Si els del carrer fem nosa… Per Vicent Partal

OPINIÓ - EDITORIAL

Editorial

Vicent Partal

«Molts dels polítics professionals d'aquest país encara creuen que el carrer és més aviat un decorat, un teatre que poden escenificar quan vulguen, al seu gust i en benefici propi. Però això, en aquest país, s’ha acabat».

 

Per: Vicent Partal

12.09.2018  22:00

 

Hores després de la gran demostració de força de la Diagonal, el PDECat va acordar amb el PSOE a Madrid la presentació d’una moció que demanava diàleg per a resoldre el problema català dins el marc legal vigent. No cal ser cap geni per a entendre que no hi ha diàleg possible quan una de les parts posa un topall que ho condiciona tot. Si ens hem de moure obligatòriament dins el marc legal actual, parlem de submissió i la paraula ‘diàleg’ només és una disfressa per a amagar vés a saber què.



La iniciativa sembla que feia setmanes que corria pels passadissos de la Carrera de San Jerónimo, però el fet que esclatàs l’endemà de la Diada, siga casual o no, resultava especialment feridor. Personalment, crec que era un insult a tanta gent que dimarts féu cap a Barcelona des de tots els racons de país per deixar clar que l’independentisme no cedeix davant la repressió ni abjura els principis que l’han dut a ser la majoria social. Si això el PDECat no ho vol entendre potser és el

L'estafa de l'estampeta també funciona en política

EDITORIAL







José Antich
Barcelona. Dimecres, 12 de setembre de 2018

Com tothom sap, l'estafa de l'estampeta és un frau que se sol fer en llocs públics. Ideada fa més d'un segle, segons s'ha documentat, un llest i un ximple acabaven enredant un ciutadà que passava per allà i que s'acabava quedant una mercaderia ―inicialment estampetes, d'aquí el nom― per un valor que, al final, descobria que era nul. La policia ve alertant regularment que es continua repetint encara aquesta estafa. Però tant és. Al final, sempre hi ha algú que hi cau de quatre grapes.



Ho he recordat quan he seguit durant tota la jornada el culebrot d'unes negociacions sobre una moció al Congrés dels Diputats per a "un diàleg entre el govern espanyol i el Govern de Catalunya en el qual tots poguessin defensar les seves idees, aspiracions i projectes lliurement, sense imposicions i impediments. L'esmentat procés ha d'aspirar a acordar les vies legals i democràtiques que permetin a la societat catalana determinar el seu futur en el marc de l'ordenament jurídic vigent". Un text que,

Crideu independència, si és la independència allò que voleu. Per Vicent Partal

OPINIÓ - EDITORIAL

«Ara fa un any, quan érem en aquesta manifestació i a les portes del referèndum, tots sabíem què faríem i quins passos ens tocaven. En canvi, avui només sabem que resistirem com calga, però els mesos van passant sense que el govern i els partits polítics concreten gran cosa» 

Per: Vicent Partal 

09.09.2018  22:00

Tot fa pensar que la manifestació d’aquest Onze de Setembre superarà tots els rècords. Venint com venim de l’octubre republicà del 2017 i, sobretot, de la consegüent repressió duríssima contra l’independentisme, tothom veu què pot significar. Un any després de l’aplicació del 155, el fracàs de la política repressiva no pot ser més evident. El país es manté ferm i dempeus, disposat a continuar lluitant i a fer efectiva la República. I l’intent de decapitació no ha aconseguit l’efecte d’esmorteir-lo ni d’anul·lar-lo. Ben al contrari, sembla que el fa créixer.



Aquest intent d’escapçar-lo, amb presons i exilis, ha aconseguit, això sí, de desorientar-nos. Ara fa un any, quan érem en aquesta manifestació i a les portes del referèndum, tots sabíem què faríem i quins passos ens tocaven. En canvi, avui només sabem que resistirem com calga, però els mesos van passant sense que el govern i els partits polítics concreten gran cosa. Ni tan sols han engegat aquell Consell de la República que tothom va dir que era la peça clau per a institucionalitzar la nova situació nascuda del primer d’octubre.



A més, aquesta indefinició va acompanyada d’uns dubtes i d’unes discussions que en alguns casos arriben a qüestionar el sentit d’allò que va fer Catalunya l’octubre del 2017. Causa una sorpresa enorme, per exemple, de veure polítics independentistes criticant ‘l’independentisme màgic’ quan ells mateixos ens van convocar a votar afirmant que al cap de divuit mesos seríem independents, o quan

Editorial Vicent Partal : Alemanya derrota Llarena: presos al carrer

OPINIÓ - EDITORIAL

«Això que hem viscut avui és la derrota inapel·lable de la justícia espanyola, que ha instruït un judici que no ja no es pot fer».

Per: Vicent Partal 

12.07.2018  12:32

Tots deveu recordar que fa uns dies la premsa espanyola especulava amb la possibilitat que el jutge Llarena refusàs l’extradició del president de la Generalitat, si era solament per malversació. La raó era que, si passava això, el judici contra els dirigents independentistes esdevenia impossible. Doncs acaba de passar això. Evidentment, seria millor que ni tan sols la malversació es posàs sobre la taula, però, així i tot, la decisió del tribunal alemany és enormement positiva, perquè liquida d’una manera definitiva i inapel·lable el relat del jutge espanyol.



La sentència és molt explícita quan diu que els delictes de rebel·lió i sedició són ‘inadmissibles’, una paraula que difícilment podria ser més clara. I estableix, a més, que mentre dure el recurs que ara activaran els seus advocats, el president continue vivint en llibertat a Alemanya i no siga lliurat a Espanya. Aquest és un gest molt significatiu.



El text dels jutges alemanys fa miques tota la instrucció de Llarena. Especialment perquè diu que de

Enximplar la base. Per Bernat Dedèu

OPINIÓ







Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 11 de juliol de 2018

Després de masegar i pervertir nocions com ara el dret a decidir o el referèndum de l’1-O, el processisme camina incansable cap a la seva propera víctima: l’autodeterminació. Aquesta és la gran lliçó de la trobada entre Pedro Sánchez i Joaquim Torra, una reunió de la qual el president va sortir ben joliu, amb una contradicció que podria entendre fins i tot un nap-buf: d’una banda, el 131 digué que l’autodeterminació va acomplir-se l’1-O mercès al sacrifici dels ciutadans, la qual cosa és ben certa, però per altra banda afirmà que viatjava a Madrid per debatre amb el president espanyol precisament d’aquest dret, l’autodeterminació, que com indica el seu prefix és quelcom que no es debat, només s’aplica. La cosa, per tant, és ben senzilla: o el govern Torra es veu prou fort per aplicar el mandat (ecs) de l’1-O, o el president hauria de convocar eleccions per comprovar si el seu retorn a l’autonomisme compta amb l’aprovació dels ciutadans.



A força de pervertir paraules i conceptes, és normal que els electors acabin amb la mosca al nas i sense entendre gaire com va tot plegat. De fet, per comptes d’eixamplar la base, els líders indepes ja fa dies que es dediquen a enximplar-la (Abel Cutillas™), car només així podran seguir-li marcant gols amb l’habitual i atlètica impunitat. Afortunadament, els conciutadans independentistes cada

Aznar sembla que ja ho comença a veure clar. Per : Vicent Partal

OPINIÓ - EDITORIAL

«La frase, la construcció, la manera com la formula denota tanta desesperació que dóna sentit a la frase anterior: si dónes al nacionalisme (català, vol dir) l'oportunitat de guanyar les eleccions, sempre te les guanya».

Per: Vicent Partal

24.06.2018  22:00





Entrevista ahir a José Maria Aznar en un diari espanyol. Hi parla bàsicament de com reconstruir la dreta espanyola, amb un pacte PP-Ciutadans. De sobte, li demanen sobre la situació del Principat i la resposta és emblemàtica: ‘Si al nacionalisme li dónes l’oportunitat de guanyar les eleccions, et guanya les eleccions.’ L’ex-president espanyol encara va més enllà i afegeix: ‘És difícil d’explicar-ho, perquè és un fet insòlit en la història.’ Això vol dir –tot i que ell no ho diria mai així– la victòria dels independentistes en unes eleccions convocades mitjançant un colp d’estat.



No sé d’on ho trau, Aznar, que això siga un fet insòlit, però em sembla significatiu que presente la situació catalana dibuixant-la d’una manera tan i tan excepcional. Difícil d’explicar, diu. La frase, la construcció, la manera com la formula denota tanta desesperació que omple de sentit la frase anterior:

si dónes al nacionalisme (català, vol dir) l’oportunitat de guanyar les eleccions, sempre te les guanya. I també una frase que deixa caure immediatament després, quan li demanen com s’ha de resoldre això i ell fa una referència a la llei de partits espanyola. No s’atreveix, encara, a dir-ho, però és evident que

Justícia i Guàrdia Civil: un estat dins l’estat. Per Vicent Partal

OPINIÓ - EDITORIAL

«Tant hi fa què vote la gent, què diga el parlament i qui mane al govern, que ells continuen veient el món en blanc i negre».

Per: Vicent Partal 

21.06.2018  22:00

Ahir va ser un dia per a recordar molt temps. Molt significatiu. Primer la jutgessa Lamela va exonerar Florentino Pérez i cinc ex-ministres del govern espanyol, tant del PSOE com del PP, de les acusacions de malversació, frau i suborn per l’escàndol del Castor. Poc després de migdia va esclatar una autèntica bomba informativa, quan l’Audiència de Navarra va deixar en llibertat els violadors de la Manada, només amb una fiança de sis mil euros. Entremig, la batllessa de Berga havia estat condemnada a sis mesos d’inhabilitació, acusada d’haver mantingut l’estelada penjada al balcó municipal, i el coordinador de Mossos per la República havia denunciat vexacions en la seua declaració davant la Guàrdia Civil, que l’investiga.



De fa molt de temps, cada dia ens arriben notícies de decisions judicials que indignen. La doble mesura judicial és un autèntic escàndol. I l’exemple de Navarra és incontestable: els jutges consideren que el fet que un dels violadors de la Manada siga un guàrdia civil i un altre un militar no

Si el diàleg no és negociació, només és per a aturar el projecte. Per Vicent Partal

OPINIÓ - EDITORIAL

«El president Torra ahir va establir amb encert un límit quan va dir que no era hora de parlar de diàleg, sinó de negociació i que la negociació no podia de cap manera negligir tot allò que ha passat al Principat durant aquest darrer any» 

Per: Vicent Partal 

10.06.2018  22:00

El govern espanyol, i l’aparell mediàtic i polític que l’acompanya, n’ha tingut prou amb dues frases de la ministra Batet per a instal·lar en un cert imaginari públic que ja s’havia obert l’etapa del diàleg entre els governs espanyol i català. Les frases no han estat ni tan sols amables. La ministra Batet, elogiada per Jordi Sànchez només de prendre possessió, ara com ara s’ha limitat a opinar que no cal violentar tant les coses com va fer el govern anterior. Recuperar alguns dels punts que reclamava Puigdemont, sobretot els que són indiscutibles, no és avançar en res, sinó retornar, si de cas, a un cert seny, perdut fa temps a Madrid, no pas a Barcelona. Opinar que seria lògic que els presos fossen prop de sa casa és simplement recordar què diu el codi penal. I afegir que li semblaria bé una reforma constitucional, sense dir quina ni com, és parlar per parlar. Oimés si és evident que no té prou vots per a fer-ne cap, de reforma, ni la més moderada que hom es puga imaginar.



En aquest sentit, el president Torra ahir va establir amb encert un límit quan va dir que no era hora de parlar de diàleg, sinó de negociació i que la negociació no podia de cap manera negligir tot allò que

Llarena revela el seu neguit per la manca de fonament de l’acusació de rebel·lió

OPINIÓ - ANÀLISI

Anàlisi de la interlocutòria amb què el jutge confirma el processament dels dirigents independentistes.

Per: Josep Casulleras Nualart 

09.05.2018  18:36

El jutge Pablo Llarena ha mostrat per primera vegada una esquerda en el seu relat. En la interlocutòria de confirmació del processament de Carles Puigdemont i els altres vint-i-dos dirigents independentistes en la causa general oberta al Tribunal Suprem espanyol, Llarena obre la possibilitat que se’ls jutgi per sedició o per conspiració per a la rebel·lió, en comptes de l’acusació actual de rebel·lió. 

El canvi és important des del punt de vista dels anys de presó que impliquen uns delictes o uns altres, però també perquè Llarena posa en evidència la seva inseguretat en el relat amb què ha intentat justificar la rebel·lió.

Aquesta inseguretat es manifesta un cop la justícia alemanya no ha acceptat el seu relat de la violència i ha descartat l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. El gruix de la interlocutòria d’avui de Llarena sembla escrit pensant permanentment en Alemanya, en les pegues que el tribunal de Slesvig-Holstein va posar a les demandes de la justícia espanyola. D’entrada, perquè una bona part de l’escrit de Llarena va enfocat a intentar demostrar que l’1-O hi va haver malversació, que és l’únic càrrec pel qual la justícia alemanya encara podria extradir Puigdemont.

L’obsessió amb la malversació

No sigueu tòxics. Per Vicent Partal @vpartal

OPINIÓ - EDITORIAL

«La discrepància és un valor que cal exaltar, no un problema. I, com deia Joan Fuster, cal reivindicar sempre el dret de canviar d'opinió perquè això, justament, són els enemics qui t'ho neguen».

Per: Vicent Partal

04.03.2018  22:00

Les paraules ‘traïdors’ i ‘traïció’ han tornat sobtadament al vocabulari polític, evidentment perquè la tensió és molt alta i quan passa això l’exabrupte puja a la boca amb massa facilitat. Aquesta mena de llenguatge i aquesta mena de nervis, però, fóra molt convenient d’esborrar-los completament del nostre dia a dia.



Perquè enceguen la raó, perquè empobreixen moralment la societat, perquè són inútils en la pràctica i perquè fan mal a tothom. L’odi és la pitjor de les malalties polítiques ‒i segurament també personals. Amb l’odi és impossible de construir res. I quan algú comença a parlar de traïció això sol ser símptoma que el cervell deixa pas no ja al cor sinó a la panxa, que és on s’origina generalment l’odi descontrolat.



Ahir, per exemple, les xarxes anaven plenes d’acusacions de traïcions i de traïdors. Que si Marta Pascal, que si els manifestants per Tabàrnia, que si Carles Puigdemont, que si Esquerra Republicana en ple o Joan Tardà en particular, que si la CUP… Ja n’hi ha prou. Això no solament no té solta sinó que és tòxic, especialment per a un moviment com l’independentista, que sempre ha entès que el respecte a la diversitats és un valor essencial.



La traïció no és mai un fet habitual. Existeix. És clar que existeix. Però ni és

Los Borbones, una saga llena de viciosos y tarados. Va por ti, Valtonyc. Jaume Grau

Jaume Grau

22 febrero, 2018







Valtonyc, el rapero de Sa Pobla, deberá ingresar en prisión, después de que el Tribunal Supremo haya ratificado su condena a 3 años y 6 meses por injurias a la corona, por faltar el respeto a los Borbones. Por esta razón y a la vista de la sentencia, me parece que valdría la pena recordar quienes son los Borbones y qué han representado para España.



Los Borbones españoles tienen el honor de encabezar la lista de las estirpes reales europeas más taradas y despóticas. Y se han ganado esta plaza en la historia por méritos sobrados, vamos, que han puesto esfuerzo y ganas.



Empecemos por el primer rey, Felipe V, que se paseaba con el camisón de su mujer por el palacio real, no se lavaba y defecaba por todas partes, pensando que era una rana. No se dejaba cortar el pelo, ni las uñas de las manos ni de los pies, hasta que al final ya no podía ni andar. Ah! Y tenía una obsesión enfermiza por el sexo, un rasgo caracterológico que ha perdurado en la familia hasta nuestros días. Éste es el primer Borbón de la dinastía española, el que inaugura la exitosa estirpe real.



Parece difícil de superar, pero los que le irían sucediendo supieron estar a la altura. Su hijo, Fernando VI,

La persona que filtra al Suprem, absències per a sucar-hi pa, i ‘una de calç i una altra de Llarena’

OPINIÓ - ANÀLISI

Crònica d'un matí a peu del Suprem espanyol per les declaracions d'Artur Mas i Neus Lloveras, que n'han sortit sense mesures cautelars.

Per: Pere Cardús 

20.02.2018  16:28

Avui Artur Mas i Neus Lloveras han passat pel Suprem i n’han sortit sense cap esgarrapada. L’esgarrapada era venir-hi. El record de la fiança de Marta Rovira i la declaració sense preguntes del magistrat a Marta Pascal hi era present des de primera hora. Però allò que interferia en el cel blau intens de Madrid era l’anunci d’Anna Gabriel, que ha decidit que no es presentaria demà al tribunal. Les primeres preguntes matinals eren si la decisió podia afectar gens els dos compareixents d’avui. I sembla que no, perquè el jutge Llarena ha decidit de no imposar cap mesura cautelar ni a Mas ni a Lloveras.



El camí complicat de la justícia espanyola

Neus Lloveras, batllessa de Vilanova i la Geltrú, a l’entrada del Suprem espanyol (fotografia: Pere Cardús).

Llarena sí que els ha demanat si estarien disponibles per a anar a declarar en qualsevol moment que fossin citats. La resposta afirmativa deu haver convençut aquest home que encara manté Junqueras, Forn, Cuixart i Sànchez a la presó sense judici ni proves de cap mena. El dret penal és molt exigent amb els fets. No es pot encausar ningú sense fets clars que provin el delicte que li és imputat. I els fets no són col·lectius, ni ambientals, ni tampoc es poden jutjar penalment les opinions ni les intencions. Ni tampoc les ideologies. Tot plegat no s’aguanta per enlloc i els dubtes són ara com ho farà el jutge per a arribar a l’obertura del judici amb un relat de fets provats.



Llarena i els altres jutges del Suprem –també els del Constitucional– saben que tot això arribarà un dia a un tribunal internacional. I aleshores poden acabar de perdre el poc prestigi internacional –si els en queda– que tinguin. La justícia espanyola pot pagar unes conseqüències ben cares d’aquesta martingala disfressada de justícia que ha impulsat per frenar la República Catalana. És una pena que la justícia –i la internacional, encara més– sigui tan lenta.



Absències per a sucar-hi pa

Carta d’Oriol Junqueras: La vida des d’Estremera

OPINIÓ - OPINIÓ CONTUNDENT

El vice-president del govern i candidat d'ERC explica en aquesta carta a VilaWeb la rutina a la presó i encoratja a omplir les urnes el 21-D.

Per: Oriol Junqueras

12.12.2017  19:00

Els dies van passant en aquesta presó. Portes metàl·liques que s’obren i es tanquen, fred intens, inquilins amb els que convius condemnats per tot tipus de delictes, des d’assassinats a agressions sexuals, des d’estafes bancàries a multitud de casos de tràfic d’estupefaents. El que no hi ha és ni un individu de cap dels partits que tenen centenars d’imputats -o condemnats- per casos de corrupció. Almenys aquí no hi són. Deuen ser en algun altre lloc perquè diuen que la justícia, a l’estat espanyol, és igual per a tots.

Mantinc una bona relació amb molts presos, hi comparteixo hores d’esbarjo, hi xerro i atenc preguntes de tota mena. A la presó, com arreu, hi ha gent de tot. Però sobretot hi ha persones, també aquí. Hi ha gent disposada a ajudar si et cal res, hi ha presos que t’aconsellen, que t’aconsellen fins i tot amb qui has de tenir una bona relació, qui és de fiar i amb qui és millor que no et relacionis. I molt sovint t’aconsellen amb criteri.

La major part del dia, però, vius en un petit espai, el de la cel·la. Són setze hores del dia que ets a la cel·la, tancat a pany i forrellat. Durant un mes el meu company de cel.la va ser

Puigdemont sobre la retirada de l’euroordre: ‘Quan el món els mira ja no són tan valents’

PAÍS - PRINCIPAT

El president de la Generalitat critica amb duresa l'actuació de la justícia espanyola.

Per: Redacció 

06.12.2017  13:26

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha comparegut avui des de Brussel·les per analitzar la retirada de l’euroordre d’extradició per part de la justícia espanyola. ‘Quan el món els mira ja no són tan valents. Quan no poden controlar tota la cadena, quan no tenen jutges amics, ni fiscals que afinen, i tenen tot el món mirant, ja no són tan valents’, ha declarat.



Acompanyat dels consellers exiliats a Brussel·les, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Toni Comín, el president s’ha preguntat perquè l’estat espanyol no retirava els càrrecs contra la resta del govern. Puigdemont ha afirmat que eren víctimes d’una persecució política per haver donat sortida al mandat democràtic del poble de Catalunya. ‘Això no és un crim, això es diu democràcia’, ha afegit.



‘L’estat sap que les acusacions de rebel·lió i sedició no són acceptables per les bones pràctiques europees. Retirar el mandat indica que no tenen bases sòlides per fer les acusacions o bé que era un bunyol jurídic’, ha dit. A més ha recordat que

L’estat espanyol, com més va més sol en la premsa internacional

OPINIÓ - ANÀLISI

Gran part del reconeixement català es trobarà en l’opinió pública que es formi i sobre quins valors i què vol representar Catalunya al món.

Per: Seda Hakobyan i Alexandre Solano 

15.09.2017  22:00

Quan va començar l’any, la revista TIME va incloure el referèndum a la llista de successos clau d’enguany i el Deutsche Bank el va situar entre els trenta temes que els inversors havien de tenir en compte. En els darrers mesos el procés català ha anat guanyant pes en la premsa internacional fins a situar-se en el centre del debat pocs dies abans del referèndum de l’1-O.



Els primers mesos van estar marcats per les conferències de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brussel·les i a Madrid, però sobretot pel judici del 9-N contra l’ex-president Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, que van ser acompanyats per quaranta mil persones. Una trentena de corresponsals del New York Times, The Washington Post, BCC, The Guardian, Le Monde i d’agències com Reuters, France Presse o Associated Press se’n van fer ressò des del mateix escenari.



Quatre dies abans d’aquest esdeveniment, la presidenta del parlament, Carme Forcadell, es va reunir amb trenta corresponsals, cosa que va ser clau per explicar la informació des del punt de vista independentista, ja que la majoria d’aquests estan establerts a Madrid i tenen com a capçalera els mitjans de la capital, principalment El Mundo i El País.



L’anunci de la data i pregunta també va tenir un ample ressò internacional, així com l’entrevista a la CNN o amb cinc dels principals

La visió de Sala-i-Martin sobre el que ha dit Juncker

REFERÈNDUM







El Nacional
Barcelona. Dijous, 14 de setembre de 2017

L'economista Xavier Sala-i-Martin ha fet una sèrie de tuits sobre les declaracions que ha fet el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, a favor d'acceptar el resultat del referèndum de l'1 d'octubre. Segons Sala-i-Martin, són unes frases de gran transcendència.

Aquesta notícia és MOLT IMPORTANT: la UE diu que respectarà el resultat del referèndum!!! Escolta tu mateix(a) les paraules de Juncker! https://t.co/YNAc9aM2BA

— Xavier Sala-i-Martin (@XSalaimartin) 14 de setembre de 2017

Esclata la guerra entre el Tribunal Constitucional i Mariano Rajoy

OPINIÓ - ANÀLISI

El Constitucional declara Carme Forcadell part en l’incident d’execució i s’obliga, per tant, a escoltar-la.

Per: Vicent Partal

08.09.2017  22:00






Hi ha un detall importantíssim que aquests dies ha quedat enfosquit i dissimulat per tants i tants titulars: el Tribunal Constitucional espanyol ha quedat fora de joc com a conseqüència de la recusació feta per Carme Forcadell i tot indica que ha optat per enfrontar-se amb el govern espanyol, atemortit de les conseqüències dels actes que l’executiu de Rajoy l’obliga a fer.



Formalment el Constitucional havia quedat fora de joc per l’aprovació de la llei del referèndum, que en l’article 3.2 inhabilita qualsevol actuació seua. Però dit això, era evident que no pensaven fer-ne cas i que es prepararien per a generar el xoc de legitimitats que el president del govern espanyol havia dissenyat. Però no ho faran.



Com és ben sabut, Mariano Rajoy va promoure una polèmica reforma del Tribunal Constitucional, durament criticada per la Comissió de Venècia, que li atribuïa capacitat punitiva directa quan les seues sentències s’incompliren. La

L'imam, el terrorista X de qui ningú no parla

EDITORIAL







José Antich
Barcelona. Divendres, 1 de setembre de 2017

Primer la bona notícia: ja no hi ha cap ferit crític pels atemptats de Barcelona i Cambrils. Els serveis mèdics catalans han aconseguit treure d'aquesta situació les últimes víctimes que restaven als diferents hospitals en què encara estan hospitalitzats els ferits. Encara que creien i proclamaven en despatxos oficials que "els hem destrossat el sistema sanitari", el resultat, per sort, no ha estat aquest. Els serveis d'emergències catalans són també els herois anònims d'aquells dies. Un honor que comparteixen, entre d'altres, amb els Mossos d'Esquadra, per més que es trobin immersos a la campanya de desprestigi més gran d'un cos policial orquestrada amb finalitats menyspreables que un és capaç de recordar després de l'èxit policial més gran que un és també capaç de recordar en un tema terrorista: en quatre dies es va desarticular un comando de 12 persones que van acabar detingudes o abatudes en diferents operacions policials.



La portada conjunta de la premsa escrita espanyola converteix certament el paper dels media en un cas únic i digne de ser estudiat. Com el suport de l'Associació de Mitjans d'Informació, que agrupa els editors espanyols de diaris, i que en defensa de la llibertat d'expressió protegeix un diari quan fabrica interessadament un document amb capçalera oficial inclosa i atribuïda primer a la CIA i després a un altre organisme de seguretat dels Estats Units. Hi haurà qui digui que tot s'hi val. Mentre això sigui així, molts d'altres haurem de dir que no tot s'hi val. Que com a exercici de distracció i d'intoxicació periodística podem continuar parlant del paperet en qüestió i de si hi va haver errors dels cossos de seguretat. Però potser ha arribat el moment, com succeeix allà on es produeixen atemptats, de començar a parlar dels terroristes i que se'ns comenci a informar sobre Abdelbaqui es Satty, l'imam de Ripoll de passat tan tèrbol que als

Negociar. Per Enric Vila

OPINIÓ

La Vanguardia portava ahir un article molt il·lustratiu dels temps que corren sobre la reunió que la cúpula d’ERC va mantenir aquest dissabte amb Pablo Iglesias a casa de Jaume Roures. El president de Mediapro vol que el referèndum de l’1 d’octubre se celebri en les millors condicions possibles, però no vol que tingui conseqüències irreversibles.



Iglesias i Ada Colau volen donar suport a l’1 d’octubre, i fer campanya a favor de participar-hi, sense implicar-hi l’Ajuntament de Barcelona. La idea és utilitzar el referèndum per desgastar el PP i reforçar els interessos del pont aeri. El problema és que, sense la complicitat d’ERC, l’alcaldessa difícilment podrà explicar al seu públic una posició tan populista i mantenir la cadira.



Per molta agitació que faci, si Colau no obre els col·legis, els republicans ho tindran tot a favor per desbancar els comuns de l’Ajuntament de Barcelona. Després de la feina feta per Albano-Dante Fachin, l’alcaldessa no té opció, i suposo que Roures mira de dissimular-ho fent entrar Oriol Junqueras en una negociació que ja té guanyada, aviam si es despista.



El fum que Roures intenta generar per salvar la cadira de Colau, se suma a la confusió que alguns diaris miren d’escampar per salvar la unitat d’Espanya amb

CONSTRUINT EL PUZLE. Per Josep Huguet

Dimecres, 23.8.2017. 09:08 h

CONSTRUINT EL PUZLE

Començo per una petita cronologia totalment incompleta i que pot ser complemetària d'altres que circulen per la xarxa.

18.10.2010   Encara manava el tripartit i el PP ja havia dissenyat el seu relat desestabilitzador per a Catalunya. "Alícia Sánchez-Camacho, va acusar Convergència i Unió (CiU) d'haver promogut durant els 23 anys que va estar al capdavant de la Generalitat l'arribada d'immigrants de països islàmics, en lloc de llatins, 'perquè no perjudiqués el seu projecte de construcció nacionalista ' ".
http://www.publico.es/espana/polemica-porel-alto-numero-musulmanes.html  

2012.11.17   El diari El País quan el Govern Mas governava com suport del PP, acusava CiU de passar de la islamofòbia a la islamofília per a la causa sobiranista. I afegia: "Però a Rabat no li agrada la hipotètica independència de Catalunya ni tampoc la d'Escòcia. Només cal llegir les andanades que la premsa oficialista marroquina llança contra els oportunistes que aviven el foc secessionista "

 https://politica.elpais.com/politica/2012/11/17/actualidad/1353187202_909018.html

2014.08.07  El diari La Razón continuava amb la Croada anti mora i antisobiranista. I encara no havia començat la deriva independentista.

"CiU intenta pescar vots on sigui. L'última estratègia del partit d'Artur Mas ha