Com tothom sap, l'estafa de l'estampeta és un frau que se sol fer en llocs públics. Ideada fa més d'un segle, segons s'ha documentat, un llest i un ximple acabaven enredant un ciutadà que passava per allà i que s'acabava quedant una mercaderia ―inicialment estampetes, d'aquí el nom― per un valor que, al final, descobria que era nul. La policia ve alertant regularment que es continua repetint encara aquesta estafa. Però tant és. Al final, sempre hi ha algú que hi cau de quatre grapes.



Ho he recordat quan he seguit durant tota la jornada el culebrot d'unes negociacions sobre una moció al Congrés dels Diputats per a "un diàleg entre el govern espanyol i el Govern de Catalunya en el qual tots poguessin defensar les seves idees, aspiracions i projectes lliurement, sense imposicions i impediments. L'esmentat procés ha d'aspirar a acordar les vies legals i democràtiques que permetin a la societat catalana determinar el seu futur en el marc de l'ordenament jurídic vigent". Un text que,
encara que tenia des de l'inici renúncies per al PDeCAT, que era qui l'havia transaccionat amb el PSOE, se sostenia perquè el final del redactat "l'ordenament jurídic vigent" permetia interpretar, amb molta generositat, que podia ser l'ordenament català, espanyol o internacional.



Amb l'acord tancat entre PSOE i PDeCAT, el Senat, que és una Cambra que crèiem que no servia per a res però que va ser la que va acabar aprovant el 155, debatia una altra moció, en aquest cas del PP, per arraconar al PSOE, lligat de mans per la seva debilitat parlamentària i molt fràgil en el duel amb populars i Ciutadans per la seva espanyolitat. Aquesta sí que es va aprovar: "...Defensar la unitat d'Espanya davant de qualsevol intent de referèndum de secessió d'una part".



Va tornar la pilota al Congrés, on Esquerra, amb bon criteri, ràpidament es va allunyar de l'acord entre PDeCAT i PSOE. Ja no hi havia majoria al Congrés per tirar-la endavant si no era amb PP o Ciutadans. El PSOE, a més, va collar: l'únic ordenament jurídic vigent és l'espanyol. I, com a l'estafa de l'estampeta, el que hi havia dins del sobre del PDeCAT no valia res. O, fins i tot menys que res, sent com és el dia després de la Diada i la multitudinària manifestació. A última hora, els postconvergents van prendre la millor decisió (i segurament l'única possible): retirar la moció acordada i que s'havia de votar aquest dijous. Ara hauran de revisar com és possible que les vetustes estructures del grup parlamentari al Congrés, irritades amb el canvi de rumb, acabin condicionant acords que no tenen pare ni mare però que només poden ser percebuts com a incompliments electorals.