dimecres, 9 de maig del 2018

Llarena revela el seu neguit per la manca de fonament de l’acusació de rebel·lió



OPINIÓ - ANÀLISI







Anàlisi de la interlocutòria amb què el jutge confirma el processament dels dirigents independentistes.

















09.05.2018  18:36






El jutge Pablo Llarena ha mostrat per primera vegada una esquerda en el seu relat. En la interlocutòria de confirmació del processament de Carles Puigdemont i els altres vint-i-dos dirigents independentistes en la causa general oberta al Tribunal Suprem espanyol, Llarena obre la possibilitat que se’ls jutgi per sedició o per conspiració per a la rebel·lió, en comptes de l’acusació actual de rebel·lió. 



El canvi és important des del punt de vista dels anys de presó que impliquen uns delictes o uns altres, però també perquè Llarena posa en evidència la seva inseguretat en el relat amb què ha intentat justificar la rebel·lió.



Aquesta inseguretat es manifesta un cop la justícia alemanya no ha acceptat el seu relat de la violència i ha descartat l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. El gruix de la interlocutòria d’avui de Llarena sembla escrit pensant permanentment en Alemanya, en les pegues que el tribunal de Slesvig-Holstein va posar a les demandes de la justícia espanyola. D’entrada, perquè una bona part de l’escrit de Llarena va enfocat a intentar demostrar que l’1-O hi va haver malversació, que és l’únic càrrec pel qual la justícia alemanya encara podria extradir Puigdemont.



L’obsessió amb la malversació




Llarena desplega tota una llista de dades i d’indicis que són fonamentalment contractacions fetes per la Generalitat els mesos previs al referèndum en qüestions que pel jutge podrien tenir alguna cosa a veure amb l’1-O. Exposa tota la part del sumari relativa a la malversació que fins fa poc havia mantingut secreta, volent demostrar que el delicte existeix. I intenta demostrar que les declaracions del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, no el desacrediten; diu que hom no va saber llegir els matisos que introduïa en l’entrevista a El Mundo segons els quals no era descartable que s’hagués malversat diner públic mitjançant un ‘entramat ocult’.



On és la violència?

 
Llarena torna a parlar de la vilolència. Ho ha fet manta vegades d’ençà que va dictar presó incondicional contra els dirigents independentistes. Però en aquest cas sembla que vulgui contestar els arguments que van exposar els jutges de Slesvig-Holstein per a descartar la rebel·lió, és a dir, que en cas que hi hagués hagut violència no va ser prou per a tombar el govern espanyol. Parlant del delicte de rebel·lió, Llarena diu que per a haver comès el delicte de rebel·lió ‘no cal que s’arribi a aconseguir l’objectiu que els seus autors havien pretès’.



El jutge sosté que se’ls ha de jutjar per rebel·lió perquè veu violència en molts coses, fins i tot en ‘l’ostentació de la desobediència’, i arriba a dir que hi havia aquells dies de setembre i octubre ‘disset mil agents dels mossos armats que no responien a les ordres legals, sinó a les dels processats’. Però és molt significatiu el canvi que que fa tot seguit.



I ara, sedició?


Desestima els recursos dels processats, sí, però diu que ‘en el cas hipotètic que a la violència li manqués la capacitat funcional per a aconseguir el propòsit’ que hauria perseguit [un argument del tribunal de Slesvig-Holstein] la seva instrucció no quedaria invalidada (‘això no portaria al sobreseïment de les actuacions’, diu en la interlocutòria), sinó que ‘es podria sostenir una acusació per sedició’.



I el més interessant ve tot seguit. Diu que els fets descrits li permeten de processar per rebel·lió, però ho qualifica de ‘primària qualificació de responsabilitat’, que no impedeix que ‘les parts’ puguin plantejar una acusació diferent. Que podria ser, com ell mateix apuntava abans, el de sedició, però també el de conspiració per a la rebel·lió, en el cas que el procés ‘no s’hagués orientat a una declaració unilateral d’independència, sinó a forçar l’estat a modificar la realitat constitucional’. En aquest cas, Llarena diu que la violència es trobaria més en la pretensió, en ‘promoure un context en què l’alçament violent pogués emergir com a condicionant essencial’, per la qual cosa ‘tampoc no pot excloure’s l’aplicació del delicte de conspiració per a la rebel·lió’.



Llarena sembla voler aguantar la seva instrucció després de l’envestida de la justícia alemanya. I confiant a poder aconseguir l’extradició de Puigdemont per malversació. Si fos així, com es podria explicar un judici a un grup de dirigents polítics per rebel·lió i a qui va ser el seu president per malversació? Les penes de presó que hi ha associades a un delicte i a un altre ja són molt diferents. Si als qui ara s’acusa de rebel·lió acabessin essent jutjats per sedició o per conspiració per a la rebel·lió, les penes de presó es podrien acostar més a les de la malversació. 



Essent així, l’escàndol estaria servit. I si Puigdemont no és extradit ni per malversació, el paper de Llarena quedaria encara molt més en evidència.
Heus ací la interlocutòria íntegra de Llarena:










Enllaç notícia :