La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen

OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC

La declaració de Montserrat del Toro, decisiva per a les acusacions, ha acabat essent erràtica i poc creïble, i els altres testimonis no han provat la malversació  

Per: Josep Casulleras Nualart

06.03.2019  19:44





Avui la fiscalia ha fet aigües a la sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol. Ha estat un fracàs estrepitós, perquè els testimonis que hi han desfilat, tots proposats per l’acusació, no tan sols no han servit per a fonamentar el relat acusatori, sinó que l’han fet trontollar. El cas més cridaner ha estat el de Montserrat del Toro, una de les principals testimonis contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, pel seu paper en l’escorcoll a la seu del Departament d’Economia del 20 de setembre de 2017 com a secretària judicial. Ella va servir durant la fase d’instrucció per a construir el relat que aquell dia hi havia hagut sedició, i rebel·lió, en la manifestació per a protestar contra l’assalt a la Generalitat.



Perquè ella va explicar, i avui ho ha reiterat, que va haver de fugir pel terrat, entrar a l’edifici contigu del Teatre Coliseum i sortir per allà perquè no ho podia fer per la porta principal. Però la credibilitat del testimoni de Del Toro ha trontollat, i ha suscitat molts dubtes sobre un dels puntals del relat acusatori: per les contradiccions en què ha caigut i per algunes mentides. Segurament la fiscalia pensava que podria ser molt més convincent i aclaridora, però no li ha funcionat gaire bé, aquest testimoni. Els que han vingut després, proposats també per les acusacions, encara han estat més desastrosos. Els fiscals han acabat desorientats.



Montserrat del Toro, testimoni clau en tot aquest procés judicial, és seguidora de pàgines ultranacionalistes espanyoles, com ara Unidad Nacional Española i Leridanos Que No Quieren la Independencia, i és simpatitzant de Ciutadans, tal com va demostrar el diari Público aviat farà un any. El jutge Marchena ha provat d’impedir que l’advocat Andreu Van den Eynde li demanés per aquestes afinitats, perquè no considera rellevant l’adscripció ideològica de la testimoni. Però Van den Eynde ha aconseguit que li

Així utilitza Espanya el TC per a impedir que Europa protegeixi els drets dels presos polítics

OPINIÓ - ANÀLISI

La vaga de fam de Sànchez i de Turull denuncia el blocatge de la via de denúncia al Tribunal d'Estrasburg 

Per: Josep Casulleras Nualart 

01.12.2018  12:32

La vaga de fam indefinida que han començat avui Jordi Sànchez i Jordi Turull els permet de denunciar de la presó estant una violació flagrant dels drets fonamentals de tots els presos polítics. Fa més d’un any que el Tribunal Suprem espanyol va decidir de mantenir-los tancats en presó incondicional i preventiva a l’espera de judici. I hi ha un precedent europeu que indica fins a quin punt és una violació de drets, el del diputat i dirigent kurd Selahattin Demirtaş, copresident del Partit Democràtic dels Pobles (HDP, les sigles en turc), que fa més de dos anys que roman empresonat a Turquia. Per això, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha condemnat aquest país. I Espanya procura d’evitar una condemna semblant per la repressió contra els dirigents independentistes blocant al Tribunal Constitucional la via que permet d’arribar a la justícia europea.



El TEDH va sentenciar fa deu dies que Turquia havia vulnerat els drets de llibertat i de seguretat de Demirtaş, el dret de ser presentat ràpidament davant un jutge, de revisió ràpida de la legalitat de la detenció i d’eleccions lliures, a més d’haver-li limitat restrictivament tots els altres. Va mantenir l’acta de diputat a l’Assemblea Nacional de Turquia i es va presentar a les eleccions següents, però no va poder participar en el parlament. El paral·lelisme que es pot establir és evident, perquè el TEDH també considera que l’empresonament de Selahattin Demirtaş durant dues campanyes electorals crucials (de les presidencials i del referèndum de reforma constitucional turca) havia perseguit el propòsit ulterior predominant de sufocar el pluralisme i de limitar la llibertat de debat polític.



Rècord de recursos

‘La batalla de l’exili’, un mirall per al judici contra l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

Josep Casulleras estrena el seu llibre acompanyat dels advocats Jaume Alonso-Cuevillas, Neus Torbisco i Aamer Anwar, que expliquen detalls sobre el cas de l'1-O i com l'han viscut en primera persona 

Vicent Partal, Josep Casulleras, Jaume Alonso-Cuevillas, Neus Torbisco i Aamer Anwar, durant la presentació al Teatre Poliorama

Per: Josep Rexach Fumanya 

27.11.2018  01:50

No és gaire normal de veure set-centes persones assistint a la presentació d’un llibre, però és que la política actual és com una mena de rock que arrossega multituds. Ahir al Teatre Poliorama de Barcelona no hi havia ni una butaca buida. Dalt l’escenari, algunes de les estrelles del serial judicial en què ha derivat la segona part del procés. Els advocats Jaume Alonso-Cuevillas, Aamer Anwar i la professora de drets humans i dret internacional al Graduate Institute de Ginebra Neus Torbisco, van acompanyar el periodista Josep Casulleras en la presentació del seu llibre La batalla de l’exili (Ara Llibres). Un relat que reconstrueix la defensa dels polítics exiliats i que d’aquí a uns quants anys servirà de testimoni per a recordar com uns quants advocats van despullar la justícia espanyola als ulls de tot Europa.



‘Vull que serveixi de mirall per a tot allò vindrà ara. Serà un judici amb una transcendència històrica i política brutal. És un mirall per a posar-lo al Suprem quan comenci el judici i tots sabem què ha fet l’estat espanyol, i especialment la cúpula judicial, durant aquests mesos i com li han parat els peus en diverses jurisdiccions europees’, explica l’autor, cap de redacció de VilaWeb, que ahir era acompanyat pel director del diari, Vicent Partal, a l’escenari del Poliorama.

Al costat, Alonso-Cuevillas, Anwar i Torbisco, protagonistes directes del relat de l’exili.

 Tots coincideixen en la importància personal de participar en un cas com aquest; en paraules de Cuevillas, la causa més important d’aquesta generació: ‘Ens hauríem de

Llarena revela el seu neguit per la manca de fonament de l’acusació de rebel·lió

OPINIÓ - ANÀLISI

Anàlisi de la interlocutòria amb què el jutge confirma el processament dels dirigents independentistes.

Per: Josep Casulleras Nualart 

09.05.2018  18:36

El jutge Pablo Llarena ha mostrat per primera vegada una esquerda en el seu relat. En la interlocutòria de confirmació del processament de Carles Puigdemont i els altres vint-i-dos dirigents independentistes en la causa general oberta al Tribunal Suprem espanyol, Llarena obre la possibilitat que se’ls jutgi per sedició o per conspiració per a la rebel·lió, en comptes de l’acusació actual de rebel·lió. 

El canvi és important des del punt de vista dels anys de presó que impliquen uns delictes o uns altres, però també perquè Llarena posa en evidència la seva inseguretat en el relat amb què ha intentat justificar la rebel·lió.

Aquesta inseguretat es manifesta un cop la justícia alemanya no ha acceptat el seu relat de la violència i ha descartat l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. El gruix de la interlocutòria d’avui de Llarena sembla escrit pensant permanentment en Alemanya, en les pegues que el tribunal de Slesvig-Holstein va posar a les demandes de la justícia espanyola. D’entrada, perquè una bona part de l’escrit de Llarena va enfocat a intentar demostrar que l’1-O hi va haver malversació, que és l’únic càrrec pel qual la justícia alemanya encara podria extradir Puigdemont.

L’obsessió amb la malversació

Antonio Baños: ‘Unes eleccions avançades només interessen a Arrimadas’

Per: Josep Casulleras Nualart

Divendres  2.10.2015  06:00

'Som aquí perquè això vagi ràpid i no descarrili', diu el cap de llista de la CUP en aquesta entrevista.

 

 

Fotografia: Jordi Carreño.

‘Nosaltres proposem, per exemple, una presidència neutra, de consens, una persona no política. Es pot fer també una presidència rotatòria, es pot fer de manera compartida.’ Així resumeix el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, algunes de les idees que ha formulat la CUP per desencallar la discussió sobre si Mas ha de ser investit president de la Generalitat o no. Per ell, el nou temps del camí cap a la independència és massa complex per a reduir el debat a aquest aspecte, i per això s’estima més que la negociació amb Junts pel Sí i les altres entitats i formacions se centri en com començar a desobeir les lleis estatals i les decisions del Constitucional i com blindar les institucions catalanes dels atacs de l’estat espanyol. I hi insisteix: ‘Si hem arribat fins aquí, això no pot anar malament.’

—Dieu que ‘això acabarà bé’. Com podeu convèncer la gent que és veritat?

—Tenim una majoria independentista d’escons, amb un 48% de vots i un 11% més de gent que vol trencar l’status quo. I amb tot això l’endemà estem amoïnats. La Catalunya tribunera en estat pur. Fa anys que vam començar això a Arenys de Munt; no hi havia res, una acta de la fiscalia, uns de la Falange… I ara som un 48% d’independentistes al país. Comptats. Aquests anys ens fan veure que això és un procés històric, i això no es pot avortar ni aturar per misèries. És un procés més gran que Artur Mas, que jo i que els partits que hi participen; que interpel·la sobre moltes més coses que la independència: parlem de sobirania, de drets socials, de com articular estats i societats. Aquests processos comencen d’una manera però no s’acabaran pas per una bajanada. Això anirà bé. Això no pot anar malament.

—La perspectiva dóna optimisme. Però ara cal pensar com fer-ho. Què cal fer primer?