El ‘cop d’Espanya’ que vindrà

 

 

OPINIÓ

 

 

"La política espanyola avança ràpidament cap a un trencament, una riuada que tindrà com a objectiu escombrar Sánchez, Díaz i el que faci falta"

 

 

 

Joan Rovira

17/09/2023 20:31 

 

 

 

 

Em costa molt, moltíssim, veure què hi guanya l’España nacional amb l’amnistia o perdonant-li la vida al català. Tinc la sensació que estem caient, ingènuament, de bona fe, en una trampa colossal que va més enllà que un dels habituals jocs de mans de Pedro Sánchez. Si no hi ha una rendició catalana, una genuflexió absoluta i creïble i una promesa solemne de no tornar-ho a fer (ja poden asseure’s i anar esperant…) quin sentit té tot plegat des del punt de vista dels amos i senyors de l’estat castellà? Per què redimonis s’han de rendir ells ara, quan estan guanyant? No ho veig, francament.

Però, vinga, suposem que l’operació amnistia avança, traspassa a empentes i rodolons la investidura i es comença a concretar en alguna fórmula legal creativa, embolicada i més o menys viable. Suposem també que el català puja de categoria oficial i es normalitza, enmig d’un rebombori fenomenal, al Congrés o a la Unió Europea. Suposem, finalment, que no entrem en la via suïcida d’unes segones eleccions i que el govern espanyol fa uns quants passos seriosos, amb poc entusiasme, cap a la mutació plurinacional d’Espanya. És molt suposar, sí, però suposem-ho. Ja estem veient que la realitat supera totes les previsions…

En aquest cas, el que no podem suposar és que l’España nacional es quedarà quieta com un conill enlluernat de nit per un cotxe al mig d’una carretera.

I aquí entra en joc l’estratègia improvisada, repetitiva i salvatge del PPVOX per a les setmanes vinents, dictada pel

[MOLT GREU] La Generalitat afirma que l’espoli fiscal va arribar als 21.982 MEUR el 2021

 

 

ECONOMIA 

 

Natàlia Mas critica "l'ofec financera sostingut, injust i deliberat" i reclama més "transparència" al govern espanyol 

 

 

 

Redacció

|Dilluns, 18 de setembre de 2023

 

Les dades confirmen els càlculs del comptador premeditat de l’espoli a tots els Països Catalans que tenim a La República 

El Departament d’Economia i Hisenda ha xifrat en 21.982 milions el dèficit fiscal el 2021, xifra que equival al 9,6 del PIB. Es tracta d’un màxim històric després que en els anys anteriors el dèficit fos de 20.203 milions el 2019 (8,5% del PIB) i el 2020 de 20.772 milions (9,8%) i suposen 2.831 euros per càpita. Així, la Generalitat va aportar el 19,2% dels ingressos mentre que només en va rebre el 13,6% de la despesa. La consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, ha criticat “l’ofec financer sostingut, injust i deliberat” causat per un sistema finançament “caduc”. Segons ha dit, aquest dèficit suposa al voltant del 50% del pressupost de la Generalitat i ha remarcat que limita la despesa de salut, educació, serveis socials i infraestructures. 

 

 

La Generalitat calcula que per càpita els ciutadans de Catalunya reben 2.831 euros menys i, segons la consellera Mas Guix, representa una “pèrdua de recursos” que afecta des de l’atenció sanitària, fins a l’educació o el servei a Rodalies.

Per això, ha criticat l’ofec financer “sostingut”, ja que la mitjana dels darrers 35 anys situa el dèficit en un 8,1% de mitjana i demostra

Reunió d’urgència de la Plataforma per la Llengua amb la representació espanyola a la UE per l’oficialitat del català

 

 

 CULTURA - LLENGUA

 

 

L'entitat de defensa del català exposarà els dubtes transmesos per algunes altres delegacions i demanarà al govern espanyol mesures per a evitar que la votació s'ajorni

 

 

 

ACN

18.09.2023 - 09:54

Actualització: 18.09.2023 - 10:04

 

 

La Plataforma per la Llengua és reunida d’urgència amb la representació espanyola davant la Unió Europea per tractar de l’oficialitat del català, que es votarà demà. L’organització exposarà als representants espanyols els dubtes que els han transmès alguns altres països —més enllà dels ja coneguts de Finlàndia i Suècia— perquè l’oficialitat tiri endavant en el Consell d’Afers Exteriors de la UE.

El català viu demà una jornada incerta per a esdevenir llengua oficial de la Unió Europea

 

La Plataforma per la Llengua diu que l’objectiu de la reunió és

Editorial Vicent Partal : Pedro Sánchez pot ser cruyffista?

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La pregunta principal és fins on estarà disposat a conservar la pilota Pedro Sánchez. O, més ben dit, quin preu està disposat a pagar per a conservar-la

 

 

Vicent Partal

13.09.2023 - 21:40

Actualització: 14.09.2023 - 08:23

 

 

En la situació estranya que vivim, hi ha dos components que la tornen explosiva. Per una banda, fent un paral·lelisme amb la guerra freda, la credibilitat de la dissuasió impulsada pel president Puigdemont. Tothom sap que si ha de pitjar el botó vermell ho farà –signifique què signifique. És una credibilitat que Bildu o ERC han perdut pel comportament que han exhibit aquests darrers anys –ja no hi ha ningú que crega que siguen capaços de posar en un compromís el dirigent socialista–, però que Puigdemont manté intacta.

Hi ha un segon factor, tanmateix, que l’altre dia un amic futboler em definia com la sobtada conversió de Pedro Sánchez al cruyffisme. Perquè el president del govern espanyol ha assumit la principal tesi del catecisme futbolístic de l’astre neerlandès: si nosaltres tenim la pilota els altres no poden jugar. Cosa que, si és certa, implica que Sánchez està disposat a pagar qualsevol preu –o gairebé qualsevol preu– per mantenir-la en camp propi.

M’explique. Si tornem a fer eleccions, al gener, el PP és tan sols a quatre diputats de la majoria absoluta. Però no pas per culpa del nombre de vots sinó per la distribució d’aquests vots. En les eleccions del juliol, Feijóo

7 raons per dir “no” a l’amnistia impulsada pel processisme

 

 

OPINIÓ

 

 

"Junts avui pot fer el que sempre han volgut (i el que millor saben fer els convergents), presentar un acord pírric com l’amnistia com un benefici pel país"

 

 

 

 

 

 

 

Pilar Carracelas
13/09/2023 21:55 

 

 

 

 

L’Estat té tot l’independentisme institucional on volia des de 2017: pendent d’una negociació amb el govern espanyol. Aquests darrers anys, el teatre de la insubornabilitat de Junts permetia dissimular-ho: hi havia l’aparença que hi havia una part de l’independentisme que entenia que no en treia res de negociar amb Espanya perquè ja s’ha provat absolutament tot.

Gràcies al paper galdós d’Esquerra, que com ha deixat clar avui Teresa Jordà encara contempla pagar per avançat en una investidura amb la promesa d’una amnistia, i a la incompareixença de la CUP, Junts avui pot fer el que sempre han volgut (i el que millor saben fer els convergents), presentar un acord pírric com l’amnistia com benefici pel país, i fins i tot un pas a favor de la independència. I res més lluny de la realitat: una amnistia ens allunya de la independència, i ho intento explicar en 7 raons.

1. Aparca els efectes del referèndum de l’1-O i torna a situar la independència al terreny de les idees

És cert que l’1-O ja fa temps que l’han reduït a una manifestació (com el 2017 ja feia l’òrbita dels Comuns) o a material electoral per erigir-se en els seus fills veritables. Però una amnistia (o com en vulgui dir el PSOE) en serà el tret de gràcia: si en una negociació tan complexa i que durarà anys poses com a condició de partida una que és més barata que declarar la independència i defensar-la, no contemples fer efectiu aquell referèndum en molts anys. I en aquests anys, l’Estat sí que aprofitarà per fer efectiva l’assimilació de Catalunya a Espanya

2. És una idea que ve de dalt cap a baix

Els 350 metres d’Aragonès, blindat de crítiques, a la manifestació

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

El president de la Generalitat ha estat acomboiat per militants i simpatitzants d'ERC, que han tapat unes poques escridassades amb crits de "independència"

 

La manifestació de la Diada, minut a minut 

 

 

Pere Aragonès El Traïdor es fa una fotografia amb una simpatitzant

 

 

 

Arnau Lleonart

11.09.2023 - 20:35

Actualització: 11.09.2023 - 22:09

 

 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, feia dos anys que no participava en una manifestació de la Diada. El 2021, pocs mesos després d’haver estat investit, va haver de suportar alguna escridassada quan baixava per la Via Laietana de Barcelona; i l’any passat ja no hi va anar perquè considerava que la mobilització era massa crítica amb el govern. Aquesta decisió li va costar moltes crítiques i enguany ha rectificat i ha recorregut uns quants metres en la columna en defensa de la llengua, que ha sortit de l’escola Proa. Tanmateix, no hi ha fet cap com un manifestant més, sinó que ha estat acompanyat d’un grup nombrós de militants i simpatitzants d’ERC preparats per a neutralitzar qualsevol escridassada o xiulet.

[VÍDEO] Les imatges més espectaculars de la confluència de les quatre columnes de la manifestació de la Diada

Aragonès ha aparegut vora les 16.45 a la cruïlla entre el carrer del Consell de Cent i el carrer de la Creu Coberta, on ERC havia convocat els seus militants. Anava acompanyat de la seva esposa, Janina Juli, i de la plana major del partit i el govern: consellers com Laura Vilagrà, Meritxell Serret, Ester Capella i Tània Verge; les portaveus del partit Marta Vilalta i Raquel Sans; diputats com ara Alba Vergés, Teresa Jordà, Najat Driouech, Juli Fernàndez, Pau Morales i Francesc-Marc Álvaro; i figures destacades del partit, com Ernest Maragall, Carme Forcadell i Joan Tardà. No hi havia el president del partit, Oriol Junqueras, que aquest matí ha justificat l’absència informant que tenia covid.

ERC fa una crida a la responsabilitat de l’independentisme per aprofitar “l’oportunitat històrica”

El president era en un entorn de complicitat i de tant en tant se li acostaven ciutadans a parlar-hi o a demanar-li fotografies. Ara, en algun moment s’ha sentit algun xiulet, que ràpidament ha evidenciat que hi havia una consigna clara perquè els partidaris d’Aragonès contrarestessin qualsevol escridassada. Tan bon punt un grup reduït de persones ha cridat “govern dimissió”, un núvol de crits de “independència” ha tapat la crítica. Amb Aragonès mateix cridant-ho i picant de mans.

[RECULL FOTOGRÀFIC] Les imatges més destacades de la manifestació de la Diada 2023

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Us oferim un recull fotogràfic amb les imatges més destacades de l'Onze de Setembre d'enguany 

Manifestació de la Diada 2023 (fotografia: Albert Salamé).

Redacció

11.09.2023 - 21:16

Actualització: 12.09.2023 - 02:03

 

 

La manifestació de la Diada 2023 ha aplegat 800.000 persones, segons l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Les quatre columnes de la marxa han confluït a la plaça d’Espanya de Barcelona, on s’han fet els parlaments finals, entre els quals els de Lluís Llach, com a representant del govern del Consell de la República; Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural; Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI); i Dolors Feliu, presidenta de l‘ANC.

 

Durant la jornada d’avui, s’ha fet uns quants actes relacionats amb l’Onze de Setembre, com ara l’ofrena floral a Rafael Casanova i la Festa de la Llibertat d’Òmnium Cultural. La manifestació ha deixat imatges espectaculars i n’hem seleccionades unes quantes.

 

 

La capçalera de la manifestació dels CDR

Fotografia: Víctor Serri.

 

 

 

Editorial Vicent Partal : Que parle el carrer avui, que parle la gent

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Enguany serà més important que mai d’escoltar les veus del carrer. Escoltar amb molta atenció què diu la gent, què crida, com es mou, quines pancartes porta. Ens veiem al carrer

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

10.09.2023 - 21:40

 

 

La política institucional sempre és encotillada per la manca de participació de la gent. Per això és tant interessant com trist veure com les nits electorals somouen els discursos dels partits i dels governs, tot i que l’endemà mateix ja tornen a provar de domar la societat desplegant això que se n’ha dit “el relat”.

 

Al nostre país, aquesta darrera dècada hem vist com el moviment independentista ha estat capaç de bastir unes mobilitzacions enormes que han incidit en el marc de la política oficial i han canviat completament les regles del joc.

 

Avui fa deu anys de la Via Catalana, sense la qual no hauria passat res del que va passar el 2017. I no cal anar tan lluny.

Xiulets i crits de 'botiflers' enterboleixen l'acte d'ERC al Fossar de les Moreres

 

 

DIADA 2023

 

Un grup d'assistents ha aplaudit els membres d'ERC, però no s'ha arribat a la tensió de l'any passat 

 

 

John McAulay
Foto: ERC Barcelona
Barcelona. Dilluns, 11 de setembre de 2023. 08:14
Actualitzat: Dilluns, 11 de setembre de 2023. 08:27
Temps de lectura: 2 minuts  

 

Un any més, el Fossar de les Moreres ha estat escena de crítiques contra Esquerra Republicana. Com cada vigília de la Diada, centenars de persones s’han aplegat aquesta nit a aquesta plaça del Born de Barcelona, on culmina la marxa de torxes i s'hi homenatgen els herois caiguts del 1714. I com ja comença a ser habitual, la presència de membres d'ERC ha generat animositat d'alguns independentistes assistents, que no s'han estat de mostrar el seu rebuig cap al partit.

🔴 Diada 2023, DIRECTE | Actes, ofrenes i manifestació de l'11 de setembre

Per part dels republicans, hi ha participat l'exconseller de Territori i exalcalde de Sabadell Juli Fernàndez, la regidora d'ERC a Barcelona Elisenda Alamany, la diputada al Congrés Pilar Vallugera, i l'historiador Jordi Fernández-Cuadrench. Després de l'ofrena floral, els representants han compartit algunes paraules, i ha estat aleshores quan una part del públic ha proferit crits de 'botiflers', 'traïdors' i 'espanyols', a més de forts xiulets que han acabat per enterbolir les paraules d'ERC. En resposta, un altre grup d'assistents ha aplaudit els republicans i així mostrar el seu suport.

Editorial Vicent Partal : Puigdemont, Yolanda Díaz i una fotografia a Brussel·les

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Les fotografies no necessiten traductors: travessen les barreres del llenguatge i de l'analfabetisme per enviar un missatge clar a la gent

 

 

Puigdemont, Yolanda Díaz i Toni Comin, ahir a Brussel·les (fotografia: Olivier Matthys).

 

 

 

Vicent Partal

04.09.2023 - 21:40

 

 

“Les fotografies no necessiten traductors: travessen les barreres del llenguatge i de l’analfabetisme per a enviar un missatge clar a la gent.” La frase és d’Ahmad al-Bukhari, un polític paquistanès que als anys cinquanta va exercir càrrecs importants a les Nacions Unides.

 

Bukhari era un polític molt innovador, que va saber entendre el gran paper que la imatge podia tenir en les relacions diplomàtiques, o simplement polítiques. La frase, aquesta frase seua, és tan clara que no requereix cap explicació addicional. I en tot cas la fotografia d’ahir, la del president Puigdemont i la vice-presidenta Díaz junts a Brussel·les, ho ha tornat a posar en evidència.

 

La reunió d’ahir tenia gairebé un únic objectiu:

Les negociacions avancen: Puigdemont i Yolanda Díaz es reuneixen presencialment a l’Eurocambra

 

 

És la primera vegada que un representant del Govern espanyol es reuneix amb Puigdemont

 

 

L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

 

Maria Garcia

|Dilluns, 4 de setembre de 2023

 

 

El president a l’exili Carles Puigdemont es reuneix aquest dilluns, 4 de setembre, amb la vicepresidenta segona del govern espanyol en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz. Tots dos dirigents es reuniran a la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les, segons ha avançat El Nacional i ha pogut confirmar l’ACN de fonts coneixedores de la reunió. Es tracta de la primera vegada que un representant del Govern espanyol es reuneix amb Puigdemont.

 

La trobada s’emmarca en les negociacions per a la hipotètica investidura del líder socialista, Pedro Sánchez, per a la qual són imprescindibles els vots dels set diputats de Junts. Després de setmanes d’especulacions sobre les trobades, així com sobre la llei d’amnistia, que és una de les exigències de Junts a canvi del seu suport a la investidura, setmanes en les quals el mateix Puigdemont ha negat haver-se trobat amb ningú i l’existència de negociacions, finalment tots dos partits apropen postures i es troben de forma presencial.

 

De moment, l’hermetisme i el secretisme continua sent la bandera de Junts en aquestes negociacions, tot i que durant poc temps. Tal com va anunciar Puigdemont, el partit fixarà la seva postura a “tothom que s’interessi per obrir negociacions” el pròxim dimarts 5 de setembre, durant la conferència que farà el president a l’exili per inaugurar

Guerra oberta entre fiscalia i Tribunal Constitucional per Puigdemont

 

 

POLITICA

 

 

Recurs del ministeri públic per la decisió de no admetre el recurs d'emparament del president a l'exili

 

Quico Sallés Barcelona

04/09/2023 10:22 

 

 

Batussa a camp obert entre la fiscalia i el Tribunal Constitucional arran de la situació processal del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín. El fiscal davant el Tribunal Constitucional, Pedro Crespo, ha presentat un duríssim recurs de súplica, al que ha tingut accés El Món,per la decisió de la “secció de vacances” de rebutjar a tramitar els recursos d’emparament del president i el conseller a l’exili, contra la resolució del Tribunal Suprem de mantenir la causa oberta contra tots dos i continuar el tràmit de les euroordres, del passat 9 d’agost. 

 

Segons la fiscalia, “la decisió de fons adoptada per la Secció de Vacances” es pot “valorar com a encertada o desencertada, bé o mal fundada, però el fet determinant és que no ha estat adoptada ni en el temps ni per l’òrgan que d’acord amb la llei asseguren la seva legitimitat constitucional, o, cosa que és el mateix, garanteixen que aquesta decisió és fruit del legítim exercici de la jurisdicció constitucional”. És a dir, entenen que no s’ha fet una aplicació correcta del dret i que perjudica la legalitat del procediment. Així, el ministeri públic en demana la seva revocació. 

 

De fet, membres del TC van criticar la decisió i, fins i tot, la sala de vacances no va ser unànime en la decisió. Els magistrats César Tolosa i Concepción Espejel, tots dos del bloc conservador, han justificat la urgència

Editorial Vicent Partal : El català i les votacions al Consell de la Unió Europea: una dada nova

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

A VilaWeb hem repassat les 1.128 votacions que hi ha hagut aquests darrers deu anys al Consell de la Unió Europea i cap proposta ni una, de cap estat, no ha estat rebutjada

 

 

 

 

 

30.08.2023 - 21:40

Vicent Partal

 

En el marc de les negociacions del govern espanyol amb Junts, que van acabar fent Francina Armengol presidenta del congrés espanyol, Madrid va fer arribar oficialment al Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, el 17 d’agost, la sol·licitud d’incloure el català en la llista de llengües oficials que consten en el reglament número 1, que és el que regula el règim lingüístic de la Unió, i la voluntat que aquest punt es tracte en la reunió prevista el 19 de setembre.

 

Serà una setmana abans d’aquesta reunió que sabrem si el govern espanyol aconsegueix d’incloure o no aquest punt en l’ordre del dia –tot i que cal dir que, vist que Espanya exerceix ara la presidència rotatòria del Consell, no hauria de ser gens complicat d’aconseguir-ho. I allò que podem assegurar ja ara és que si la sol·licitud entra en l’ordre del dia –malgrat les especulacions alarmistes que fa una certa premsa espanyola– serà aprovada segur. Per què?

 

El periodista de VilaWeb Alexandre Solano ha repassat aquests dies una a una totes les decisions adoptades aquests darrers deu anys pel Consell de la Unió Europea i el resultat és que ni una sola proposta presentada per cap estat no ha estat derrotada. Ni una. I això, evidentment, no pot ser casualitat, sinó que respon a un model de

El Decret que “regula” la definició del règim lingüístic a les escoles

 

 

Per

Redacció Unilateral

31 d'agost de 2023

 

 

 

 

 

El 17 de juliol d’enguany llegíem que “el Departament d’Educació ha posat en exposició pública el decret que regula la definició del règim lingüístic a les escoles”. Aquest decret que desplega els punts fixats en relació amb les llengües emprades en l’ensenyament aprovada per ERC, PSC, Junts i els Comuns i quina sorpresa, hi diu que el castellà pot ser: “llengua d’ús curricular i educatiu per a alguns continguts específics, activitats educatives o recursos didàctics si així ho preveu el projecte lingüístic de centre”. Si bé la resposabilitat recau en el Departament i, de rebot, en les direccions dels centres, està clar que aquesta arbitrarietat és contraproduent ja que posa èmfasi en les persones que estiguin al càrrec i/a instàncies de cada entitat: és a dir, paper mullat i no rema a favor de les garanties de la immersió lingüística.

 

Aquest decret que forma part del Pla de foment de la llengua catalana als centres educatius 2023-2028.

 

Tenint en compte els informes que anualment elabora i fan públics diverses entitats de prestigi i competents en la matèria com la Direcció General de Política Lingüística i, Plataforma per la Llengua, entre moltes d’altres, així com també la pràctica i realitat que viu la societat catalana al carrer i també en l’àmbit cultural i educatiu, no es pot obviar que aquest decret lluny de regular “el règim lingüístic” resulta ambigu, fet que sembla perjudicar la llengua minoritzada i que és emprada políticament i sense cap

ERC diu que ha pactat amb el PSOE la reforma del reglament per permetre l’ús del català i el PSOE diu que treballa en un esborrany

 

 

PROCESSISME

 

Discrepàncies importants entre els republicans i els socialistes per reformar el reglament del Congrés dels Diputats. La majoria absoluta del PP al Senat ho fa inviable  

 

Redacció

|Dimecres, 30 d'agost de 2023

 

 

ERC i el PSOE han pactat la reforma del reglament del Congrés que permetrà utilitzar el català i la resta de llengües cooficials de l’Estat a la cambra baixa espanyola, segons ha avançat ‘El Periódico’ i han confirmat a l’ACN fonts dels republicans. La proposta de modificació es registrarà aquesta setmana i, si tira endavant, permetrà que català, basc i gallec es puguin fer servir a les sessions plenàries, les comissions i el registre escrit d’iniciatives parlamentàries. En aquest últim cas, els textos s’hauran d’acompanyar de la versió en castellà, tal com passarà al Butlletí Oficial de les Corts. Aquest dimecres

Editorial Vicent Partal : Assemblea de Representants: un final massa decebedor

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Que el govern, com a remei, opte per dissoldre una Assemblea que s’havia convertit en una pedra a la sabata dins el Consell, deixa un regust molt amarg a la boca

 

 

 

 

29.08.2023 - 21:40

Actualització: 30.08.2023 - 07:58

Vicent Partal

 

Mitjançant un correu del president Puigdemont, ahir es va saber que el govern del Consell de la República havia decidit de sotmetre a votació dels afiliats un canvi de l’estructura de la institució que, si s’aprova, equivaldrà a la desaparició de l’Assemblea de Representants, el “parlament” elegit ara fa dos anys en un exercici magnífic de radicalitat democràtica. Ja veurem què vota la gent, però d’entrada la notícia és trista i descoratjadora.

 

Jo vaig votar en aquelles eleccions i recorde molt bé l’impacte que em va produir aquell vot, aquella manera de votar, de fer campanya i de triar els meus representants. Em va impressionar molt el mètode i tot allò que aquell dia es va posar a prova: la identitat republicana, el sistema de votació pel sistema de cadena de blocs, la capacitat de fer una campanya no basada en els partits polítics sinó en les persones, el mecanisme institucional amb el suport d’una sindicatura independent, la votació amb el mòbil o

L´EscaQuimat#42 amb Sílvia Orriols_ Batllessa de Ripoll_ Aliança Catalana

 

 

 

ENLLAÇ ENTREVISTA;

https://youtu.be/4iwZRowPbMY

Com destruir una estructura d’estat

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els Mossos podien ser una estructura d'estat i se'ls havia de destruir psicològicament, reduir-los a una policia espanyola més"

 

 

 

Sílvia Barroso

29/06/2023 20:38 

 

 

 

El judici pel cas Escolà, l’exescorta dels Mossos d’Esquadra acusat de protegir Carles Puigdemont fins i tot a l’exili, està resultant un manual de com destruir una estructura d’estat. Per descomptat, el que es jutja oficialment no és la lleialtat d’un escorta al president legítim del seu Govern. Ni tan sols la justícia espanyola seria capaç de formular-ho així. El plantejament de la causa, instigada per una denúncia de Ciutadans en els seus bons temps –ara ja llunyans–, és la suposada prevaricació i malversació comesa el 2018 per l’aleshores conseller d’Interior, Miquel Buch, i el mosso Lluís Escolà, per la contractació del sergent com a assessor. La tesi de l’acusació és que, en realitat, Escolà es dedicava a protegir Puigdemont amb el vistiplau de Buch.

 

No cal dir que el judici és tan polític que fins i tot el president del tribunal ha deixat clar en diverses ocasions que no tindrà en compte moltes de les valoracions llançades per testimonis de l’acusació sobre

‘La tertúlia proscrita’: El debat que sacseja l’independentisme abans de les eleccions

 

 

PÒDCASTS

 

 

VilaWeb presenta un nou capítol de "La tertúlia proscrita"  

 

 

 

29.06.2023 20:04

 

 

VilaWeb presenta un nou capítol de La tertúlia proscrita per a analitzar tota l’activitat política de la setmana. Hi participen, una setmana més, Josep Costa, Albano Dante Fachin i Txell Partal. En aquest nou capítol, tractem el debat que sacseja l’independentisme abans de les eleccions espanyoles: l’abstencionisme. Aquesta setmana, entitats com l’ANC, els CDR i el Consell per la República s’han pronunciat sobre la qüestió. De fet, s’ha convertit en un dels temes més importants de la campanya. Els partits polítics han entès l’abstencionisme de les municipals? Ha provocat canvis en el panorama polític català? En parlen Josep Costa, Albano-Dante Fachin i Txell Partal en un debat en profunditat.

 

Però aquest no serà l’únic tema que tractaran. També analitzaran qüestions que havien de canviar i

Últimes notícies sobre l’abstenció

 

 

OPINIÓ

 

 

"I ara, després de no haver fet res en sis anys, sense cap autocrítica i cap renovació, tenen la barra de demanar el vot perquè, si no, vindrà la dreta a Espanya"

 

 

Ramon Cotarelo

29/06/2023 21:40 

 

 

 

 

 

La porta del debat sobre l’abstenció (o vot en blanc o nul que, segons circumstàncies, són el mateix) està oberta de bat a bat. Els partits dits independentistes veuen que se’ls acaba la guingueta d’anar a Madrid a cobrar una morterada per fer retòrica buida davant un Congrés encara més buit o a entabanar i enganyar els votants amb pactes i tripijocs per fer veure que fan alguna cosa per Catalunya quan no fan res més que per a ells mateixos.

 

La reacció de l’establishment mediàtic davant la proposta d’abstenció ha estat i és brutal. Tots els mitjans de comunicació subvencionats (gairebé tots) contra l’abstenció. Centúries de trolls pretorians, intel·lectuals orgànics i captaires de les llargueses dels amos dels diners públics insultant els abstencionistes perquè, ai, caram! L’abstenció serà catastròfica per a Catalunya, governada per un Congrés més catalanòfob que de costum, com si ells haguessin fet quelcom per evitar-lo.

 

L’abstenció no respon a un emprenyament sobtat o, al contrari, a una convicció pètria, immutable, com la que s’atribueix a l’anarquista Emma Goldmann: que si votar serves per a alguna cosa, estaria prohibit. No és veritat; votar serveix i serveix moltes vegades; però no sempre, i l’electorat independentista ha donat