OPINIÓ - EDITORIAL
Editorial
Vicent Partal
«Molts dels polítics professionals d'aquest país encara creuen que el carrer és més aviat un decorat, un teatre que poden escenificar quan vulguen, al seu gust i en benefici propi. Però això, en aquest país, s’ha acabat».
12.09.2018 22:00
Hores després de la gran
demostració de força de la Diagonal, el PDECat va acordar amb el PSOE a
Madrid la presentació d’una moció que demanava diàleg per a resoldre el
problema català dins el marc legal vigent. No cal ser cap geni per a
entendre que no hi ha diàleg possible quan una de les parts posa un
topall que ho condiciona tot. Si ens hem de moure obligatòriament dins
el marc legal actual, parlem de submissió i la paraula ‘diàleg’ només és
una disfressa per a amagar vés a saber què.
La iniciativa sembla que feia setmanes que corria pels passadissos de la Carrera de San Jerónimo, però el fet que esclatàs l’endemà de la Diada, siga casual o no, resultava especialment feridor. Personalment, crec que era un insult a tanta gent que dimarts féu cap a Barcelona des de tots els racons de país per deixar clar que l’independentisme no cedeix davant la repressió ni abjura els principis que l’han dut a ser la majoria social. Si això el PDECat no ho vol entendre potser és el
La iniciativa sembla que feia setmanes que corria pels passadissos de la Carrera de San Jerónimo, però el fet que esclatàs l’endemà de la Diada, siga casual o no, resultava especialment feridor. Personalment, crec que era un insult a tanta gent que dimarts féu cap a Barcelona des de tots els racons de país per deixar clar que l’independentisme no cedeix davant la repressió ni abjura els principis que l’han dut a ser la majoria social. Si això el PDECat no ho vol entendre potser és el