OPINIÓ - ANÀLISI
Anàlisi de la interlocutòria amb què el jutge confirma el processament dels dirigents independentistes.
09.05.2018 18:36
El jutge Pablo Llarena ha mostrat per primera vegada una
esquerda en el seu relat. En la interlocutòria de confirmació del
processament de Carles Puigdemont i els altres vint-i-dos dirigents
independentistes en la causa general oberta al Tribunal Suprem espanyol,
Llarena obre la possibilitat que se’ls jutgi per sedició o per
conspiració per a la rebel·lió, en comptes de l’acusació actual de
rebel·lió.
El canvi és important des del punt de vista dels anys de
presó que impliquen uns delictes o uns altres, però també perquè Llarena
posa en evidència la seva inseguretat en el relat amb què ha intentat
justificar la rebel·lió.
Aquesta inseguretat es manifesta un cop la justícia
alemanya no ha acceptat el seu relat de la violència i ha descartat
l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. El gruix de la
interlocutòria d’avui de Llarena sembla escrit pensant permanentment en
Alemanya, en les pegues que el tribunal de Slesvig-Holstein va posar a
les demandes de la justícia espanyola. D’entrada, perquè una bona part
de l’escrit de Llarena va enfocat a intentar demostrar que l’1-O hi va
haver malversació, que és l’únic càrrec pel qual la justícia alemanya
encara podria extradir Puigdemont.
Llarena desplega tota una llista de dades i d’indicis que són fonamentalment contractacions fetes per la Generalitat els mesos previs al referèndum en qüestions que pel jutge podrien tenir alguna cosa a veure amb l’1-O. Exposa tota la part del sumari relativa a la malversació que fins fa poc havia mantingut secreta, volent demostrar que el delicte existeix. I intenta demostrar que les declaracions del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, no el desacrediten; diu que hom no va saber llegir els matisos que introduïa en l’entrevista a El Mundo segons els quals no era descartable que s’hagués malversat diner públic mitjançant un ‘entramat ocult’.
On és la violència?
Llarena torna a parlar de la vilolència. Ho ha fet manta
vegades d’ençà que va dictar presó incondicional contra els dirigents
independentistes. Però en aquest cas sembla que vulgui contestar els
arguments que van exposar els jutges de Slesvig-Holstein per a descartar
la rebel·lió, és a dir, que en cas que hi hagués hagut violència no va
ser prou per a tombar el govern espanyol. Parlant del delicte de
rebel·lió, Llarena diu que per a haver comès el delicte de rebel·lió ‘no
cal que s’arribi a aconseguir l’objectiu que els seus autors havien
pretès’.
El jutge sosté que se’ls ha de jutjar per rebel·lió perquè
veu violència en molts coses, fins i tot en ‘l’ostentació de la
desobediència’, i arriba a dir que hi havia aquells dies de setembre i
octubre ‘disset mil agents dels mossos armats que no responien a les
ordres legals, sinó a les dels processats’. Però és molt significatiu el
canvi que que fa tot seguit.
Desestima els recursos dels processats, sí, però diu que ‘en el cas hipotètic que a la violència li manqués la capacitat funcional per a aconseguir el propòsit’ que hauria perseguit [un argument del tribunal de Slesvig-Holstein] la seva instrucció no quedaria invalidada (‘això no portaria al sobreseïment de les actuacions’, diu en la interlocutòria), sinó que ‘es podria sostenir una acusació per sedició’.
I el més interessant ve tot seguit. Diu que els fets
descrits li permeten de processar per rebel·lió, però ho qualifica de
‘primària qualificació de responsabilitat’, que no impedeix que ‘les
parts’ puguin plantejar una acusació diferent. Que podria ser, com ell
mateix apuntava abans, el de sedició, però també el de conspiració per a
la rebel·lió, en el cas que el procés ‘no s’hagués orientat a una
declaració unilateral d’independència, sinó a forçar l’estat a modificar
la realitat constitucional’. En aquest cas, Llarena diu que la
violència es trobaria més en la pretensió, en ‘promoure un context en
què l’alçament violent pogués emergir com a condicionant essencial’, per
la qual cosa ‘tampoc no pot excloure’s l’aplicació del delicte de
conspiració per a la rebel·lió’.
Llarena sembla voler aguantar la seva instrucció després
de l’envestida de la justícia alemanya. I confiant a poder aconseguir
l’extradició de Puigdemont per malversació. Si fos així, com es podria
explicar un judici a un grup de dirigents polítics per rebel·lió i a qui
va ser el seu president per malversació? Les penes de presó que hi ha
associades a un delicte i a un altre ja són molt diferents. Si als qui
ara s’acusa de rebel·lió acabessin essent jutjats per sedició o per
conspiració per a la rebel·lió, les penes de presó es podrien acostar
més a les de la malversació.
Essent així, l’escàndol estaria servit. I
si Puigdemont no és extradit ni per malversació, el paper de Llarena
quedaria encara molt més en evidència.
Heus ací la interlocutòria íntegra de Llarena:
Enllaç notícia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada