PAÍS - PRINCIPAT
Josep Casulleras estrena el seu llibre acompanyat dels advocats Jaume Alonso-Cuevillas, Neus Torbisco i Aamer Anwar, que expliquen detalls sobre el cas de l'1-O i com l'han viscut en primera persona
Vicent Partal, Josep Casulleras, Jaume Alonso-Cuevillas, Neus Torbisco i Aamer Anwar, durant la presentació al Teatre Poliorama |
Per: Josep Rexach Fumanya
27.11.2018 01:50
‘Vull que serveixi de mirall per a tot allò vindrà ara. Serà un judici amb una transcendència històrica i política brutal. És un mirall per a posar-lo al Suprem quan comenci el judici i tots sabem què ha fet l’estat espanyol, i especialment la cúpula judicial, durant aquests mesos i com li han parat els peus en diverses jurisdiccions europees’, explica l’autor, cap de redacció de VilaWeb, que ahir era acompanyat pel director del diari, Vicent Partal, a l’escenari del Poliorama.
Al costat, Alonso-Cuevillas, Anwar i Torbisco,
protagonistes directes del relat de l’exili.
Tots coincideixen en la
importància personal de participar en un cas com aquest; en paraules de
Cuevillas, la causa més important d’aquesta generació: ‘Ens hauríem de
remuntar al cas Dreyfus o al cas Mandela per a trobar una causa
equiparable.’ Aamer Anwar, autor de l’epíleg, va recordar que Tricia
Marwick, presidenta del parlament escocès, li va demanar per telèfon si
volia representar Clara Ponsatí justament el dia que Llarena havia emès
l’euroordre de detenció contra ella: ‘Al cap de quaranta-vuit hores em
vaig adonar que era una persecució política.’Vídeo. Amer Anwar: ‘cal actuar abans que comenci el judici o ja serà massa tard’
El focus internacional, en perill?
Neus Torbisco, amb un to més pausat, però no pas menys contundent, va criticar subtilment el govern pel fet de no internacionalitzar prou la persecució dels exiliats i els presos. Torbisco, que pilota la demanda contra l’estat espanyol davant el comitè de Drets Humans en relació amb la defensa de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, va alertar que l’interès internacional sobre l’actualitat de Catalunya dependrà en bona part de la cobertura del judici que facin els mitjans d’arreu del món. L’anomenat ‘efecte Sánchez’ dóna fruits: ‘A Ginebra, després de l’1-O, tothom va entendre que Espanya era un estat repressor i violent, però amb el canvi de govern a Espanya, m’arriba molt la pregunta:
‘Ara amb el govern socialista, tot no continuarà igual, oi?’
Josep Casulleras: ‘A Alemanya tot estava més controlat que no ens pensàvem’
Els protagonistes de l’acte d’ahir estaven d’acord que les acusacions sobre els polítics catalans no tenen cap base i que els juristes estrangers també ho saben. Torbsico explica que fins i tot el comitè de drets humans de l’ONU li va demanar una traducció jurada de la interlocutòria perquè no creien que pogués ser cert que Llarena digués que la violència de l’1-O era atribuïble directament als dirigents polítics. ‘Això vol dir atribuir una culpa col·lectiva, cosa inexistent en cap dret penal liberal’, va rematar Torbisco.
I ací Alonso-Cuevillas hi va ficar cullerada. Va recordar la incredulitat amb què havien reaccionat els advocats belgues quan ell i Gonzalo Boye els van explicar els delictes pels quals Espanya demanava l’extradició de Comín, Serret i companyia: ‘No s’ho creien. I com que en Gonzalo fuma cigarrets electrònics, devien pensar que allò portava grifa.’ La sala va riure i aplaudir. Com també va aplaudir quan va pronosticar que, anant molt malament, d’aquí a sis anys o vuit podria aconseguir-se una sentència del Tribunal Europeu dels Drets humans (TEDH) i afegí: ‘Però no servirà de res, aquesta sentència, perquè llavors ja serem una república independent.’
Podeu veure l’acte complet ací:
Enllaç notícia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada