreugen l'infrafinançament que pateix Catalunya, implica una retallada de competències de la Generalitat i posen en perill l'aplicació de la llei d'amnistia". "En comptes d'avançar cap a la resolució del conflicte, reculem", ha alertat el també vicepresident juntaire.

 

Durant la compareixença, Josep Rius ha volgut recalcar en un missatge dirigit als socialistes que "amb Junts no funcionarà l''a cambio de nada'": "El PSOE ha de tenir clar que no ha signat un acord de legislatura. Només hi haurà estabilitat si hi ha avenços en l'àmbit nacional i social". El portaveu de la formació de Jordi Turull i Laura Borràs ha fet al·lusió a l'article 43 bis d'un dels decrets, que és el que pot laminar l'aplicació de la llei d'amnistia: "Suposa donar instruments a la cúpula judicial per dilatar-ne l'aplicació i no es pot posar en safata cap escletxa que permeti ajornar-la". En aquest sentit, Rius ha afegit que "si algú es necessita fer perdonar per la cúpula judicial, és el seu problema, però no ho farà amb els vots de Junts". A més d'aquest punt, els juntaires reclamen "respecte" a les

El jutge de Tsunami vol bloquejar l'amnistia a Europa amb una consulta al TJUE sobre terrorisme

 

 

INVESTIDURA

 

 

Si el TJUE ho admetés a tràmit, paralitzaria l'aplicació de l'amnistia i seria un escull pel retorn de Rovira i Puigdemont 

 

 

Vicenç Pagès / Mayte Piulachs
Foto: EuropaPress
Barcelona. Dimarts, 7 de novembre de 2023. 13:23
Actualitzat: Dimarts, 7 de novembre de 2023. 13:26
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón vol preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si en el dret de la Unió Europea es podria aplicar l'amnistia en els casos de terrorisme, segons informa l'agència Efe aquest dimarts. Aquesta consulta, que s'anomena qüestió prejudicial, podria provocar que la causa de Tsunami Democràtic quedés paralitzada fins a una resposta del tribunal europeu i, per tant, no se li pogués aplicar l'amnistia. El magistrat ja insinua aquesta consulta en la interlocutòria d'aquest dilluns, en la qual anuncia que està investigant per terrorisme al president a l'exili, Carles Puigdemont, i a la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, juntament amb una altra dotzena d'encausats.

Caldrà veure si l'amnistia per al procés que negocia el PSOE amb ERC i Junts precisa i blinda l'aplicació de la llei fins que es pronunciï el Tribunal Constitucional (TC). Per tant, l'efecte de la qüestió prejudicial podria bloquejar la tornada del president Puigdemont i de Rovira, tots dos a l'exili des de fa sis anys. 

Directiva europea

L’Audiència Nacional no afluixa i decideix que és competent per jutjar Boye

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'advocat del president Puigdemont encara pot recórrer al Suprem

 

 

 

Gonzalo Boye en una vista davant del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) / ACN

 

 

Quico Sallés Barcelona

26/10/2023 13:31 

 

 

Sense treva. La Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional ha desestimat un recurs de l’advocat Gonzalo Boye. Un recurs que argumentava la manca de competència de l’Audiència Nacional per jutjar-lo en el “cas Mito”, per un delicte de blanqueig de capitals, un sumari sobre la presumpta introducció a Espanya de gairebé quatre tones de cocaïna dirigida per José Ramón Prado Bugallo, “Sito Miñanco”, i l’entramat mercantil creat per amagar els beneficis de l’operació.

En una interlocutòria, a la que ha tingut accés El Món, la Sala d’Apel·lacions confirma la resolució dictada el 26 de juliol passat per la Secció Tercera de la Sala Penal en què desestimava un article de previ pronunciament en què el lletrat demanava que s’estimés l’excepció de cosa jutjada i la declinatòria de jurisdicció, a la vista que la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid va considerar els fets com una simple falta administrativa i, fins i tot, li va retallar la sanció imposada. 

Part dispositiva de la interlocutòria que desestima el recurs de competència de Boye/QS

 

 

Una competència per agregació

El jutge del cas Negreira imputa Joan Laporta per un delicte de suborn

 

 

CAS NEGREIRA

 

 

El magistrat sosté que els pagaments de Laporta a Enríquez Negreira no han prescrit i amplia la investigació del 2008 al 2018 

 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 18 d'octubre de 2023. 10:58
Actualitzat: Dimecres, 18 d'octubre de 2023. 12:04
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

 

 

El cas Negreira s’amplia. El titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona ha imputat el president del FC Barcelona, Joan Laporta, en el cas Negreira, segons una resolució comunicada al directiu aquest dimecres i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. El magistrat Joaquín Aguirre hi exposa que els pagaments que el Barça va fer al llavors vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, i al seu fill (Javier Enríquez) des del 2001 al 2018  podrien encaixar en un delicte de suborn i que com aquest “és continuat” en el temps, la norma fixa que la seva prescripció s’allarga fins als darrers deu anys a comptar des de l’últim fet suposadament delictiu, és a dir el pagament (el 17 de juliol 2018), i per això amplia els fets a investigar fins al 17 de juliol de 2008, que coincideix amb el primer mandat de Laporta, president blaugrana del 2003 al 2010.

El magistrat hi afirma que aquesta nova resolució és per calcular la prescripció dels delictes que investiga i en aplicar les lleis i la jurisprudència, ha resolt ara que dels investigats del cas Negreira inclou a Laporta pels pagaments que va fer entre els anys 2008 al 2010 i “als membres de la junta directiva del FC Barcelona del seu mandat o que estiguessin integrats a l’organigrama del club i tinguessin una responsabilitat efectiva en efectuar aquests pagaments suposadament il·lícits” als Enríquez a través de les societats DASNIL 95 SL, NILSAD, SCP i  SOCCERCAM SL.

Criteri de la Fiscalia

Fins ara, la Fiscalia Anticorrupció havia fixat el període a investigar entre els anys 2011 al 2018 pel delicte de corrupció en l’esport, i per això havia descartat incloure a Joan Laporta en la seva denúncia pels pagaments de 7,5 milions d’euros del club a l’exvicepresident del CTA, on hi són els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, dos directius, i el Barça com a entitat jurídica. Ara, els dos fiscals del cas -que depenen directament de Madrid- s'hauran de pronunciar no només sobre si el delicte de suborn encaixa en el cas Negreira, sinó també vers l’ampliació del termini a investigar.

Fins i tot, el magistrat Aguirre, en una resolució de la setmana passada (el 9 d’octubre), també considerava que l’actuació de Laporta estava prescrita, tot i matisar “en l’actual moment processal”, quan li va recriminar que volgués acusar Rosell i Bartomeu de pagaments que ell també havia fet. El Barça li va respondre que la petició de personar-se com a acusació particular només en el delicte d’administració deslleial del cas Negreira era en nom del club, no pas del seu actual president.

Negreira, funcionari públic

El jutge Marchena i els magistrats del Suprem se’n foten del judici a l’1-O en un deplorable vídeo amb música de Llach

 

 

El gest és tota una provocació que surt a la llum en el sisè aniversari del referèndum

 

 

 

El magistrat Manuel Marchena, presidint la sala durant la primera jornada del judici de l'1-O el 12 de febrer del 2019 (horitzontal) Data de publicació: dimarts 12 de febrer del 2019, 13:56 Autor: Pool EFE

 

 

Redacció

Diumenge, 1 d'octubre de 2023

 

 

La injustícia espanyola i els membres que la integren no deixen de sorprendre per la seva manca d’imparcialitat. El diari espanyol El Mundo ha revelat aquest diumenge unes imatges inèdites enregistrades i editades pel jutge Manuel Marchena i els magistrats del Tribunal Suprem que van participar en el judici contra el procés.

Es tracta d’un vídeo amb fotografies de la Sala que va jutjar l’1-O i que els magistrats han editat amb la cançó “Junts” de l’artista Lluís Llach, obertament independentista. Tota una provocació que surt a la llum en ple aniversari del referèndum.

El tribunal responsable de la sentència unànime que castigava durament els líders de l’1-O estava integrat pels magistrats Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Andrés Palomo del Arco, Ana Ferrer, Antonio Moral i Luciano Varela.

 

 

 Captures del vídeo publicat a El Mundo.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/fixada/el-jutge-marchena-i-els-magistrats-del-suprem-sen-foten-del-judici-a-l1-o-en-un-deplorable-video-amb-musica-de-llach/

 

Guàrdies civils ascendits, mossos apartats de la Prefectura: on són els caps policials de l’1-O

 

 

INDEPENDENTISME

 

 

Els comandaments dels cossos estatals han tingut una trajectòria molt més plàcida que els de la policia de la Generalitat després de l'octubre del 2017

 

 

 

 

Quico Sallés Barcelona
01/10/2023 21:51

 

 

l referèndum del Primer d’Octubre va tenir molts protagonistes més enllà dels líders polítics, institucionals i civils de l’independentisme. Així s’hi compten les urnes, els milers de persones que es van apinyar als col·legis electorals, els Bombers, els Comitès de Defensa del Referèndum –posteriors Comitès de Defensa de la República (CDR)– o el paper dels jutges, el Tribunal Constitucional i la Fiscalia. Però també hi va haver els policies. De fet, van ser uns protagonistes especials perquè tant a Mossos d’Esquadra, com Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia van assolir un rol principal en la gestió del Primer d’Octubre així com el CNI. Les policies locals, en canvi, van tenir un paper de no intervenció.

A banda dels antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que van repartir llenya a tort i a dret contra els votants del referèndum, hi havia els comandaments, que van tenir paper no només el Primer d’Octubre sinó abans i després. En aquelles dates van agafar volada noms com el major del Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; els dels seus comissaris adjunts a la Prefectura, Joan Carles Molinero i Ferran López; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos; el del cap superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya, Sebastián Trapote; el del cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Catalunya, el general Ángel Gozalo, i el del cap d’Informació del Cos Nacional de Policia a Catalunya per a l’operatiu, el comissari Juan Manuel Quintela. Alguns continuen en actiu, altres gaudeixen de la segona activitat, un bon gruix s’ha jubilat i algun ha estat destituït. El balanç és molt més plàcid per als comandaments dels cossos estatals que per als dels Mossos d’Esquadra, que han anat desapareixent gradualmeny de la Prefectura del cos.

 

 

El president Puigdemont, el major Trapero i el conseller Forn acompanyats de la resta de representants del Govern a la Junta de Seguretat

 

 

Mossos encara operatius, tot i l’Audiència Nacional

L’exili recusa Llarena per les seves opinions contràries a l’amnistia

 

 

TRIBUNALS 

 

 

Una conferència del magistrat a Toledo, la clau

 

 

 

Pablo Llarena, en una aparició pública / Europa Press

 

Quico Sallés Barcelona
26/09/2023 16:32

 

 

Nova batalla judicial arran del judici del Procés i la negociació política per la investidura. El president a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Antoni Comín i Clara Ponsatí han registrat un escrit al Tribunal Suprem amb què demanen al magistrat instructor de la seva causa, Pablo Llarena, que se n’aparti. L’escrit, al que ha tingut accés El Món, es basa en les manifestacions del jutge en una conferència a la Facultat de Dret de Burgos, de la qual aquesta part va tenir coneixement el 12 de setembre de 2023, on “es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en el supòsit que s’arribés a aprovar una Llei d’Amnistia”.

Segons l’escrit, el magistrat que ha instruït la causa del Procés i que manté obertes les diligències contra tot l’exili, ha mostrat que és parcial. “Les seves declaracions no deixen cap dubte sobre la seva

Doble ofensiva de Boye per frenar la persecusió de Llarena contra Puigdemont

 

 

Boye recusa de nou Llarena en la causa de Puigdemont, Comín i Ponsatí i rebutja que els emplaci a informar-lo sobre cautelars 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 26 de setembre de 2023. 17:14
Actualitzat: Dimarts, 26 de setembre de 2023. 17:34
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Mentre la política espanyola debat sobre la possibilitat d'abordar o no una amnistia que acabi amb la judicialització del procés, el torcebraç contra l'independentisme segueix als tribunals en plena efervescència. L'advocat del president Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha tramitat davant del Tribunal Suprem dues noves peticions de recusació contra el jutge instructor, Pablo Llarena, després que el magistrat es va posicionar públicament en contra d'una l'amnistia i en va qüestionar la constitucionalitat. A més, també ha presentat dos recursos, en nom de Puigdemont i del conseller Toni Comín, contra la providència del jutge en què es fixava un termini de deu dies perquè informessin si havien demanat mesures cautelars al TJUE per recuperar la seva immunitat.

En dos escrits, als quals ha tingut accés ElNacional.cat, l'advocat argumenta la nova recusació contra el jutge instructor en les declaracions de Llarena del passat 12 de setembre a la universitat de Burgos en què durant una conferència "es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en cas que s'arribés a aprovar la Llei d'Amnistia". 

"Les manifestacions realitzades pel magistrat instructor no deixen lloc a dubte sobre la seva falta d'imparcialitat i interès directe en la present causa, que obliguen novament a la seva recusació", argumenta en el recurs que ha tramitat en nom de Puigemont, Comín i Clara Ponsatí. El text recorda diferents resolucions del jutge que, segons assegura, evidencien la seva parcialitat, però també episodis com el premi que va rebre de mans de la Fundación Villacisneros, "d'extrema dreta".

Sense base jurídica

Una amnistia per a Marchena

 

 

TRIBUNALS

 

Una llei de 'desjudicialització' del Procés evitaria els retrets de la justícia europea als òrgans judicials espanyols, començant pel tribunal que va condemnar els líders de l'1-O

 

Álvaro García Ortiz, en un moment del seu discurs davant el monarca espanyol, Felip de Borbó, i el president del Tribunal Suprem en funcions, Francisco Marín/CGPJ

 

Quico Sallés Barcelona
24/09/2023 21:02 

 

 

La possibilitat d’una amnistia s’ha instal·lat al centre del debat polític. La negociació entre Pedro Sánchez amb ERC, Junts i Sumar té com a clau de volta una llei que permeti deixar de banda condemnes i processos a independentistes arran del referèndum sobre la independència del Primer d’Octubre del 2017 i les seves derivades, com ara les protestes per la sentència del Procés o els dos judicis contra els membres de la Mesa del Parlament. Però la darrera resolució del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) sobre els presos polítics ha fet entrar la justícia europea en el virtual taulell de la negociació. Una opció que, segons fonts jurídiques pròximes a la negociació, afavoriria una possible entesa.

En aquest sentit, destaquen que les set preguntes formulades pel TEDH a l’Estat espanyol per tal que responguin a les demandes dels presos polítics indiquen quina seria la línia d’actuació dels magistrats d’aquest òrgan judicial europeu. La possibilitat que la justícia europea pugui tombar la sentència del Procés dictada per la sala segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, millora les expectatives d’una possible amnistia. “Podria ser una amnistia, sobretot, per a Manuel Marchena i Carlos Lesmes”, raonen les mateixes fonts, ja que a tots dos magistrats espanyols se’ls atribueix el disseny de l’arquitectura judicial contra el Procés. “La primera amnistiada seria la justícia espanyola”, conclouen, en el sentit que evitarien als magistrats espanyols la vergonya de veure les seves resolucions qüestionades per un tribunal de drets humans.

 

 

 

 

Si hi ha amnistia, decau el procés judicial contra la sentència del Procés a Europa

“Puigdemont a presó, Sánchez a la merda”: manifestació contra l’amnistia a Madrid

 

 

ESPANYA

 

 

La manifestació ha arrencat a les onze del matí a la plaça de Felip II, el lloc escollit pels populars per mostrar el seu rebuig contra l'amnistia als represaliats del Procés

 

 

 

manifestació contra l'amnistia / EP

 

 

 

 

Ivet Nuñez

24/09/2023 12:19 

 

 

La manifestació a Madrid contra l’amnistia i l’entrada de les llengües cooficials al Congrés ha aplegat aquest diumenge 10.000 persones, vingudes de molts racons d’Espanya en autobusos contractats pel PP. La manifestació ha arrencat a les onze del matí a la plaça de Felip II, el lloc escollit pels populars per mostrar el seu rebuig contra l’amnistia als represaliats del Procés. Abans de l’inici de les intervencions, el partit ha projectat un vídeo amb diverses declaracions del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, sobre l’amnistia i les llengües cooficials. Els assistents a la manifestació han començat a cridar ‘fora, fora’.

El vídeo comença amb Sánchez dient que no permetria que la “governabilitat d’Espanya” depengués de partits independentistes. Després han projectat les declaracions més recents i les mesures que ha anat aprovant, inclosa la concessió d’indults. El vídeo ha anat acompanyat de crits contra Sánchez dels assistents a la manifestació amb el lema ‘Per la igualtat dels espanyols’. En el mateix vídeo, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, apareix dient

Els militars amnistiats pel PSOE canten les quaranta a la vella guàrdia: “L’amnistia és legal”

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Ex-membres de la UMD recorden que el PSOE els va amnistiar el 1986 per poder reintegrar-se a l'exèrcit espanyol

 

 

 

 

 

 

 Redacció

20.09.2023 - 21:40

Actualització: 21.09.2023 - 10:17

 

 

La vella guàrdia del PSOE ha estat molt bel·ligerant contra l’amnistia dels represaliats pel procés d’independència. Felipe González i Alfonso Guerra han estat dues de les veus cantants. L’ex-president espanyol va assegurar que l’amnistia era anticonstitucional i la seva antiga mà dreta va dir: “Aquesta amnistia és la condemna de la transició, demano que no la facin perquè és molt greu.” Ni l’un ni l’altre no van dir que, gairebé quaranta anys abans, el govern que capitanejaven va moure els fils necessaris per a aprovar al congrés l’amnistia de la cúpula de la Unió Militar Democràtica (UMD).

[VÍDEO] Felipe González incendia el debat de l’amnistia: “No podem deixar-nos fer xantatge per minories en vies d’extinció”

Els fets es remunten al 29 de juliol de 1975, quan l’exèrcit franquista va decapitar la cúpula de la UMD –una organització militar clandestina pro-democràcia– detenint el comandant Luis Otero Fernández i els capitans

Allisada de Puigdemont a Felipe González: “Polítics que fan pujar el preu de la calç viva”

 

 

El president a l'exili Carles Puigdemont ha posat Felipe González a lloc amb poques paraules

 

 

L'expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, arribant a la conferència que ha donat aquest dimarts a Brussel·les per abordar l'investidura de Sánchez Data de publicació: dimarts 05 de setembre del 2023, 12:29 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

 

Maria Garcia

Dijous, 21 de setembre de 2023

 

 

L’exvicepresident del govern espanyol, Felipe González, està totalment desfermat, i cada vegada que té un micròfon davant, aprofita per carregar contra l’independentisme i les negociacions que el seu partit, el PSOE, vol iniciar amb els sobiranistes catalans per tal d’investir Pedro Sánchez com a president de l’Estat espanyol, després que les eleccions del passat 23-J donessin als partits catalans la clau de la governabilitat espanyola. El president a l’exili i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, tanmateix, ha sabut posar González al seu lloc amb poques paraules.

Pocs dies enrere, l’exlíder socialista criticava que Junts i ERC reclamin una llei d’amnistia com una de les seves condicions a canvi del seu suport a la hipotètica investidura de Sánchez, assegurant que una “erosió del pacte constitucional” perquè “a la Constitució no té cabuda ni l’amnistia ni l’autodeterminació”. A parer de l’expresident, una amnistia suposaria que l’Estat admetés que hi va haver un “sistema repressor” que va “culpar injustament” els independentistes de la “desconnexió del 6 i 7 de setembre”, i per tant “es desqualifica” el “règim repressor”.

González, que no va quedar-se del tot a gust després d’aquestes declaracions, va tornar a aparèixer públicament el passat dimecres, 20 de setembre, per reiterar-los, i per a carregar amb més força contra l’independentisme. Durant la presentació del llibre de l’exvicepresident espanyol Alfonso Guerra, González va instar el govern espanyol en funcions

Quan Felipe González justificava l’amnistia per als serveis secrets franquistes

 

 

INDEPENDENTISME

 

 

La transcripció de les entrevistes entre el SECED i l'exlíder del PSOE mostren el seu posicionament: "S'han de saldar comptes, però amb un límit"

 

 

Felipe Gonzálexz, contrari a l'amnistia pels catalans/Alejandro Martínez Vélez / Europa Press

 

Quico Sallés Barcelona

19/09/2023 21:41 

 

L’expresident espanyol i exlíder del PSOE Felipe González, un dels tòtems de l’establishment espanyol, és una de les primeres veus amb ascendent mediàtic i polític que ha criticat la iniciativa de Pedro Sánchez de negociar una virtual llei d’amnistia amb l’independentisme per tal de retenir la Moncloa. No només ell, sinó també exvicepresident del govern espanyol Alfonso Guerra, la seva eterna mà dreta fins que va dimitir per les acusacions de corrupció cap als seus germans. Curiosament, però, el 1977 González –aleshores militant antifranquista i encara a cinc anys de ser president– defensava l’amnistia per als agents dels serveis secrets del franquisme argüint que, si bé s’havia de passar comptes amb el passat, tot havia de tenir un límit davant el moment polític de canvi que es vivia. Una llei que, segons els experts consultats per El Món, avalaria una norma com la que proposa Carles Puigdemont per als represaliats del Procés.

El paper de Felipe González queda reflectit en els documents de l‘arxiu Jano, als quals ha tingut accés El Món. Són documents, actualment en dipòsit a la Fundació Felipe González, que transcriuen les entrevistes que, des de l’octubre del 1976, mantenien González i Guerra amb agents del SECED, l’acrònim del Servei Central de Documentació, els serveis d’intel·ligència creats per l’almirall Luis Carrero Blanco l’any 1972, organisme que és l’avi de l’actual Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Aquests textos mostren l’interès de Joan Carles de Borbó i Adolfo Suárez de conèixer de primera mà les intencions i els objectius de González, el seu projecte polític i sobre el futur polític de Catalunya. De fet, les entrevistes es van realitzar abans que el PSOE fos legalitzat. Algunes fonts apunten que l’arxiu Jano podria tenir fins a 8.000 fitxes personals de personatges i protagonistes de la Transició. 

 

Part de la capçalera de les transcripcions entre els espies de SECED amb Felipe González els anys 1976 i 1977/FFG

 

 

 

“Saldar comptes amb el passat però amb un límit”

[GREU] Trias diu que el PSOE estava darrere del cop d’Estat del 23-F: “Ningú es pot creure que això va ser del senyor Tejero”

 

 

Admet que Collboni l'ha trucat per parlar però avisa que no farà "del seu escolanet"  

 

L'exalcalde de Barcelona Xavier Trias en l'acte de final de campanya de Junts Data de publicació: divendres 21 de juliol del 2023, 20:19 Localització: Barcelona Autor: Marta Vidal

Agències

Dilluns, 18 de setembre de 2023

 

 

L’exalcalde de Barcelona i líder de ‘Trias per Barcelona’, Xavier Trias, ha assegurat que darrere del cop d’Estat del 23-F estava el PSOE: “Ningú es pot creure que això va ser cosa del senyor Tejero”, ha considerat. Ho ha dit en una entrevista a Ser Catalunya, en què ha vinculat l’episodi a una estratègia per frenar el desenvolupament autonòmic. També s’ha referit a la visita del rei a Barcelona i ha indicat que se li hauria de dir: “No estem contents”. Trias també ha parlat del govern de la capital catalana i ha indicat que Jaume Collboni l’ha trucat i li ha manifestat que vol parlar amb ell. Amb tot, ha remarcat que no farà “del seu escolanet” ni tampoc de cap de l’oposició perquè la seva intenció és “marxar a casa”. 

Tot i que ha remarcat que no ha perdonat a Jaume Collboni pels seus moviments durant la investidura a l’Ajuntament de Barcelona, sha obert la porta a negociar amb el batlle. “Nosaltres podem quedar-nos com a oposició, responsable, però dura o si ell s’apropa ens asseurem i veurem el que hem de fer”, ha assegurat Trias. 

Amb tot, ha reiterat que no té intenció d’acabar l’actual mandat i ha insistit

[MOLT GREU] La Generalitat afirma que l’espoli fiscal va arribar als 21.982 MEUR el 2021

 

 

ECONOMIA 

 

Natàlia Mas critica "l'ofec financera sostingut, injust i deliberat" i reclama més "transparència" al govern espanyol 

 

 

 

Redacció

|Dilluns, 18 de setembre de 2023

 

Les dades confirmen els càlculs del comptador premeditat de l’espoli a tots els Països Catalans que tenim a La República 

El Departament d’Economia i Hisenda ha xifrat en 21.982 milions el dèficit fiscal el 2021, xifra que equival al 9,6 del PIB. Es tracta d’un màxim històric després que en els anys anteriors el dèficit fos de 20.203 milions el 2019 (8,5% del PIB) i el 2020 de 20.772 milions (9,8%) i suposen 2.831 euros per càpita. Així, la Generalitat va aportar el 19,2% dels ingressos mentre que només en va rebre el 13,6% de la despesa. La consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, ha criticat “l’ofec financer sostingut, injust i deliberat” causat per un sistema finançament “caduc”. Segons ha dit, aquest dèficit suposa al voltant del 50% del pressupost de la Generalitat i ha remarcat que limita la despesa de salut, educació, serveis socials i infraestructures. 

 

 

La Generalitat calcula que per càpita els ciutadans de Catalunya reben 2.831 euros menys i, segons la consellera Mas Guix, representa una “pèrdua de recursos” que afecta des de l’atenció sanitària, fins a l’educació o el servei a Rodalies.

Per això, ha criticat l’ofec financer “sostingut”, ja que la mitjana dels darrers 35 anys situa el dèficit en un 8,1% de mitjana i demostra

La relliscada de Llarena amb l’amnistia de Puigdemont

 

 

OPINIÓ  -  DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

L'obsessió per Puigdemont va portar el jutge a criticar-lo en una conferència a Burgos, tot i ser ell qui hauria de decidir en una possible amnistia

 

 Josep Casulleras Nualart

12.09.2023 - 21:40

Actualització: 12.09.2023 - 22:44

 

El jutge Pablo Llarena és qui haurà d’aplicar una possible amnistia al president Carles Puigdemont, i als consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, i també a Lluís Puig i a Marta Rovira. Perquè en el cas d’aprovació d’una possible llei d’amnistia haurà de ser cada tribunal sentenciador o cada jutge que investigui una causa oberta que haurà de decretar l’extinció de la responsabilitat penal de la persona afectada, sempre d’acord amb allò que digui el text de la llei. Ara, l’última paraula la tindran els jutges, tant si són de primera instància com del Tribunal Suprem. Vet aquí un possible escull que pot impedir que l’amnistia es pugui fer realitat de manera immediata, perquè el Suprem ja va fer córrer la setmana passada que no la veu amb bons ulls, i perquè dilluns Llarena mateix va fer unes declaracions públiques que l’haurien d’invalidar a l’hora de decidir sobre el cas de Puigdemont i la resta d’exiliats.

Llarena va fer una conferència a la Facultat de Dret de la Universitat de Burgos, on va parlar de la possibilitat d’una amnistia dels represaliats durant el procés d’independència de Catalunya. Segons les declaracions que va recollir l’agència EFE, va començar dient que calia tenir clar si una llei com aquesta seria constitucional. “Calen molts matisos que encara no són damunt la taula”, va dir. I va qüestionar que l’ordenament constitucional permeti l’amnistia. “Si concloem que no, aleshores el debat s’acaba”, però si fos constitucional –va dir– “caldria mirar si la possible llei és legítima o justificada”.

I per això va dir que calia veure l’exposició de motius de la llei, si hi hauria “una finalitat constitucionalment legítima que justifiqués que

Destapen un nou cas de policia infiltrat en el referèndum de l'1-O

 

 

Un agent de la 28a promoció amb el nom de 'Sergio' s'hauria infiltrat en moviments de Madrid 

 

 

Vicenç Pagès
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 6 de setembre de 2023. 10:43
Actualitzat: Dimecres, 6 de setembre de 2023. 11:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Nou cas de policia infiltrat. Es tracta del 'Sergio', un agent de la 28a promoció del cos de policia espanyola que ha estat infiltrat durant sis anys en els moviments socials de Madrid. De fet, fins i tot va arribar a desplaçar-se a Catalunya, participant en el referèndum del Primer d'Octubre en una escola electoral de Barcelona o en una manifestació antirepressiva el 2 de febrer de 2020. 

 

Segons destapa La Directa, juntament amb el mitjà El Salto, en 'Sergio' es va graduar a l'acadèmia de policia d'Àvila el 6 de juny del 2014, amb la presència del director general de la Policia Ignacio Cosidó, el secretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez i l'aleshores diputat provincial pel Partit Popular Pablo Casado. Uns mesos més tard, el ministeri de l'Interior ja li va atorgar un DNI fals amb el nom de Sergio Manuel Botana Fernández i va ser quan va aterrar a la capital de l'Estat provinent de Galícia. 

 

Inicis a Madrid

VÍDEO | Cs força la retirada d’una foto de l’1-O exposada a la mostra de les contribucions de Catalunya al progrés d’Europa

 

 

L'exposició, que encara no s'ha inaugurat oficialment, ja ha patit l'escarni i la censura de l'espanyolisme

 

 

Fotografia de la urna de l'1-O retirada de l'exposició a l'Eurocambra. Data de publicació: dimarts 05 de setembre del 2023, 10:11 Localització: Brussel·les Autor: Redacció

 

 

Maria Garcia

Dimarts, 5 de setembre de 2023

 

 

Primera censura contra l’exposició organitzada pels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín que mostra, a través de moments clau en la història de Catalunya, les contribucions que el país ha fet al progrés social i polític d’Europa. La mostra, malgrat que no s’inaugura de forma oficial fins a les 18 hores de la tarda d’aquest dimarts, ja ha patit l’escarni i la censura de l’espanyolisme amb representació a la Unió Europea.

 

El partit espanyolista de Ciutadans, tot i estar pràcticament extingit a Catalunya, encara té representació a la Unió Europea, i aprofita els seus últims minuts de glòria per carregar contra l’independentisme. Així, els eurodiputats de la formació taronja, en saber que l’exposició incloïa una fotografia del referèndum d’autodeterminació celebrat el primer d’octubre del 2017, han presentat una denúncia a les institucions europees per forçar la seva retirada.

 

L’Eurocambra, després de rebre la denúncia de Cs, ha obligat Puigdemont i Comín a retirar la imatge. La fotografia mostrava diverses persones portant una urna de l’1-O amb to victoriós, després d’haver vençut els intents de l’Estat espanyol per impedir

Nou judici a Valtònyc el 21 de novembre: li demanen quatre anys de presó

 

 

Societat · Policia i justícia

 

 

És acusat d'un delicte d'atemptat i alternativament d'un possible delicte d'amenaces agreujades · El judici es farà a Sevilla, però el raper podrà declarar per videoconferència

 

 

 

 

 

 

 

Redacció

04.09.2023 - 11:28

|Actualització: 04.09.2023 - 12:20

 

 

El raper Valtònyc serà jutjat una altra vegada per la justícia espanyola el 21 de novembre. El jutjat 2 d’Estepa (Sevilla) va obrir judici oral contra ell fa més de dos anys per un presumpte delicte de provocació per a cometre un delicte d’atemptat i, alternativament, un possible delicte d’amenaces agreujades per haver animat a matar guàrdies civils durant un concert el 31 de març de 2018 a Marinaleda. Per una resolució judicial a la qual ha tingut accés VilaWeb, Valtònyc ha sabut la data del judici. Hi podrà declarar per videoconferència de Brussel·les estant.

 

La fiscalia demana quatre anys de presó i una multa de 3.600 euros, o bé de tres anys de presó pel delicte alternatiu d’amenaces, si fos el cas

Guerra oberta entre fiscalia i Tribunal Constitucional per Puigdemont

 

 

POLITICA

 

 

Recurs del ministeri públic per la decisió de no admetre el recurs d'emparament del president a l'exili

 

Quico Sallés Barcelona

04/09/2023 10:22 

 

 

Batussa a camp obert entre la fiscalia i el Tribunal Constitucional arran de la situació processal del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín. El fiscal davant el Tribunal Constitucional, Pedro Crespo, ha presentat un duríssim recurs de súplica, al que ha tingut accés El Món,per la decisió de la “secció de vacances” de rebutjar a tramitar els recursos d’emparament del president i el conseller a l’exili, contra la resolució del Tribunal Suprem de mantenir la causa oberta contra tots dos i continuar el tràmit de les euroordres, del passat 9 d’agost. 

 

Segons la fiscalia, “la decisió de fons adoptada per la Secció de Vacances” es pot “valorar com a encertada o desencertada, bé o mal fundada, però el fet determinant és que no ha estat adoptada ni en el temps ni per l’òrgan que d’acord amb la llei asseguren la seva legitimitat constitucional, o, cosa que és el mateix, garanteixen que aquesta decisió és fruit del legítim exercici de la jurisdicció constitucional”. És a dir, entenen que no s’ha fet una aplicació correcta del dret i que perjudica la legalitat del procediment. Així, el ministeri públic en demana la seva revocació. 

 

De fet, membres del TC van criticar la decisió i, fins i tot, la sala de vacances no va ser unànime en la decisió. Els magistrats César Tolosa i Concepción Espejel, tots dos del bloc conservador, han justificat la urgència