El 17 de juliol d’enguany llegíem que “el Departament d’Educació ha posat en exposició pública el decret que regula la definició del règim lingüístic a les escoles”. Aquest decret que desplega els punts fixats en relació amb les llengües emprades en l’ensenyament aprovada per ERC, PSC, Junts i els Comuns i quina sorpresa, hi diu que el castellà pot ser: “llengua d’ús curricular i educatiu per a alguns continguts específics, activitats educatives o recursos didàctics si així ho preveu el projecte lingüístic de centre”. Si bé la resposabilitat recau en el Departament i, de rebot, en les direccions dels centres, està clar que aquesta arbitrarietat és contraproduent ja que posa èmfasi en les persones que estiguin al càrrec i/a instàncies de cada entitat: és a dir, paper mullat i no rema a favor de les garanties de la immersió lingüística.
Aquest decret que forma part del Pla de foment de la llengua catalana als centres educatius 2023-2028.
Tenint en compte els informes que anualment elabora i fan públics diverses entitats de prestigi i competents en la matèria com la Direcció General de Política Lingüística i, Plataforma per la Llengua, entre moltes d’altres, així com també la pràctica i realitat que viu la societat catalana al carrer i també en l’àmbit cultural i educatiu, no es pot obviar que aquest decret lluny de regular “el règim lingüístic” resulta ambigu, fet que sembla perjudicar la llengua minoritzada i que és emprada políticament i sense cap
