OPINIÓ - ANÀLISI
Anàlisi de la interlocutòria amb què el jutge confirma el processament dels dirigents independentistes.
09.05.2018 18:36
El jutge Pablo Llarena ha mostrat per primera vegada una
esquerda en el seu relat. En la interlocutòria de confirmació del
processament de Carles Puigdemont i els altres vint-i-dos dirigents
independentistes en la causa general oberta al Tribunal Suprem espanyol,
Llarena obre la possibilitat que se’ls jutgi per sedició o per
conspiració per a la rebel·lió, en comptes de l’acusació actual de
rebel·lió.
El canvi és important des del punt de vista dels anys de
presó que impliquen uns delictes o uns altres, però també perquè Llarena
posa en evidència la seva inseguretat en el relat amb què ha intentat
justificar la rebel·lió.
Aquesta inseguretat es manifesta un cop la justícia
alemanya no ha acceptat el seu relat de la violència i ha descartat
l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. El gruix de la
interlocutòria d’avui de Llarena sembla escrit pensant permanentment en
Alemanya, en les pegues que el tribunal de Slesvig-Holstein va posar a
les demandes de la justícia espanyola. D’entrada, perquè una bona part
de l’escrit de Llarena va enfocat a intentar demostrar que l’1-O hi va
haver malversació, que és l’únic càrrec pel qual la justícia alemanya
encara podria extradir Puigdemont.
